Vull fer-me ressò de la conferència que impartirà demà, 14 de gener a les 17h30 a la Biblioteca Central de Gandia, la psicòlga del SEAFI de l'Ajuntament de Gandia; i que va adreçada a pares i educadors al voltant del que ve anomenant-se el maltractament de fill/a a pares i l'assentjament escolar.
El títol de la conferència és "Adolescents violents: Assetjament escolar i violència de fill a pares. Com detectar-ho i actuar?".
I vull afegir aquests 7 punts per tal de detectar si estem davant d'un xiquet-adolescent maltractador:
1. El xiquet/adolescent no mostra penediment davant els seus actes.
2. Mentides greus.
3. Són capaços de fer qualsevol cosa amb tal d'eixir-se'n amb la seua.
4. No reconeixen les seues equivocacions.
5. Poden ser freds i inclús cruels amb el tracte amb la resta.
6. Es neguen a aprendre de l'experiència.
7. Mostren una actitud manipuladora.
Espere que, si s'hi trobeu amb algun cas, arribeu a hora. En cas contrari, el xiquet-adolescent esdevindrà un maltractador de gènere (malauradament) en un futur més o menys pròxim.
Com sabeu, Finlàndia és el país que més ben parat ha eixit de l'informe PISA. De casualitat em caigué a les mans el XLSEMANAL núm. 1.052 i en parla. Així explica (breument ho faig jo) una jornada escolar:
07h45 ESPERANT L'AUTOBÚS
09h15 CLASSES DE 45 MINUTS
12h00 DINAR CALENT
16h05 CARRERS SEGURS
18h30 SOPEN PROMPTE
20h15 ELS DEURES I AL LLIT
Si fem una comparació amb el que és la jornada escolar al nostre país... ja sé que em direu que no és comparable ni el clima, ni el nombre d'habitants, ni el pes de la immigració, etc. Totes aqueixes dades que se solen fer servir per justificar allò que no té cap justificació: el fracàs escolar nostre que és, de veritat, un fracàs social.
PD: A continuació us deixe tot el reportatge sobre Finlàndia.
I tot a conseqüència de les noves tecnologies. M'explique. Als grups de 4t d'ESO faig servir el manual d'Edicions Bromera. I això em permet elaborar proves a través de la xarxa. Però has de tenir un nom d'usuari i una clau. Finalment, l'he poguda aconseguir... i ara ve "lo bo". Abans per preparar un examen d'ESO (4t), si no el feies massa rebuscat, en una mitja horeta el tenies enllestit. Ara no. Ara, si fas servir les noves tecnologies, almenys al meu poble i a ma casa, em pot dur quasi dues hores preparar-lo. Millor dit, no és que el prepare jo, és Edicions Bromera qui te'l fa... tu sols has d'anar dient aquest pregunta sí, aquella no la vull, etc. Però clar com la connexió a la xarxa al meu poble va tan bé i és tan ràpida... doncs això. En fi, no tenia prou amb el menisc i ara em clave a preparar exàmens per la xarxa. En fi, com deia ahir, resistirem...
Us deixe a continuació un article aparegut a EL PAÍS sobre TV-3 dimarts passat. És de Joan Garí.
Dissabte, 1 de desembre, mirant l'edició de La Costera-La Canal de Navarrés-La Vall d'Albaida, viaig veure una notícia i una fotografia. La notícia deia: Una generación inquieta deja las aulas. A la fotografia havia reconegut un antic professor meu. I així era. Eren nou docents jubilats durant el curs anterior que havien estat rebuts per l'Alcaldia de Xàtiva i foren obsequiats amb la insígnia de la ciutat i un pergamí. Sols puc parlar pel professor que vaig conéixer. Fou Antoni Martínez Revert, professor de Llengua i Literatura Castellanes. A mi em donà classe al Col.legi Claret durant el 3r curs de batxillerat (pla de 6 cursos més el COU). I en guarde un bon record. Antoni Martínez ha estat director de La Bicicleta Teatre, autor teatral, poeta (amb guardons) i assagista. I el que és més important: un bon professor. De la resta dels jubilats, com que no vaig tenir la sort que m'impartiren classes, no puc dir res. Per molts anys que puguen gaudir del descans ben merescut!
És una carta d'En Bautista Martínez Iniesta. No cal dir res més. Llegiu, llegiu...
La educación en España Bautista Martínez Iniesta - La Cala del Moral, Málaga
EL PAÍS - Opinión - 07-12-2007
Muy buena la información que acerca de la educación en España, a propósito del Informe PISA, publica EL PAÍS del miércoles. Pero lo más ilustrativo y relevante ha sido la inclusión en sus páginas de la opinión de los profesores (los verdaderos expertos), que dan en la diana. La Administración educativa siempre ha dicho que el profesorado es la piedra angular de la educación, pero nunca lo ha practicado. Sus políticas de personal docente han sido siempre cicateras, tanto en el incremento de plantillas como en el tratamiento y formación didáctica. Si no, ¿cómo se entiende que un profesor de Secundaria, especialista en Lengua y Literatura, por ejemplo, pueda impartir, además de Lengua, todas las asignaturas de letras con el fin de ahorrarse la contratación de otro profesor? ¿Cómo se entiende que la formación permanente del profesorado tenga que hacerse necesariamente fuera del horario laboral? Acabamos de descubrir lo que todos los docentes sabíamos: que sin un buen profesorado, suficiente, competente y motivado, la enseñanza no puede funcionar. Invirtamos en profesorado, disminuyendo progresivamente el número de alumnos por aula, hasta llegar a 15 alumnos. Todo lo demás es música celestial.
Ho sent pel meu amic Natzari, de L'Olleria. Però hi ha opinions que s'han de donar a conéixer i les que us penge avui paguen la pena. Mireu, mireu...
Arran de l'informe PISA, açò diu l'editorial d'EL PAÍS d'avui:
Alarma educativa La mediocridad de la enseñanza secundaria obliga a un debate urgente de toda la sociedad
EL PAÍS - Opinión - 03-12-2007
De nuevo malas noticias para nuestra educación en el tramo de la enseñanza secundaria. Los resultados del último Informe PISA, que analiza periódicamente el nivel de capacidades y conocimientos de los jóvenes que están en esta franja de edad en 57 países, incluidos todos los pertenecientes a la OCDE, muestran un estancamiento en las ya mediocres prestaciones en conocimiento científico básico o en comprensión y uso del lenguaje de los alumnos españoles. Nunca estará de más insistir en la importancia crucial de la educación para el futuro de nuestro país. En otros países, los malos resultados en alguno de los informes PISA u otros similares han desencadenado una reacción de búsqueda de soluciones en la que ha participado la sociedad en su conjunto. No parece que esté ocurriendo lo mismo en España, donde tantos problemas de menor enjundia agotan nuestra energía y nuestra imaginación.
El gasto dedicado a la educación, y más en concreto a la educación secundaria, es un factor que influye en los resultados obtenidos, pero no de forma mecánica. Es necesario partir de un volumen de recursos suficientes pero, a partir de ahí, países con niveles de gasto similares obtienen resultados diferentes. Hay otros factores que influyen, dentro de la escuela y fuera de ella. Los primeros se refieren a la organización de la enseñanza, los contenidos, el tamaño y la composición de los grupos o la atención que cada alumno recibe en función de sus necesidades educativas, así como el reconocimiento de la labor de los profesores por parte de las familias y las autoridades. Los factores externos a la escuela son también esenciales en la mejora de nuestro nivel educativo. En los países que registran mejores resultados existe una clara percepción social de la importancia de la educación y se respeta el esfuerzo necesario para aprender y hacer aprender; muy lejos de la frivolidad o incluso el menosprecio con que se tratan estos temas aquí. Tenemos un problema que afecta a los políticos, pero no sólo a ellos, y a los profesionales de la enseñanza, pero no sólo a ellos. Es toda la sociedad la que debe participar en un debate sobre las medidas que deben tomarse, sabiendo que éstas, por eficaces que sean, tardarán tiempo en hacer su efecto. Razón de más para iniciarlo rápidamente.
Ahir vaig tenir ocasió de seguir el debat sobre fracàs escolar i ensenyament al programa del Canal 33 (mentre en camps no ens en prive). Em va agradar. Quasi subscriuria tot el que es va dir. Amb el representant de l'Administració és amb qui menys d'acord estic, però així i tot haig de dir que digué coses que van a missa... Ara bé, si els centres ja estan com estan, sols falta que posen en marxa la "nova" manera de gestionar-los que han pensat. Si ho fan, al meu modest entendre, ja podem tancar el llum i anar-nos-en en pau.
I ahir, casualment, publicava EL PAÍS aquest article d'En Cayetano López, ¿Le importa a alguien nuestro nivel educativo?. Pense que a molt pocs. A continuació el podeu llegir. En Cayetano López és catedràtic de la UAM i director adjunt del CIEMAT. Alguna cosa deu saber-ne. Gràcies. ¿Le importa a alguien nuestro nivel educativo?
Faig la pregunta següent: Digues si el mot NOU és monoèmic o polisèmic. I escriu tres oracions en què l'accepció del mot siga diferent.
Contestació d'un/a alumne/a: Monosèmic perquè sols té una síl.laba. Ella es va casar fa nou anys. S'ha comprat un cotxe nou. Ell volia menjar nous, però no era l'època.
Sí que sap les tres accepcions del mot (almenys). Bona vesprada.
El que passa al PV no passa a cap altre lloc (almenys, dels que podem anomenar civilitzats i de tarannà democràtic). El nostre conseller forense, d'Educació i Ciència, es nega a contestar en seu parlamentària a una pregunta de Mariona Albiol (CpP) perquè, segons la ment que escriu poesia i fa lletres de pas-dobles i tot, no fa servir el terme del diccionari. Perquè no sé si ho sabreu: un barracó (lloc on estudien més de 28.000 valencianetes i valencianets) no es diu barracó, cal dir "CASETA TOSCA". Alça l'aleta...
Això sí que és impartir classe d'Educació per a la Ciutadania i no el que fan a altres comunitats autònomes. Bé, nosaltres ja estem "curats d'espant". I vosaltres? Vull dir els germans del nord, ja teniu prou amb fer tard al treball, que se'n vaja la llum de l'hospital, etc.
Un article de Joan Blanco, secretariat nacional de l'SETPV ho diu ben clar. Ací el teniu. Va avui al LEVANTE-EMV.
Canvie el rumb, conseller
JOAN BLANCO
Que el sindicat majoritari de l´ensenyament públic, l´opció més votada en el conjunt de la Generalitat, convide Alejandro Font de Mora, màxima autoritat del sector, al seu congrés i que el conseller ignore la invitació pot ser previsible. El que no encaixa en la lògica normal de les relacions entre membres de la comunitat educativa és que el mateix conseller només assistisca a l´assemblea del sindicat més votat de l´escola privada. Més enllà de la gelosia sindical, sembla que Font de Mora es mou per afinitats. Com ell mateix va afirmar en l´acte de FSIE, «les institucions governades pel PP no plantegen cap dicotomia maniquea, no parlem d´allò que és privat o públic entenent una cosa com a bona i l´altra, no. Nosaltres no ens alineem amb cap sector, sinó amb tota l´educació valenciana i espanyola perquè per a nosaltres tot allò que és educació és llibertat». Bravo! El que encara encaixa menys és que l´autoritat del ram, el nostre patró, es presente en una reunió del sector privat animant el personal a plantar cara, a participar en el debat mediàtic sobre l´educació i a contrarestar el discurs «d´uns determinats pares i sindicats». La iniciativa, gens anecdòtica, suposa una novetat perillosa. El conseller decideix baixar a l´arena per estimular la confrontació entre les dues xarxes educatives i els seus representants. STEPV, que representa tant els treballadors i les treballadores de l´ensenyament públic com del privat, coneix bé els límits de la confrontació i cada dia s´esforça a defendre els seus interessos. Per això ens preocupa molt la vocació de la màxima autoritat de l´educació valenciana d´animar el partit des d´una de les bandes en exclusiva. Font de Mora reclamava als sindicats «una reflexió més enllà de la concreció» per millorar el sistema. Aquest sindicat sempre ha apostat per un pacte educatiu d´ampli abast entre tots els sectors, al marge del partit en el govern i del conseller de torn, com una responsabilitat derivada de la condició de sindicat majoritari de l´ensenyament. El Govern valencià, però, ens sorprén, dia sí i dia també, amb propostes improvisades sense comptar amb la comunitat educativa. Verbigràcia Educació per la Ciutadania en anglés, segregació de l´alumnat conflictiu, concertació d´etapes postobligatòries? Malgrat que el mateix conseller anuncia una llei d´educació pròpia, el millor marc per a encarar el debat. El conseller ha de reconduir la situació, recuperar la credibilitat i promoure el diàleg de tota la comunitat educativa sense exclusions ni partidismes. Perquè si no ho fa, ningú no hi guanyarà res. Des de l´autonomia de les parts i amb les lògiques afinitats i les divergències, ací seguim oberts, com sempre, al diàleg i el consens. El conseller té la paraula. *Secretariat Nacional de STEPV
Avui tenia previst dur Kira a la perruqueria. La perruqueria obri a les 9:00 h. Doncs em venia bé. La deixava allí i me n'anava a l'ies a fer les classes del dia. I així ho he fet. M'ha costat un poquet aconseguir que pujara al cotxe. Plovia molt a les 8:30h i devia pensar que a on volia dur-la amb aqueix temporal. Una vegada l'he deixada, he buscat aparcament i he arribat a l'ies. M'he trobat el calaix personal (no tenim despatxos com a les conselleries) estava totalment ordenat, cosa que m'ha cridat l'atenció perquè no sabia qui havia pogut ser aqueixa ànima caritativa, però finalment ho he sabut. He tingut classe amb el grup 4t B d'ESO. Hem corregit i explicat un poc el verb. Després ha vingut l'hora del patí. He esmorzat mig entrepà de truita amb botifarra (negra). Boníssim. Després del patí, he tingut TUTORIA amb el grup 4t B. Després classe amb el grup 2n D d'ESO, hem parlat del significat del 9 d'octubre, de sant Donís, de sant Vicent Ferrer, etc. Per cert el desconeixement que tenen de la nostra història és esgarrifós. Un alumne m'ha arribat a dir (i no ho deia de broma) que sant Vicent Ferrer li sonava a bombó Ferrero Roché. Quan els he dit que fem festa al PV no s'ho volien creure. En fi, és la realitat de l'escola nostra... ja no dic institut. Després he fet classe al grup 2n B de batxillerat. Hem corregit els exercicis. I hem estat mirant dos textos per tal que reconegueren el tema, la tesi i feren a casa el resum. La darrera hora (de 14:00 h a 14:50 h) he tingut Guàrdia, tranquil.leta. Després he passat per casa de ma germana a arreplegar Kira, però un malentés ha fet que no hi fóra i he hagut de dinar improvisadament per tal d'arreplegar-la a les 17:00 h. Igual que una xiqueta que va a col.legi. Després ja he tornat al poble. Amb una miqueta de pluja. I havia redactat un post sobre el cardenal creat per Benet XVI, don Agustín García-Gascó. Però no s'ha volgut penjar al bloc. Igual és que en deia massa coses grosses. Demà intentaré refer-lo i penjar-vos-el. I això ha estat fins ara el dia. Bona vesprada.
I per anar fent boca a continuació teniu l'article que l'Emili Marín escriu avui a LEVANTE-EMV, Jo no vull ser cardenal
El fartet és un peix autòcton amenaçat pel deteriorament del medi ambient i la presència d'espècies invasores com el peix mòmia, que altres anomenen pez pirañita. Salvem el fartet del PP! Fem fora de la Generalitat mòmies i piranyes!
Pren una forma anual, en el temps, i nòmada, en l'espai, sent l'objectiu trobar-se una volta a l'any en un barri diferent de la ciutat de València, establint un diàleg entre els col·lectius culturals del barri i altres d'arreu del món, mostrant les diferents formes en què trobem la cultura oberta, enriquint-la, enriquint-nos, i repensant-nos.
