Ací us deixe una notícia que m'ha arribat al correu avui mateix. L'encapçalament diu així:
Fotografia, mapea i blogueja per denunciar les cases buides que hi ha a l'Estat
Tristes i buides. Així
estan tres milions d'habitatges a l'Estat espanyol. La iniciativa Cases
Tristes proposa reflexionar a través de fotografies, un bloc col·lectiu
i un mapa online de cases buides en el qual tots poden col·laborar.
Entreu ací i veureu què és el que hi ha i què és el que podeu fer al voltant d'aquest tema.
En primer lloc, demane disculpes per si algú/na se sent "molestat" pel titulardel post. Però, com podreu endevinar, he parafrasejat una expressió molt viva (crec que encara, a pesar de Canal Nueve) al PV. I és que avui he hagut de fer una consulta al 012 per tal que em digueren quin era el SMI (salari mínim interprofessional) per una gestió d'un familiar. I quan m'han dit que són 509€ al mes, m'he quedat de pasta de moniato. És cert que el meu sou (graciès a Déu i després d'haver passat per una llicenciatura, haver realitzat unes oposicions i haver-les aprovat, haver fet classe lluny de casa -sis cursos- i després de més de 24 anyets d'exercir la professió) ascendeix a més del que és el SMI, però no acabe d'entendre com s'ho fan els que cobren aquest SMI o aquells i aquelles que s'anomenen mileuristes. I no me'n sé avenir després de saber que els "grans" polítics, quan deixen la política passen a cobrar tants milers d'euros en un any. No penseu que és una pocavergonya i una presa de pèl a totes i tots els que ens guanyem les garrofes com bonament podem? I com a exemple sols cal esmentar el cas de Zaplana i de Pizarro (bé, aquest encara no ha deixat la política). Zaplana deixa, per quatre anyets -segons ell- la política i cobrarà uns 600.000€ l'any. Són 10 vegades més que de diputat "ras". I en realitat, i sense saber més llengua que el cartagenero, cobrarà 2 milions d'euros l'any. En total: 8 milions d'EUROS en quatre anys. I el cas de Pizarro, quan va cesar a Endesa, va cobrar 18,5 milions d'EUROS. La indemnització per deixar Endesa va ascendir a un 14 milions. Què és el que transmet aquesta societat que permet aquestes diferències entre persones amb un mateix nivell cultural i professional?Hauríem de reflexionar seriosament.
PD: Us deixe a continuació un article d'Adela Cortina, Amistad cívica, publicat avui a EL PAÍS. I a la fotografia Manuel Pizarro (PP).
Ara que el govern d'ací (el "seu" govern del PP), sense competències vol establir un contracte d'integració per als immigrants, he estat pensant que aquests governants sí que miren per nosaltres. I tant que miren. En compte d'intentar millorar les llistes d'espera, construir i posar en marxa els 13 hospitals que van prometre, no entrebancar més la llei de Dependència, etc. el que fan és un desgavell darrere d'un altre. Ara amb el contracte d'integració, idea del conseller Rafael Blasco, sí, dels Blascos d'Alzira.
Doncs bé, per què no intentem veure la realitat immigratòria amb uns altres ulls? Ací en teniu alguna idea:
Per molt que ho neguem, el racisme forma part de la nostra societat, encara que potser s'observa un cert creixement en tolerància i respecte.
ÉS fàcil veure el racisme en una altra persona però és més difícil veure'l en u mateix, encara que el portem a la nostra motxilla.
Conviure és més que tolerar-se. Potser creguem que amb "aguantar" els immigrants és suficient quan, per raons d'humanitat, se'ns està espitjant a la convivència.
Potser siga tot qüestió de mirada i de confiança. Mirar al diferent no com enemic potencial, sinó persona amb valors. Confiar en l'altre fins creure que la pluralitat de visions, de moral, d'actuació és una riquesa, no solament un obstacle.
PD: A continuació teniu l'article de Carlos Gómez Gil, Integrarse por contrato (EL PAÍS)
Assabentat que avui celebrem el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, vull fer-ne algunes consideracions.
1r No sabia que, per als periodistes britànics, saber què els costa l'ús de cotxes oficials, la compensació pagada als sospitosos de l'IRA o la ubicació de les càmeres que registren la velocitat dels cotxes era allò més normal.
2n Al nostre Estat conéixer les llistes d'espera en els hospitals i el sou d'un presentador del telediari d'una televisió pública (i pagada pels ciutadans) és "impossible".
3r La diferència és que al Regne Unit tenen una llei que regula el dret a l'accés a la informació. I el nostre estat, juntament amb Grècia, Xipre, Malta i Luxemburg, no tenen aquesta normativa. I així ens va...
A EL PAÍS d'avui podreu trobar-ne més informació. De tota manera, us deixe nou principis al voltant del dret a saber (extrets d'EL PAÍS)
- El derecho a la información es universal. - Se aplica a todas las
entidades públicas, fundaciones y organismos financiados con fondos públicos. -
Realizar solicitudes debe ser sencillo, rápido (en 15 días hábiles) y
gratuito. - Los funcionarios tienen la obligación de ayudar a los solicitantes. -
Rige el principio de publicidad de la información. El secreto y la denegación
de información son la excepción. -Las denegaciones de acceso a la información
deben ser limitadas y estar debidamente motivadas. -Toda persona tiene el
derecho de recurrir las denegaciones de acceso. -Las entidades públicas, a
iniciativa privada, deben poner a disposición del público información básica y
esencial sin que sea necesario solicitarla. i El derecho de acceso a datos y
documentos debe ser garantizado por una autoridad independiente.
PD: Per si voleu saber-ne més us penge a continuació la informació completa. I també hi trobareu una galeria de de dirigents que persegueixen la llibertat de premsa. A la fotografia:
Reporteros sin Fronteras elabora una lista de los responsables y autores
intelectuales de las violaciones de la libertad de prensa. Mostramos algunos de
los integrantes de la lista
Hu Jintao, presidente de China
Escribe Reporteros sin Fronteras en su informe que el "Presidente de la
República y secretario general del Partido Comunista (PC), Hu Jintao tiene dos
objetivos: desarrollar la “sociedad armoniosa” y contrarrestar las “fuerzas
hostiles” a la Nación.
M'ha arribat per correu aquest article. I demà hi ha convocada una concentració a Alcoi a les 11 del matí per tal de defensar i salvar el TREN XÀTIVA-ALCOI.
Las dos administraciones no se entienden en el único trayecto de cercanías
en el que comparten responsabilidades
L. Ballester Beneyto, Valencia
Si
la Generalitat y el Ministerio de Fomento se han de poner de acuerdo para el
traspaso de cercanías o la colaboración en la gestión de las infraestructuras,
la prueba de que esta colaboración es, cuanto menos, tortuosa, es la
modernización de la línea ferroviaria Xàtiva-Alcoi. Desde que el trazado estuvo
a punto de cerrarse en 1984 porque se consideraba "deficitaria" las promesas de
mejora del trazado han sido cuantiosas pero se han traducido en realidades
escasas. De los 63,7 kilómetros de trazado ferroviario entre las capitales
de la Costera y l'Alcoià, sólo el tramo Ontinyent-Agres (de 9,6 kilómetros) se
renovó en 1997. Desde entonces, actuaciones como la variante de Benigànim o la
modernización del resto del trazado son todo un clásico que aparecen cada año en
los presupuestos autonómicos y estatales que nunca llegan a fructificar. Al
Ministerio de Fomento le corresponde modernizar la línea desde el kilómetro 0 al
8 y desde el punto kilométrico (pk) 23,5 hasta el 63,7. El proyecto se adjudicó
en enero de 2007 a la empresa Ingeniería y Economía de Transportes (Ineco)y
debía redactarse en 9 eses. La actuación incluía "la mejora de la
superestructura de vía [raíles, traviesas y balasto], el acondicionamiento de
las estaciones y los apeaderos o la consolidación de de la infraestructura
existente" por lo que el proyecto incluye "la sustitución del tramo metálico
sobre el río Albaida por un tablero de hormigón". No obstante, desde el
Ministerio de Fomento no aclararon ayer una posible fecha de inicio de obras.
"La línea Xàtiva-Alcoi, en principio, está incluida en el proyectado Convenio de
ferrocarriles Generalitat-Fomento, un convenio aún pendiente de negociarse y
firmarse, aunque desde la dirección general de Ferrocarriles de Fomento ya se
están redactando los proyectos de dos tramos de esta línea. El tramo central,
conocido como variante de Benigànim está pendiente de definirse en el diseño del
convenio", aseguraron fuentes oficiales del departamento que dirige Magdalena
Álvarez. Por su parte, a la Conselleria de Infraestructuras corresponde
mejorar la línea entre los puntos puntos kilométricos 8 al 23,5 (un total de
15,5 kilómetros) y, de hecho, en enero de 2007 ya tenían finalizado "el proyecto
de mejora de la línea" entre ambas ciudades pero nada más se ha sabido de este
proyecto. La misma suerte ha tenido la licitación de las obras de mejora de la
estación de Albaida, anunciadas por el conseller de Infraestructuras, Mario
Flores, el pasado mes de noviembre y que, casi seis meses después aún no se han
iniciado a pesar de que "desde el Consell consideramos prioritaria la
modernización integral de esta línea, porque puede jugar un papel fundamental en
la comunicación con las comarcas centrales". A la solicitud del traspaso de
cercanías se refirió ayer el portavoz de Infraestructuras del grupo socialista
en las Corts, José Antonio Godoy, alertó ayer sobre "el peligro que supone dejar
las cercanías en manos de un Gobierno --el valenciano-- que no sabe gestionar ni
el metro". Según Godoy lo que "verdaderamente tiene que explicar el PP es para
qué quiere la transferencia de las cercanías" ya que, según recordó, "el
conseller de Infraestructuras y Transporte, Mario Flores, ha declarado que, una
vez transferido el servicio, podría adjudicar la gestión de cercanías a una
empresa privada". En su opinión, "si lo que quiere el PP es adjudicar las
cercanías a una empresa privada, antes debe explicar a qué vienen las prisas
cuando hace 4 meses que el PP votó en las Corts en contra de la transferencia de
las cercanías".
El que són les coses. Quasi coincideix l'abandó "temporal" -de moment- de la política del cartagenero Zaplana amb el dia del Treball i del Treballador. Però no ha estat així. Llàstima! En fi, què us diré que no sapieu ja d'aquest "sant baró", nascut a Caragena -igual de Martínez-Pujalte, sense bigoti-. vingut als 14 anys a Benidorm, que volia ser pilot a l'escola San Javier i que, després de passar per la presidència de la "nostra" Generalitat -sense saber parlar valencià, ni català ni balear-, fou nomenat Ministre de Treball i Portaveu del darrer govern d'Asnar, i que, per voler-ho tot, es van quedar sense res -arran de l'11 M-, passà quatre anys en l'oposició fent de portaveu del grup Popular al Congrés... i clar, per a un home tan treballador com ell, estar quatre anys més de parlamentari en l'oposició era massa "per a la carabassa". I el que ve a continuació ja ho sabeu.
PD: I en aquesta pàgina teniu les darreres notícies al voltant del tema. Bon dia.
Tal dia com avui es proclamava la Segona República a l'Estat. República que acabà en mans d'un dictador i després de tres anys de guerra civil. Aquest breu apunt vol solament recordar a totes i tots aquells que hagueren de morir (assassinats) per fer front al cop d'estat del dictador. En foren moltes i molts. I vull recordar a totes i tos aquells que patiren la postguerra en silenci, amb dolor, de dol, orfes, etc. perquè un senyor, per dir-li alguna cosa, un dia decidí que això de la República s'havia acabat.
I tot seguit us deixe algun article de la premsa escrita:
Ética y moral
ENRIQUE CHICOTE SERNA - Madrid
EL
PAÍS - Opinión - 11-04-2008
Suspenso en ciudadanía
J. J. PÉREZ BENLLOCH
EL
PAÍS - 06-04-2008
Perplejos ante la guerra educativa
Expertos
en ética y pedagogos, desconcertados por la polémica sobre Ciudadanía
Prompte
farà un any des que el “seu” president camps va guanyar les eleccions a les
Corts Valencianes i tornà assumir el “seu” govern. I què ha fet fins avui? El
que segueix:
“Els
llits hospitalaris cauen en picat”
(Levante-EMV, 9 d’abril 2008)
La
xarxa sanitària ha baixat a 2,51 places per cada mil habitants, a la cua de
l’Estat. I aquestes són les xifres:
Hospitals
per 100.000 h: PV un 1,29. Mitjana de l’Estat: 1,73
Llits
en funcionament: PV un 2,51. Mitjana de l’Estat: 3,36. No cal seguir.
“Rus assigna a Xàtiva el triple
d’inversió que a Ontinyent en els plans de la diputació” (Levante-EMV, 25 de març 2008)
El
Genovés, amb alcalde del PP, segon poble que més diners rep. I crida moltíssim
l’atenció que hi ha cinc pobles de la
Vall d’Albaida que no reben un €. Són: Bufali, Guadassèquies,
Pinet, Benicolet i Terrateig. I els que més reben són: Xàtiva, El
Genovés, Ontinyent i Fontanars dels Alforins. Clarivident!!!!
“Els dependents recorren al jutjat” (Levante-EMV, 13 de març 2008) Catorze usuaris
denuncien Benestar Social per no respondre les seues sol.licituds. Una més de
les maneres de “governar” que té el “seu” govern al nostre PV.
“Intel.lectuals consideren retrògrad
suprimir el nom de Gil-Albert” (EL
PAÍS, 13 de març 2008). Crítiques a Ripoll per reduir el nom a Instituto
Alicantino de Cultura. Entre els que s’han manifestat contra aquest
provincianisme alacantí estan José Luis Ferris, Jesús Huguet, Arcadi Blasco,
José Carlos Rovira, Emilio Laparra, José Ramón Giner, Emilio Soler i Enrique
Cerdán Tato.
“Sanitat inclou malalts crònics en
centres amb tot tipus de pacients”
(EL PAÍS, 13 de març 2008) Sols l’hospital Doctor Moliner té una unitat
específica de pal.liatius. I el que diu la metgessa i vocal de la Secpal (Societat Espanyola
de Cures Pal.liatives) Amparo Gisbert és que “estem molt malament”. Sols tenim
21 llit “específicament” per a pal.liatius al Doctor Moliner. I la xarxa
pública té un déficit de 200 llits hospitalaris. L’associació de malalts
crònics i terminals denuncia aquesta falta de mitjans.
“El govern valencià aguditza el
boicot a Educació per a la ciutadania en impartir-la en anglés” (EL PAÍS, 15 de març 2008). Camps i el seu
conseller forense segueixen en aquesta direcció.
“El nou hospital de Gandia està
paralitzat fa un any” (EL PAÍS, 15
de març 2008). Camps va col..locar la primera pedra i anucià l’inici de les
obres. El passat 15 de març féu un any d’açò i fins avui. A més a més,
l’hospital Francesc de Borja, de Gandia, ja no ofereix parts amb anestèsia
epidural. Aquesta és la manera d’entendre la sanitat dels “seus” governants.
“Arranquen les obres de l’hospital” (Levante-emv, 11 d’abril 2008). Orengo i Mut aseguren
que s’ha millorat el projecte i s’ha reduït el termini d’execució. Que així
siga!
I en voleu més? Pareu el cabàs, com solem dir per
ací. (seguirà)
Avui fa 15 anys de l'assassinat del xicot Guillem Agulló i Salvador, de Burjassot. Tenia 18 anys... i ens el furtaren de la nostra terra, cultura, i de la seua família (que som totes i tots els que sentim alguna cosa pel nostre Pais).
El fartet és un peix autòcton amenaçat pel deteriorament del medi ambient i la presència d'espècies invasores com el peix mòmia, que altres anomenen pez pirañita. Salvem el fartet del PP! Fem fora de la Generalitat mòmies i piranyes!
Pren una forma anual, en el temps, i nòmada, en l'espai, sent l'objectiu trobar-se una volta a l'any en un barri diferent de la ciutat de València, establint un diàleg entre els col·lectius culturals del barri i altres d'arreu del món, mostrant les diferents formes en què trobem la cultura oberta, enriquint-la, enriquint-nos, i repensant-nos.
Entreu-hi i col.laboreu en allò que bonament pugueu.
M'ha arribat per correu aquest article. I demà hi ha convocada una concentració a Alcoi a les 11 del matí per tal de defensar i salvar el TREN XÀTIVA-ALCOI. 
