DIVERSOS  El títol d'avui, com heu pogut comprovar, és llarg... Bé, anem a pams. Ahir, després de molts dies ja avisat i concretat, tingué lloc el sopar (no sé ja per quina edició anem) de blocaires "SOPARISTES" (que segueix tenint l'honor de comptar amb la més nombrosa representació de membres de la Vall Blanca i, ahir, també d'un membre "molt valuós i filosantjordista -passeu-me la paraula-, TOT A FLORETES és el seu bloc).
La vesprada començà traslladant-nos a la veïna Albaida per tal de passar a per mossén Morrisson -blocaire molt oblidadís últimament i amb un fotolog actualitzat de tant en tant-. Un cop trobats, a ca els Meruts que hi ha feina. Allí, mitjamçant les pistes donades per mòbil, arribàrem al lloc de partida de l'expedició -un àrquing al costat d'un VIDAL-. Fets els saluts, enfilàrem camí de la Puríssima -la urbanització- on hi ha enclavada la caseta "SANT SEBASTIÀ". Un cop arribats, descavalcàrem dels cavall i entràrem les "viandes" a la caseta. Decídirem on plantar la tenda per passar la vetllada. I férem un poc de temps amb unes cervesetes i uns pica-pica (de menjar). I així es feren les 21h00, hora sagrada de començament del Festival d'Eurovisió, que era, no ho oblidem, el motiu de la trobada d'ahir.
Comença el festival. Abans ha arribat el membre filosantjordista de la revetlla. I entre got amanit amb beuratge de la terra -ja se sap hi ha qui beu "burret" sempre, mossos d'entrepà, de coca de tomaca -la de semprem la clàssica-, i d'altres menges... passa l'actuació dels diversos països que prenien part al Festival. I quan comença la votació haig de donar fe que mossén Carrasca, com si ja l'haguera viscut el festioval, endevina el país guanyador, quasi el lloc en què queda classificada la cançó del Chiki-chiki, quin país dóna vots a un altre, etc. Fem una valoració molt sui generis del festival. I ja comença la vetllada.
La vetllada és un seguit d'anécdotes, acudits, succeïts, una miqueta de la història negra de la comarca, un repàs al darrer número de Crònica, etc. etc. etc.
Fins i tot algú es llança a cantar algun peça de Pavesos, Toni de l'Hostal (nét), Pep Botifarra, etc. I acabem escoltant unes peces de Les Luthiers (em vinil): tota una nit plena de goig, companyonia, amistat i benestar.
I cap a les 4h10 abandonem la caseta: perquè l'amic Adrià havia d'agafar un tren a la ciutat de la rita (també isqué durant la nit com és que m'escrigué una vegada i una altra la vaig veure en persona). La resta continuà un poquet encara. I quan érem prop de l'eixida de Xàtiva, ens passàrem de llarg i haguérem de fer un recorregut turístic a Cerdà, Llanera de Ranes, etc. I a les 5h03 érem a les portes de l'estació de RENFE de Xàtiva. Ens acomiadàrem i quedàrem que el pròxim sopar -no sé si de blocaires soparistes, de desficiosos VOLVALS -una nova forma de fer País-, d'estudiosos de la vida, o de què, si no hi ha altra convocatòria prèvia, tindrà lloc a L'Heretat de Pere en el mes de juliol. Ja anirem concretant i avisant per la xarxa.
I res més. Sols em queda donar les gràcies a Jordi-Sebastià-Ataülf (i dos sants més) per acollir-nos a la seua caseta. Bon dia.
PD: Vista de la serra de Mariola des d'on estàvem anit. I se m'ha oblidat que avui celebrem el Dia de l'Orgull FRIKI. Per molts anys!!!!
 Escric des de Gandia. La raó és que ahir vam perdre la línia telefònica i ens vam quedar sense connexió. Alguna vegada ens ha passat ja. No sé si ja hauran solucionat l'avaria. En cas que no, puc estar algun dia sense connexió des de casa. Ho dic perquè no és la primera vegada que ens passa. Només torne la normalitat seguiré amb el bloc. Bon dia.
 Ahir havia de tenir lloc, cap a les 21h30, un concert al voltant de la Va TROBADA DE JOVES DE LA SAFOR a Oliva. Com que plogué durant el matí i a la vesprada semblava que volia seguir fent-ho (de fet plogué un poquet també) s'ajornà el concert i ens vam veure privats d'escoltar i admirar els cinc grups que anaven a prendre part: sobretot DECAY i RAÇA BORDA, on tinc exalumnes. Aquest entrebanc em permeté de veure -no recorde en quina cadena- les imatges de la recepció que féu la gran rita al nostre València CF. Imatges que valen or. Perquè la gran rita insistia (por favor) a la plantilla que isqueren al balcó de l'ajuntament i la plantilla -els capitants al front... i molt bé que feren- com si ploguera. NO VAN ACCEDIR A TAL PETICIÓ de la gran rita. Tota una lliçó de ben fer. No vaig a entrar a valorar si era o no convenient eixir al balcó. sols dic que aquest València CF (la seua plantilla) comença a fer-me el pes: han estat capaços de no plegar-se a la voluntat de tota una gran rita, alcaldessa de València (PP). Ací teniu més informació sobre el fet. I a continuació us deixe l'article de J.V. Aleixandre, Baraja no se achanta ante Rita, del Levante-EMV. Una gran article.
J. V. ALEIXANDRE BARAJA NO SE ACHANTA ANTE RITA ¿LEVANTE=EMV?
En un admirable ejercicio de coherencia que les honra, los jugadores del
Valencia, liderados por sus capitanes, se mantuvieron ayer firmes en su actitud
y no se dejaron avasallar por quienes pretendían darse un baño de multitudes a
costa de la imagen de los campeones. Ni la alcaldesa Rita Barberá, siempre
dispuesta a manipular cualquier situación a favor de sus intereses, aunque sea
de manera burda, ni aquellos dirigentes del club que, ávidos de figurar y salir
en una foto triunfal que no se merecen, lograron doblegar la voluntad de Rubén
Baraja y Carlos Marchena, quienes, por si quedaba alguna duda al respecto,
quedaron legitimados como jefes del vestuario. Seguramente, algún futbolista
tuvo la tentación de romper con lo convenido, y asomarse a la balconada fallera
del ayuntamiento, pero se atuvo a las órdenes de los capitanes. El acuerdo de la
plantilla era no salirse del marco puramente institucional y restringir los
actos de ayer al estricto protocolo. Así se hizo. El comportamiento de la
plantilla, en este aspecto, es irreprochable.
Al contrario: la gran mayoría
de la afición se hubiera sentido engañada si ayer se improvisa una fiesta
minoritaria que no estaba programada y para la que no había sido convocada. Si
hay algo que conmemorar en estas especiales circunstancias que ha vivido este
año el club, toca hacerlo en la intimidad -es un decir- de Mestalla, lejos de la
algarabía. La calle es para quien se la gana y, este año, el equipo no se la ha
trabajado.
Otra cosa es que, en familia, de puertas a dentro y en su casa de
Mestalla, jugadores y afición alcancen hoy un punto de sintonía. O liman sus
desencuentros, o se echen en cara todos los reproches que, por el bien de la
entidad, se han venido guardando a lo largo del curso. Que Mestalla y lo
jugadores, decidan libremente esta tarde lo que les nace hacer. Pero ya basta de
que el VCF se deje manejar impunemente. Que la plantilla se negase ayer a
hacerle el caldo gordo a la alcaldesa, es un signo de madurez. Y, si el máximo
dirigente del club (?), se sintió desairado por la entereza de los jugadores,
que obre en consecuencia. Ha quedado desautorizado y ha perdido la poca
autoridad -moral- que pudiera quedarle. A casa.
 Avui he anat a Gandia per tal de realitzar unes quantes cosetes que no podien esperar. En primer lloc, he dut Kira per tal que li tallaren el pèl, la vacunaren, la pesarenn, etc. Després he passat per la metgessa de capçalera per tal que em fera receptes i la continuació de la baixa laboral. Després he passat per FERSALUD i he realitzat la sessió de rehabilitació que tenia assignada avui. I en acabar la sessió, he hagut de passar per l'Hospital Francesc de Borja (Gandia) per tal de sol.licitar dia i hora per a una consulta externa per a un familiar en l'especialitat d'oftalmologia. I sabeu per a quan li han donat dia i hora? Per al 19 d'agost d'enguany (això sí). És a dir, la Sanitat de la Conselleria de la GV dóna cita per a una revisió i/o exploració oftalmològica a l'Hospital de Gandia per a tres mesos i dos dies. Ja sabem en quin tipus de sanitat creu el PP. El que no sabem és quan trigaran les valencianes i els valencians a adonar-se'n.
I pel que fa l'altre tema del titular del post, no penseu que us vaig a parlar de Coslada, no. La justícia ja té feina si la vol fer i la fa bé. De tota manera, vaja per davant la pressumpció d'innocència. El que us vull referir és que hi ha policies i policies. Per què ho dic? Molt fàcil. Recentment a Albaida la PL es va portar molt bé amb mi perquè el dia de la Trobada em permeté aparcar relativament prop de la zona on tenien lloc les diverses actuacions, sempre que no impedira el pas a cap cotxe. Però avui ha estat el cas contrari. Els que passeu alguna vegada i/o visqueu a Gandia sabreu que la ciutat, en el tema de trànsit, és un caos i no us dic res en l'aparcament. Doncs bé. En primer lloc, haig de reconéixer que he fet malament el que he fet. I és deixar el cotxe en una zona de prohibit aparcar (si no és cotxe autoritzat) per uns minuts. I la cosa ha anat així. En el moment en què m'aproximava he vist un cotxe de PL aparcat i una senyora que trencava una denúncia que aquests agents li acabaven de posar. Aleshores el que he fet ha estat aparcar i mirar-los per si em deien alguna cosa. Com que no m'han dit res, he deixat el cotxe amb els quatre intermitents posats i he entrat a la Clínica Veterinària. Encara que no deixava de mirar el cotxe. Aleshores he vist que un agent ha baixat del cotxe, ha tret el talonari de denúncies i ha començat a escriure. He eixit i m'hi he adreçat i li explicat quin problema tinc a les extremitats inferiors, la recent operació de menisc i que, com havia vist que l'altra senyora trencava la denúncia, doncs això. Aleshores la contestació ha estat que no, que, si no volia que em multara, que buscara aparcament en un altre lloc. Perquè el que havia d'haver fet era haver-li preguntat si podia o no aparcar-hi. No ha valgut cap tipus de contemplació. I un cop he tret el cotxe per anar-me'n en un altre lloc, ha vingut, m'ha fet baixar la finestreta i m'ha dit: "No li pareix bé que, de tant en tant, a algun ciutadà se li perdonem alguna infracció" (com la que jo acabava de contemplar). A la qual cosa li he contestat que sí. I he pensat que, si contestava que no, igual em queia una denúncia. Però el que ha estat millor ha sigut que tot seguit el cotxe de PL (amb els seus dos membres dins) ha fet una infracció de trànsit: com que al carrer que volien accedir era direcció prohibida, en la mateixa cruïlla han fet mitja volta, entorpint el pas dels cotxes que circulaven correctament i se n'han anat. En fi... sort tenim que no tots (ni molts menys) són com els de Coslada (i alguns altres, poquets per sort).
PD: La imatge que acompanya l'escrit és d'EL PAÍS.
FOTOGRAFÍA - Sociedad - Contraportada del calendario de la Policía Local de
Pinto.
ARTURO LÓPEZ - 13/11/2007
 Ahir, entre altres coses, fou el 82é aniversari de ma mare. Encara que no es troba massa bé de salut ho celebràrem íntimament (com correspon en aquests casos). Per si de cas us haig de dir que el seu nom és Carme. Per molts anys.
I ara em toca fer-vos cinc cèntims de dissabte. Vaig arribar cap a les 19h00 a l'Olleria, al Teatre-Cinema "Cervantes" on s'anava a presentar el llibre de Francesc Mompó, Uendos, Tabarca llibres. L'acte fou presentat per la regidora de Cultura, Àgueda Micó -també anomenada Regidora de l'Amor-. Féu una semblança acadèmica de l'autor i a continuació ja fou Francesc Mompó qui ens parlà de com havia anat l'escriptura del llibre. I ens "descobrí" que tot havia eixit d'una xerrada en un bar amb el Pep Albinyana, a qui qualificà de proteic i polièdric, cosa que considere molt encertada. Després de l'acte signà exemplar del llibre al públic que ho desitjà. I cap a les 9h00 férem via a Otos.
Un cop allí, poguí saludar una excompanya de l'ies: havia anat a sopar i fer una observació astronòmica amb uns amics d'aquesta associació. Em vaig alegrar molt de veure-la.
El sopar tingué lloc en el menjador reservat. Érem 14 persones i la tertúlia i les menges forem satisfactòries. Quan arribà el moment del café, a petició de Natzari -amo de l'Atzeneta- haguérem d'eixir a un espai on els fumadors ho pogueren fer. Allí continuà la vetllada entre riures i altres "animalades". Una persona present al sopar, de Torís, ens explicà per quin motiu els nascuts a aquest poble s'anomenen "pixorros", cosa que no sabia. En fi, intenàrem fer quadar l'agenda per a pròximes trobades. I ja us anuncie que n'hi haurà una a l'Heretat de Pere pròximament. En tindreu notícies.
PD: La foto és del meu poble en un dia nevat de fa molts anys. Hi és ma mare amb unes amigues.
 A petició de mossén Blesa i a partir d'uns comentaris fets per Adrià a l'anterior post, faré una xocoteta referència a la Mare de Déu dels Desemparats. Ací trobareu més informació. I el que volia és difondre aquesta activitat que llegireu a continuació...
Hola a
tots!
La campanya Volem Bisbes Cristians s'acaba. Hem fet palès que hi ha un
gran grup de creients que tenen ganes que les coses canviïn dins la nostra
església.... Hem arribat a les 1.031 adhesions!! Seguim però treballant i
lluitant per fer créixer la nostra església i per portar a terme el projecte
del Regne.
Ens agradaria poder-ho celebrar amb un acte festiu. Començarem amb una
eucaristia, que es la millor manera que tenim els cristians de
celebrar la vida, oficiada per Francesc Romeu, arxiprest del barri del
Poblenou a Barcelona. I continuarem amb un concert/pica-pica a càrrec
del grup La Patilla
Blues Band.
Tot això serà el dissabte 17 de Maig a les 20 hores a la Parròquia de Sant
Francesc d'Assís (C/Ramon Turró 130, Barcelona – metro Llacuna).
Feu-ne el màxim de difusió possible. Volem que sigui una festa de tots i per
a tots!
Una abraçada esperançada
Coordinadora Volem Bisbes Cristians
www.volembisbescristians.org
 Més d'una vegada m'haureu sentit queixar-me de la connexió d'Internet que tenim al poble: l'hem de fer a través de mòdem i a una velociotat -la vegada que va millor- de 46,6Kb/sg. Hem formalitzat queixes al Ministeri d'Indústria, a Telefónica d'Espanya -aqueixa que acaba de "fitxar" la nova tarifa zaPLANA-, a l'Ajuntament -és l'únic organisme que, des de les passades elecciones, s'ha pres seriosament aquest tema i ens consta que tenim ja alguna novetat-, etc. Però ahir, com que vaig haver de telefonar al 012 per una consulta relacionada amb el SMI d'un familiar, vaig aprofitar per demanar-li a aquest organisme de la GV què en sabia i què en podia fer. La resposta ja me l'esperava. Sols sabérem facilitar-me el número de telèfon del PLAN AVANZA (902 446 006). Tot seguit vaig telefonar i la cosa anà com us conte a continuació.
En primer lloc, haig de dir que la senyora que m'atengué ho féu amb molt bones maneres. I em digué que, si em servia de consol, ella vivia al centre de Madrid i tampoc no en tenia de connexió adsl ni banda ampla. No m'ho acabava de creure i m'afegí que a Madrid els números començats per 913... tenen la milor connexió existent i els números començats per 917... com ací, al meu poble. I que ella treballava al PLAN AVANZA i ni així. La senyora sabia de Gandia (hi té un apartament). I després de comentar alguna cosa més, em facilità un nou número del organisme ADSL RURAL (902 443 433). Però aquesta telefonada l'he deixada per a un altre moment. No sé què en pensareu. Però trobe una falta de respecte als ciutadans -perquè totes i tots paguem els nostres impostos, etc.- i que uns siguen de primera i altres (entre els que em compte) de segona (en el tema connexió a Internet).
Bona vesprada.
 ÉS CERT...
 De vegades m'arriben papers que contenen textos diversos (alguna vegada... algun conte). Els contes, moltes vegades, ens obrin els ulls a la realitat que ens envolta... crec jo. Ací teniu aquest que he trobat avui:
El talp verificà que totes les entrades del seu cau estigueren tancades, com feia cada nit. Bé, en el seu món sempre era de nit perquè la llum no trobava cap badall per tal de poder entrar-hi, tot romania permanentment tancat i ell mateix no eixia a l’exterior. De fet, comprovar contínuament que les entrades estigueren tancades quan ningú no havia entrat ni eixit obeïa més a una mania instal.lada per la por i la rutina que a una amenaça real. Tan acostumat estava a no trobar-se amb ningú que havia perdut la capacitat de parlar, i tan obscur era el seu cau que havia perdut la capacitat de veure. Tanmateix el talp no sentia haver renunciat a res. Mut i cec, el seu únic interés a la vida era trobar el menjar per tal de seguir desplaçant-se en el seu laberint de galeries. A això es reduïa el seu món.
Però, per a la seua desgràcia, aquell any estava sent particularment sec i la terra s’havia tornat tan dura que les seues ungles ja no aconseguien escarbar el terreny per aconseguir el menjar, que per a súmmum s’havia tornat escàs.
Així que, contra el seu costum, es va veure obligat a eixir a l’exterior, a aqueix món hostil en què no sabia desenvolupar-se, i a desplaçar-se per la superfície per tal de cercar terres més humides. En el seu camí trobà de tot: hi hagué qui, aprofitant-se de la seua ceguesa, li va fer un cop de peu o se’n va riure; però hi hagué també qui, veient-lo tan impedit el va ajudar, i endevinant el que cercava el va guiar a terres millors, on tornà a soterrar-se.
Novament sol, el talp féu balanç del seu viatge. Ja sabia que seria tractat malament (era el que s’imaginà abans d’eixir), però no esperava que algú se’n compadira i això també s’esdevingué…
Aquest record emocionà el talp. I si el món no estava tan podrit com sospitava? I si hi havia motius per a l’esperança? Sí, seguiria al seu món subterrani, però la seua imatge del món exterior ja no anava a ser tan negativa. És com si una veu li estiguera dient: “PAU, PAU” i el seu cau s’omplira de llum…
 Ho acabe de llegir a elplural.com. Com que m'he quedat "bocabadat" i no sé què pensar... us deixe la notícia a continuació:
Impiden el el acceso a la catedral de Almería a chicos con síndrome de Down
EL PLURAL/ANDALUCÍA
Un grupo de 12 chavales que padecen esta enfermedad, miembros de la Asociación Almeriense para el Síndrome de Down y que pretendían visitar la catedral de Almería, fueron obligados a abandonar el lugar al no poder acceder a las instalaciones, al negárseles la entrada por una persona que se encontraba arreglando el altar. El individuo no ha sido todavía identificado
Los chicos de la asociación Asalsido (Asociación Almeriense para el Síndrome de Down) tenían programado una visita a la catedral de la ciudad andaluza. Una vez que llegaron a las puertas de la Catedral, perfectamente organizados y acompañados de sus respectivos monitores, no pudieron entrar porque una persona les negó el acceso. Alguien, que se encontraba arreglando el altar de la catedral almeriense, a gritos les prohibió la entrada mientras les vociferaba que "estas personas ni sienten, ni padecen ni entienden".
(segueix)
I també us deixe la que fa referència a qui és qui entre els que s'oposen a EpC a Andalusia...
|
Visites al bloc
Visites a la portada
Visites a les entrades
Els meus enllaços
25 D'ABRIL 1707-2007
BLOC NACIONALISTA VALENCIÀ (BLOCAIRES)
BLOCS DE GENT JOVE I ESTUDIOSA
-
Promet... de veritat
-
Alumne català de 1r de Batxillerat
-
Dos alumnes de 1r de batxillerat
-
De la Safor i alguns membres del grup ja exalumnes
-
...
-
INDEPENDENTISTA (I A MOLTA HONRA)
-
I jugador de futbol a L'Ontinyent
-
Un bloc d'un grup de 2n d'ESO... Entreu-hi. Paga la pena.
-
Alumna de 1r de Batxillerat
BLOCS QUE SEMPRE LLIG
-
És el bloc d'un banyerí o banyerut. Cada dia llig Isabel-Clara Simó... indispensable
-
De Castelló de la Ribera
-
Estudia Dret i escriu...
-
-
-
-
-
PER ALLÒ DE l'ESTAT PROPI!!!
-
del Josep Selva
-
ÉS EL BLOC DE SERGI GÓMEZ (CAN CARRASCA)
-
de Banyeres de Mariola
-
-
-
És un altre bloc "meu" que feia temps que tenia "oblidat" i que ara repesque de nou, perquè em permet més joc... a la xarxa
-
-
El fartet és un peix autòcton amenaçat pel deteriorament del medi ambient i la presència d'espècies invasores com el peix mòmia, que altres anomenen pez pirañita. Salvem el fartet del PP! Fem fora de la Generalitat mòmies i piranyes!
-
-
Cal fer-hi una ullada
-
de la Sílvia Martínez
-
Un escriptor sembra de poemes els serveis públics.
-
Un amic i company de professió. Professor a l'ies Josep Segrelles d'Albaida
-
Una revista trimestral d'humor...
-
de l'Emili Morant, professor de Matemàtiques
-
de J.C. Girbés
-
de Vicent Partal, l'amo de la casa vilaweb.cat
-
Una mestra que viu el que és
-
Saforenca...
-
El bloc del seu cantant
-
Estudia Periodisme a Madrid...
-
-
-
-
d'ací i d'allà
-
És de l'Alcúdia. No calen més paraules.
-
Bloc d'un suecà interessat per la llengua (sobretot)
-
-
del Jordi Carbonell
-
VOLUNTARIS VALENCIANS... en calen tants ENCARA!!!!
CORRUPCIÓ URBANÍSTICA
EL MÓN DE L'ESCOLA
-
-
-
Federació d'Associacions per la Llengua
-
Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana
-
"L'Escola que tenim actualment és il.legal"
-
-
CENT (Centre d'Educació i Noves Tecnologies
-
PER FOMENTAR EL CIVISME
-
-
-
-
-
FOTOGRAFIES I UN POQUET DE LLETRA
FOTOLOGS
-
-
-
ÉS UN FOTOLOG D'ACUDITS... MIREU-LO CADA DIA SI VOLEU I PODEU.
-
Des del meu podeu anar a diversos fotologs...
-
És un flog d'un alumne de 2n de bat (interessant pels textos que escriu i acompanyen les fotografies que penja).
-
HISTÒRIA I MENTIDES
MÓN DEL FUTBOL
-
Navegant per la xarxa m'hi he trobat amb aquest bloc (és en castellà...)
-
Si sou del Barça i voleu riure, entreu en aquest bloc
PORTAL DE BLOCS POLÍTICS EN CATALÀ
PREMSA
PREMSA DIGITAL
-
-
-
Diari nacional
-
Premsa en xarxa
-
TASQUES EDUCATIVES
-
Per a l'assignatura VALENCIÀ II: LLENGUA I LITERATURA
-
-
-
-
-
Des d'avui la teniu al vostre abast lliurement
-
-
amb el seu mapa (com cal)
-
-
-
-
-
-
de la Universitat de Salamanca. Sociologia
-
A càrrec de María Àngeles Morán, psicòloga valenciana
-
-
Objectes fets de paper i alguna cosa més
-
-
-
-
-
TRADUCTOR
UPF
VIDEOS
WEBS INTERESSANTS
-
-
-
-
-
-
Centre Espiritual del Poble que comparteix cultura, llengua, nació...
-
-
-
Un grup de música de la Safor
-
-
Una pàgina interessant per tenir clar aquest tema. Consulteu-la...
-
Amb motiu de l'aniversari de la mort de Guillem Agulló cal fer-li un cop d'ull a aquest web
-
Associació per a la Promoció de la Llengua dels Empleats de les Caixes d’Estalvis
-
Documents d'època medieval relatius a la Corona d'Aragó
-
Amb el bisbe emèrit Pere Casaldàliga
-
El bloc de l'humorista italià (en italià i anglés)
-
-
-
A propòsit del centenari del seu naixement
-
-
Dirigit per Alfons López Tena (en construcció)
-
És un web que cal tenir sempre present... i anem a més...
-
-
Revista de la Unió Apostòlica de València.
-
-
Pensem massa i mirem poc... una pàgina sobre la docència...
-
El lloc on trobareu tota la informació per tal de conéixer a fons què són les proves de la "nostra" assignatura en les PAAU
-
Quaderns de l'Associació UNESCO per al Diàleg INTERRELIGIÓS
-
-
MOLT INTERSSANT... MIREU-HI i VOREU...
-
AVALL LES FRONTERES
-
És en castellà: consultable i entretingut.
-
-
-
Edicions digitals de la Universitat de València-Estudi General
-
-
INSTITUT D'ESTUDIS DE LA VALL D'ALBAIDA
-
-
Jo sí, i tu?
-
torna a escriure El quadern gris...
-
Pren una forma anual, en el temps, i nòmada, en l'espai, sent l'objectiu trobar-se una volta a l'any en un barri diferent de la ciutat de València, establint un diàleg entre els col·lectius culturals del barri i altres d'arreu del món, mostrant les diferents formes en què trobem la cultura oberta, enriquint-la, enriquint-nos, i repensant-nos.
-
-
-
Una pàgina digna de ser visitada
-
Podeu votar per alguna de les proposades... i val la pena fer-ho
-
-
El diari de les nacions sense estat
-
DE MOMENT, EN FRANCÉS O ANGLÉS
-
Lleure i turisme
-
Perquè és l'equip de la capital de la meua comarca.
-
-
És el castellà i del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport
-
-
DE FILOSOFIA I ALTRES COSES...
-
Rouco Varela els ha impedit que es puguen reunir al col.legi de Sant Agustí, de Madrid. Tot un personatge...
-
RENT, literatura religiosa en valencià
-
-
-
-
Articles d'opinió
-
-
Una altra manera de veure el món faller
-
-
Centre de Terminologia
-
-
Escrit en anglés i molt interessant per a l'alumnat de batxillerat.
-
Cinema de qualitat a Ontinyent
-
-
Adherida a REDES CRISTIANAS
|
