Correu Blocs Traductor | VilaWeb.cat
EDUCACIÓ
ALMANSA: 300+1 ANYS
valldalbaidi | EDUCACIÓ | dimecres, 30 d'abril de 2008 | 18:16h
Ja volíem haver fet aquesta eixida a la terra veïna d'Almansa el curs passat (amb motiu del 300 aniversari de l'anomenat "mal d'Almansa"). Però ho haguérem de deixar per a aquest curs. I finalment, arribà el dia de l'excursió. Eixírem a les 8h00 de Gandia, passàrem a les 8h30 per Llocnou de Sant Jeroni (on m'havien d'arreplegar) i a les 9h30 ja havíem arribat a Almansa. Una vegada fet un mosset en un bar proper al Pavelló Poliesportiu, ens separàrem en dos grups per tal de fer les visites concertades. El grup de 1r de batxillerat féu al matí l'activitat sobre la Batalla d'Almansa i el grup de 4t d'ESO férem la visita a la ciutat. Com que jo anava amb els de 4t (juntament amb Na Isabel Bartolomé, professora que em substitueix ara en el procés postoperatori i de rehabilitació), us en faré la crònica en aquest ordre.

La visita a la ciutat constà d'un llarg passeig per les zones més destacades de la població: al llar d'aquest recorregut poguérem admirar l'Església de l'Assumpció, construïda al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII. L'Església ha estat declarada Monument HistoricoArtístic el 13 d'abril de 1983. Destaca la capella de la Comunió.
La Plaça de Sant Agustí on hi ha el convent de les Monges Agustines. Consta d'Església Conventual i Clausura. I l'interés del conjunt es troba en la façana principal de l'església, barroca del valencià Juan Fauquet, de 1704. En aquesta mateixa plaça trobem en l'actualitat la Casa de Cultura, un edifici del segle XVI, inicialment dipòsit per emmagatzemar blat i, a partir del segle XVII, fou la seu de l'Ajuntament.
El Convent dels Franciscans. La presència dels Franciscans a Almansa data del segle XVI i, des de la consagració del convent en 1637 fins avui ha passat per diverses vicisituds: desamortització de Mendizábal, l'Ajuntament ocupà algun temps la sacristia i la capella dels germans, fou també ocupat per una església, la caserna de la Guàrdia Civil i una escola pública, i des de 1940 torna a estar ocupat pels Franciscans. Allò que més destaca és l'Església de Santiago, edifici barroc, de planta rectangular, amb una sola nau amb un cor sobre arc escarzà, coberta amb bòveda de canó. Entre els franciscans que han passat pel convent cal destacar Sant Pasqual Bailón i el Beat Andrés Hibernón. Tots dos molt relacionats amb el Regne de València, i el Beat Andrés Hibernón amb Gandia. El Beat Andrés Hibernón estigué un dia orant durant dues hores en un racó, els seus devots aprofitaren per tal d'apoderar-se del bastó i d'alguns trossos de l'hàbit que vestia per tal de conservar-los com a relíquia. I Sant Pasqual Bailón va ser pastor i serví a les Cases dels Osa i d'Alarcón. Existeix al terme una font anomenada de Sant Pasqual, on donava aigua al ramat.
El Castell d'Almansa. Una edificació medieval i fronterera entre els regnes de Castella i Aragó i el regne musulmà de Múrcia. Durant l'època àrab Almansa pertanyé al regne de Múrcia. És el monument més destacat d'Almansa.

I ja cap a les 13h30 ens trobàrem tots dos grups per tal de desplaçar-nos fins al Santuari de Betlem, on descansaríem i dinaríem. Hi ha una església, plaça porticada, restaurant, celler i zones d'esbarjo. L'Església-Ermita és del segle XVII. Actualment la Mare de Déu de Betlem n'és la patrona. I les festes tenen lloc de l'1 al 6 de maig.

I ja cap a les 16h00 el nostre grup, acompanyat d'un guia, ens dugué a l'Ermita de Sant Blai, és un edifici del segle XVII, de planta quadrada, d'aproximadament vuit metres. Avui és el Centre d'Interpretació Històrica, i és des d'on s'inicien les rutes guiades al camp de la batalla. I des d'allí, en autobús, férem la visita guiada al camp de la batalla. El guia ens digué que pensen poder representar la batalla cada dos anys. L'any passat ho feren per primera vegada i l'any que ve intentaran tornar-la a representar.

I una vegada acabada la visita, tornàrem al lloc d'eixida del matí. Allí ens trobàrem i férem cap de nou cap a Gandia. A mi em deixaren a Llocnou i així anà aquesta eixida que, esperem, haja servit per tal de prendre consciència del que som i del que hem estat els valencians.



Comentaris: 2
EL FUTBOL I ELS XIQUETS (O LA JOVENTUT EN GENERAL)
valldalbaidi | EDUCACIÓ | dilluns, 28 d'abril de 2008 | 17:47h

L’altre dia denunciava l’explotació infantil per part d’algunes multinacionals relacionades amb el món de l’esport (i concretament el futbol). Avui vull continuar amb aquesta reflexió i la relacionaré amb les escoles de futbol. Als equips de primera divisió sol haver allò que anomenem escoles de futbol, en les quals xavals de 12 anys en avant estudien en règim d’internat, quan acaben les classes es dediquen a entrenar de manera intensiva i per a estudiar tenen les nits, ja que no tenen altres moments del dia. Són escoles cares, per exemple la del Reial Madrid costa 1.600 € al mes, col.legi i residència. Amb un règim dur, normes estrictes, inclús amb uniforme al col.legi. Tenen objectius de formació personal i també futbolística.

Abans d’aquestes edats hi ha casos en què són fitxats per equips grans, però viuen a les seues cases i han d’acudir als entrenaments i partits. Hi ha un cas en què un pare duu el seu fill d’onze anys per tal d’entrenar a 175 km i altres tants de tornada, tres vegades a la setmana.

De tots els xavals, molts poquets són els que arriben al professionalisme en les màximes categories, perquè l’entrada d’estrangers fa que tinguen poques oportunitats. Paga la pena dur aquest tipus de vida? I què passarà amb els que arriben a professionals? Quina formació rebran si l’únic objectiu és fer estrelles? Quan gaudeixen de la família i els amics?

Cada cap de setmana (i va a més!) tenim notícia d’agressions de pares a àrbitres, entrenadors o altres jugadors perquè el seu fill no guanya o li han fet una traveta, i aqueixes agressions tenen lloc davant dels fills, que entenen que el que no s’aconsegueix amb l’esport es pot aconseguir amb la violència. Els adults projectem frustracions als fills, i descarreguem la nostra violència als terrenys de jocs en la seua presència. Quins valors transmetem als fills?

Però són pocs els que triomfen. Els més corren perill de sentir-se fracassats a una edat massa jove. Hem pensat què fem, amb els nostres xiquets amb la idealització del futbol? Han reflexionat per un instant els dirigents dels equips sobre les conseqüències negatives que tot açò representa per als xiquets?

Tenim feina si volem fer-ne. Bona vesprada

Comentaris: 3
TROBADA D'ESCOLES EN VALENCIÀ A LA VALL D'ALBAIDA
valldalbaidi | EDUCACIÓ | diumenge, 20 d'abril de 2008 | 12:54h
Ahir tingué lloc a la ciutat d'Albaida la Trobada d'Escoles en Valencià de la comarca de la Vall d'Albaida. Al llarg d'unes 6 hores desfilaren més de 10.000 persones pels carrers d'Albaida per tal de prendre part en els diferents tallers programats pels diversos centres educatius de la ciutat. Era un riu humà mai millor dit. Gent de qualsevol edat (sobretot de 0 a 18 anys).
Vaig arribar sobre les 17h45. Em resultà una miqueta complicat aparcar. Però aqueix dia la policia local anava a permetre coses que un dia qualsevol no permet: a mi em deixaren aparcar en zona groga per tal que no haguera de caminar massa des del cotxe fins a la zona de la Trobada. Gràcies. Un cop aparcat el cotxe, em vaig trobar El Ximo Urenya. Aquest, una vegada la gent del Casal Jaume I d'Ontinyent li van arreplegar uns quants exemplars de la revista Crònica, pogué fer cap a la taula del IEVA. Jo haguí de passar primer per la zona de la Glorieta (on es trobava la taula de la Morca) per tal de parlar amb Morrisson per veure com estava el tema del sopar. No el vaig trobar i m'havia deixat el mòbil al cotxe. Vaig deixar l'avís a un component d'Odi i vaig adreçar-me a la PLaça del Palau a la taula del IEVA. Allí m'esperava Sergi, Ximo, la mare del Sergi, i des d'allí vaig poder veure la resta d'exhibicions i el lliurament de premis Sambori i l'acte de cloenda. Vaig saludar moltíssima gent al llarg de la vesprada. No els esmentaré a totes i a tots (me'n deixaria algun). I ja, després de l'acte de cloenda, ens adreçàrem a la Glorieta de nou: allí tindria lloc el concert de rock valencià i nostre.
Finalment, i sort que vaig poder localitzar Maties, vam trobar Morrisson i ja vixàrem lloc i hora més o menys per sopar. Sopàrem d'entrepà en la Tasca dels Moros Nous uns bons entrepans. I després havíem de desplaçar-nos a la veïna població del Palomar on tindria lloc un concert en homenatge al 800 aniversari del nostre rei Jaume I.
Primer hi hagué un passacarrer de fanalets. I després ja començà el concert. Poguérem xerrar amb membres del grup de danses l'Albada. I entre riures i bromes passàrem la resta de la nit. I un cop es feren les 2h00 ja emprenguérem el viatge de tornada. Abans ens firàrem el CD d'Odi (acabat d'eixir del forn). Una bellesa de música. I no vull acabar aquesta crònica "personal" sense fer una crida a tres grups del món de la música per recordar-los que estem esperant els seus CD: Toni de l'Hostal (nét), Raça Borda i Decay. Amb tots tres tenim una "especial" relació (per diversos motius... alguns són exalumnes i amb Toni de l'Hostal (nét) ens ha unit aquesta xarxa) i esperem que isquen les seues obres ja al mercat. Quasi a pont d'agafar el cotxe ens trobàrem un membre de Raça Borda (Ausiàs)... que veges tu què feia allí i a aquelles hores...

M'he deixat moltes coses i molt valusoses: la cara dels xiquets educats en la nostra llengua era un indicatiu de futur, les paraules de l'alcalde (PP) d'Albaida -millor no dir-ne res-, uns xiquets foren els encarregats de donar les gràcies a totes i tots els que han fet possibles aquesta edició de les Trobades a Albaida, etc.

Comentaris: 2
ATEMORITS PELS SEUS FILLS
valldalbaidi | EDUCACIÓ | dijous, 27 de març de 2008 | 18:52h

Al número d'aquesta setmana del setmanari CRÒNICA, d'ONTINYENT, m'han publicat aquest text al voltant del que és avui una "trista" realitat: les agressions de fills a pares. Ací us el deixe.


Fa poc els mass media donaven la notícia d’uns pares de Galícia que havien sol.licitat al jutjat que es fera càrrec de la seua filla adolescent doncs eren incapaços de conviure-hi pels maltractaments que els causava. Ho havien intentat per tots els mitjans i no ho havien pogut aconseguir; per la qual cosa renunciaven a la responsabilitat educativa que els corresponia. La gent tenim por a aquestes notícies i preferim silenciar-les per tal de no alarmar la població. Per això a penes es parla en públic del maltractament dels fills als pares.

 

Aquestes conductes són bastant més freqüents del que semblen, encara que no arriben a extrems com l’esmentat. El que passa és que no se solen denunciar. No sols maltracten xiquets i adolescents, sinó també joves. És suficient tenir en compte aquestes dades: l’any 2004, hi hagué 5.100 denúncies als jutjats per maltractaments dels fills contra els pares; l’any 2005, 6.886 denúncies. Quan els pares arriben a l’extrem de denunciar els seus propis fills, el calvari que han hagut de recórrer ha hagut de ser llarg i penós. Entre xiquets i adolescents se sol donar únicament el maltractament psicològic. Als joves es donen els dos tipus.

Tot açò ens presenta uns interrogants. Si abans no solia passar, o era en algun cas excepcional i patològic, i ara és més freqüent, què ens està passant? Són els xavals d’avui dia pitjors que els d’èpoques anteriors? Per què els xavals s’han convertit en dictadors i maltractadors dels seus propis pares? No convé amagar el cap com l’estruç. Pense que quasi res passa per casualitat i aquestes conductes menys. Existeixen causes que originen aquestes conductes agressives.

 

L’agressivitat és part de la natura

 

L’agressivitat és un component innat de la natura humana. Amb ella emprenem moltes tasques i fem front a les dificultats. Si està sotmesa i controlada per la raó i la voluntad és un recurs que ajuda a madurar i créixer. A l’inrevés, quan està descontrolada i sotmesa als seus capritxos i a les sensacions del moment és una força destructora que s’endú per endavant el que troba al seu pas, tant de les coses com de les persones, incloses aquelles a qui més vol.

L’agressivitat s’expressa fonamentalment de dues maneres: de forma física amb l’ús de la força mitjançant cops de pota, empentes i agressions, si són persones, i destrucció del que hi ha per davant si són coses; i de manera psicològica: insults, amenaces, paraulotes, menyspreus, gestos, expressions facials, burles, ironies, rialles, desvalorar el que fan, no respectar normes de la casa, etc.

La personalitat del violent és insegura, frágil, dependent i té la sensació que la seua identitat personal està amenaçada. Per això intenta manifestar amb conductes agressives que posseeix una personalitat forta i segura, que no s’esporugueix davant les dificultats. D’aquesta forma emmascara els seus problemes. Preté que els altres el temen i fugen i d’aquesta manera descarrega les seues tensions, aconsegueix el que vol, controla la situació i esdevé el centre d’atenció.

 

Les conductes violentes tenen un origen

 

Quan l’agressivitat pren expressions violentes, és quan ens duem les mans al cap I ens preguntem com s’ha pogut arribar a aquesta situació. El nostre fill no és dolent, però té unes reaccions i uns comportaments que ens fan la vida impossible, diuen aquests pares. Potser tinguen part de raó, però cal comprendre com s’arriba a aquestes situacions.

No em referesc en aquesta reflexió als casos patològics o als xavals que procedeixen de famílies molt desestructurades, sinó de les famílies normals i corrents, que presumeixen cada dia d’estar donant una bona educació.

Les conductes agressives tenen molt a veure amb l’educació que estem donant als nostres fills i les maneres d’actuar cada dia. Quasi sense adonar-nos-en els consentim tot el que necessiten o volen. Cada vegada valoren menys el que costa aconseguir les coses. Els protegim de qualsevol frustració sense ensenyar-los a suportar els revesos de la vida. Els eduquem en un ambient en què determinades conductes resulten impensables i inacceptables i ara es converteixen en normals i quotidianes. Se’ls permet quasi tot a casa. No saben valorar les coses en el seu preu just i l’esforç que està fent la família. La seua paraula és la llei, ja que sense obrir la boca ja tenen allò que desitjaven i molt més. Existeixen poques o cap norma a la casa. No se’ls ensenya a assumir els conflictes i donar-los solució. No han aprés a tenir frustracions. Se’ls deixa total llibertat a casa davant la TV, l’ordinador, els programes.

L’autoritat o no existeix o s’és excesivament tolerant, de tal manera que els fills no saben descobrir els límits o s’aprofiten de la permisivitat dels seus pares. Avui inclús presumeixen molts pares que són molt tolerants, fins al punt de no fer un seguiment dels seus fills, els defensen quan trenquen les normes i disciplina o manifesten conductes violentes, tant al carrer com als col.legis. Així s’expliquen les queixes constants dels professors dels comportaments de molts xavals a les aules par tal d’imposar ordre.

L’agressivitat també té a veure amb l’absència de valors ètics com el respecte, l’educació, la llibertat responsable, tenir les idees pròpies, ser conseqüents, la responsabilitat de les coses, saber dialogar, l’esforç, el treball, l’autoestima.

 

Com afrontar aquestes conductes

 

Si els fills són xicotets és convenient que els pares assumesquen la responsabilitat d’educadors per ells mateixos. No cal deixar-los en altres mans, ja que aquesta és tasca tan important com  donar-los de menjar. Els valors assenyalats duen a enfortir la pròpia personalitat ja des de xicotets.

Si són adolescents cal definir bé els papers de cada u, pares i fills. Cada u ha de desenvolupar el seu paper. L’autoritat és imprescindible a l’educació i cal realitzar-la de manera raonable.

Cal analitzar aquelles conductes agressives, com crits, insults, burles, amb els propis fills i evitar-les en l’ambient familiar. L’autocrítica ha d’estar present en les relacions. Perquè això siga així cal que la comunicació en la família funcione de manera sistemàtica. Treballar l’afectivitat. Han de descobrir que els estimem, Cal expressar-ho freqüentment, però no amb regals o donant-los tot el que desmanen, sinó mitjançant la paraula i la vida.


 

 

Afegir-hi un comentari
Dia mundial per a l’eliminació de la Discriminació Racial
valldalbaidi | EDUCACIÓ | divendres, 21 de març de 2008 | 11:44h

El dia 21 de març se celebra el Dia per a l’Eliminació de la Discriminació Racial. Tal dia com avui, l’any 1960, la policia obrí foc i matà 69 persones en una manifestació pacífica contra les lleis de l’apartheid a Shaperville (Sudáfrica). L’any 1966, l’Assemblea General de l’ONU proclamà aquest dia per a l’emininació de la Discriminació Racial i des d’aleshores tots estem cridats a redoblar esforços per tal que no hi haja cap tipus de discrminació racial.

I cal afegir que totes aquelles accions, conductes, actituds que tinguen per objecte la discriminació, distinció, exclusió o restricció per tal que tota persona no es desenvolupe en condicions d’igual dels drets humans, és un ACTE DE RACISME.

I un poema de Frank Schnaubelt (Alemanya)

COLORS BARREJATS

Barregem colors

cada dia,

el groc i el blau formen el verd,

el blau i el roig fan el negre.

Colors barrejats

meravellosos i magnífics a la vista

com l'arc de Sant Martí.

Barregem els tons

cada dia,

mode gran i mode xicotet,

alt i tenor,

violí i piano.

Tons barrejats,

sons superbs per tal d'escoltar

sons edificants

com càntics celestials.

Separem els homes

cada dia,

els blancs dels negres,

els negres dels grocs,

els grocs dels rojos.

Separem les religions

cada dia,

fronteres i guetos,

odi i violència,

la guerra.

Caldria barrejar

cada dia

els pobles del món

com els colors

dels nostres tubs de pintura.

Caldria barrejar

les religions del món

com els sons dels

nostres cors i orquestres.

Caldria construir ponts

i tenir confiança,

caldria estimar

el nostre proïsme

com a nosaltres mateixos.

Caldria... Caldria...

Almenys caldria intentar-ho!


Afegir-hi un comentari
Si su alumno ha sacado un cero en el examen de septiembre, es culpa suya.
valldalbaidi | EDUCACIÓ | dimecres, 12 de març de 2008 | 19:48h

Vos envie l'última que ens va passar al centre, això és l'educació en l'esforç, el treball i el mèrit que propugna el senyor Rajoy i el que passa per València, si voleu fer algun tipus de comentari teniu l'adreça a baix, voldríem també que l'envieu a les persones que els puga interessar. 

I si no estàs d'acord, et calles

Pràcticament això és el que ha contestat la inspecció a qui no està d'acord amb una decisió presa per la Direcció Territorial.
El tema está zanjado. No tengo por qué dar explicaciones a mis subordinados. Palabra del jefe, palabra de Dios.
Si no le gustan estas condiciones de trabajo, siempre tiene abierto el camino a la privada.
Si su alumno ha sacado un cero en el examen de septiembre, es culpa suya.
Amb perles semblants a aquestes es va despatxar avui l'inspector davant dos professors estranyats davant una decisió de la Direcció Territorial: aprovar i donar el títol de secundària a un alumne a qui s'havia decidit no promocionar en setembre, mitjançant la votació de l'equip d'avaluació.
Com que, espere, els professors encara no tenim prohibit el dret d'expressió, hem decidit fer públic el cas als mitjans de comunicació amb el següent escrit, que a hores d'ara s'està llegint, per ser signat per qui vulga:
Autonomia pedagògica dels instituts… quina trufa!

Els qui signem aquest escrit, professores i professors de l'IES de Pedreguer, ens sentim indignats i impotents davant l'actuació de la nostra Conselleria.
Segons proclama ampul·losament el ROF (article 100), "els instituts disposaran d'autonomia per a definir el model de gestió organitzativa i pedagògica, que haurà de concretar-se en cada cas mitjançant els corresponents projectes educatius i curriculars" i, segons diu l'article 104, aquests projectes curriculars inclouran "decisions sobre el procés d'avaluació, que comprendran procediments generals per a avaluar la progressió de l'alumnat en l'aprenentatge i els criteris de promoció".
Com que som persones de natural obedient, ens vam creure açò i vam dedicar llargues sessions a elaborar els documents que haurien de regir la vida pedagògica del centre, entre ells els criteris de promoció i adquisició del títol de secundària.
Per això, la nostra sorpresa va ser majúscula quan des de la Direcció Territorial arriba una ordre (el 18 de gener, quatre mesos després d'haver començat el curs!), per la qual s'obliga a promocionar un alumne repetidor de 4t d'ESO, passant per damunt de la decisió que l'equip d'avaluació havia pres en sentit contrari —no una, sinó dues voltes!—, i concedir-li, per tant, el títol de Secundària. En les dues votacions la Junta d'avaluació actuà sempre d'acord amb la llei de 18 d'octubre del 2004 que resa així a l'Apt. 3r: "La presa de decisions en el procés d'avaluació es realitzarà per consens i, quan este no siga possible, per majoria simple de l'equip d'avaluació, amb el vot de qualitat de la tutora o tutor en cas d'empat. No obstant, cada professora i cada professor decidirà sobre les qualificacions de l'àrea, matèria o àmbit que impartisca, d'acord amb el que disposa el punt 3 de l'apartat segon d'esta orde."

I se'ns obliga a promocionar-lo basant-se en:
  • "la revisión de toda la documentación al efecto": Si ni tan sols preguntaren el professorat implicat! Que sapiem, l'única documentació de què es pot disposar és l'examen extraordinari de setembre amb un 0 (zero), el projecte curricular del centre, on s'explica quan un alumne té o no la maduresa acadèmica escaient i l'acta de la sessió d'avaluació on l'equip de professors que el coneixien després d'un any de classes va decidir no concedir-li el títol, en dues votacions, i amb major nombre de vots en contra a la segona, ja que s'hi prohibí literalment (!) l'abstenció;
  • "el criterio general del Centro ha sido proponer a todos los alumnos que no han superado una sola área o materia": directament addueixen una mentida, ja que no hi ha cap criteri general sinó una sèrie d'avaluacions individuals fetes considerant cada cas individual. Com no pot ser d'altra manera. En justícia i amb la llei a la mà no es pot dir: o tot negre o tot blanc. Cal considerar cada alumne i les seues circumstàncies i maduresa. De fet, hi ha un altre cas, en el qual l'alumne, amb dues suspeses i menys vots en contra, tampoc fou proposat per a la promoció i el títol: sols que ací l'alumne ha respectat la decisió dels professors o no ha volgut portar el tema a la Direcció Territorial;
  • així, segons la Direcció Territorial, l'alumne disposa de "madurez académica" per tal d'aconseguir l'esmentat títol de secundària. El coneixen millor que els 10 professors que el tingueren i que d'acord amb la llei, decidiren sobre la seua maduresa amb coneixement de causa? És que els professors de l'equip d'avaluació no actuaven en nom de la Conselleria quan van votar i decidir com era la seua obligació?

D'altra banda, a través de la Direcció del Centre, se'ns comunica que la Inspecció diu que aquest tema no pot tractar-se en claustre, per la qual cosa decidim fer-ho públic mitjançant aquest escrit, tot afegint que considerem greu que hi haja temes tractables en claustre i altres que no, sobretot si considerem, que segons el ROF "el claustre de professors és l'òrgan propi de participació d'aquests en el govern de l'institut i té la responsabilitat de planificar, coordinar, decidir i, si escau, informar de tots els aspectes docents del centre" i són competències seues, entre altres, "aprovar i avaluar els aspectes docents segons el projecte educatiu del centre" i "analitzar i avaluar l'evolució del procés d'ensenyament i aprenentatge".
Per tot això, els qui signem aquest escrit pensem:
  • que la Direcció Territorial d'Educació d'Alacant ha passat per damunt de les atribucions que legalment són competència de l'equip d'avaluació, basant-se en dues coses (una documentació i un criteri general del centre) de dubtosa versemblança;
  • que la Direcció Territorial d'Educació d'Alacant fomenta com a tret de maduresa acadèmica el fet d'abandonar una assignatura i anima a que en posteriors convocatòries els alumnes puguen atenir-s'hi i, així, abandonar dues (i fins i tot, tres, a partir de setembre d'enguany) assignatures i aconseguir el títol de secundària;
  • que l'Administració Educativa no es creu les seues pròpies lleis, ja que fa gala de passar alegrement per damunt de la suposada autonomia pedagògica dels Instituts.
I demanem coherència en les actuacions de l'esmentada Administració amb la legislació que ella mateixa dicta; en cas contrari, i si aquesta ha de ser l'actuació habitual, agrairíem que ens ho feren saber per evitar-nos fer una tasca que, segons sembla, només serveix per a omplir papers.
És trist aquest tarannà que deixen veure els nostres superiors, però que tampoc no ens estranya massa, per tal com no és més que el reflex d'aquells per a qui treballen, i, ja se sap, que tot s'apega, sobretot si les actuacions es troben hipotecades per uns nomenaments un tant anòmals.
En fi, vull acabar parafrasejant una famosa dita: primer anaren a pel qui suspenia molta gent, però com que jo els aprove a quasi tots, no em vaig preocupar; després van anar a pel qui tenia un tracte massa "campetxano" amb els alumnes, però com que jo els faig parlar de vostè, no em va preocupar; més tard, anaren a per aquell que havia parlat malament en classe dels governants, però com jo sempre lloe els nostres jerarques, no em vaig preocupar ni massa ni poc; en fi, ara venen a per mi… però ja és massa tard!
 
Records a tots/totes.

PD: M'ho van comentar dissabte al sopar-homenatge a Ovidi Montllor (a Ca les Senyoretes d'Otos. I ara he rebut aquest correu. Feu-ne l'ús que vulgueu.
Comentaris: 2
ÉXIT I/O FRACÀS ESCOLAR
valldalbaidi | EDUCACIÓ | dijous, 28 de febrer de 2008 | 11:20h
Va per endavant que el que habitualment s'anomena fracàs escolar no és més que fracàs social, com mantenen gent de trellat. Doncs bé. La nostra conselleria (d'ací baix) s'ha ideat un nou programa per tal de rebaixar el fracàs escolar: el programa ÈXIT. La conselleria vol rebaixar la xifra del 35% d'alumnes que no supera l'ESO a un 15%. I com ho vol fer? Molt senzill: amb classes de repàs durant el mes de juliol de dimarts a dijous. Les classes sols s'impartiran en les màteries d'anglés, castellà, valencià i matemàtiques. I sols als alumnes de 3r i 4t d'ESO que les vulguen rebre i hagen suspés aquestes assignatures a l'avaluació de juny. La mesura pot afectar, segons dades de conselleria, a uns 21.000 alumnes dels 60.000 que cursen 3r i 4t d'ESO.
Pel que fa al professorat, les farà lliurement qui vulga (dels professors que imparteixen aquests cursos, espere), i tindrem com a premi 100 crèdits per tal de justificar un sexenni. Ni cobrarem més ni ens faran cap reconeixent en forma de diploma o semblant.
Evidentment, a part de poder-s'hi apreciar un cert xantatge (si fas les classes reps el certificat de 100 crèdits), modifica les condicions laborals del professorat sense cap acord amb els sindicats. I si no fóra prou açò, els que ens trobem a meitat del període del sexenni i ja hem fet algunes activitats per tal de tenir els 100 crèdits, què fem amb els que ens poden sobrar? Els traspassem a un/a company/a que no en tinga prou?
Bé, mireu, no sé vosaltres, com a pares i/o professors com ho veureu, però jo tinc una mesura molt més efectiva per rebaixar el percentatge de fracàs escolar: aprovar-los a tots els que suspenem a juny. I ja està. Ni classes ni crèdits ni embolics amb sindicats ni promeses en campanya electoral.

Bon dia.

PD: La fotografia és d'en Xavi Banyuls, del seu fotolog.
Comentaris: 4
En campanya electoral
valldalbaidi | EDUCACIÓ | dissabte, 23 de febrer de 2008 | 12:53h
Als polítics dels dos partits que es disputen la presidència del govern no els importa massa l'educació. Eixim a una llei educativa per govern pràcticament. Si el PSOE posa l'Educació per a la ciutadania, el PP la treu. Si el PP pensa a reduir el fracàs escolar (amb el programa ÈXIT... promet un post al voltant d'aquest programa) al PV, el PSOE diu que obrirà de 7 del matí a 8 de la vesprada durant 11 mesos a l'any els centres educatius, etc.
Doncs arran d'aquest fet és bo que llegiu i reflexioneu al voltant del text publicat a EL PAÍS d'ahir per Miguel Ángel Goberna, catedràtic d'Estadística i Investigació Operativa de la Universitat d'Alacant. Ací el teniu:
Apuntes
Educación y elecciones


MIGUEL Á. GOBERNA
EL PAÍS - 22-02-2008

No debería sorprendernos, aunque nos duela, que la educación esté ausente del debate electoral, puesto que constituye un problema menor para la mayoría de nuestros compatriotas. Así lo atestigua el barómetro del CIS de diciembre de 2007, según el cual la educación ocupa la novena plaza en las preocupaciones de los españoles, tanto si se contabiliza una sola respuesta de los encuestados (en cuyo caso son prioritarias la economía, la vivienda, el paro, la calidad del empleo, las pensiones, la inseguridad ciudadana, el terrorismo y la emigración, por ese orden) como si se contabilizan tres respuestas (precediendo entonces a la educación el terrorismo, el paro, la economía, la vivienda, la emigración, la inseguridad ciudadana, la calidad del empleo y la clase política). Este desdén por la educación (no importa su incidencia a largo plazo en la economía, el paro o la calidad del empleo, según se ha podido ver en Irlanda, los países nórdicos y los tigres asiáticos) podría deberse a la percepción de que las cosas van razonablemente bien, pero también al desánimo ante un mal que se antoja irremediable, dado que los políticos, incapaces de alcanzar consensos, no saben hacer otra cosa que zarandear sin descanso el sistema educativo.

(segueix més avall)
Comentaris: 2
Vull llegir la resta de l'article
ANY D'ANIVERSARIS
valldalbaidi | EDUCACIÓ | divendres, 1 de febrer de 2008 | 10:26h
Demà, com és de sobres conegut, celebrarem els valencians, catalans, mallorquins i aragonesos el 800 aniversari del naixement del gran rei Jaume I el Conqueridor. (Per cert, no sabreu que visc al carrer Jaume I del meu poble, encara que l'adreça que tinc diu una altra cosa). Però fent memòria m'he adonat que enguany també se celebra el centenari del naixement de la gran dona i escriptora Mecè Rodoreda (17 d'octubre). Hi ha una pàgina web sobre aquest esdeveniment. L'objectiu de la pàgina és promoure l'estudi i la difusió de la figura i l'obra de l'autora.
Arran de l'informa PISA també vull facilitar-vos l'adreça de la pàgina web de la National Endowment for the Art sobre l'hàbit de la lectura. Feu-me cas. Aneu als llibres que allí, com canten AL TALL, està tot escrit.
I ja que estem parlant de lletres, escriptors, aniversaris, etc. també us vull facilitar la pàgina de l'anomenat Bromera de lletres, millor dit, és un bloc. Feu-li una miradeta.
I si es tracta de fomentar la lectura no hi ha res millor que fer una passejada per aquestes adreces:
http://www.novadors.org
http://www.tallerblocsbromera.blogspot.com
www.fundaciobromera.org/curs
www.bromerajove.com

I acabe amb una frase de J.J Rousseau (treta de la revista de Lletres L'ILLA):
"LA NECESSITAT ALÇA ELS TRONS, PERÒ ELS CONSOLIDAREN LA CIÈNCIA I L'ART".

Bon dia
Comentaris: 2
EDUCACIÓ
valldalbaidi | EDUCACIÓ | dimarts, 15 de gener de 2008 | 17:58h
Les pàgines d'ahir d'EL PAÍS duien un article d'En José Saturnino Martínez (sociòleg). Us el deixe a continuació perquè el llegiu. Diu alguna cosa interessant.

¿Crisis de la educación?


José Saturnino Martínez

 

EL PAÍS - 14-01-2008

Una prueba del atraso cultural de este país es, paradójicamente, la escasa calidad del debate educativo. Todo se reduce a echarle las culpas a la LOGSE, y a los psicopedagogos. Muñoz Molina ha sido un buen ejemplo de este proceder, indignándose sobre el estado de la lectura, el mismo día que en EL PAÍS se publicaba un artículo en el que se recoge que los españoles leen hoy más que nunca, y que el grupo que más lee es, precisamente, el de los más jóvenes (15/12/07).


Afegir-hi un comentari
Vull llegir la resta de l'article
« anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 9 següent »

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Visites al bloc

Visites a la portada
  • Avui: 49 visites
  • Aquesta setmana: 737 visites
  • Aquest mes: 737 visites
  • Des de l'inici: 125644 visites
Visites a les entrades
  • Avui: 253 visites
  • Aquesta setmana: 2117 visites
  • Aquest mes: 2117 visites
  • Des de l'inici: 568786 visites

Categories