Avui celebrem el Dia Nacional de Catalunya. Al PV treballem. Des d'ací baix m'unesc a la vostra celebració -com sempre feia els anys que vaig romandre entre vosaltres-. I que tingueu sort! Almenys vosaltres sabeu què voleu -no sou la majoria qui ho sap... però-, ací baix discuteixen encara quin nom volen donar a la nostra terra, les Corts Valencianes fan més de tres mesos de vacances, no sabem encara quant ens constà la visita del Papa, ni qui ni quant ha pagat el circuit de F1, etc. Tindrem dos professors per aula a l'hora d'impartir Educació per a la ciutadania, la sanitat, si no fóra pel seus treballadors, cauria a trossos -això sí, amb gestió privatitzada-, la Llei de la Dependència no s'hi aplica, etc. Què us haig de contar que no sabeu ja? I el beat camps segueix sense rebre els familiars dels morts i ferits a la línia 1 del metro de València, però duu les víctimes al seu cor...
Bo, no vull seguir... crec que n'hi ha suficient per avui.
Ahir no ens donaren l'alta. El metge que la va operar volia veure com es desenvolupava amb el caminador per l'hospital (i considerava més adient romandre-hi un dia més). Avui, en passar matinet, el metge ja ens ha dit que cap a les 15h00 podríem fer cap a casa. I així ha estat. Ens han traslladat amb una ambulància i des de les 16h00 -més o menys- que ja ens trobem a casa. La prova amb el caminador ha estat bastant satisfactòria: li costa caminar però ho fa, cosa que és el que importa. Ara haurem de tornar divendres per al seguiment de la ferida, i cap al dia 25 per a la revisió del traumatòleg. Si tot va com fins ara, crec que ha estat molt encertada la intervenció quirúrgica i és una "vergonya" que, per la manca d'inversió en aquells aspectes importants -sanitat, educació, cultura, etc.- ens trobem en les condicions sobradament conegudes -encara que no facen reaccionar al poble- dels serveis públics valencians.
Avui mateix, una companya em contava que aquest estiu hagueren de traslladar son pare a l'hospital LA FE, de València, per a la realització d'unes proves des de l'hospital de Gandia (on es trobava ingressat). Juntament amb son pare anaven 9 persones més en l'ambulància. I sabeu quines eren les condicions de l'ambulància? NO TENIA AIRE CONDICIONAT... sí, al PV, al país i a la ciutat que en nou mesos fem un circuit de F1, els malalts són traslladats des de Gandia a València (i tornada) en una ambulància sense aire condicionat. Almenys d'una vegada en puc donar fe. Vosaltres mateixos. Bona vesprada... i ja us contaré com són les classes d'Educació per a la ciutadania amb dos professors a l'aula. Un (d'Història o de Filosofia) que alliçonarà l'altre (d'Anglés) per tal que "comunique" als alumnes el contingut de la matèria. Sort que és sols una classe setmanal. En cas contrari, l'esquizofrènia... bé, ja sabeu què vull dir.
Municipi situat entre el marge esquerre del riu Serpis i el
vessant sud de la serra del Benicadell, a la vall de Perputxent. La superfície
del terme és molt muntanyosa al sector nord i amb suaus ondulacions a la part
baixa de la vall, per on transcorre el riu Serpis. La serra del Benicadell
serveix de límit al nord. Les altures més importants són: la Creu, 667 metres; l'Alt de la Sima, 761 metres; i Caracena, 773 metres. El riu
Serpis, que penetra al terme pel sud serveix de límit amb Planes, li aflueix el
barranc de l'Encantada, per la dreta i el del Port, per l'esquerra. Dins d’aquest
terme el pantà de Beniarrés regula el cabal del riu Serpis, la finalitat del qual és emmagatzemar les aigües
per al rec de la Safor. La
vila està situada en les estribacions de la serra del Benicadell, al costat de
la carretera de Muro del Comtat a l’Orxa. Actualment té uns 1.400 habitants. La
seua parròquia té per titular l’Apòstol Sant Pere i pertany a l’Arxiprestat del
Comtat de Cocentaina.
Al seu terme es troba la Cova de l’Or, que posseeix un dels jaciments
arqueològics més important. El nom àrab amb és anomenat indica en els seus
principis l’existència d’un raval. Fou conquerit pel rei Jaume I en 1253. Fou senyor
de Beni Arráez, el musulmà convertit al cristianisme, anomenat Almudí. Depengué
de la jurisdicció del castell de Perputxent, que pertanyé primer a Al Azraq, posteriormente
a diversos senyors cristians i per últim a l’orde militar de Montesa.
En 1535, Beniarrés, junt amb Alquenència, avui dia
despoblat, foren incorporats com annexos a la parròquia de Sant Miquel Arcàngel
de Benillup. En temps de l’Arquebisbe Sant Joan de Ribera, tenia unes 18 cases
de cristians nous, que en l’arranjament parroquial de 1574 erigí la parròquia. En
el segle XVIII tenia per annex l’Orxa, que es va disgregar en 1902 per tal d’erigir-se
en parròquia. El temple parroquial s’edificà en 1894, s’acabà en 1900, essent
rector pàrroc En Daniel Llorens Bueno. L’edifici és gran i esvelt, d’estil gòtic
i en la seua construcció col.laborà tot el veïnat. Té una ermita dedicada al
Crist dels Afligits. La patrona és la
Mare de Déu de la Cova
Santa, en honor de la qual se celebren festes, cosa que també
fan a l’Assumpció de Maria, Sant Roc i el Crist de l’Empar, del 15 al 18 d’agost.
Continuem amb el postoperatori de ma mare. Acabe d'arribar de l'hospìtal. Avui ja havia de seure una miqueta i intentar fer els primers passos. Si tot va bé calcule que demà podria tenir l'alta mèdica. Avui li han retirat també el drenatge i ha passat una nit un poquet millor que les anteriors. I això és tot. De moment, agraesc totes les mostres d'estima arribades per comentaris, emails i/o telèfon. Gràcies. I espere que demà puga dir-vos que ja es troba a casa. Bona vesprada.
PD: La fotografia és de Kira fa un anyet més o menys...
Sols unes paraules per donar-vos les gràcies pels mots que m'heu deixat en l'anterior post. Moltes gràcies. En aquest moment una paraula fa moltíssim. I ara sols em resta dir-vos que, fins dilluns, romandrà ma mare ingressada a l'hospital. Aquest tipus d'intervencions quirúrgiques tenen el postoperatori una miqueta llarguet -duen un drenatge a la ferida perquè vaja eliminant tot allò que ha quedat dins amb motiu de la intervenció, i a més tenen un control exhaustiu de l'hematocrit i, si els cal, han de tranferir-los sang, açò últim per sort a ma mare no li ha fet falta de moment-.
Aquesta nit tornaré a quedar-me a l'hospital -deveu saber que és una de les coses que cal fer quan tens un familiar pròxim ingressat-, no podré dormir -m´és impossible -o quasi- en aqueixes cadires de braços que té l'acompanyant, però, tranquils perquè amb els diners vostres i nostres hem fet un circuit de F1 en nou mesos, tenim molts xiquets que seguiran estudiant en barracons (o barracots), tenim uns hospitals amb habitacions amb dos pacients (quan no tres), encara que el cartagenero moreno ens féu la promesa de tenir hospitals amb habitacions individuals, la classe d'Educació per a la ciutadania s'impartirà amb dos professos a l'aula -quin luxe!!!!-, i ho deixe ja.
Bon dia. I que no vinguen els francesos ( i a vegades, francesos i tot)
PD: Vull expressar els meu reconeixement als treballadors de la Sanitat perquè són els que realment fan que les coses funcionen a pesar dels que ens "governen".
Com deixava dit als pocs minuts de dimecres hauria de passar uns dies a l'hospital amb ma mare, finalment, després de més de nou mesos -el mateix que "costa" fer un circuit de Fórmula 1 a la ciutat de la gran rita, el beatet camps i tota la resta...- ha estat operada del genoll per tal de col.locar-li una pròtesi, cosa que, esperem, li permetrà poder fer "quasi" vida normal i no haver de recórrer als parxes de morfina que li estàvem administrant dues vegades a la setmana. Feta aquesta introducció, us vull dir que, si no hi ha cap imprevist, la cosa ha anat bé, té dolors propis dels postoperatori, i haurà de romandre ingressada fins diumenge, cosa habitual en aquest tipus d'intervencions i per l'edat de la pacient. Avui he passat per casa per descansar un poquet (aquesta nit m'haig de quedar jo amb ella) i he aprofitat per fer-vos-en cinc cèntims. Molt agraït a totes i tots els que em seguiu... especialment l'autor de TOT A FLORETES pels mots que m'ha deixat en l'anterior post. I si no passa res... fins prompte. No assegure que puga escriure cada dia (com us vaig dir i pels motius que sobradament coneixeu).
Unes frases:
PREN-TE UN RESPIR; EL CAMP QUE HA REPOSAT DÓNA UNA COLLITA MÉS ABUNDANT (Ovidi)
QUAN UNA PORTA ES TANCA, UNA ALTRA SE N'OBRI. PERÒ SOVINT MIREM LA PORTA I AMB TANT RESSENTIMENT QUE SOM INCAPAÇOS DE VEURE LA QUE ACABA D'OBRIR-SE. (Graham Bell)
SI NO ERES FELIÇ CADA MATÍ QUAN T'ALCES, IXES A TREBALLAR O COMENCES LA TEUA TASCA A CASA; SI NO HO FAS AMB PASSIÓ I VOLUNTAT, MAI CONEIXERÀS L'ÈXIT: (D.M. Kendall)
UN DIA DE PREOCUPACIONS ÉS MÉS ESGOTADOR QUE UN DIA DE TREBALL. (Jhon Lubbock)
LA VIDA ÉS UN 10% EL QUE FAS... i UN 90 % COM T'HO PRENS. (Charles Swindoll)
En ser el dia 3 de setembre, dia en què serà intervinguda quirúrgicament ma mare per tal de posar-li una pròtesi al genoll i en què l'Església celebra la festivitat de Sant Gregori Magne, us vull deixar uns mots sobre aquest sant.
Nasqué a Roma cap a l'any 540. Va dur a cap primer diversos càrrecs públics i arribà a ser Prefecte de Roma. Més tard, es dedicà a la vida monàstica, fou ordenat diaca i nomenat Llegat Pontifici a Constantinoble. El dia 3 de setembre de l'any 590 fou elegit Papa, càrrec que exercí com a veritable pastor , pel que fa a la manera de governar, a l'ajuda als pobres, a la propagació i consolidació de la fe. Té escrites moltes obres sobre teologia moral i dogmàtica. Morí el 12 de març de l'any 604.
PD: No sé encara si aquests pròxims dies tindré temps per acudir a la cita diària. A l'hospital ens han dit que ma mare haurà de romandre fins a diumenge. Només puga us n'informaré, i estaré amb totes i tots els que teniu la paciència de llegir-me. Bona nit. La imatge és de Sant Gregori I Magne, de Goya.
És una pregunta retòrica. No cal que me la contesteu (ara bé, si algú/na vol ho pot fer). Ahir a EL PAÍS trobàvem l'article de Francesc de Paula Burguera. Immillorable (com tots els que fa). Quin gran polític perdé el PV (i les valencianes i els valencians), quan, en la "lluita" política, no se li féu el cas que es mereixia (i es mereix). Llegiu l'article que us deixe més avall, Valencia street circuit.
Alguna vegada he fet referència a la revista Saó. La llig cada mes. I sempre trobe alguna idea, algun pensament, alguna referència a algun llibre, pel.lícula, etc. que em fan el pes. Si no en sou seguidors, ho hauríeu de ser-ne. Com cada mes ens acompanyen les seccions habituals signades per, entre altres col.laboradors, Vicent J. Escartí, Rafa Roca, JOsep A. Comes, Josep Miquel Bausset, Alfred Ramos, Francesc Viadel, etc. I el Quadern Central d'aquest número no té pèrdua. Amb el títol genèric "LES PIRÀMIDES FARAÒNIQUES VALENTINES" fa un recorregut sobre l'estat actual de la nostra "autonomia" (o era ja AUTONOSUYA?). En la presentació del Quadern podem llegir: "Nosaltres hem volgut esbrinar la realitat del país i prendre-li el pols per tal de comprovar si realment estem vivint en el país de l'Alícia la de les meravelles." En aquesta frase tenimj resumit el contingut del Quadern. Escriu José Luís Ferrando Lada (emmarca la problemàtica del tema del Quadern), el Col.lectiu "Lluís Alcanyís" (caure malalt a casa nostra pot ser un problema terrible -i sé que és així perquè a ma mare ausades que duu temps pendent d'una intervenció al genoll-), JUan Calduch (infraestructures viàries... no hi ha diners a les institucions...), Víctor Fuentes (economia), Albert Sansano (destria totes i cada una de les "ocurrències del forense) i Manuel S. Jardí és qui acaba i ens fa veure com hem estat capaços de ser famosos fins a la lluna.
La presentació del Quadern acaba amb aquests mots: "EL POBLE VALENCIÀ REALMENT GUANYA SI SE CELEBRA l'AMERICA'S CUP, LA CURSA DE FÓRMULA 1 O LA BIENNAL DE LUIGI SETTEMBRINI? PENSEM QUE NO; SI DE CAS, LLEGINT MANUEL S. JARDÍ SABREM EL PERQUÈ."
El fartet és un peix autòcton amenaçat pel deteriorament del medi ambient i la presència d'espècies invasores com el peix mòmia, que altres anomenen pez pirañita. Salvem el fartet del PP! Fem fora de la Generalitat mòmies i piranyes!
Pren una forma anual, en el temps, i nòmada, en l'espai, sent l'objectiu trobar-se una volta a l'any en un barri diferent de la ciutat de València, establint un diàleg entre els col·lectius culturals del barri i altres d'arreu del món, mostrant les diferents formes en què trobem la cultura oberta, enriquint-la, enriquint-nos, i repensant-nos.
