Arribem al 4t dia d'estada per
terres d'Aragó. Després del desdejuni al menjador de l'hotel del Balneari de
Paracuellos, agafem el cotxe i cap a Calatayud. És diumenge i la ciutat encara
dorm. Ens trobem unes persones rumanes que cerquen una església on poder
escoltar missa. Els diem que fins a les 12h00 -més o menys- ja no deu haver cap
altra missa a cap església de Calatayud. I així és. Bé, iniciem la visita als
diversos monuments de Calatayud per l'església de Sant Pere dels Francos (o
Francesos), avui desacralitzada i recentment restaurada amb molt de gust. En
aquesta església, que fa d'Oficina de Turisme, ens atenen molt bé dues xiques que
ens informen dels horaris i el que podrem veure durant el matí. Així, encara
que no devíem haver-ho fet, passem del Castell de l'Ayud, i podem admirar la Col.legiata de Santa
Maria, l'Ésglésia de Sant Andreu, de Sant Benet i de Sant Joan el Real, etc. No
anem a la ciutat romana de Bílbilis perquè tot allò que van trobant-hi és exposat al Museu de la
Ciutat, museu que ocupa l'antic monestir de les Clarisses,
amb el seu claustre xicotet i restaurat, com un joguet. Sols queda l'església
del Convent però a l'hora que nosaltres hi vam anar romania tancada.
També poguérem passejar i admirar diversos carrers de Calatayud i edificis com
la casa García o palau del Baró de Warsage, avui seu del Casino, l'antic
Ajuntament i la plaça del Mercat, les portes de Saragossa i Terrer. Com el dia
anterior volguerem dinar al Mesón-Hostatgeria de la Dolores però no hi havia
lloc (ni tan sols esperant-nos... amb la qual cosa ens haguérem de conformar
amb un dinar diferent.
Després de dinar emprengúerem el camí de tornada al Balneari. Aqueixa
vesprada la dedicàrem al cos... estàvem cansats. Així que aprofitàrem les
instal.lacions per tal de fer una xicoteta "cura" del
cansament acumulat fins a aqueix dia. El massatge de 45' el recomane. Et deixa
nou, relaxat... I ja cap a la nit férem una xicoteta estada, abans i després de
sopar, als jardins del balneari... i aqueixa nit
dormírem com els àngels.
PD: Una imatge de Calatayud acompanya el post. Bon vesprada.
Ahir tenia lloc, cap a les 22h00 a Castelló de Rugat, un sopar "PER UNES FESTES POPULARS I LAIQUES". Havíem quedat cap a aqueixa hora a la plaça de la Constitució. Arribí primer que la resta i haguí d'esperar una estona. A poc a poc anaren arribant la resta dels comensals. I cap a les 22h30 començava el sopar. Prenguérem cadira, ens repartírem la picadeta i beguda i xerràrem una bona estona mentre degustàvem aquella llesca de pa que ens havíem dut de casa. Un cop acabat el sopar, prenguérem seient a les escales de l'església i començà l'actuació de Toni de l'Hostal, acompanyat per Jordi Albinyana, artista de l'Olleria. Ens anaren cantant aquelles peces més conegudes del seu reperori i alguna més del folclor popular (no confondre amb el folclor pp). Àlex explicà el motiu del sopar i posterior recital... havien canviat la unió de PP i Església local les festes populars d'estiu per unes festes "religioses" (quan Castelló ja té les festes religioses al mes de desembre).
Durant l'actuació féu acte de presència Natzari (de l'Olleria), interrompé el recital (em telefonà al mòbil perquè no es trobava)... I encara tinguérem temps de fer-nos-en una a la Marxa... acompanyats dels lobbi de l'Olleria i alguna persona més de Castelló i algun poble de la comarca.
PD: La fotografia pertany a un moment de la nit. I si en voleu veure una millor... intenteu-ho. Bona vesprada.
Anit, com tenia previst i per això vaig avançar la meua estada a Aragó, vaig assistir al concert de Paco Muñoz a la Plaça de Bous de Bocairent (la Vall d'Albaida). Havíem quedat a Salem cap a les 21h00. D'allí eixírem cap a Atzeneta d'Albaida per tal de replegar Rosa i Teresa. I cap a Bocairent. En arribar compràrem l'entrada i ens acomodàrem a l'espai del concert. Allí rosegàrem alguna coseta i esperàrem que es feren les 23h00 per tal que Paco Muñoz amb la seua bondat omplira l'escenari.
Abans poguérem saludar-lo, també als lobby de l'Olleria, amb Toni de l'Hostal (inclòs), etc. I començà el concert. Al principi patia pel Paco (els metges li recomanen molta tranquil.litat i pocs esforços ja)... però, com anava passant el temps, anava engrandint-se sobre l'escenari i ens anava recordant peces de la seua trajectòria de més de 30 anys llargs damunt d'un escenari. Recordà alguna vivència de quan va estar com a seminarista a Bocairent, agraí la concessió per unanimitat de la Medalla d'Or de Bocairent, etc.
Acabà el concert amb el tema "tan" actual encara (malauradament...) "QUÈ VOS PASSA, VALENCIANS?". I sí és cert que en aquests 30 llargs anys hi ha coses que han canviat... hem de dir que la deriva dels anteriors governants i els actuals ens duu a una situació de no saber ben bé ni qui som, ni què volem, ni on anem... És lamentable que després d'aquests anys encara tinguem un País Valencià desfet, desaparegut, inconscient, "comunitari" -sense saber el seu nom-, etc.
De tota manera, a pesar del meu pessimisme d'avui, vull dir clarament que, si no fóra per homes i dones com Paco Muñoz -i molts altres- encara estaríem molt pitjor -si és que és possible estar-ho-.
Ja ens trobem al tercer dia de viatge. Aquests dos dies ens allotjàrem a l'hotel del Balneari de Paracuellos de Jiloca, al costat de Calatayud. Només alçar-nos dissabte emprenguérem viatge cap a Calatayud. I férem parada en el monestir cistercenc de Veruela. Quina meravella de monestir!. Allí poguérem visitar totes les dependències del monestir. Monestir vinculat a la figura de Gustavo Adolfo Bécquer, destaquen el claustre i la sala capitular. És monument nacional des de 1919 i el primer monestir del Cister d'Aragó, fundat en 1146 i envoltat d'una muralla del segle XVI. Al mateix monestir la DGA ha creat un museu del vi, anomenat Museu del Vi, Museu de Vida. T'explica detalladament com es feia (i es fa) el vi, cosa que, almenys als valldalbaidins, no ens ve de lluny. Tant el monestit com part de la serra del Moncayo pertanyen a la comarca anomenada Camp de Borja. I Borja n'és la capital. No podíem deixar de fer una estada (encara que breu) en aquest poble. Borja té uns 4.000 i escaig habitants. I podem destacar-ne l'excol.legiata de Santa Maria, la plaça del Mercat i la plaça de l'Ajuntament. Borja és una ciutat a qui el rei Alfons V d'Aragó li concedí el títol de Ciutat. Juntament amb la Col.legiata de Santa Maria es troba el Museu de la Col.legiata, l'edifici del qual fou construït en 1566, pel consell borgià per tal d'allotjar a l'Hospital Sancti Spiritus, una de les institucions més antigues de la península ja que, des de fa més de 650 anys, ve desenvolupant la seua humanitària tasca de forma ininterrompuda. Té tres plantes, amb VIII sales. I en aquest moment, en la planta baixa hi ha una exposició d'art de Portugal destacable. I cap a les 14h00 arribàrem al Balneari. Allí dinàrem i férem una xicoteta sesta. A continució i abans de fer un tomb nocturn per Calatayud visitàrem les instal.lacions del que és pròpiament el balneari. I concertàrem alguns dels tractaments que hi ofereixen. A la nit, com que Calatayud es troba a uns 5 minuts del balneari, anàrem a sopar i fer un xicotet passeig nocturn. Poguérem apreciar tot el que Calatayud ofereix al seu visitant (que és molt) de nit... i ens trobàrem, sense cercar-lo, amb el mesón de la Dolores. El visitàrem i, com que en l'actualitat és una Hostatgeria poguérem sopar en un dels diversos menjadors que hi té distribuïts. Si hi aneu, no deixeu de fer un cop d'ull. Paga la pena. Situat al centre de la ciutat, sorprén al viatger pel seu incomparable marc històric. Un cop sopats i per tal de baixar allò que ens havien oferit al mesón férem un darrer tomb abans d'agafar el cotxe i tornar a fer nit al balneari. Demà ens esperava un dia ple d'art. Bona vesprada.
El
passat dijous 7 iniciava uns dies de recorregut per les veïnes terres d’Aragó.
Hi havia estat ja més d’una vegada però aquest any, amb motiu de l’EXPO
Internacional a Saragossa, m’abellia revisitar-les.
Aqueix
dia férem parada a Calamocha. Allí, fa uns 25 anys, havia estat director de
l’IES l’amic que m’acompanyava i volguérem fer una estada d’unes hores per
saludar una professora, amb la qual, el seu marit i néta, dinàrem i férem una
visita ràpida a casa de la filla, que havia estat mare feia 15 dies
exactament. Després ja emprenguérem camí a Tarazona.
Els
dos primers dies ens hostatjàrem a l’Hostal Palacete de los Arcedianos a
Tarazona. Tarazona és diòcesi amb bisbe residencial. I paga la pena de ser
visitada. La Catedral
duu en restauració, segons un capellà del Palau Episcopal uns 25 anys. Ell no
ens va voler donar data d’obertura però aventurà que l’any que ve podria
trobar-se ja oberta definitivament. Pel que vam comprovar per fora, s’haurà de
tornar-hi. Aqueixa mateixa vesprada férem un tomb per Tarazona després
d’haver-nos instal.lat a l’habitació. Poguérem contemplar la Plaça de Bous Vella,
l’Ajuntament, Les Cases Penjades-Jueries i el Santuari de la Verge del Riu.
A
l’endemà ens acostarem al Palau Episcopal i al Palau i Jardí d’Eguaràs. També
poguérem admirar Tarazona des del Mirador-Parc de Sant Prudenci i visitàrem
l’església de la Magdalena,
les Muralles i l’església que, actualmente, fa de Catedral: la Parròquia de sant
Francesc d’Asís. Com podeu veure un matí molt ben aprofitat perquè ens alçàrem
matinet.
Aqueix
dia, cap a l’hora de dinar, ens desplaçàrem a Tudela (Navarra), una altra
diòcesi sense bisbe resident, millor dit, l’actual bisbe d’Iruña ocupa també la
seu de Tudela. En aquest cas la
Catedral sí es podia visitar i poguérem admirar la Porta del Juí Final, el
Claustre, el Palau Episcopal, amb el Museu corresponent. Dinàrem al Restaurant
L&ele del carrer Carnicerías. Un bon lloc on menjar una bona cuina pròpia
d’aqueixa terra.
De
Tarazona destaque la
Catedral (encara que no es pot visitar), la Plaça de Bous Vella (ve a
ser com la “Nnstra” Plaça Redona… però de unes dimensions més majors i
restaurada) i l’Ajuntament. L’Ajuntament data de la primera meitat del segle
XVI, originalmente era la casa de contractació o almudí. Té una impressionant
façana amb un fris historiat, veritable crònica en pedra que conta l’entrada de
Carles I a Bolonya per tal de ser coronat emperador.
I
de Tudela destaque la
Catedral i el Museu. El retaule major, d’estil gòtic,
dedicat a la Verge,
ja que aquesta és l’advocació del temple.
PD: Aquesta ha estat la crònica del que foren els dos primers dies d'estada a Aragó. Acompanya el post una imatge de Tarazona.
La Conselleria de Presidencia subvencionará con 10.000 euros las obras de rehabilitación del casco urbano de la localidad valenciana de Benicolet
09.08.08 - 16:16 -
EUROPA PRESS |
VALENCIA
Las obras consistirán en la reforma de la fachada del Ayuntamiento, la reparación de las principales vías que forman el centro urbano, así como la adecuación de la carretera de acceso a la población (CV-60) y la colocación de reductores de velocidad que repercutirán en mayor seguridad para los vecinos del municipio.
Para llevar a cabo estas actuaciones, la Generalitat, a través de la Conselleria de Presidencia destinará un total de 10.000 euros, que representan el 96,25 por ciento del coste total de la obra.
La secretaria autonómica de Cohesión Territorial, Paula Sánchez de León, explicó que las actuaciones como la que la Generalitat llevará a cabo en esta localidad de la Vall d'Albaida "ponen de manifiesto la decidida apuesta del Consell con los municipios de la Comunitat Valenciana ".
Para Sánchez León, con la rehabilitación de los centros urbanos de los municipios de la Comunitat "se está mejorando la calidad de vida y el bienestar de todos los ciudadanos", subrayó.
La secretaria autonómica incidió en que estas actuaciones "facilitarán el acceso de los ciudadanos al municipio y mejorarán la viabilidad y accesibilidad de los vecinos al consistorio y a las calles principales que conforman el centro histórico de la localidad".
Así, la secretaria autonómica destacó que estas ayudas "contribuyen a equilibrio y a la cohesión territorial de nuestros municipios", y añadió que "cualquier ciudadano de la Comunitat, viva donde viva, en el interior o en litoral, en el norte o el sur, disponga de las mismas condiciones de vida", indicó.
Em sembla molt bé que la Conselleria de Presidencia ens subvencione amb 10.000 € aquestes millores que esmenta el text. Però pense que això és misèria i companyia. Per què? Molt senzill. El que ens cal al poble de Benicolet és, entre altres moltíssimes coses, una connexió en condicions "normals" a Internet. I deixar-se de romanços ja en aquest tema. Així que si el senyor conseller de Presidència vol que al poble de Benicolet "cualquier ciudadano de la Comunitat, viva donde viva, en el interior o en litoral, en el norte o el sur, disponga de las mismas condiciones de vida", com digué la secretària autonòmica, que faça el que diu però que ens faciliten ja d'una vegada aqueixa connexió (almenys d'1 Mbps), i així sí ens considerarem ciutadans amb les mateixes condicions de vida. Si no, tot serà, com fins ara, una "burla". I no em val que em diguen que és cosa de Telefónica...
Però arran d'un escrit de l'amic i seguidor benicoletà Josep Màrius Climent Prats us penge l'article que hauria d'haver eixit publicat al llibre de Festes d'enguany i que no ha estat així. Només sàpìa més coses us les explicaré. De moment ací teniu l'article:
BENICOLET. Geografia, història, Patrimoni. Llums
i algunaombra.
AUTOR: JOSEP-MÀRIUS CLIMENT PRATS
Es va
publicar l´any passatun llibre
patrocinat per la Diputació
de València i l´Ajuntament de Benicolet que recull bona part el treball de vora
30 anys detots aquells, veïns de Benicolet
o no, que de forma desinteressadas´han
ocupat, encara que siga de forma dispersa i puntual,d´aspectes històrics, patrimonials,
successos, tradicions....de Benicolet que ens han anat donant una visió cada
vegada més ampla dels orígens i la trajectòria del nostre poble.
Tanmateix però, mancava una visió de conjunt que abarcara la història
del poble des del seu naixement fins l´actualitat i tractara d´omplir els
buitsque els treballs parcials mai
podien omplir. Doncs bé , des del meu punt de vista això s´ha aconseguit ,en
part, amb aquest llibre Benicolet.
Geografia, Història, Patrimoni d´Abel Soler i Rafa Jordà, editat per
l´ajuntament de Benicolet el 2006.
Resulta
realment aclaridor per a les èpoques medieval imoderna, en allò que fa referència als orígens musulmans del poble i a
la seua trajectòria després de la consquesta catalano-aragonesa del segle XIII,
ja que es planteja en el context històric de la Vall d´Albaida i la baronia de Quatretonda, així
com en el de la història del medieval i modern Regne de València on es deixa
vore la formació i especialització dels historiadors quehan escrit el llibre. Caminem, com ja ens
vaexplicar Antoni Ferrando, cronista de
Benicolet, en aquell memorablellibre de
festes de 1979,cap al 400 anniversari
de la refundació de l´actual Benicolet que comença el 1609 amb l´expulsió del
moriscos, vertaders fundadors del nostre poble, però que res tenen a veure amb
els orígens de la població de l´actual poble, molt a pesar seu.
Remarcarl´excel.lent treball
sobre les fonts, els molins i els riuraus, que conjuntament amb la serra
conformen el millor patrimoni natural, monumental i històric que cal estimar i
recuperar com un dels trets fonamentals de la identitat del poble preservant-lo
de l´abandonament, la ruïna i l´especulació territorial i inmobiliària on les
autoritats municipals han tingut i tenen la màxima responsabilitat i que ha
estat i és motiu de controvèrsia i conflicte en l´actualitat.
Cosa
ben diferent passa quan s´arriba a l´època contemporània on crec que calia
contrastar més les fonts històriques; primera perquè hi ha més i segona perquè
cal ser més curós i objectiu en allò que afecta a la memòria històric del poble
en la seua època més recent i informa-se millor quan es realitzen determinades
afirmacions i valoracions.No espoden plantejar determinades qüestions sense
comparar-les i validar-les amb el major nombre de fonts possibles que hi són a
l´abast i no s´hi han tingut en compte, cosa que ens indica la pressa amb què
moltes vegades es fan aquests llibres, on s´utilitzen monografies o estudis
parcials ja existents que se sintetitzen en conclusions i valoracions certament
qüestionables.Així apeneshi ha treball de camp en lesfonts orals, tan valuoses i escaients per a
l´estudi de l`època contemporània i que ací no se n´ha fet ús, més encara si
parlem de la II República,
la Guerra Civil
o el Franquisme on hi ha gent al poble que encara pot donar el seu testimoni i
opiniód´aquella època, l´estudi de la
qual ésencara molt parcial,puntual i certamentdelicada per tots els successos i situacions
que es viviren en un temps tan apassionantcom de "marasme"(1).
En
lloc d´investigar per a contrastar el que se sap o s´ha dit,Abel Soler i Rafa Jordàes dediquen a transcriure els que altres han
escrit de forma quasi bé literal i acrítica, cosa que els fa caure en els
mateixos apriorismes i prejudicis de les seues fonts secundàries.
Hem passat els tres dies destacats de les festes patronals del poble. I ara toca escampar el poll. Res millor que visitar unes terres germanes: l'ARAGÓ. Dos dies a Tarazona, dos dies a Calataiud i tres dies a Saragossa. Fins a la tornada... que tot vaja bé...
Us deixe amb un article de Soledad Puértolas, Una ciudad con río (EL PAÍS).
El fartet és un peix autòcton amenaçat pel deteriorament del medi ambient i la presència d'espècies invasores com el peix mòmia, que altres anomenen pez pirañita. Salvem el fartet del PP! Fem fora de la Generalitat mòmies i piranyes!
