CULTURA  DIVENDRES, 5 DE DESEMBRE A LES 20:00 h al CASAL VALL D'ALBAIDA
Parc Mestre Ferrero, 19 i 20 baixos, d'ONTINYENT
valldalbaida@acpv.cat
Avui sí que puc penjar tota la informació que, com us deia ahir, la xarxa no m'ho deixava fer fins ara.
Aquest llibre aborda la problemàtica territorial del País
Valencià, explicant les causes i els efectes de la multiplicació del creixement
urbanístic i la degradació paisatgística, fenòmens que són comuns arreu del
territori valencià.
SINOPSI: Moltes vegades, per tenir certesa dels fets hem
d'observar el nostre voltant. Si tornem als llocs on jugàvem quan érem infants
constatarem que aquests han canviat. Els bancals de taronger per on passejàvem
es troben ara sota l'asfalt, els camins de terra són carreteres, i les séquies
han desaparegut. Sobre tots aquests canvis ens podem arribar a fer moltes
preguntes que d'entrada no són fàcils de respondre. I més encara si tenim en
compte que ens trobem en un temps profundament marcat per la proliferació urbanística.
Aquest llibre ens endinsa en el procés irreversible de
transformació territorial i paisatgística que afecta el territori valencià. I
alhora ens mostra com l'horta i la muntanya valenciana van quedant soterrades
sota l'urbanisme. Un urbanisme banal que homogenitza l'aspecte de paratges tan
diversos com distants, i fa que els territoris perden la seua identitat.
ROGER CREMADES RODEJA (Valencia, 1977) ha recorregut els paisatges
valencians en busca de les claus del seu present, passat i futur. Enginyer
Tècnic Forestal de formació, ben aviat es va especialitzar en temes
territorials i paisatgístics. Ha realitzat els indicadors de sostenibilitat i
la diagnosi de Gandia, ciutat on viu. D'altra banda escriu articles sobre temes
mediambientals a diversos mitjans informatius de la Safor, on és un conegut
dinamitzador del moviment ecologista.
Els convidem a visitar el blog de
l'autor:
http://blocs.mesvilaweb.cat/rogersafor
EDITORIAL RIU BLANC
SANT BLAI, 10 46780
OLIVA
TELÈFON: 962 854 248 FAX 962 865 588
WWW.RIUBLANC.COM
RIUBLANC@GMAIL.COM
CONTACTE PER A LES PRESENTACIONS:
RIUBLANC@GMAIL.COM
El llibre està distribuït per Sendra - Marco.
www.sendramarco.com
blocs.mesvilaweb.cat/rogersafor
 Macrourbanisme i agressions al paisatge mediterrani. El medi ambient i la societat valenciana, d'un exalumne (retrobat a la xarxa) de fa uns anyets. Ho faig però no us puc penjar la convocatòria oficial (a veure si demà la meua Internet a pedals m'ho deixa fer). Sols vull destacar que, en un missatge, l'autor del llibre em convidava a la presentació (a Ontinyent, divendres 5 de desembre) i em deia uns mots que paguen tota una vida dedicada a l'ensenyament. "LA LLENGUA QUE TU M'ENSENYARES ÉS LA LLENGUA EN QUÈ HE ESCRIT AQUEST LLIBRE" fou la frase. I l'autor Roger Cremades Rodeja, de Gandia (la Safor). Bona nit.
 Poble
que pertany actualmente al municipi de Gandia, es troba al nord-oest de la
capital municipal, amb la qual forma un nucli urbà. Va ser municipi independent
fins 1965. Ha
experimentat un creixent augment de la població en les darreres dècades. Actualment
té uns 5000 habitants. La parròquia té per titular Santa Maria Magdalena i
pertany a l’Arxiprestat del “Sant Duc”.
De
la remota antiguitat del territori de Beniopa són destacables les restes de l’època
eneolítica trobats a les Coves del Pastor i en la Coveta Zacarés que conté un
interessant soterrament col.lectiu. Beniopa va ser als seus orígens una
alqueria musulmana. En la Crònica
de Jaume I es narra que uns dos mil musulmans es reuniren en aquesta alqueria
per tal de fer front a un dels capitans del Rei Conqueridor. De les seues cases
i heretats es feren moltes donacions als anys 1248 i 1249. Entre aquests foren
agraciats: Arnald Ruisec, Garcia Lopes de Roda, Guillem Banderes i Bertran de
Claustre. En una donació feta el 6 de juny de 1323, pel rei Jaume II el Just, a
l’infant Pere es va incloure aquesta alqueria. El 2 d’abril de 1437 adquiriren
la seua jurisdicció els jurats de Gandia, passà a ostentar el seu senyoriu el
duc de Gandia.
En
1535, quan era Arquebisbe de València, Jordi d’Àustria, en l’arranjament
parroquial que es va dur a terme per a la millor atenció dels nous conversos es
va constituir com a rectoria de moriscos, es va desmembrar de Gandia, tenia en
aquell moment 71 cases habitades per cristians nous, i se li van afegir com annexos
Alcodar i Benicanena, avui dia despoblat. Va ser escenari de desvetlaments apostòlics
del venerable Joan Baptista Anyés i altres missioners en el seu treball per tal
d’atreure a la fe catòlica els moriscos.
La
primitiva església es va construir al solar de l’antiga mesquita, de la qual no
queda cap rastre; al seu emplaçament s’han construït diversos habitatges. L’actual
temple parroquial, fruit de la tasca del pàrroc En Vicent Marín, construït
entre 1804 i 1837, és molt espaiós, amb creuer i claustre. Són notables quatre llenços,
atribuïts al pare Nicolau Borràs, que representen miracles eucarístics,
procedents del monestir de Sant Jeroni de Cotalba. També posseeix altres
objectes de valor artístic procedents de l’esmentat convent.
PD: Com sempre que escric sobre els nostres pobles, agraesc la tasca de ALlCh, d'ALELUYA. La imatge és de la xarxa i correspon a la benedicció dels animales el dia de Sant Antoni Abat a la parròquia de Beniopa.
 Igual que l'any passat em faig fer ressò d'aquesta iniciativa enguany us ho recorde.
El col.lectitu OBERTANENT de Gandia (la Safor) ens presenten...
L'AGENDA-GUIA 2009: LA CASA QUE ENS HABITA. Alqueries de la Safor.
La pots aconseguir (al preu de 15 euros solidaris) a les llibreries: Gandia: Ambra, La Gavina, Ferrer, Mateco. Oliva: La Fona. València: Soriano, París-Valencia, 3 i 4, Asiem (botiga solidària)
APROFITEM PER CONVIDAR-TE A LA PRESENTACIÓ PÚBLICA QUE FAREM EL PROPER 2 DE DESEMBRE, A LES 19:00 H, A LA CASA DE CULTURA MARQUÉS GONZÁLEZ DE QUIRÓS DE GANDIA. Passeig de les Germanies, 13.
TAMBÉ ESTAREM A VALÈNCIA, EL DIJOUS 4 DE DESEMBRE A LES 19:30 H AL CENTRE "OCTUBRE"-CENTRE DE CULTURA CONTEMPORÀNIA-. C/Sant Ferran, 12.
A OLIVA LA PRESENTAREM EL DIA 9 DE DESEMBRE A LES 8:30 H, A LA BIBLIOTECA MUNICIPAL. C/ Tamarit, 4
I AL REAL DE GANDIA ESTAREM EL 10 DE DESEMBRE A LES 18:30 H, A LA BIBLIOTECA MUNICIPAL.
AH! I UNA ALTRA COSA... ENS AJUDES A FER COMBOI?
PASSA-HO i QUE VISCA LA UTOPIA!!!
 Ahir tenia lloc el 25é aniversari de
l'aprovació de la LUEV
a Alacant. I el Levante-EMV ens despertava amb un titular "cridaner": La Generalitat promocionarà el valenciano "sin tapujos ni
timidez y con orgullo". Són
paraules del conseller forense Font de Mora. No sé fins ara com s’hauran “sentit”
aquests polítics per tal de “promocionar” allò que anomenen “lengua valenciana”.
Però sí sé que això de “sin tapujos ni timidez y con orgullo” s’ho podrien
estalviar i fer sencillamente allò a què estan obligats per llei. És a dir,
exigir que tots i cada un dels grups de PEV (Pla d’Ensenyament en Valencià)
siguen realmente PEV i no el que són la major part de les vegades “una vergonya”:
amb sort tenen alguna assignatura en valencià. Si tant “interessats” estan a
fer complir la llei (EpC) podrien haver començat ja fa temps per aquest
aspecte: que un grup de PEV siga PEV.
També vull aferir que el valencià-català-balear
no cal “promocionar-lo” sinó “USAR-LO”. És a dir, a les Corts Valencianes que
es faça servir el valencià, que a les rodes de premsa dels consellers es faça
servir el valencià, que a Canal 9 (manipulada i tot, si voleu…) siga totalmente
en la nostra llengua. I això de “sin tapujos ni timidez y con orgullo” s’ho deixen
a casa. I respecte a la campanya “JUNTS. EN VALENCIÀ, NATURALMENT” que comenta avui, què voleu que us diga? Allò
que va dir una senyora del meu poble, quan el PSOE en va fer una de semblant
(Al carrer, a l’escola… en valencià, deia més o menys), que al carrer, a l’escola,
etc. la gent normal i corrent ja l’utilitza, els que no el fan servir són ells
(i no assenyale que fa lleig). Bon dia.
PD: Us vull deixar un article que he trobat interessants de la premsa d'ahir:
 Cada vegada que llig un número de Saó us en faig cinc cèntims al meu bloc. Aquest número és el de setembre d'enguany i duu per títol De l'Estat de benestar a l'Estat social. Aquest número duu les col.laboracions habituals de Joan Calabuig Rull, Vicent Josep Escartí (Un bisbe de Sogorb humanista), Rafa Roca (Pasqual Asins i Lerma), Josep A. Comes (Alguns desafinaments episcopals estiuencs i la columnma de Calatrava), Francesc de P. Burguera (País Valencià o Cinmunitat?, etc.
Vull destacar algun article i fragment d'aquest número. En primer lloc, destaque el de Francesc de P. Burguera. Acaba així: "Quin país! "Perplex", deia Josep Vicent Marqués; "misericordiable", es lamentava JOan Fuster; i "destrellatat", podríem afegir també." Quanta raó que tenien i tenen encara tots tres. L'article de Roser Bofill, Uns van i altres tornen, explica per què les relacions entre joves i vells de vegades són amargues. A partir d'una experiència d'una amiga amb els seus néts ho deixa ben clar. L'article del monjo de Montserrat i valencià de l'Alcúdia, Josep Miquel Bausset, La tertúlia del dilluns, fa un recorregut del que ha estat aquesta tertúlia fundada fa més de 60 anys per Joan Fuster i el seu pare Josep Lluís Bausset. Explica on s'han reunit fins avui, quins han estat els seus membres, quan va assistir-hi ell mateix, i acaba així: "Puc dir -afirma Ramon Trullenque- que els professors d'Història de la nostra Universitat, ja inclouen entre els fets més importants previs a la democràcia, i entre les activitats nacionalistes, la celebració d'aquestes tertúlies." I tant que és així.
El Quadern inclou textos de Joaquim Azagra, Ramir Reig, José M. Gracia Layunta i Gustavo Zaragoza i Ximo Garcia Roca sobre l'Estat de benestar, i deixa clar quina és l'actuació (pobríssima) de la nostra Gerneralitat arran dels "nous" drets que tenim les valencianes i els valencians. Sols destacaré tres afirmacions de l'article Un estatut social fingit:
"Resulta sorprenent que, transcorreguts dos anys, no disposem els valencians de la carta de drets socials. Però el més greu és que no s'està preparant un esborrany pel Govern"
"La renda de ciutadania, promulgada fa més d'un any, sí s'ha elaborat el text legislatiu però no redactat els decrets per a posar-lo en marxa, estem davant d'una llei inaplicable."
"Ens cap el dubtós honor, al País Valencià -al text, CV-, de liderar els incompliments en matèria de dependència, fins i tot s'han dut a terme nombroses denúncies al síndic de greuges en aquest sentit."
El número acaba amb les habituals seccions dedicades a la cultura (art, música, llibres, teatre, etc.). Vull destacar també l'article de Jordi Bort Castelló, director de Buris-ana, La "persecució" de l'Església. Un article amb molt de trellat que malauradament els bisbes no llegiran. Perseguida l'Església? No, gràcies. I per acabar Emili J. Marín recomana la lectura del llibre-homenatge a Pere Casaldàliga, bisbe emèrit al Brasil i claretià de Sabadell. Aquest llibre va per la segona edició i duu per títol Pedro Casaldàliga. Homenaje de amigos. Las causas que dan sentido a su vida. Retrato de una personalidad. Ediat per Nueva Utopía de Madrid.
Bona vesprada...
 Municipi situat a la ribera esquerra del riu Xúquer. La superfície del terme és completament plana. El riu Xúquer serveix de límit pel sud i sud-oest. Durant el segle XX la població ha augmentat paulatinament, encara que en aquests darrers anys s'ha notat certa regressió. Actualment té un poc més de mig millar d'habitants. La seua parròquia té per titular la Puríssima Concepció de Maria i pertany a l'arxiprestat de la Immaculada Concepció de Maria.
Va ser un alqueria musulmana, de què el rei Jaume I, el 9 de maig de 1244, donà cases i terres a Gregori de Calataiud i el 18 de juny de 1459 el rei Jaume II el Just a Vidal de Trulio. L'1 de juny de 1459 el rei Jaume II el Just dona aquest indret a perpetuïtat a Lluís de Castellví i el 23 de maig de 1473 li donà el títol de baró a Pere de Castellví, fill de l'anterior, i passarà després a pertànyer a la família dels Pertusa, a qui per danys que sofriren per l'expulsió dels moriscos en 1609, el rei Felip III el 12 de febrer de 1615 els va lliurar totes les terres que tenien aquells al terme d'Alzira. La baronia va ser en 1620 vinculada a Joan Crisòstom Baltasar de Julià Figuerola i Muños, baró de Benidoleig i Forna; el 4 de març de 1653 va ser venuda a Beltran Julià, cavaller de Montesa. Posteriorment passà als Escals, Falcó i Rodríguez de la Encina, barons de Santa Bàrbera. El 23 de desembre de 1845, per Reial Ordre, s'agregà al seu municipi el lloc de Pujol. Encara es conserven algunes restes del castell que hi havia en aquest indret.
En un principi Benimuslem pel que fa a l'aspecte eclesiàstic pertanyé a la vicaria perpètua d'Alzira. En 1535 va ser erigida com a rectoria de moriscos i en 1608 va ser creada com a parròquia amb plena autonomia, tenia aleshores 37 cases habitades per moriscos. Se li annexionaren els caserius de Toro, Pujol i Mulata. A Toro hi havia una església amb l'advocació de l'Assumpció de la Mare de Déu, on es deia la segona missa. El campanar es començà a construir en 1830 i trigà diversos anys a concloure's les obres. Se celebren festes a la titular la Puríssima Concepció, als patrons Sant Roc i Sant Josep i al Crist de la Salut, a qui se li professa gran devoció.
PD: Done les gràcies pels apunts a ALlCh, de l'ALELUYA. I recorde N'Antoni Sanchis, capellà -alemenys si no l'ha jubilat ja- d'aquest poble els darrers anys, pel seu llibre que va llegir amb veritable passió. I li vull agrair des d'ací, quan era capellà de l'Hospital Provincial de València, les deferències que va tenir amb ma mare en la seua estada arran d'una operació de pit. I també vull recordar que va ser el primer capellà que vaig escoltar, al meu poble, predicar un Novenari al Crist de la FE per allà els anys 70. Moltes gràcies, Antoni.
Li havia promés a un amic del fotolog (Tonet,
de Benimodo) que, prompte, li arribaria el torn al seu poble. Avui és el dia.
Benimodo és un municipi situat al sud-est dels tossals de Matamón a la Ribera del Xúquer. La
superfície del terme és plana, un poquet ondulada per l'oest dels Tossals de la Vaquera. Per Reial
Ordre de 1855 se li va agregar la partida de Rosaleny, un enclau que es
troba envoltat dels municipis de Guadassuar, Massalavés, Alzira i Alberic, on
hi hagué un poblat musulmà i on naix el riu Verd. La rambla Seca travessa el
terme pel nord del poble. Aquest es troba situat al marge dret de l’esmentada
rambla. La población ha augmentat notòriament en aquesta darrera centúria.
Actualment té un poc més de 2.000 habitants. La seua parròquia té per titular la Puríssima Concepció
i pertany a l’arxiprestat de Carlet.
El poble era una alqueria àrab. El rei Jaume I
la va donar a Pere de Montagut en 1238, qui va deixar que els musulmans seguiren
habitant el poblat. Passà després a la família Vilanova que el va vendre, juntament amb Carlet, a la ciutat de València. El 19 d’agost de 1375 va ser comprat per
Gonçal de Castellví, i continuà el seu senyoriu en els seus successors. Durant la
guerra de les Germanies va ser saquejada pels agermanats d’Alzira en 1522. En
1609 estava habitat per 150 famílies de moriscos.
Benimodo en 1535 va ser erigida en rectoria de
moriscos, desmembrant-se de Carlet. L’església es va construir sobre el solar
de l’antiga mesquita i es va dedicar a la Puríssima Concepció,
però com el temple resultava xicotet per a les 100 famílies de cristians que
habitaven el poble, en 1574 es manà tirar-lo a terra i edificar-ne un altre de
més ample al mateix lloc. En 1954 es va restaurar. Compta amb una ermita
dedicada al Crist de l’Agonia, se celebren festes al patró Sant Felip Benici,
el mateix que als Sants Bernat i les seues germanes, Maria, Gràcia i a la Divina Aurora, entre el 17 i el
25 de setembre.
PINTARRAFES era un poblat àrab, que segons la tradició estava prop de Carlet, i no lluny de Benimodo, allí es trobava el Palau d’al Manssur.
El seu germà el príncep Ahmet Ibn al Manssur en un viatge en passar pel
Monestir Cistercenc de Poblet, en 1156, es convertí al cristianisme i es va fer
monjo prenent el nom de Bernat. En 1181 tornà a les terres valencianes. El seu
germà li va prohibir de predicar l’Evangeli. Convertí les seues germanes, Maria
i Gràcia, i sofriren tots tres martiri el 21 de juliol de 1181. A Pintarrafes hi ha
una ermita que recorda els sants germans Bernat, Maria i Gràcia.
Ahir tenia lloc, cap a
les 20h30, a Salem la presentació del Calendari del IEVA 2009. L'acte comptà
amb la presència del'alcaldessa de Salem, la presidenta del IEVA i l'alma mater
del calendari, Sergi Gómez i Soler. Tingué lloc a l'Auditori del poble, lloc
que, en poc temps, he visitat algunes vegades. Haig de dir que no em vaig
saltar la prohibició de conduir -esguinç de genoll- sinó que l'amic Dani,
d'Otos, s'oferí a venir a ma casa i dur-m'hi. I el que encara és més d'agrair
tornar-m'hi després del sopar... cap a les 2h30 de la matinada. I després
d'aquest preàmbul passa a explicar-vos com va anar l'acte.
Obrí les intervencions l'alcaldessa de Salem: agraí la nostra presència i que
el IEVA haguera pensat en Salem per a la presentació del calendari 2009. A
continuació la presidenta del IEVA ens digué com havia anat la confecció del
calendari i agraí als organismes i persones col.laboradores el seu esforç. I
sobretot el de Sergi Gómez i Soler (sense el qual no hauria estat possible la
confecció de les nou edicions que duu aquesta publicació). Sergi anà explicant
com s'havia confeccionat enguany el calendari, de qui eren les
fotografies que apareixen cada mes, les receptes culinàries, etc. M'he deixat
el més important: el motiu del calendari d'enguany, 400 ANYS DE L'EXPULSIÓ DELS
MORISCOS. Tot gira al voltant de la festa de Moros i Cristians a la nostra
comarca: fotografies, menjars, fets destacats i explicacions que il.lustren el
calendari.
També pujaren a l'escenari el dissenyador d'enguany, Juanjo Alcaide, i explicà
breument com havia pensat les pàgines corresponents al
mesos de l'any. Les il.lustracions són de Víctor Ferrero. Ens explicà a partir
de què havia realitzat les il.lustracions que acompanyen cada uns dels plats
dels mesos. Casimir Romero, encarregat de l'apartat de
gastronomia, ens féu una breu i "saborosa" explicació dels 12 plats
que ha seleccionat enguany. I ens féu caure en el compte que la cuina de jueus,
musulmans i catòlics, almnys en aquests indrets, és molt semblant: sols canvia
la carn que fem servir. Després Daniel Alfonso, geògraf d'Otos, ens explicà com
han pogut dissenyar i ubicar els 137 llogarets que conformaven la nostra comarca
en vespres de la conquesta feudal i els 44 que hi havia en vespres de
l'expulsió dels moriscos. L'acte finalitzà amb la lectura del poema Oració a la Vall, de Salvador Jàfer, feta
per Juli Fenollar.
Després de l'acte de presentació tingué lloc un vi d'honor a càrrec de
l'Ajuntament per als assistents a la Casa de Cultura. Allí poguérem saludar
gent que feia temps que no véiem, intercanviar opinions sobre la situació
cultural, educativa i social de la nostra comarca. I finalment, un grup d'unes
40 persones hi sopàrem. Això sí a càrrec nostre. I heu d'entendre aquesta
darrera afirmació com un retret sinó tot el contrari: prediquem amb l'exemple.
Açò que dic va per a aquelles i aquells que han fet de la política una
professió i no saben dir a res que no.
|
Visites al bloc
Visites a la portada
Visites a les entrades
Els meus enllaços
25 D'ABRIL 1707-2007
BLOC NACIONALISTA VALENCIÀ (BLOCAIRES)
BLOCS DE GENT JOVE I ESTUDIOSA
-
Promet... de veritat
-
Alumne català de 1r de Batxillerat
-
Dos alumnes de 1r de batxillerat
-
De la Safor i alguns membres del grup ja exalumnes
-
...
-
INDEPENDENTISTA (I A MOLTA HONRA)
-
I jugador de futbol a L'Ontinyent
-
Un bloc d'un grup de 2n d'ESO... Entreu-hi. Paga la pena.
-
Alumna de 1r de Batxillerat
BLOCS QUE SEMPRE LLIG
-
És el bloc d'un banyerí o banyerut. Cada dia llig Isabel-Clara Simó... indispensable
-
De Castelló de la Ribera
-
Estudia Dret i escriu...
-
-
-
-
-
PER ALLÒ DE l'ESTAT PROPI!!!
-
del Josep Selva
-
ÉS EL BLOC DE SERGI GÓMEZ (CAN CARRASCA)
-
de Banyeres de Mariola
-
-
-
És un altre bloc "meu" que feia temps que tenia "oblidat" i que ara repesque de nou, perquè em permet més joc... a la xarxa
-
-
El fartet és un peix autòcton amenaçat pel deteriorament del medi ambient i la presència d'espècies invasores com el peix mòmia, que altres anomenen pez pirañita. Salvem el fartet del PP! Fem fora de la Generalitat mòmies i piranyes!
-
-
Cal fer-hi una ullada
-
de la Sílvia Martínez
-
Un escriptor sembra de poemes els serveis públics.
-
Un amic i company de professió. Professor a l'ies Josep Segrelles d'Albaida
-
Una revista trimestral d'humor...
-
de l'Emili Morant, professor de Matemàtiques
-
de J.C. Girbés
-
de Vicent Partal, l'amo de la casa vilaweb.cat
-
Una mestra que viu el que és
-
Saforenca...
-
El bloc del seu cantant
-
Estudia Periodisme a Madrid...
-
-
-
-
d'ací i d'allà
-
És de l'Alcúdia. No calen més paraules.
-
Bloc d'un suecà interessat per la llengua (sobretot)
-
-
del Jordi Carbonell
-
VOLUNTARIS VALENCIANS... en calen tants ENCARA!!!!
CORRUPCIÓ URBANÍSTICA
EL MÓN DE L'ESCOLA
-
-
-
Federació d'Associacions per la Llengua
-
Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana
-
"L'Escola que tenim actualment és il.legal"
-
-
CENT (Centre d'Educació i Noves Tecnologies
-
PER FOMENTAR EL CIVISME
-
-
-
-
-
FOTOGRAFIES I UN POQUET DE LLETRA
FOTOLOGS
-
-
-
ÉS UN FOTOLOG D'ACUDITS... MIREU-LO CADA DIA SI VOLEU I PODEU.
-
Des del meu podeu anar a diversos fotologs...
-
És un flog d'un alumne de 2n de bat (interessant pels textos que escriu i acompanyen les fotografies que penja).
-
HISTÒRIA I MENTIDES
MÓN DEL FUTBOL
-
Navegant per la xarxa m'hi he trobat amb aquest bloc (és en castellà...)
-
Si sou del Barça i voleu riure, entreu en aquest bloc
PORTAL DE BLOCS POLÍTICS EN CATALÀ
PREMSA
PREMSA DIGITAL
-
-
-
Diari nacional
-
Premsa en xarxa
-
TASQUES EDUCATIVES
-
Per a l'assignatura VALENCIÀ II: LLENGUA I LITERATURA
-
-
-
-
-
Des d'avui la teniu al vostre abast lliurement
-
-
amb el seu mapa (com cal)
-
-
-
-
-
-
de la Universitat de Salamanca. Sociologia
-
A càrrec de María Àngeles Morán, psicòloga valenciana
-
-
Objectes fets de paper i alguna cosa més
-
-
-
-
-
TRADUCTOR
UPF
VIDEOS
WEBS INTERESSANTS
-
-
-
-
-
-
Centre Espiritual del Poble que comparteix cultura, llengua, nació...
-
-
-
Un grup de música de la Safor
-
-
Una pàgina interessant per tenir clar aquest tema. Consulteu-la...
-
Amb motiu de l'aniversari de la mort de Guillem Agulló cal fer-li un cop d'ull a aquest web
-
Associació per a la Promoció de la Llengua dels Empleats de les Caixes d’Estalvis
-
Documents d'època medieval relatius a la Corona d'Aragó
-
Amb el bisbe emèrit Pere Casaldàliga
-
El bloc de l'humorista italià (en italià i anglés)
-
-
-
A propòsit del centenari del seu naixement
-
-
Dirigit per Alfons López Tena (en construcció)
-
És un web que cal tenir sempre present... i anem a més...
-
-
Revista de la Unió Apostòlica de València.
-
-
Pensem massa i mirem poc... una pàgina sobre la docència...
-
El lloc on trobareu tota la informació per tal de conéixer a fons què són les proves de la "nostra" assignatura en les PAAU
-
Quaderns de l'Associació UNESCO per al Diàleg INTERRELIGIÓS
-
|
