Jaume I entra a la ciutat de València. 9 d'octubre de 2008: si Jaume I tornara avui a la ciutat de València... què penseu que faria? Al llarg del 2008 s'han representat a diversos llocs (i fins i tot s'han editat diversos papers) sobre quina seria la seua reacció. Però la que, per damunt de totes -al meu entendre- destacaria és que "SENTIRIA VERGONYA DE L'ESTAT D'AQUESTA TERRA AVUI DIA". I per què? Sols cal fer un recorregut mental per la realitat del nostre País i ja veureu si l'ínclit rei podria estar orgullós de la seua fundació avui dia. Fa pena... a la ciutat de València sols un 7% fa servir la llengua del seu rei fundador, a les Corts ni s'escolta aquest dolç parlar, Canal 9 -ja no parlem de la constant manipulació- ja és Canal Nueve, al Batxillerat públic han desaparegut totes les unitats en valencià, a l'ESO cal no explicar com està l'escolarització en valencià, etc. Com sempre dic, podria seguir... però ho deixe ací.
Crec que avui més que mai cal el crit del nostre rei: VERGONYA, CAVALLERS, VERGONYA!.
Ja he dit en alguna que altra ocasió que això de dedicar-se a la política (segons com ho fan avui dia la major part dels polítics) és una enganyifa al poble pla. Per què? Pocs polítics he conegut que, de veritat, s'hagen preocupat pel bé del poble, del país, etc. La gran part han anat a "ocupar" els càrrecs per un partit per tal de veure què hi havia d'allò seu. Sé que faig afirmacions molt generalistes i una miqueta dures. Però és el que pense i el que la meua experiència, com a ciutadà, m'ha fet veure fins avui. I no crec que açò canvie a curt termini.
Llegia diumenge aquests paraules d'Antonio Vergara, Màxima tensión en el congreso (LEVANTE-EMV): "En Valencia todo se dirime en torno a una mesa: anem a dinar i parlarem. Unos y otros se reunieron en restaurantes, por lo general, populares, como corresponde a un partido socialista. Segurament no hablarían del menú ni de La izquierda, hoy. Sólo del reparto. No nos engañemos. Los partidos, particularment los más poderosos, son, a fecha de hoy, maquinarias burocràticas de poder, prebendas y agencias de colocaciones. O al menos esa impresión le transmiten a la opinión pública. La abstención irá en aumento." Doncs això mateix. El subratllat és meu.
Les valencianes i els valencians ja sabeu quina és la realitat del nostre País (i concretament en allò que s'ha anomenat EpC ho sabeu més encara). Tenim un govern que no respecta la llei, dicta disposicions contràries al que estableix la legislació vigent i fa i ens fa fer (el que és més greu encara) el ridícul davant de la resta de l'Estat. I si no, aneu a aquest enllaç i veureu les darreres notícies i entrevistes al voltant d'EpC.mireu aquests titular de la premsa d'ahir. I llegiu ací l'entrevista que li feren a Cristina Manrique, professora d'anglés a l'ies d'Altea apercebuda de sanció. Crec que, si el TSJV no falla prompte, l'afer pot arribar a situacions "impensables" en un estat de dret, cosa que tant els agrada dir als militants i polítics del PP...
Crec que no cap més cinisme en tantes poques lletres. I perquè en tingueu una visió d'un gran valencià i millor persona, Francesc de P. Burguera, de Sueca, ací teniu l'article d'avui a EL PAÍS: Garcia-Gasco hijo adoptivo.
Per què? Molt senzill. És tanta la "burrera" i la "incoherència" dels nostres polítics (i quan dic "nostres" i "polítics" em referesc a "quasi" la seua totalitat) que ja no cal que penses massa per fer un apunt. Te'ls donen fets. I si no, mireu aquest titulars:
I si en voleu més llegiu aquestes cartes al director de Sebastián Fernández Izquierdo, Altos cargos (EL PAÍS) i La cultura del esfuerzo, de Federico Gómez Pardo (EL PAÍS).
I l'article de Xavier Rubert de Ventós, El español, ¡qué gran Lengua! (EL PAÍS) acaba així:
La crisi... la paguem, com sempre, els de sempre. Llegia una carta al director ahir que expressa molt bé el que passa quan hi ha crisi. I si no, contesteu a la pregunta que es feia l'autor del text: per què no socialitzen també els guanys en èpoques de vaques grosses? La carta, si la voleu llegir, la teniu a continuació més avall.
I també trobe que cada vegada som més els que ens estem plantejant de no exercir més el dret a vot. Per què? Perquè, una vegada tenen el vot, se n'obliden fins que passen quatre anys. I si no, llegiu la carta al director que escrivia ahir Aurelio López González, de Barcelona. I és que, a pesar que la democràcia és un bon sistema polític, cada dia augmenta la llista de greuges comparatius amb els ciutadans normals i corrents.
Ahir també a l'edició valenciana d'EL PAÍS trobàvem un article de Neus Caballer, PARA QUÉ ESTUDIAR. Los jóvenes desmotivados abandonan los estudios para "trabajar y ganar más". Ací el teniu.
I també us deixe l'article de Paco Mariscal, Sombras otoñales (EL PAÍS)
Fa uns dies feia referència a la pobresa al PV. I ahir el Liante tornà a dedicar dues pàgines a aquesta realitat. Vull sols destacar unes dades:
567€ és la xifra que marca el llindar de pobresa al PV, és a dir 6.810€ l'any.
Càritas ha atés unes 38.000 persones durant l'any passat.
Aturats de la construcció, mares solteres i persones grans soles formen el perfil principal de l'exclusió.
La conselleria d'Educació que "duu" el forense Alejandro Font de Mora aixecarà acta als instituts que es negaren a impartir Educació per a la ciutadania en anglés. No cal comentaris.
I us vull recomanar la lectura de tres articles:
Jesús Navarro, ¿Dónde está el cielo republicano? (LEVANTE-EMV)
Quan estudiava, fa ja molts anys, Religió a l'INB -era el nom
d'aleshores- José Segrelles d'Albaida (la Vall d'Albaida), En Francisco
Cervera Martínez, sacerdot natural de Rafelcofer (la Safor) -el poble
de la meua iaia materna- i avui secularitzat, ens va ensenyar que
l'orde sacerdotal era un sacrament que imprimia caràcter, com d'altres,
i això vol dir que es tracta d'un senyal indeleble. Per tant, els que
abandonen el ministeri o són suspesos no perden aquest caràcter. Us
deveu preguntar a què ve aquesta referència i què té a veure amb el
titular de l'apunt. Molt senzill. Els nostres representants a les Corts
Valencianes -uns més que altres- han estat "ordenats" polítics perquè
ausades que en fan. A part d'estar-se des del 26 de juny en vacances
parlamentàris -no hi ha hagut cap ple des d'aqueix dia-, ara ens
assabentem que la SUBVENCIÓ DEL MENÚ DELS DIPUTATS COSTARÀ A L'ERARI
FINS 120.000 € anuals. I és que la poca vergonya no pot ser més gran
ja. En aquest moment paguen 50.400€ anuals perquè les "nostres"
senyories puguen desdejunar, esmorzar i dinar a preus "econòmics",
preus que ni tu ni jo trobarem en cap bar i/o restaurant del PV. I
aquesta "subvenció" apujarà a partir de l'1 de gener a 120.000€
anuals, euros que eixiran de les teues i les meues butxaques. I tot
això en temps de crisi.
No sé què pensar ja d'aquestes actuacions. Però sí sé una cosa: cada
dia entenc més a aquelles persones que em diuen que no voten, que tots
són iguals, que únicament cerquen el bé "personal" els polítics, etc. I és que és
difícil no donar-los la raó després de saber que, a més de l'aforament
-no entendré mai el perquè- tenen aquest tipus de "prebendes".
Sols com a curiositat us deixe els preus que "pagaran" les diputades i diputats valencians a la cafeteria i restaurant de luxe: ENTREPANS CAFETERIA MENJADOR
MENJADOR RESTAURANT
Llom 1,10 1,50
Pernil 1,10 1,50
Truita espanyola 0,85 1,20
Sobrassada 0,80 1,10
TAPES
Formatge 1,00 1,40
DESDEJUNI
Sense Suc de
Taronja 0,95 1,30
Amb Suc Natural 1,65 2,30
MENÚ DEL DIA
Ordinari 4,50
Dietètic 4,50
Menú especial 12,00
Carta 24,00
PD: No Vull ser més que ells però tampoc menys. Qui sàpia d'un altre
bar i/o restaurant amb aquests preus que ho comunique. Gràcies.
Aquest ha estat una de les frases amb què es rebé a València el GP de Fórmula 1 per al circuit urbà. Més o menys. I l'altre dia -dimarts, 9 de setembre- podíem llegir al Levante-EMV el titular següent: "Más de 842.000 valencianos son pobres. El 16,8% de la población subsiste con menos de 18 € al día, frente al 19,9% de la media estatal". En llegir aquest titular, vaig pensar que alguna cosa fallava. No pot ser que el territori governat pel "millor partit del món" tinga aquestes dades de pobresa i un circuit de F1, dissenyat i posat en marxa en nou mesos. Però així és. Però és que el que de veritat és més cridaner és l'anàlisi de les dades perquè, encara que siga veritat que estem per davall de la mitjana estatal, cosa que no ens ha de "tranquil.litzar", tenim un 16,8% que podem qualificar de pobresa MODERADA, però un 6,8% de pobresa ALTA i un 3,1% de pobresa SEVERA. Les dades són les dades. A mi em cauria la cara de vergonya ser president d'un país amb aquestes dades de POBRESA i dir que tenim la Fórmula. I més encara si fóra l'alcade/ssa d'aquesta ciutat. Però si mirem de més a prop les dades, observem que aquest 16,8% MALVIU amb menys de 6.810 € a l'any, uns 18,6€ al dia. I sols Astúries i Cantàbria tenen dades iguals o inferiors a les nostres. Les altres 14 comunitats autònomes tenen dades pitjors. I qui s'emporta la palma són Múrcia (21,2%) i Castella-Lleó (21,1%). I encara hi ha una dada més preocupant: L'estudi alerta de l'elevat índex de pobresa infantil pels dèficits de protecció oficial. I si ens fixem en la immigració ja és per deixar de llegir: un 17% són pobres nascuts a l'Estat i un 26% arribats de fora de la UE. I després d'aquestes dades el "millor govern del món" -del PP, per descomptat- segueix sense aplicar la Llei de Dependència al PV. Us deixe l'article d'Adela Cortina, Ética de la dependencia tot seguit.
Avui celebrem el Dia Nacional de Catalunya. Al PV treballem. Des d'ací baix m'unesc a la vostra celebració -com sempre feia els anys que vaig romandre entre vosaltres-. I que tingueu sort! Almenys vosaltres sabeu què voleu -no sou la majoria qui ho sap... però-, ací baix discuteixen encara quin nom volen donar a la nostra terra, les Corts Valencianes fan més de tres mesos de vacances, no sabem encara quant ens constà la visita del Papa, ni qui ni quant ha pagat el circuit de F1, etc. Tindrem dos professors per aula a l'hora d'impartir Educació per a la ciutadania, la sanitat, si no fóra pel seus treballadors, cauria a trossos -això sí, amb gestió privatitzada-, la Llei de la Dependència no s'hi aplica, etc. Què us haig de contar que no sabeu ja? I el beat camps segueix sense rebre els familiars dels morts i ferits a la línia 1 del metro de València, però duu les víctimes al seu cor...
Bo, no vull seguir... crec que n'hi ha suficient per avui.
És una pregunta retòrica. No cal que me la contesteu (ara bé, si algú/na vol ho pot fer). Ahir a EL PAÍS trobàvem l'article de Francesc de Paula Burguera. Immillorable (com tots els que fa). Quin gran polític perdé el PV (i les valencianes i els valencians), quan, en la "lluita" política, no se li féu el cas que es mereixia (i es mereix). Llegiu l'article que us deixe més avall, Valencia street circuit.
El fartet és un peix autòcton amenaçat pel deteriorament del medi ambient i la presència d'espècies invasores com el peix mòmia, que altres anomenen pez pirañita. Salvem el fartet del PP! Fem fora de la Generalitat mòmies i piranyes!
Pren una forma anual, en el temps, i nòmada, en l'espai, sent l'objectiu trobar-se una volta a l'any en un barri diferent de la ciutat de València, establint un diàleg entre els col·lectius culturals del barri i altres d'arreu del món, mostrant les diferents formes en què trobem la cultura oberta, enriquint-la, enriquint-nos, i repensant-nos.
