Us deixe algun article dels de la premsa escrita.
EUGENI REIG, LA FEINA DEL MATALAFER: FER I DESFER (Levante-EMV)
EUGENI REIG, LA FEINA DEL MATALAFER: FER I DESFER (Levante-EMV)
|
ARTICLES Us deixe algun article dels de la premsa escrita. EUGENI REIG, LA FEINA DEL MATALAFER: FER I DESFER (Levante-EMV) La unidad es nuestra fuerza, Amparo Parra (València) LEVANTE-EMV)Bienvenido al paro, José Sáiz (València) LEVANTE-EMV)Cuando la educación suspende. España adolece de abandono escolar, títulos poco competitivos y escasa inversión. (EL PAÍS)ElComentariIdeologies lingüístiquesJoan Tudela / joantudela@periodistes.orgN'hi ha que neguen el caràcter ideològic de les posicions lingüístiques i diuen que defensar el català o el castellà és una cosa neutra, com ara preferir estiuejar a la vora del mar o a la muntanya. Mentida. N'hi ha que diuen que la ideologia lingüística ens ve determinada, com el color dels ulls: si la primera llengua apresa és el català, pertanys al grup etnolingüístic català durant tota la vida i un dia més (el de l'esquela), però si és el castellà, llavors la cosa es capgira i et toca defensar sempre el castellà. Mentida. N'hi ha que diuen que no hi ha res a dir ni res a debatre perquè tenim una "lengua común" de fama mundial i el que hem de fer és deixar-nos de romanços minoritaris. Mentida. Hauríem d'acostumar-nos a parlar d'ideologies lingüístiques, de la mateixa manera que parlem d'ideologies polítiques o socials. La veritat és que les nostres posicions lingüístiques tenen sempre una dimensió ideològica, que tenim la llibertat de construir la nostra pròpia ideologia lingüística i que el fet lingüístic no és axiomàtic, sinó que es pot debatre. I quina és la ideologia lingüística del PP? Pregunta oportuna ara que Esteban González Pons ha anunciat que al setembre el PP presentarà al Congrés un projecte de llei per minoritzar, encara més, les llengües diferents del castellà. La meva resposta és que la ideologia lingüística del PP s'assembla perillosament a les ideologies polítiques totalitàries i, alhora, és equivalent a la ideologia del darwinisme social, que és una concepció classista i insolidària de la societat. Malignitat ideològica pura i dura.  Ja sabeu que m'agrada penjar algun article d'opinió i/o carta al director perquè solen dir allò que pense, encara que no siga al 100%. Avui us deixe tot seguit aquests textos:
Que me lo expliquen MARIASUN BARANDIARAN - Salamanca Oda al profesorado EDUARDO FERNÁNDEZ JIMÉNEZ - Marchena, Sevilla No es la economía, es la educación WILLIAM CHISLETT (Colaborador del Real Instituto Elcano) - Madrid Agujero negro
educativo
EL
PAÍS - Opinión - 15-09-2008 Inglés para la ciudadanía
 Ací teniu dos articles que ajuden a veure la realitat valenciana, realitat que, amb tanta obra farònica, quasi no ens deixa veure on estem...
Fórmula
1 en Valencia
EL PAÍS - 26-08-2008 JESÚS PUIG PARADOXES (LEVANTE-EMV)  Durant aquest dies de descans i viatge per Aragó -a veure si demà us en faig la resta de la crònica-, no he tingut massa temps per tal de llegir textos. Però sí n'he trobat algun que paga la pena "penjar" ací. En primer lloc, arran de l'"espectacle" de la Fórmula 1 (i aprofitant que he pogut veure a la premsa algun cartell amb un text -més o menys- que diu "A VALENCIA TENEMOS LA FÓRMULA...", permeteu-me que siga un gosat i afija: "DE DESFER I DESINCENTIVAR TOT ALLÒ QUE HAJA ESTAT "PÚBLIC" -SANITAT, ENSENYAMENT, CULTURA, ETC., I EL QUE ÉS MÉS GREU QUE SER VALENCIÀ AVUI, PER ALS DOS PARTITS -O L´ÚNIC, COM MÉS US AGRADE-, NO SIGNIFIQUE !"QUASI" RES... us deixe aquest articles: ISABEL ESCUDERO, Líderes también en deuda, paro y baja
competitividad (LEVANTE-EMV)
RAFA ESTEVE-CASANOVA , Valencia:
|
|
|
DOMINGO
- 06-07-2008
Falta de estímulos
FEDERICO GÓMEZ PARDO - Girona
|
|
EL
PAÍS - Opinión - 07-07-2008
Filantropía
JUAN JOSÉ MILLÁS
|
|
EL
PAÍS - Última - 04-07-2008
BON DIA (LEVANTE-EMV)
Salvador Vendrell
Gobernar para los amigos
JOSÉ RAMÓN GINER
|
|
EL
PAÍS - 07-07-2008
¿Crisis económica o de modelo?
JUAN CARLOS RODRÍGUEZ
IBARRA
|
|
EL
PAÍS - Opinión - 02-07-2008
A la tres
Avui hauria d'explicar-vos el sopar de dissabte. Ho faré demà. O parlar de qualsevol cosa. Però ahir i avui al matí he vist imatges que em demanen que us penge l'article de DESCLOT del passat 26 de juny.
Avui us torne a castigar amb un altre pom d'articles. 
LIBROS, LECTORES, DINERO (PUBLICO)
MARTÍN CASARIEGO // DE AQUÍ PARA ALLÁ
MANOLO SACO (PUBLICO)
MÁS QUE UN PARTIDO, TODO UN POEMA
MESTRES (LEVANTE-EMV)
JOSEP MARIA JORDÁN GALDUF
De Susana Fortes sé ben poquet. Que és professora d'història en un ies de la ciutat de València o propet, i escriptora. N'he llegit algun llibre. I el que sí que faig, sempre que me la trobe entre les pàgines d'EL PAÍS, és llegir el seu article. I sempre em fa el pes. I ara que els ensenyants (mestres i professors) estem arribant a la fi del curs ens vénen com aigua de maig aquestes idees que escrivia divendres als fulls d'EL PAÍS. Ací us les deixe:
La última trinchera
SUSANA FORTES
|
|
EL PAÍS - 13-06-2008
Pupitres más o menos alineados, pizarra garabateada, jaula de grillos. Es el escenario donde se libra la última batalla. Las cosas nunca han pintado bien para las huestes derrotadas. Me refiero a ese ejército de chavales con piercing en la ceja, gorra de béisbol y siete suspensos. La primera vez que entré en un aula para dar clase aún no había cumplido veintidós años. Ya se imaginan: poca experiencia, ideas nobles, corazón tierno. Muchos números de la rifa para acabar mal. Fue además en un territorio especialmente difícil:
El primer día, como gesto de bienvenida, cerraron el aula por dentro y bajaron las persianas. Eran 23. Ahí me las tuve que ver. La situación no ofrecía muchas opciones. Descartada por vergüenza torera la reacción histérica, solo quedaba aguantar el tipo sin descomponer demasiado la figura. Fueron dos minutos de chulería bronca, pero se me hicieron eternos. Finalmente, empezaron a producirse las primeras deserciones. Por piedad o por aburrimiento, uno encendió la luz y yo aproveché la circunstancia para contarles la historia de Thomas Edison, un chico de Ohio que se quedó sordo a los 10 años cuando un empleado del ferrocarril casi le arranca las orejas de cuajo por intentar subir a un tren en marcha sin pagar billete. Lo echaron de la escuela por mal estudiante. Pero patentó más de veinte inventos, entre ellos la bombilla incandescente. Cuando murió, la ciudad de Nueva York le rindió homenaje apagando completamente sus luces durante un minuto. La historia no debió de disgustarles, o quizá les hizo gracia la asociación de un apagón con otro, el caso es que a partir de ahí nos embarcamos juntos en una aventura que no siempre resultó fácil. Al fin y al cabo el profesor no es más que un mero observador de
Juan Carlos Mascato Domínguez, Luis Álvarez Montoto, Miguel D'Ocampo Bouzas... buenos chicos, muchachos de barrio, contrabandistas en noches sueltas con señales de luz entre las bateas de mejillones, descargando primero paquetes de Winston y después de lo que fuera. Perdedores natos. La generación de la droga.
Eran otros tiempos. Ahora ya no nos jugamos el tipo. Llegamos al aula arrastrando demasiadas batallas perdidas, cansados, escépticos. Pero seguimos en la trinchera. No sé por cuánto tiempo. Quizá no mucho. Este trabajo desgasta demasiado y encima hay que aguantar tomaduras de pelo como
