 Demà, cap a aquesta hora, ja hauré eixit del quiròfan -si tot ha anat bé- Tinc previst entrar cap a les 16h00 i el cirurgià que ja em féu l'anterior artroscòpia em farà la del menisc dret. Com que ja sé de què va... estic bastant tranquil.let. Sols lamente que hauré d'estar uns dies sense poder "caminar" i després m'espera, almenys, una rehabilitació com la del curs passat. Escric aquest post per tal de dir-vos que, si no hi ha novetat, fins diluns no ens retrobarem ací a ca Partal... Afig que torne a donar les gràcies a totes i tots les i els que, d'una manera o una altra, m'heu fet arribar la vostra estima i solidaritat en aquests moments. De veritat ho agraesc de tot cor.
En el post de l'anterior artroscòpia vaig penjar un tema d'Ana Belén... i crec que no va agradar a algú/na... no diré noms, és lleig. En aquest penge uns versos d'un dels poetes preferits meu, triats a l'atzar. El poeta és Miquel Martí i Pol i els versos:
Minuciós, recullo les engrunes
d'un berenar frugal. Penso mil coses.
M'agradaria passejar una estona,
veure la posta, mastegar un bri d'herba,
trobar un desconegut i conversar-hi.
Recordo versos i els dic en veu baixa,
sobretot uns de l'Estellés, no sabria
negar-te, amic, que allò que em preocupa
-i és excessiu el mot: t'ho puc jurar-
és que ningú mai no tindrà interés
per l'home humil i molt senzill que sóc."
(d'ESTIMADA MARTA)
 DIVENDRES, 5 DE DESEMBRE A LES 20:00 h al CASAL VALL D'ALBAIDA
Parc Mestre Ferrero, 19 i 20 baixos, d'ONTINYENT
valldalbaida@acpv.cat
Avui sí que puc penjar tota la informació que, com us deia ahir, la xarxa no m'ho deixava fer fins ara.
Aquest llibre aborda la problemàtica territorial del País
Valencià, explicant les causes i els efectes de la multiplicació del creixement
urbanístic i la degradació paisatgística, fenòmens que són comuns arreu del
territori valencià.
SINOPSI: Moltes vegades, per tenir certesa dels fets hem
d'observar el nostre voltant. Si tornem als llocs on jugàvem quan érem infants
constatarem que aquests han canviat. Els bancals de taronger per on passejàvem
es troben ara sota l'asfalt, els camins de terra són carreteres, i les séquies
han desaparegut. Sobre tots aquests canvis ens podem arribar a fer moltes
preguntes que d'entrada no són fàcils de respondre. I més encara si tenim en
compte que ens trobem en un temps profundament marcat per la proliferació urbanística.
Aquest llibre ens endinsa en el procés irreversible de
transformació territorial i paisatgística que afecta el territori valencià. I
alhora ens mostra com l'horta i la muntanya valenciana van quedant soterrades
sota l'urbanisme. Un urbanisme banal que homogenitza l'aspecte de paratges tan
diversos com distants, i fa que els territoris perden la seua identitat.
ROGER CREMADES RODEJA (Valencia, 1977) ha recorregut els paisatges
valencians en busca de les claus del seu present, passat i futur. Enginyer
Tècnic Forestal de formació, ben aviat es va especialitzar en temes
territorials i paisatgístics. Ha realitzat els indicadors de sostenibilitat i
la diagnosi de Gandia, ciutat on viu. D'altra banda escriu articles sobre temes
mediambientals a diversos mitjans informatius de la Safor, on és un conegut
dinamitzador del moviment ecologista.
Els convidem a visitar el blog de
l'autor:
http://blocs.mesvilaweb.cat/rogersafor
EDITORIAL RIU BLANC
SANT BLAI, 10 46780
OLIVA
TELÈFON: 962 854 248 FAX 962 865 588
WWW.RIUBLANC.COM
RIUBLANC@GMAIL.COM
CONTACTE PER A LES PRESENTACIONS:
RIUBLANC@GMAIL.COM
El llibre està distribuït per Sendra - Marco.
www.sendramarco.com
blocs.mesvilaweb.cat/rogersafor
 El llibre de lectura del grups de 3r d'ESO del centre on impartesc classe ha estat Temps de conquesta, d'Enric Lluch. Una pregunta de la prova fou la següent: Defineix breument i relaciona amb el contingut del llibre els mots següents. M'hi trobat amb aquestes respostes. Valoreu-ho vosaltres mateixos.
FONÈVOL: persona gelada. Persona que no té sentiments, freda. És un adjectiu. Com és una persona de caràcter.
TEMPLER: lloc on es resa. Persona que s'està al temple. Forma de ser d'una persona.
PESTA: un poble que està desaparegut. Algú que fa pudor.
LLORENÇ GUAITA: és un estable.
Bon dia.
 Macrourbanisme i agressions al paisatge mediterrani. El medi ambient i la societat valenciana, d'un exalumne (retrobat a la xarxa) de fa uns anyets. Ho faig però no us puc penjar la convocatòria oficial (a veure si demà la meua Internet a pedals m'ho deixa fer). Sols vull destacar que, en un missatge, l'autor del llibre em convidava a la presentació (a Ontinyent, divendres 5 de desembre) i em deia uns mots que paguen tota una vida dedicada a l'ensenyament. "LA LLENGUA QUE TU M'ENSENYARES ÉS LA LLENGUA EN QUÈ HE ESCRIT AQUEST LLIBRE" fou la frase. I l'autor Roger Cremades Rodeja, de Gandia (la Safor). Bona nit.
 Ací us deixe alguna coseta trobada a la premsa escrita.
Y PAPELERA DE RECICLAJE, RAFAEL REIG (PUBLICO.ES)
De: Facebook
Para: Esperanza Aguirre
Asunto: Arnold quiere agregarte como amigo
Querida colega, soy Arnold Schwarzenneger y quiero conocerte más a fondo, porque creo que tenemos mucho en común. Como tú, soy político, maduro, pero atractivo, y tampoco descuido la elegancia. Soy firme en mis convicciones, ambicioso y solvente. Al mismo tiempo, igual que tú, soy un hombre de acción, sin miedo, capaz de estrellarme en helicópteros, resistir ataques con ametralladoras y escapar descalzo sorteando charcos de sangre. Tenemos mucho en común, no tengo duda de que podríamos formar un gran equipo de Políticos con Superpoderes. Yes we can, Esperanza.
EL LAICISMO ACOMPLEJADO, Ignacio Escolar (PUBLICO)
Ahora que Rouco propugna el olvido hay algo que conviene recordar. La propia Iglesia Católica, en el concordato que dejó bien atado el posfranquismo, se comprometía a autofinanciarse en el futuro, sin cargo a los Presupuestos Generales del Estado. La promesa de Roma fue en vano y hoy, tres décadas después, el dinero público a modo de cepillo no sólo no disminuye sino que aumenta. Franco definió al español como católico, heterosexual, de derechas y castellanoparlante. Tras treinta años de democracia, los gays se pueden casar, las otras lenguas españolas se estudian en las escuelas (por mucho que escueza a algunos), el centro izquierda consigue más votos y ¿la Iglesia? Bien, gracias. La reserva espiritual de occidente sigue incorrupta. O al menos lo parece, dados los pocos avances que se han podido lograr en el camino a la modernidad, en la básica separación entre la Iglesia y el Estado que en Europa marcó el siglo XIX y en España aún no hemos resuelto en el siglo XXI. La Transición no se atrevió, y por eso dejó a los muertos de la cruzada en las cunetas y a los capellanes en el Ejército. La asignatura está pendiente y parece que lo estará muchos años más.
Desde el Gobierno, la estrategia es clara, pero el horizonte es lejano. Y asusta dar grandes zancadas. ¿Romper el concordato? Ni de broma. ¿Sacar la religión de los colegios? Ahora no toca. ¿Eliminar la financiación pública a la Iglesia? Demasiado pronto. Zapatero se autoimpone un límite: no se puede hacer una reforma tan ambiciosa que después, cuando más tarde o más temprano gobierne el PP, la derecha lo tire para atrás. Pero tiene un plan: romper con el debate Iglesia-Estado, no plantearlo como un enfrentamiento, y dejar que sea la propia sociedad, cada vez menos religiosa, la que disuelva poco a poco los privilegios del Vaticano.
La razón por la que los obispos han sido tan hostiles contra la Educación para la Ciudadanía no es ese supuesto adoctrinamiento (mira quién habla). Lo que les preocupa es que esa asignatura obligatoria y necesaria acabará con la dicotomía de ética versus religión. La ética, los valores ciudadanos, son para todos y la religión para los que lo deseen. Con la Ciudadanía dentro del programa educativo, la religión ya no necesita una asignatura alternativa, por lo que, por pura lógica docente, debería quedar en el horario escolar como la primera o la última materia del día. Los alumnos que quieran dar religión tendrán que madrugar o quedarse un rato más en el colegio. El Estado seguirá dando esa opción, pero supondrá un pequeño esfuerzo para quien la pida por puro respeto al resto de los alumnos, la mayoría no creyente o no practicante.
Lo mismo debería suceder con la casilla del IRPF, un modelo que se copió del alemán pero para coger sólo lo peor. En Alemania las personas religiosas cuentan con una casilla en la declaración de la renta para destinar parte de sus impuestos a la Iglesia. Pero, a diferencia de España, esa cruz supone pagar más dinero. Y cuando vas a casarte, el cura te pide la declaración. Aquí los católicos pueden quedar bien con su dios en el IRPF sin que eso le suponga nada en su bolsillo.
Lo que sí se abordará en esta legislatura será la reforma de la Ley de Libertad Religiosa y ahí veremos de nuevo a los obispos con las pancartas. Un pequeño grupo de expertos, cuatro personas, ya está trabajando en un primer documento que ha encargado Fernández de la Vega. La reforma se basa en dos ejes: la neutralidad del Estado para salvaguardar a esa mayoría para la que la religión es indiferente y el desarrollo de la libertad religiosa para dar respuesta a la mayor pluralidad de creencias. Para ambos objetivos, terminar con los símbolos religiosos en el ámbito público es básico. Es una cuestión de convivencia. En España ya viven un millón de musulmanes. Si no queremos que sus hijos, españoles, exploten como los coches de las afueras de París, conviene hacer un esfuerzo para que lo católico deje de ser el último valor obligatorio de la España de pesadilla que soñó Franco. Esos chavales no pueden pasarse los primeros años de su vida en una clase donde un crucifijo sobre el encerado les recuerde a diario que ellos no son de allí.
Pero sacar las cruces de las clases no será lo más difícil, pues tampoco quedan tantos. Será más complicado que salgan de los cuarteles. La reforma de la ley, además, está supeditada al calendario de otras leyes sociales, como el aborto o la eutanasia. Y hay también una fecha que el Gobierno tiene muy presente: agosto de 2011. En ese mes, Madrid será la sede de la JMJ, la Jornada Mundial de la Juventud, un enorme evento que monta el Vaticano, con visita del Papa incluida. Si, como antaño, van a excomulgar a los que voten liberal, mejor que la ley ya esté aprobada cuando venga Ratzinger.
"Lo que ha hecho Aguirre canta por sí solo", Ignasi Guardans (PUBLICO)
 editat avui i escrit ahir. I ara, ja que m'ha passat açò, us deixe dos articles d'ahir mateix... per a la reflexió diària. Bon dia... la foto que il.lustra el post d'avui és de la festa del bou a Ontinyent dissabte. La foto l'ha féu Dani, Marc i/o Àngel (no jo, un altre) Caigut. Bon dia.  Poble
que pertany actualmente al municipi de Gandia, es troba al nord-oest de la
capital municipal, amb la qual forma un nucli urbà. Va ser municipi independent
fins 1965. Ha
experimentat un creixent augment de la població en les darreres dècades. Actualment
té uns 5000 habitants. La parròquia té per titular Santa Maria Magdalena i
pertany a l’Arxiprestat del “Sant Duc”.
De
la remota antiguitat del territori de Beniopa són destacables les restes de l’època
eneolítica trobats a les Coves del Pastor i en la Coveta Zacarés que conté un
interessant soterrament col.lectiu. Beniopa va ser als seus orígens una
alqueria musulmana. En la Crònica
de Jaume I es narra que uns dos mil musulmans es reuniren en aquesta alqueria
per tal de fer front a un dels capitans del Rei Conqueridor. De les seues cases
i heretats es feren moltes donacions als anys 1248 i 1249. Entre aquests foren
agraciats: Arnald Ruisec, Garcia Lopes de Roda, Guillem Banderes i Bertran de
Claustre. En una donació feta el 6 de juny de 1323, pel rei Jaume II el Just, a
l’infant Pere es va incloure aquesta alqueria. El 2 d’abril de 1437 adquiriren
la seua jurisdicció els jurats de Gandia, passà a ostentar el seu senyoriu el
duc de Gandia.
En
1535, quan era Arquebisbe de València, Jordi d’Àustria, en l’arranjament
parroquial que es va dur a terme per a la millor atenció dels nous conversos es
va constituir com a rectoria de moriscos, es va desmembrar de Gandia, tenia en
aquell moment 71 cases habitades per cristians nous, i se li van afegir com annexos
Alcodar i Benicanena, avui dia despoblat. Va ser escenari de desvetlaments apostòlics
del venerable Joan Baptista Anyés i altres missioners en el seu treball per tal
d’atreure a la fe catòlica els moriscos.
La
primitiva església es va construir al solar de l’antiga mesquita, de la qual no
queda cap rastre; al seu emplaçament s’han construït diversos habitatges. L’actual
temple parroquial, fruit de la tasca del pàrroc En Vicent Marín, construït
entre 1804 i 1837, és molt espaiós, amb creuer i claustre. Són notables quatre llenços,
atribuïts al pare Nicolau Borràs, que representen miracles eucarístics,
procedents del monestir de Sant Jeroni de Cotalba. També posseeix altres
objectes de valor artístic procedents de l’esmentat convent.
PD: Com sempre que escric sobre els nostres pobles, agraesc la tasca de ALlCh, d'ALELUYA. La imatge és de la xarxa i correspon a la benedicció dels animales el dia de Sant Antoni Abat a la parròquia de Beniopa.
 Pel seu contingut i perquè considere adient que siguen coneguts, us deixe més avall els darrers articles publicats a EL PAÍS SEMANAL. El primer és de Maruja Torres, Faraones valencianos, i el segon és d'Almudena Grandes, Comentario de texto. Juntament amb aquests dos us vull deixar també 25 anys de frustració, de Jesús Puig (LEVANTE-EMV)
I he volgut deixar per a després d'haver passat les Eleccions a la Universitat per tal de "denunciar" el poc trellat de Campus Jove en fer el cartell publicitari. El lema era: QUE NO TE LA CLAVEN. Sé que han demanat disculpes. Però amb aquestes coses no es pot jugar d'aquesta manera. Demane per a una propera ocasió una mica més de sentit comú. Solament.
I faig meu el crit "SOM ESTUDIANTS, NO DELINQÜENTS!" arran dels darrers fets esdevinguts a la ciutat de València perquè Andreu Lloret ha passat tota la nit a comissaria i avui passarà a disposició judicial. Mal anem si actuem així per acallar les protestes contra Bolonya. Bon dia (per dir alguna cosa)
 Igual que l'any passat em faig fer ressò d'aquesta iniciativa enguany us ho recorde.
El col.lectitu OBERTANENT de Gandia (la Safor) ens presenten...
L'AGENDA-GUIA 2009: LA CASA QUE ENS HABITA. Alqueries de la Safor.
La pots aconseguir (al preu de 15 euros solidaris) a les llibreries: Gandia: Ambra, La Gavina, Ferrer, Mateco. Oliva: La Fona. València: Soriano, París-Valencia, 3 i 4, Asiem (botiga solidària)
APROFITEM PER CONVIDAR-TE A LA PRESENTACIÓ PÚBLICA QUE FAREM EL PROPER 2 DE DESEMBRE, A LES 19:00 H, A LA CASA DE CULTURA MARQUÉS GONZÁLEZ DE QUIRÓS DE GANDIA. Passeig de les Germanies, 13.
TAMBÉ ESTAREM A VALÈNCIA, EL DIJOUS 4 DE DESEMBRE A LES 19:30 H AL CENTRE "OCTUBRE"-CENTRE DE CULTURA CONTEMPORÀNIA-. C/Sant Ferran, 12.
A OLIVA LA PRESENTAREM EL DIA 9 DE DESEMBRE A LES 8:30 H, A LA BIBLIOTECA MUNICIPAL. C/ Tamarit, 4
I AL REAL DE GANDIA ESTAREM EL 10 DE DESEMBRE A LES 18:30 H, A LA BIBLIOTECA MUNICIPAL.
AH! I UNA ALTRA COSA... ENS AJUDES A FER COMBOI?
PASSA-HO i QUE VISCA LA UTOPIA!!!
 Acabe d'obrir les pàgines del Liante, com li agrada anomenar-lo a Sergi Gómez -Can Carrasca-, i m'he trobat amb algunes perles que ha pronunciat el polític que més sort ha tingut i té quan juga a la loteria, efectivament es tracta de Carlitos Fabra. Ací les teniu:
"HE COMPRADO EL 27.931 Y SI ME TOCA ME SACARÉ LA PIRULA Y MEARÉ EN LA SEDE DE IZQUIERDA UNIDA"
"¿SABÉIS COMO SE LLAMA A LA WEB DEL PSOE: A ROBAR, A ROBAR, A ROBAR.COM"
"SERIA LA SEXTA GENERACIÓN DE MI FAMILIA" (quan es refereix que confia que la seua filla Andrea presidesca algun dia la diputació de Castelló).
Amb polítics (sic) com aquests no cal fer massa perquè el poble pla vaja desencantant-se d'aquells que regeixen el nostre poble. Una vergonya!!!!
Per si amb açò no en tinguérem prou, també acabem de saber que el Consell augmenta el sou dels directius la vespra de la protesta contra la seua política educativa. Es tracta d'un acord signat el maig de 2007 per sindicats -tret de l'STEPV- i l'administració i que ara diuen que faran efectiu a la nòmina de desembre. Una altra vergonya!!!! Se'ls veu massa el llautó!!!!
I ahir també el govern de Paco Plans tancava el repetidor de TV3 que donava senyal a la Ribera i la Costera. Una altra vergonya!!!! Aquesta també, crec, és una resposta a la manifestació en defensa de l'ensenyament públic al PV. I en van...
Per tot açò i per molt més... ens manifestem contra la política educativa del govern Camps -Plans- i del seu conseller forense... d'Educació. Bon dia.
PD: Us deixe els articles: Carta oberta a Camps, de Damià Mollà (LEVANTE-EMV) i Agitación, propaganda y falsedades, de Roberto Romero (LEVANTE-EMV).
|
Visites al bloc
Visites a la portada
Visites a les entrades
Els meus enllaços
25 D'ABRIL 1707-2007
BLOC NACIONALISTA VALENCIÀ (BLOCAIRES)
BLOCS DE GENT JOVE I ESTUDIOSA
-
Promet... de veritat
-
Alumne català de 1r de Batxillerat
-
Dos alumnes de 1r de batxillerat
-
De la Safor i alguns membres del grup ja exalumnes
-
...
-
INDEPENDENTISTA (I A MOLTA HONRA)
-
I jugador de futbol a L'Ontinyent
-
Un bloc d'un grup de 2n d'ESO... Entreu-hi. Paga la pena.
-
Alumna de 1r de Batxillerat
BLOCS QUE SEMPRE LLIG
-
És el bloc d'un banyerí o banyerut. Cada dia llig Isabel-Clara Simó... indispensable
-
De Castelló de la Ribera
-
Estudia Dret i escriu...
-
-
-
-
-
PER ALLÒ DE l'ESTAT PROPI!!!
-
del Josep Selva
-
ÉS EL BLOC DE SERGI GÓMEZ (CAN CARRASCA)
-
de Banyeres de Mariola
-
-
-
És un altre bloc "meu" que feia temps que tenia "oblidat" i que ara repesque de nou, perquè em permet més joc... a la xarxa
-
-
El fartet és un peix autòcton amenaçat pel deteriorament del medi ambient i la presència d'espècies invasores com el peix mòmia, que altres anomenen pez pirañita. Salvem el fartet del PP! Fem fora de la Generalitat mòmies i piranyes!
-
-
Cal fer-hi una ullada
-
de la Sílvia Martínez
-
Un escriptor sembra de poemes els serveis públics.
-
Un amic i company de professió. Professor a l'ies Josep Segrelles d'Albaida
-
Una revista trimestral d'humor...
-
de l'Emili Morant, professor de Matemàtiques
-
de J.C. Girbés
-
de Vicent Partal, l'amo de la casa vilaweb.cat
-
Una mestra que viu el que és
-
Saforenca...
-
El bloc del seu cantant
-
Estudia Periodisme a Madrid...
-
-
-
-
d'ací i d'allà
-
És de l'Alcúdia. No calen més paraules.
-
Bloc d'un suecà interessat per la llengua (sobretot)
-
-
del Jordi Carbonell
-
VOLUNTARIS VALENCIANS... en calen tants ENCARA!!!!
CORRUPCIÓ URBANÍSTICA
EL MÓN DE L'ESCOLA
-
-
-
Federació d'Associacions per la Llengua
-
Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana
-
"L'Escola que tenim actualment és il.legal"
-
-
CENT (Centre d'Educació i Noves Tecnologies
-
PER FOMENTAR EL CIVISME
-
-
-
-
-
FOTOGRAFIES I UN POQUET DE LLETRA
FOTOLOGS
-
-
-
ÉS UN FOTOLOG D'ACUDITS... MIREU-LO CADA DIA SI VOLEU I PODEU.
-
Des del meu podeu anar a diversos fotologs...
-
És un flog d'un alumne de 2n de bat (interessant pels textos que escriu i acompanyen les fotografies que penja).
-
HISTÒRIA I MENTIDES
MÓN DEL FUTBOL
-
Navegant per la xarxa m'hi he trobat amb aquest bloc (és en castellà...)
-
Si sou del Barça i voleu riure, entreu en aquest bloc
PORTAL DE BLOCS POLÍTICS EN CATALÀ
PREMSA
PREMSA DIGITAL
-
-
-
Diari nacional
-
Premsa en xarxa
-
TASQUES EDUCATIVES
-
Per a l'assignatura VALENCIÀ II: LLENGUA I LITERATURA
-
-
-
-
-
Des d'avui la teniu al vostre abast lliurement
-
-
amb el seu mapa (com cal)
-
-
-
-
-
-
de la Universitat de Salamanca. Sociologia
-
A càrrec de María Àngeles Morán, psicòloga valenciana
-
-
Objectes fets de paper i alguna cosa més
-
-
-
-
-
TRADUCTOR
UPF
VIDEOS
WEBS INTERESSANTS
-
-
-
-
-
-
Centre Espiritual del Poble que comparteix cultura, llengua, nació...
-
-
-
Un grup de música de la Safor
-
-
Una pàgina interessant per tenir clar aquest tema. Consulteu-la...
-
Amb motiu de l'aniversari de la mort de Guillem Agulló cal fer-li un cop d'ull a aquest web
-
Associació per a la Promoció de la Llengua dels Empleats de les Caixes d’Estalvis
-
Documents d'època medieval relatius a la Corona d'Aragó
-
Amb el bisbe emèrit Pere Casaldàliga
-
El bloc de l'humorista italià (en italià i anglés)
-
-
-
A propòsit del centenari del seu naixement
-
-
Dirigit per Alfons López Tena (en construcció)
-
És un web que cal tenir sempre present... i anem a més...
-
-
Revista de la Unió Apostòlica de València.
-
-
Pensem massa i mirem poc... una pàgina sobre la docència...
-
El lloc on trobareu tota la informació per tal de conéixer a fons què són les proves de la "nostra" assignatura en les PAAU
-
Quaderns de l'Associació UNESCO per al Diàleg INTERRELIGIÓS
-
-
MOLT INTERSSANT... MIREU-HI i VOREU...
-
AVALL LES FRONTERES
-
És en castellà: consultable i entretingut.
-
-
-
Edicions digitals de la Universitat de València-Estudi General
-
-
INSTITUT D'ESTUDIS DE LA VALL D'ALBAIDA
-
-
Jo sí, i tu?
-
torna a escriure El quadern gris...
-
Pren una forma anual, en el temps, i nòmada, en l'espai, sent l'objectiu trobar-se una volta a l'any en un barri diferent de la ciutat de València, establint un diàleg entre els col·lectius culturals del barri i altres d'arreu del món, mostrant les diferents formes en què trobem la cultura oberta, enriquint-la, enriquint-nos, i repensant-nos.
-
-
-
Una pàgina digna de ser visitada
-
Podeu votar per alguna de les proposades... i val la pena fer-ho
-
-
El diari de les nacions sense estat
-
DE MOMENT, EN FRANCÉS O ANGLÉS
-
Lleure i turisme
-
Perquè és l'equip de la capital de la meua comarca.
-
-
És el castellà i del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport
-
-
|
