Anit, cap a les 10h30, començà el concert produït pel BLOC JOVE de Gandia (la Safor). Actuaren els grups L'AIXADA, RAÇA BORDA i DESGAVELL. Tots tres de la Safor. Feia uns tres concerts que, per causes majors, no havia pogut escoltar el grup RAÇA BORDA, els altres dos no ho havia fet mai encara. I m'agradaren tots trets. Vaig a explicar com anà la nit.
Vaig arribar sobre les 22h30 i el primer que vaig fer és seure en un dels bancs de la Placeta dels Colomets. I al cap de 5 minuts ja m'havien trobat exalumnes i seguidors de Raça Borda. Ens férem alguna coseta de beure. I xerràrem sobre la meua recuperació, etc. I a poc a poc, anaren eixint els membres del grup Raça Borda. També vaig poder saludar algun membre de L'AIXADA (Jaume). I entre bromes i altres coses començà l'actuació. Com que no podia estar massa temps de peu i tampoc moure'm massa, romanguí assegut la primera part del concert. Fins que em digueren que en una altra part de la plaça estaven uns amics i companys de l'ies. M'hi vaig dirigir i allí estiguérem escoltant, xerrant, saludant, etc.
Entre altres coses m'assabentí que un membre de Raça Borda (que fa unes paelles a València i que ja hem posat data per poder-me'n menjar una amb ells) cuinava aquest plat "nacional" per telèfon comunicant-se amb la mare i companya a l'ies. Així sí que jo també m'atreviria a fer alguna paella. Però no li treurem el mèrit. Haig de dir que Raça Borda des de l'última vegada que els havia escoltat han millorat: sonen molt bé i és que tots els membres (10 persones) tenen estudis de música.
Vaig saludar gent coneguda dels fotologs, algun/a exalumne/a, etc. I fins i tot una de les meues metgesses de capçalera (que té una filla al grup). En fi, una vetllada satisfactória.
El tercer grup (DESGAVELL), que no havia escoltat mai, duen en la música (com a grup) 7 anys i ho fan molt bé. Són d'Oliva (si no vaig errat). I pel que fa a L'AIXADA el so, en els temes que canten, d'una xirimita els dóna un cert encant al que fan.
I sense acabar el concert, cap a les 2h00, em vaig retirar perquè ja em trobava cansat (i s'ha d'entendre per la recent operació de menisc).
També vaig poder veure i saludar Mr Cabota (sí, l'anima mater de les dues Internacionals Cabotistes celebrades fins avui) i em confirmà que ja han començat a preparar la III. Us tindrem informats. De tota manera, si no li ho vaig entendre malament, enguany la volen fer coincidir amb la festa del nostre sant més universal, Sant Vicent Ferrer. I ja per acabar us explique que, com deveu saber, Sant Vicent no va escriure els seus Sermons, si ens han arribat ha estat per obra i gràcia dels "REPOBLADORS" (ho he llegit en un examen de pendents de l'assignatura de valencià de 1r de batxillerat). Tota una descoberta!
Copia de la respuesta, en forma de telegrama, a un destacado dirigente del Partido Popular:
Carlos Iturgaiz es Europarlamentario del PP, eurodiputado y mano derecha de Mayor Oreja, le ruega y le pide a la Virgen María que:
por favor no gane el PSOE.
La Virgen recibe el mensaje y contesta:
TELEGRAMA
Recibida petición. STOP.
Como madre soltera que contrae matrimonio embarazada con un buen hombre no responsable de mi embarazo, que forma familia con el niño de mi primera pareja y los habidos según los evangelios con mi marido, recomiendo que se voten a aquellas opciones que respeten la diversidad familiar y apoyen a todos los modelos familiares. STOP.
Entiendo que su partido, estimado Iturgaiz, defiende sólo el modelo católico, que me parece estupendo pero, que no fue el mío, por lo que ... me ruego a mí misma que el PP no gane. STOP.
Enguany se celebra el tradicional Novenari al Santíssim Crist de la Fe del 23 de febrer al 2 de març. L'any passat celebràrem el 50 aniversari. Els actes són els següents:
Cada dia, a les 8 de la vesprada: Missa i Novenari.
Dijous: Dia de les Mares.
4 de la vesprada: Missa i ofrena de les mares al Crist de la Fe.
Divendres: Dia de la Tercera Edat:
3,30 de la vesprada: Confessions
4 de la vesprada: Missa i Unció dels Malalts.
5 de la vesprada: Xocolatada.
Dissabte:
9 de la nit: Confessions.
Diumenge: DIA DEL CRIST
8 del matí: Despertà
8,30: Rosari de l'Aurora.
9: Xocolatada al Patronat Parroquial.
6 de la vesprada: Missa Solemne del Dia del Crist i Novenari.
7,30: Processó pels carrers del poble de la imatge del Santíssim Crist de la FE.
El díptic elaborat per la Parròquia enguany duu una salutació del Rector en castellà (anem a menys) i la Parábola del artista (també en castellà).
Hi ha una entrevista amb el jesuïta González Faus, cap de l'àrea teològica de Cristianisme i Justícia. La podeu trobar ací. De tota manera destaque les dues darreres preguntes i respostes:
Què distingeix l'esquerra de la dreta?
Aparentment, l'esquerra estaria més per la igualtat i la dreta per la llibertat individual. El perill de l'esquerra és que, per aconseguir la igualtat, pugui treure llibertat. I el perill de la dreta és que, per salvar la llibertat, destrossi la fraternitat. També li podria dir que l'esquerra desconeix el pecat original i la dreta se n'aprofita, d'ell. De la dreta vull destacar-ne el sentit de la responsabilitat, i de l'esquerra el valor que dóna a la justícia entre els humans.
Quin seria l'equilibri entre esquerra i dreta?
Com deia Machado: "Caminante no hay camino, se hace camino al andar".
Com podreu pensar, quan isc de Fersalud (Gandia), on faig la rehabilitació, isc blau (amb gana). I alguna vesprada passe per un forn i em compre alguna cosa de tomaca, saladeta, etc. I, si és, com avui, a la vesprada, coincidesc amb l'eixida dels xiquets i les seues mares dels col.legis. I sempre hi ha el xiquet o la xiqueta que, en compte de berenar el que cal, fa passar sa mare pel forn i li demana alguna llepolia. Fins ací res d'estrany. Però avui ha estat per arrencar a córrer. La dependenta i jo ens miràvem. Jo fugia perquè no em pegarà un colp al genoll. I és que ha entrat una mare i la seua filleta han entrat darrere de mi i la xiqueta s'ha encaramat al mostrador i ha posat, com us ho dic, mig cos damunt. I la mare? Li deia que baixara, però la xiqueta ni cas. Total que la xiqueta no ha baixat quan ha acabat de despatxar-me la dependenta i ahí ha quedat tot. Una bonica forma d'educar. Sí, senyora...
Avui ha estat un dia plujós. Tota la nit plou al meu poble. Això sí una pluja fina i constant. I durant el matí ha seguit durant alguna hora plovent. Pel que fa a mi, a part d'anar a rehabilitació aquesta vesprada, durant part del matí he hagut de dur Kira (la meua gosseta) al veterinari (i al mateix temps he aprofitat perquè la rentaren i li tallaren un poquet el pèl, ja que jo ara no ho puc fer). Mentre feia temps he quedat a esmorzar al lloc acostumat amb els companys de l'ies. I hem estat parlant sobre com em va la recuperació, sobre com va l'institut, etc. En fi, ha estat un matí (unes dues hores entre unes coses i altres) ben aprofitat.
I aquesta vesprada he tornat a les sessions de rehabilitació: em van bastant bé, però encara no camine (ni molt menys puge escales) com ho feia abans de l'artroscòpia. Paciència.
I per acabar el post us vull deixar constància del darrer llibre llegit: Sebastià Alzamora, Nit de l'ànima, Editorial Proa. L'autor és seguit per mi en les seues habituals columnes d'opinió i n'he llegit algun text. Aquest no ha acabat de fer-me el pes. No dic que no valga la pena la seua lectura ni molt menys, però el tema (el mite de Faust) no m'ha acabat d'agradar. Amb moltes diferències, hi ha erorisme, irreverència religiosa i sentit de l'humor (un poc com si fóra Tirant lo Blanc), però no sé, no m'ha acabat de fer el pes. De tota manera, als seus seguidors els agradarà.
I els tenia una miqueta oblidats (i oblidades) i al bloc. Entre altres coses, perquè els dos darrers concerts no he pogut anar a veure'ls i escoltar-los (per la convalescència), perquè jo sóc dels que no me'n perd cap. I avui tornarà a passar igual: m'he compromés a assistir a la presentació i posterior sopar de la Trobada d'Escoles en Valencià a la Vall d'Albaida i no podré compartir-hi la vetllada. Haig de dir que passaran a per mi per tal de poder desplaçar-me a Albaida i allí sols haig d'arribar a la butaca i després a la taula (amb un gaiato, no penseu...). Us deixe el pòster del concert d'avui a La Pobla del Duc (La Vall d'Albaida)
Juan Carlos Rodríguez Ibarra, expresident d'Extremadura, no és sant de la meua devocació. Encara que, amb arrels catalanes i/o valencianes, aquest senyor no entén això de les nacions (què dic, ni les autonomies!). L'hemeroteca en va plena (de desqualificacions, atacs, etc.) als que compartim llengua, terra, cultura i, molt prompte, nació. Kosovo ja està a punt (i són 2.000.000 d'habitants solament). Tot açò ve per a dir-vos que Rodríguez Ibarra escrigué un article a EL PAÍS despús-ahir i el contingut el puc assumir quasi al 100%. L'article no va sobre temes nacionals, ni culturals, sinó sobre la CEE. I perquè el pugueu llegir ací us el deixe:
Por qué no cambian de tema?
JUAN CARLOS RODRÍGUEZ IBARRA
EL PAÍS
-
Opinión - 13-02-2008
Nos pasa a todos y, por eso, resulta poco caritativo echarse sobre las
espaldas de los prelados españoles cuando reclaman de los poderes
públicos que hagan lo que ellos son incapaces de conseguir con su
palabra y su ejemplo. ¿Quién no ha tenido la tentación de buscar
culpables fuera de su ámbito de responsabilidad?
(segueix)
PD: Que conste que no tota l'Església és així. Per sort.
D'Adolfo García Ortega, escriptor, El regreso de lo retrógrado (al voltant de la CEE). És una llàstima però té molta raó. Ací el teniu:
El regreso de lo retrógrado
La
Conferencia Episcopal Española es el ejemplo más claro de una
concepción reaccionaria de la vida. Coincide con su viejo enemigo el
islam en añorar la Edad Media y oponerse al progreso hacia la libertad
ADOLFO GARCÍA ORTEGA
EL PAÍS
-
Opinión - 14-02-2008
Dicho en plata y sin rodeos: la Conferencia Episcopal Española parece
un cenáculo de jerarcas hipócritas que picotean con fruición el cadáver
de la libertad, su manjar favorito desde que la Iglesia católica es tan
terrenal. La jerarquía eclesiástica se siente fortalecida y segura
porque cuenta con el respaldo de tres alianzas escalonadas: una, con el
actual Partido Popular, especie de brazo político de la Iglesia más
reaccionaria (o viceversa, porque tal vez el PP sea el brazo armado de
la Iglesia más politizada desde los tiempos en que era directamente
fascista); dos, con el papa Benedicto XVI, ex inquisidor, ex teólogo
ultraconservador y ex soldado de la Wehrmacht (tal vez algún día
aparezca que también fue de las Waffen SS, es cosa de tiempo); y tres,
con Dios mismo, la gran coartada de la inamovible autoridad de los
obispos y demás castas sacerdotales. Todo lo que rodea esta triple
alianza vuelve a desprender el tufo pútrido de lo retrógrado.
El fartet és un peix autòcton amenaçat pel deteriorament del medi ambient i la presència d'espècies invasores com el peix mòmia, que altres anomenen pez pirañita. Salvem el fartet del PP! Fem fora de la Generalitat mòmies i piranyes!
Pren una forma anual, en el temps, i nòmada, en l'espai, sent l'objectiu trobar-se una volta a l'any en un barri diferent de la ciutat de València, establint un diàleg entre els col·lectius culturals del barri i altres d'arreu del món, mostrant les diferents formes en què trobem la cultura oberta, enriquint-la, enriquint-nos, i repensant-nos.
