Fa dos dies vaig trobar un text d'En Sergi Gómez al seu bloc sobre la Vall (d'Albaida) en festes. Em va agradar moltíssim, i fins i tot em va emocionar de veure com hi ha persones que s'estimen tant aquest trosset de país. Li vaig dir que el donaria a conéixer a través del meu bloc (i d'aquesta manera, i amb el seu permís, el faig també meu). A continuació el teniu:
Mel de romer, l'especial de la Vall, Per a mi és això
mateix, ja ho sabeu, molt especial aquest número. I que compten amb un servidor
per fer-lo, una sort. Malgrat tots els tots, els uts, els ets, els malgrats i
els perquès, la Vall
és la Vall... Sou
molts els que no coneixeu aquesta terra, un racó de món més, realment. Però els
que l'heu viscuda, i els que heu fugit corrent de la seua gent, tan amable i
amarga com la gent que trobareu a qualsevol indret, bé sabeu com no se'ns pot
fugir ella de l'ànima. Seca i erta, tant que el meu admiradíssim Abdussalâm
Al-Munqid ben Ja‘far la va definir fa temps com un autèntic castell de llances.
Abundosa en aigua que fuig i es perd...
Hi ha qui naix i no veu res més enllà del nas del si mateix
i del propi beneplàcit. Però hi ha qui naix amb la sort de tenir dos pares i
dos mares: Els qui s'han amat per crear-te i els que t'acompanyaran, et donaran
a beure i saps que et diran adéu i et ploraran, Mariola i Benicadell es diuen,
les dues serres sagrades. I sempre, sempre, el sol eixirà prop del Coll de
Llautó i s'amagarà per Sant Esteve, o pels Alforins enllà cara Castella. I
l'aigua que aboques en ofrena als barrancs de Bocairent, passarà quieta per
l'estret i l'Aventador de Bellús. Només cal que li dones temps...
Jo tinc la sort de, quan tinc fred, tapar-me amb un llençol
apedaçat blanc, amb moltíssims pedaços, moltíssims blancs i trenta-cinc pobles
que no podria dir quin m'estime més. Perquè què seria del món si no hi hagués
Ontinyent i el caràcter especialíssim de la seua gent? El món no estaria mai
complet sense la gent de Benissuera, ni la de Pinet, i si faltaren els de
Bèlgida! I com rodaríem sense els albaidins?
Per això, poder presentar en una sola publicació la major
quantitat de pobles, de fotografies dels pobles, de programes de festes,
d'adreces, de llocs per disfrutar de bona veritat, per donar-vos-les a
compartir -i a conéixer- i més des del caràcter obert i mirífic que és pels
valldalbaidins la cosa aquesta de la festa, és una sort sublim per un enamorat
d'aquesta terra albarisenca.
No tenim cap festa d'aquelles, diguem, enormes, perquè en el
fons, ni tant sols els Moros i Cristians d'Ontinyent no ho saben ser. Les
nostres festes són casolanes. D'aquelles viscudes en els migdies a les cases,
amb tota la família, olla gran i postres fets encara en el forn del carrer de
baix, d'evitar les hores de calor més bruna i viure, més que siga veient com
passen els festers i les festeres, la fresca de la nit asseguts davant les
portes, en les cadires de boga. La meua comarca és la il·lusió de Salem, que
torna a treure els Moros i Cristians al carrer després de trenta anys. És la
gràcia de les balladores de tota la vida en una de les dansades de sant Agustí.
El joc de banyar-se en la bassa de la gerreria a Castelló de Rugat. El
juntar-se tot el poble a les taules, posades totes a una vora del carrer per
aprofitar l'ombreta i tastar tots la reconfortant pericana de Bufali.
L'escoltar des de dins de casa com van passant les bandes tot preparant les
cadires per eixir a vore l'Entrada d'Alfarrasí. Fer pinya perquè els Locos de
l'Olleria proven a alçar una torre difícil i que no isca i els aplaudiments
sonen encara més forts. Pujar al Sant Vicent d'Agullent perquè cal pujar i no
hi ha volta de fulla i ja pots dir. Cabrejar-te ben cabrejat perquè aquest
alcalde que tant es preocupa per Albaida i cobra d'ella més del que caldria,
només sap que programar bous i bous i bous per la Fira de Sant Jaume.
Preparar-te amb ganes la disfressa per a la Cavalcadala Raïmà
de la Pobla del
Duc. Comprovar com, huit-cents anys després del naixement de Jaume I, a
Montaverner coincideix el dia de l'Entrada amb el dia en que aquell monarca va
fundar el poble, i alegrar-te per la coincidència. Saber que a cada volteig de
campanes de Benicolet, la campana badada encara farà més gran el seu badat, i
com si plogués. Veure quin dia és el que cal pujar sense falta a l'Alforí
perquè fa molts anys que no vivim aquelles festes. I desitjar que enguany
tampoc no passe res als correbous d'Aielo de Malferit i celebren l'aniversari
de la banda amb alegria. I no voler perdre's les danses d'el Palomar, enguany
que estan preparant ells l'Aplec de setembre... I esperar amb ànsia el tornar a
emocionar-nos amb els Cabolos... del Ràfol de
Salem, o Beniatjar, o Quatretonda, o Otos, o... El quedar amb els amics per
anar a desbarrar a
Només un poble no ha volgut participar, Benigànim, aquell
l'alcalde que abomina el valencià, i el discrimina formalment. Un altre poble
ens ha entregat el programa ja fora de qualsevol possibilitat tècnica de
ficar-lo, Bèlgida, quina llàstima i quina recança... La resta ha complit de
valent. A Bocairent no li eixien els actes i si s'encanta no les tasta.
Benicolet han estat els primers enguany. L'Olleria s'ha lluït de bona veritat
amb tots els materials que ens ha enviat. Salem ens ha il·lusionat per l'esforç
i l'interés. Otos, després dels errors que li férem l'any passat, ens ha
facilitat desseguida la feina. Algun poble ha hagut, i callarem el nom per
estima, que ens ha dit que no hi ha ni per anunciar-se, i això no importa...
Veus, una cosa que agraïsc als editors del Crònica: a cap poble no li se cobra
i totes les festes tenen la seua pàgina pròpia. Tots els pobles que fan festes
ara i ens han volgut enviar el material que han considerat tenen eixa pàgina,
tots igual, grans i menuts. I si alguna empresa o consistori vol fer alguna
propaganda, doncs millor, però si no hi ha, tots els pobles hi caben... Una
llàstima que acaben de passar festes com les de Pinet i no les hagem inclòs per
coses del temps, o que encara hagen quedat pobles on no ningú ha respost la
nostra cridada. A l'any que ve, si estem per ací i ens toca tornar a fer
aquesta feina, ja procurarem esmenar els oblits i les errades...
Em fa molta gràcia el rebre de vegades correus de gents que
ens escriviu de lluny, i als que els noms dels pobles que tant repetim vos
sonen a allò més exòtic. Ací, són tan nostres que els duem escrits sobre la
memòria i l'acció de cada dia. Per això, molt sovint retraiem a la tanta gent
d'Ontinyent, l'autocomplaent capitaleta, a la que el món se li acaba en
l'horitzó menut de Sandon, com si el Benicadell no es veiés de lluny... Ai si
els trenta-cinc pobles ens coneixérem més, i ens estimàrem! El dia que alguna
cosa li faça mal a Guadasséquies i es planten allí Montitxelvo i Benissoda,
entre els primers de molts altres a vore que fa li falta al germà dolgut, no
sabreu la força que haurem guanyat i com podrem afrontar de bé qualsevol futur.
Eixe, i no ho digueu a ningú, per favor, és un dels somnis
que més m'estime.
Igual que Josep Blesa va penjar les seues respostes ací teniu les meues de l'enquesta de la XBS. Anime a aquelles i aquells que ho desitgen que la facen pública (no hem de ser com els polítics "professionals" -ací al PV en patim massa i tot- que sempre volen fer públics els seus béns però no arriben mai a fer-ho. I sé de què parle.
Nom
/ Pseudònim
ÀNGEL
CANET CATALÀ
Nom
del Blog (Si tens més dún blog contesta les dades en base al que creguis que és
més
representatiu) ÀNGEL CANET CATALÀ (VILAWEB.CAT)
1-
De què escrius preferentment al teu blog?
-
Coses Personals*
-
Política*
-
Esports*
-
Cinema*
-
Literatura*
-
De tot una mica*
-
Altres (indiqueu)
2-
Des de quan hi escrius?
-
Menys d’un any
-
Entre un i dos anys
-
Entre dos i tres anys (des del 17-01-2006)
-
Entre tres i quatre anys
-
Entre quatre i cinc anys
-
Més de cincs anys
3-
Cada quan hi escrius?
-
Cada dia *
-
Diversos cops a la setmana
-
Un cop a la setmana
-
Altres periodicitats
-
No tinc cap periodicitat
4-
Què et va motivar a començar el blog?
Mon
pare acabava de morir (el 19-12-2005) i no sé si va ser la seua absència o què
m’hi vaig llençar en aquest món dels blogs.
5-
Tens en compte els comentaris que t’hi fan?
-
Sí, però no els contesto mai
-
Sí, i els contesto sempre *
-
Sí, i els contesto de vegades per matitzar o clarificar.
-
No els acostumo a tenir en compte
-
No accepto comentaris al meu blog
6-
Tens algun sistema de control de nombre de visites?
-
Sí* (i des que es pot fer públic es pot veure al mateix blog)
-
No
7-
El nombre de visites que reps és important per a tu?
-
Sí* (però no el més important)
- No
8-
Creus que hi ha massa blogs?
-
Sí
-
No* (a més a més, de vegades, insistesc a algunespersones que n’òbriguen un i, com a activitat
de classe, un curs ho vaig planificar als grups de 4t ESO però no la majoria no
fou constant, elles i ells prefereixen els fotologs)
9-
Amb quina d’aquestes afirmacions t’identifiques més ?
Crec
que el fet que la gent escrigui blogs:
-
Fa que més gent pugui fer conèixer les seves opinions
-
Fa que es facin grups d’opinions semblants que acaben donant voltes
sempre
als mateixos temes
-
Fa que es conegui gent de diferents opinions i puguin enriquir-se
Mútuament*
10-Què opines dels blogs creats per empreses per a
donar a conèixer els seus
productes?
-
En llegeixo sovint
-
En llegeixo de tant en tant
-
Se que existeixen però no en llegeixo mai*
-
No sabia que n’existien
11-
Ets lector habitual d’altres blogs?
-
Sí, de la mateixa temàtica que la del meu
-
Si, de diverses temàtiques*
-
Si que llegeixo altres blogs però no de forma habitual
-
No llegeixo cap blog.
12-
Com prefereixes dir-ne: Blog o Bloc?
-
Blog
-
Bloc*
-
M’és igual
13-
Creus que la proliferació de blogs contribueix a evitar la fractura digital?
-
Sí*
-
No
-
No sé que és la fractura digital
-
No ho sé
14-
Creus que els blogs contribueixen a agilitzar la informació?
-
Sí*
-
No
-
No ho se
15-
Creus que continuaràs mantenint el teu blog?
-
Durant menys d’un any
-
Entre un o dos anys
-
Entre dos o tres anys
-
Entre tres o quatre anys
-
Entre quatre o cinc anys
-
Més de cinc anys
-
No m’ho plantejo* (PERÒ, SI LES CONDICIONS DE CONNEXIÓ A LA XARXA CONTINUA ESSENT LA
QUE TINC IGUAL HO DEIXE… TINC (I DIFÍCIL
QUE ME L’AMPLIEN –DE MOMENT- UNA CONNEXIÓ DE 46,6 Kbs –QUAN VA MOLT BÉ-,
L’ÀMBIT RURAL ÉS EL QUE TÉ)
16-
Enumera les següents afirmacions segons si estas més o menys d’acord (1-Estic
molt d’acord, 5- Estic molt en desacord)
Crec
que els blogs:
-
Contibueixen a la democràcia participativa3
-
Són una manera de conèixer gent amb les teves mateixes inquietuts4
-
Són una alternativa a les sessions de psicòleg2
-
És una forma de passar l’estona2
-
És una manera de donar a conèixer informació4
17-
Sovint els blogs fan còrrer campanyes de suport a alguna causa política,
solidària,….suggerint
que tothom que hi estigui d’acord faci un post sobre el
tema
en qüestió. En cas que tinguis constància d’alguna campanya en la que
estiguis
a favor, hi participes?
-
No
-
De vegades
-
Sí, si ho proposa algú que conec
-
Sí, sempre*
18-
Creus que aquestes campanyes que esmentàvem en la pregunta anterior tenen algun
ressó fora de l’àmbit dels propis blogs?
-
No acostumen a servir de res
-
Sí, si hi ha força suport* (PERÒ NO SÉ SI AMB FORÇA SUPORT)
19-Què
has deixat de fer per a escriure al teu blog?
-
Llegir*
-
Veure la televisió*
- Sortir*
-
Treballar (si ho fas en hores de feina)*
-
Altres (indiqueu)… ENCARA QUE ALLÔ QUE HE DEIXAT DE FER HO HE FET EN UN ALTRE
MOMENT)
20-Has conegut altres blocaires?
-
No, els conec només pels seus escrits
- Sí, però a travès de mitjans virtuals (cam,
messenger, email,…)
-
Sí, en persona* (alguns ja m’eren coneguts prèviament)
21-
Consideres que els blogs són una bona eina d’informació?
-
Sí*
-
No
-
Només alguns
22-Abans
de tenir blogs t’informaves a travès dels mitjans tradicionals (Premsa,
ràdio,
TV)?
-
Sí, soviet*
-
Sí, pero no habitualment
-
No, mai
23-
I mitjans digitals com ara diaris digitals?
-
Sí, sovint
-
Sí, però no habitualment*
-
No, mai
24-Des
que tens blogs fas servir els mitjans tradicionals
-
Més que abans
-
Igual que abans*
-
Menys que abans
25- I els mitjans digitals com ara diaris digitals?
-
Més que abans
-
Igual que abans*
-
Menys que abans
26-Abans
de tenir el teu blog participaves habitualment en xats, fòrums, ….?
-
Sí
-
No*
27-
I des que tens blog?
-
Abans no hi participava, ara sí
-
Més que abans
-
Menys que abans
-
No*
28-Quantes
hores dediques al teu blog (per preparar apunts, informar-te, escriurehi,…)
He sabut pel LEVANTE-EMV que el periodista Miguel Ángel Nieto ha estat fent el seguiment dels informatius d'una setmana de Canal 9. D'aquesta seguiment ha publicat un "sucós" article a PÚBLICO. Ací en teniu un fragment:
La realidad según Canal 9
MIGUEL ÁNGEL NIETO - Madrid - 27/04/2008
20:41
Estas son algunas de las muestras del control de Camps sobre Canal 9.
LUNES 21
La polémica Rajoy-Aguirre no
existe
El encuentro en Madrid de Esperanza
Aguirre y el presidente de la Comunidad Valenciana, Francisco Camps, fue noticia
de apertura en las dos ediciones de los informativos de Canal 9 (14.00 y 21.00),
si bien en la noche tuvo que competir con la destitución del entrenador del
Valencia, Ronald Koeman.
La suma de tiempo de ambos informativos fue de dos horas y 15 minutos, pero
al caso Aguirre-Rajoy no se le dedicó ni un solo segundo. La noticia del día, la
de si Mariano Rajoy quería o no echar a Aguirre del PP o si Aguirre pretendía
competir con Rajoy, sencillamente no existió.
de l'any 1795, arran de la Revolució Francesa, la Convenció estableix el sistema mètric decimal a França,
de l'any 1926, una dona de 62 anys acabada d'eixir del frenopàtic fereix Benet Mussolini d'un tret al nas,
de l'any 1956, l'Estat espanyol reconeix la independència del Marroc,
de l'any 1966, és recuperada a Palomares (Almeria) la bomba H que havia caigut tres mesos abans des d'un avió dels EEUU,
i entrava en vigor la nova Llei de Premsa i Impremta, promoguda pel ministre franquista i actual president d'honor del PP, Fraga Iribarne. Aquesta llei volia liberalitzar la informació,
i de l'any 2003, mor el periodista Julio Anguita Parrado per haver estat ferit a la guerra de l'Iraq, a la qual vam anar, en contra de la major part dels pobles del món occidental, perquè l'Aznar s'hi va encabotar. I ausades que n'ha tret profit!!!!
I avui l'Església Catòlica celebra la festivitat dels Sants Joan Paptista de la Salle, Epifani, Donat i Rufí.
I tot açò us preguntareu a què ve. Doncs és molt fàcil. Perquè tal dia com avui, de fa uns quants anyets naixia aquest que us escriu. Naixia en una habitació d'una casa d'un carrer del poble de Benicolet (la Vall d'Albaida). He vist ja moltes coses, he plorat, he rigut, he cregut, he descregut, en fi... i fins avui.
Vull acabar el post amb una frase d'Antoni Bolinches:
En primer lloc, vull dir que, si aneu a la pàgina web del Monestir de Montserrat, trobareu l'homilia del sepeli de l'Abat emèrit P. Cassià M. Just, llegida ahir a la missa del seu soterrar per l'actual Abat P. Josep M. Soler. És una peça curta i brillant, com totes les que escriu aquest Pare Abat, en què fa una semblança de qui va ser el P. Cassià M. Just, mort dimecres al Monestir. No crec en les casualitats, però sé que tingué un problema de salut, apart del càncer que patia, relacionat amb el cor la Nit de Nadal i, ací és on trobe un sentit de casualitat, fou soterrat el Divendres de Dolors. DEP.
El poema que us escric a continuació m'ha arribat anònim a les meues mans. Ací us el deixe com una aportació sincera per la pèrdua que ens ha significat el P. Cassià M.
Jo pensava que l'home era gran pel seu poder, gran per la seua saviesa, gran pel seu valor. Jo pensava que el món era gran i em vaig equivocar ja que gran sols és Déu.
Puja fins al cel i ho veuràs que xicotet el món és, puja fins al cel i ho veuràs. Com una joguina de vidre que amb estima cal curar, puja fins al cel i ho veuràs.
CASSIÀ M. JUST. ACÍ TENIU LA NOTA DE PREMSA D'ESGLÉSIA PLURAL PER TAL QUE S'HI ADHERIU (si ho considereu oportú).
Unes paraules d'aquest bon monjo benedictí:
"Somio amb una Església que
tingués una nova Pentecosta, com van definir Joan XXIII i altres papes en el
Concili Vaticà II, que hi hagués una valentia dintre d'una fidelitat absoluta al
missatge de Jesús, a la fe dels apòstols. Una Església més contemplativa, més
carismàtica, més participativa, no agressiva, sinó més aviat agraïda per les
coses positives, pels nostres contemporanis més que no pas angoixada per les
seves incoherències i disbarats. Evidentment, hi ha molt sofriment en aquest món
nostre"
Paraules del pare Cassià
durant una entrevista que l’any 2005 li va fer el periodista Antoni Bassas a
Catalunya Ràdio.
Aquest matí he hagut de desplaçar-me a Gandia per tal de renovar la baixa laboral. Abans he passat per on solem fer un mosset els meus companys i jo. Hem xerrat durant la seua estona d'esbarjo i ja després m'he desplaçat fins a la consulta de les metgesses de capçalera perquè em feren algunes receptes i em prorrogaren la baixa. I que em posaren la pressió arterial (14/8,5). Quan he acabat m'he adreçat a l'ies on he pogut saludar el personal administratiu, els conserges i uns quants companys i amics de treball (entre altres el Director del centre). Els he fet cinc cèntims de com va la meua recuperació. I cap a casa.
Aquesta nit tinc previst tornar-me a desplaçar al concert del BLOC JOVE de la Safor i ja us contaré demà com ha anat. No crec que puga aguantar molt per les dificultats de la cama.
Com que ja és una miqueta tardet, us deixe avui dos articles (juntament amb l'apunt).
En algun post he fet referència a un amic i monjo de Montserrat. A qui he conegut perquè em segueix al bloc en la mesura que les seues obligacions a la comunitat li ho permeten. I avui acabe de llegir un article seu al diari Levante-EMV. Com que sé que el cardenal Tarancon era un bon valencià i ara la Companyia de Jesús ha elegit com a General un jesuïta castellà, dels bons, ací us deixe l'article. Perquè en gaudiu del toc humorístic i també de la qualitat humana de tots quatre (Tarancon, Nicolàs, Bausset i donya Modesta, mare del General de la Companyia). Bon dia.
Tarancón i la mare del nou superior
dels jesuïtes
JOSEP MIQUEL BAUSSET *
Degut al pas de sant Ignasi per
Montserrat, com a pelegrí de santa Maria (1522) sempre hi ha hagut una
relació especial entre els monjos i la Companyia de Jesús. Per això,
amb motiu de l´elecció del P. Adolfo Nicolás com a nou Prepòsit dels
jesuïtes, m´agradaria recordar una anècdota que té per protagonistes al
cardenal Tarancón (ara que està a punt d´acabar-se el centenari del seu
naixement) i a la mare del P. Adolfo, que tenia per nom, Modesta. Aquesta
senyora, un dia, va agarrar el telèfon i sentí una veu que deia : «li
parla el cardenal Tarancón» a la qual cosa ella, amb bon humor,
respongué : «i jo la princesa d´Astúries». Tarancón li contestà : «No,
senyora, que no és una broma, que sóc jo, Vicent Tarancón, que vinc de
Manila i he estat amb el seu fill Adolfo, i li porte un regal de la
seua part». Dª Modesta tota nerviosa respongué : «Ah, perdó, senyor....
és a dir, reverència.. vull dir... bé, no sé si és reverència o
excel·lència, o allò que siga...». «Tranquil·la senyora, el seu fill em
diu D. Vicent i així està bé. Allò important és que vostè ha donat un
fill a l´Església, que és el que necessitem. Vinc encantat d´estar amb
ell a Filipines». Crec que l´humor que destil·la aquesta anècdota de
Tarancón, amb la mare del nou superior dels jesuïtes, revela el
caràcter dels dos personatges i de segur, que també del fill de la
senyora Modesta, un home que, els qui el coneixen bé, han destacat el
seu esperit de servei i de disponibilitat, així com el fet de ser una
persona senzilla i oberta, profètica i alhora obedient i audaç.
Tarancon era un home que sabia captar, de seguida, la vàlua de les
persones. Per això no m´ha estranyat gens, que els jesuïtes hagen
escollit al P. Adolfo com a nou superior general. Si Tarancon va quedar
«encantat d´estar amb ell» volia dir que era un home amable i afable,
un home de Déu, com ho va ser el P. Arrupe. Crec que l´Església del
nostre temps, necessita hòmens i dones amb sentit de l´humor, tal i com
el tenien el cardenal Tarancón i la mare del nou superior dels
jesuïtes. Perquè l´humor fa desaparèixer la crispació i el pessimisme.
I a més, l´humor fa vore les coses i els esdeveniments, amb esperança i
amb alegria. Dos elements dels quals avui, la nostra Església està tan
i tan necessitada.
Avui em toca felicitar el gran bisbe i català, digne (encara que no se li ha concedit encara i ho veig difícil) Premi Nobel de la Pau, Pere Casaldàliga. Com sabreu, vaig passar tres anys amb els claretians de Xàtiva i realment en guarde un bon record. A En Pere no el conec personalment, però sí pels seus textos. I de veritat és un bisbe com cal. Per això avui l'haig de felicitar des d'aquest raconet del PV. ENHORABONA I VIU MOLTS ANYS MÉS!!!!
PD: Si voleu més informació, la trobareu a http://paper.avui.cat/article/societat/115884/pere/casaldaliga/anys/são/felix/do/araguaia.html
Com recordareu, dissabte vaig tenir una visita que he qualificat de pastoral, i us explicava diumenge. Com que en aquell moment no tenia la fotografia a mà no us la vaig poder afegir. Avui ja li ha tocat. Sols diré una cosa: el fotògraf no ix a la foto. Però qui va ser el fotògraf? Formava part de la visita "pastoral".
He sabut pel LEVANTE-EMV que el periodista Miguel Ángel Nieto ha estat fent el seguiment dels informatius d'una setmana de Canal 9. D'aquesta seguiment ha publicat un "sucós" article a PÚBLICO. Ací en teniu un fragment:
