I així, com qui no vol la cosa, ahir vam celebrar el darrer dia de festes patronals, encara que, durant la setmana, segueixen tenint lloc altres actes culturals i festius. Bé, ahir, fou la festa al Santíssim Crist dee la Fe. Com que ja us contava més o menys com havia anat la festa fins a l'hora de la processó. Acabaré amb el que quedava de dia. Cap a les 21h30 tingué lloc la processó més nombrosa (de totes les que tenen lloc al poble durant l'any). Començava, com us he dit cap a les 21h30, i acabava cap a les 23h00. I el poble és xicotet. A continuació després de llençar els visques al Crist i un breu passacarrer tingué lloc el castell de focs d'artifici. Castell bastant accidentat perquè en el moment de procedir a disparar-lo els bombers es trobaven fent un servei per un accident de carretera. Aleshores es demanà una part d'una brigada antiincendis de la Diputació i s'inicià. A la segona carcassa es prengué foc -no recorde haver-ho vist mai al poble, un bancal, al costat del qual hi havia cotxes aparcats i un tancat prop del poble. Sort que la diligències dels dos brigadistes ho pogueren apagar de seguida i no hi hagué danys personals. El castell s'hagué d'aturar i no es pogué acabar fins passades les 00h00 de dimecres.
Nosaltres sopàrem en un bar del poble i ja després anàrem a la plaça on tenia lloc l'animació orquestral. Allí xerràrem, ballàrem un poquet i així donàrem per acabades les festes. Entre unes i coses i altres em retirava cap a les 4h30 i fins aquest matí.
i en baixar he trobat Kira menjant i bevent tranquil.lament a casa. L'alegria ha estat molta perquè mai m'havia desaparegut així com ho va fer ahir. En fi, això ha estat més o menys tot.
Seguim en festes. Ahir acabà el
segon dia de festes i avui hem arribat al tercer. Celebrem la festivitat del
Santíssim Crist de la Fe. Avui és el dia dels matrimonis. La festa fins al
moment va tenint lloc cada un dels actes d'acord amb l'horari previst. Hem
tingut la sorollosa despertà (és el moment en què encara se senten els trons de
la pólvora), després l'esmorzar popular als bars del poble. La missa ha tingut
lloc a les 12h30, hem comptat amb la presència del rector del poble -n'ha
presidit i predicat la celebració-, don Víctor Àrias, fill del poble, don José
Camps -ha estat rector del poble i en aquests moment camina amb una crossa amb
motiu d'una malaltia recent-, i Vicent, un capellà que va fer tasques
d'apostolat al poble quan era seminarista. I després ha tingut lloc la
tradicional "picaeta" a la Casa de Cultura. I ara hi haurà gent que
dormirà i altra que començarà la versprada-nit...
Us he de contar que m'ha desaparegut de casa Kira -una gosseta-, espere que hi
torne prompte, vull pensar que haja estat resultat dels trons i els sorolls de
música i traques, etc. L'he estat cercant pels llocs per on sol desplaçar-se i
no he aconseguit res. Esperaré fins a la nit... però tinc un bon disgust.
Ahir, com ja us deia, abandoní per unes hores el meu poble i me n'aní a Otos al
sopar popular i presenciar l'actuació de Carraixet. És una altra forma
d'organitzar un sopar popular. L'Ajuntament, com a altres pobles, facilitat la
beguda i allò que posem al mig de la taula. I cada veí, juntament amb la seua
pròpia colla, aporta la taula i les cadires a la plaça del poble. Considere que
és un acte més participatiu i a mi em fa agradar aquesta manera
d'organitzar-lo.
Ahir va ser el primer dia de festes: celebràvem la festa a la Immaculada Concepció de Maria (o també anomenada tradicionalment Dia de les Xiques -fadrines-). El dia transcorregué com estava previst. I avui hem arribat al segon dia, festa de la Divina Aurora (o Dia dels Xics -fadrins-). De moment, la festa transcorre d'acord amb l'horari previst. Al
post anterior podeu consultar els actes que hi ha previstos per al dia
d'avui al meu poble. Jo faré una xicoteta excepció: avui soparé a Otos
i assistiré a l'actuació del grup Carraixet cap a les 12 de la nit. Bon
dia i que el calor us siga lleu.
PD: Avui també se celebra la festivitat de Sant Domènec a la veïna població de Llutxent. És festa laboral i hi ha missa, processó i porrat al Convent de Dominics del poble. La il.lustració pertany a una imatge de Sant Doménec. No sé reduir les fotos i no les puc penjar (del meu poble). Si algú sap com fer-ho... m'ho pot explicar? Gràcies.
Avui és el primer dia de festes al poble. Celebrem la festa de la Immaculada Concepció de Maria, el dia de les xiques. Ací trobareu el llistat d'actes que s'aniran desenvolupant al llarg del dia d'avui.
De tota manera us faré cinc cèntims de com visc aquestes festes enguany. Enguany, per primera vegada en la història de Benicolet, es féu la presentació de les Festes Patronals divendres, cosa que darrerament venia demanant-se ja perquè, si no, els actes del dissabte quedaven amb massa poc de temps d'un a l'altre. La nostra colla no deixàrem de faltar a la cita anual del SOPAR DE LA SARDINA. No recordem quants anys fa que té lloc aquest sopar... uns quants. El que plat consta d'una sardina, un ou caigut i un poquet de guarnició. A més del raïm que sempre sol acompanyar aquest plat, uns se'l mengen al mateix temps, jo tinc costum de menjar-me'l després. Tenim de postres uns bons melons que sempre ens facilita l'amic Alfonso. I com no podia ser d'altra manera, café, copa i puro (per als que en volen). Som ja uns 3o comensals. I cada any augmenta el nombre. A continuació solem prendre alguna coseta i anem a l'entrada del poble a moure un poc el cos (ballar...).
Enguany l'acte de presentació comptà amb Antoni P. Canet, director de cimena i llutxentí. Ens va fer una presentació molt amena i alunyada del que són les "tradicionals" presentació de mantenidors a l'ús. Féu un repàs del que havia estat la seua vida, la relació de la seua família (sobretot son pare i ell mateix) amb Benicolet, recordà la feina ingent de don Víctor Àrias, sacerdot benicoletà, que fou qui més bregà perquè Albaida comptara amb uns Institut Nacional d'Ensenyament Mitjà (era la denominació d'aleshores) i que ha permés que la Vall d'Albaida compte en aquest moment amb generacions i generacions de gent molt preparada i que destaca en diversos camps. I encara afegiré: quant més xicotet era el poble millors resultats ha obtingut de l'existència d'aquest institut.
I ahir tenia lloc l'Entrada de Moros i Cristians cap a les 20h00. Comptem en aquest moment amb cinc comparses, cosa que, per a u poble d'uns 500 h, considere que està molt bé. Poguérem presenciar el colorit dels vestits, escoltar els sons de la música que et penetren de veritat, etc.
Posterioment, vaig sopar a casa, al carrer, ara ho podem fer perquè l'Ajuntament "tanca" el poble per a la circulació de vehicles a partir de les 20h00 fins a les 3h30 i així tot el món pot treure al davant de casa les seues taules i cadires i sopar tranquil.lament. A casa vingueren la Comparsa Tartessos, de Llutxent. El meu cunyat és llutxent i membre d'aquesta comparsa, juntament amb la meua germana. I comparsa que compta amb la Sra. Diputada a les Corts Valencianes, Juana Segarra, de Llutxent, que també ens acompanyà al sopar. Xerràrem, no de política, ni era dia ni lloc. I així fins que arribà les 2h30 de la matinada en què vam anar al ball, passàrem abans per ca Ma. Carmen i Vicent, uns altres "moros", -ara d'Agullent-.
Ací acabaria la cosa... però durant la revetlla poguí saludar Borja Ferrer, membre de l'orquestra Zeppelin, a qui vaig examinar enguany de Valencia: llengua i literatura de 1r. I també ens saludàrem amb una lectora d'aquest bloc (això no passa cada dia que, al ball del poble, et trobes una lectora), es tractava de Neus, de Llutxent. I des d'ací, encara que sembla que serà una actuació "privada" ja us puc anunciar que Toni de l'Hostal actuarà el dia 14 d'agost a Llutxent... i si podem -esperem que sí- allí acudirem. I com m'ho digueren ho dic: Adrià, de Banyeres, apunta-t'ho a l'agenda... el 14 t'esperem a Llutxent.
Bon dia.
SOS: ALGÚ/NA EM POT EXPLICAR COM PENJAR (LES HAURÉ DE REDUIR) FOTOS DEL POBLE DE MÉS DE 500Kb. GRÀCIES
Ahir vaig redactar l'apunt en uns termes que no van eixir a la llum perquè el vaig perdre penjant-lo. Aleshores, sense adonar-me'n, vaig refer l'apunt i vaig deixar el mateix títol, cosa que ha dut a una interpretació una miqueta esbiaixada. I és que, encara que aquests dies estic ja descansant, no serà fins dijous 7 quan us deixe per unes dies. Ahir començàrem les festes patronals i avui ja tenim l'entrada de Moros i Cristians cap a les 20h00. Si voleu més informació la podeu trobar ací.
PD: Vull agrair als amics Carme-Laura i Francesc per haver-me desitjat un bon descans i al Francesc per enrecordar-se'n de les festes del Benicolet (per a ell Benicollons... pel soroll dels coets. avui ja no se'n tiren ni es fan cordades...)
-Tinc un problema -li diu un dia Eva a Déu al paradís-, ja sé que m'has creat i que m'has donat aquest bonic jardí ple d'animals i la serp, però no sóc feliç! Wm sent molt sola, i a més estic farta de menjar pomes. -Molt bé -li diu Déu-. El que podem fer és crear un home. -Un home? I això què és? -dem,ana encuriosida Eva. -Doncs una criatura imperfecta, amb moltes complexitats, que farà trampes, serà cregut... Vaja, que et donarà molts problemes. Però també serà més fort i ràpid que tu i li agradarà caçar i triomfarà donant colps de peu a coses rodones... Tampoc no serà gaire llest i per actuar amb seny sempre necessitarà el teu consell. -Sona bé tot això, però... on és la trampa? -diu Eva, escèptica. -Només hi haurà una condició -li diu Déu-, i és que l'home serà arrogant i narcisista i per tant li hauràs de fer creure que el vaig crear a ell primer. Recorda, serà el nostre secret... de dona a dona.
I el test:
1. Element identificador de diaques i sacerdots que es posa al voltant del coll durant les celebracions. TURBANT ESTOLA MITRA
2. Eina tallant que usen els druides en la mitologia celta. PALÇ PELADOR AUTOMÀTIC DAGA
3. Nom que rep la roba interior llarga que vesteix tot iniciat en el sikhisme. KESH CALÇOTETS KACCHA
4. Hàbit blanc simbòlic, sense plecs ni costures, que duen pelegrins a la Meca. GEL.LABA IHRAM BRUSA
i 5. Mocador que solen usar els budistes com a senyal de benvinguda. KATA AGUAYO CHOMPA
El llibre que acabe de llegir és Acrollam, de Biel Mesquida, Empúries. És un llibre, com la major part dels que ha escrit Biel Mesquida difícil de catalogar, encara que ho podem fer com llibre de narracions. El text són 99 narracions amb motiu del 60é aniversari de l'escriptor. I, com diu a la contraportada, tornem a "immergir-nos en una Mallorca rabiosament actual". Així trobem la dona immigrant que treballa en un hotel, l'esposa abandonada que es consola davant el mirall, l'adolescent que talla amb la parella per cel (email), etc. És un llibre que fa passar unes bones estones d'aquest estiu calorós i mandrós (almenys ho dic per mi). Us el recomane.
I dimarts vaig, com ja us deia en un altre apunt, fer de turista a la ciutat de València. Vaig poder veure les exposicions següents:
Al MUVIM (Museu Valencià de la Il.lustració i de la Modernitat):
ERIKA BARAHONA EDE retratos. És una fotògrafa de Bilbao, nascuda l'any 1961. I és un conjunt de fotografies de diversos personatges mundials: Richard Serra, Malick Sidibe, Dabniel Buren, Eduardo Chillida, etc. "Ens sentim atrapats per la mirada del model, com si aqueixa mirada revetlara una experiència interior excepcional que poguera mostrar-nos alguna cosa sobre si mateix i al mateix temps sorprendre'ns per la fascinació que experimenta cap a la mirada del desconegut."
CINEMATOGRAFIES. El cartell de cinema a Suècia i Dinamarca 1915.1942. Col.lecció de Benito Medela-Piquepé. Un conjunt de cartell de les pel.lícules més famoses de la història del cinema. Algunes les hem vistes més d'una vegada i l'exposició ens monstra com va ser aqueix cartell en aquell moment.
A continuació ems vaig desplaçar al Museu de Prehistòria de València i allí vaig poder contemplar tres exposicions més.
La fragilitat en el temps. El vidre a l'antiguitat. Aquesta exposició romandrà oberta fins al 12 d'octubre. Recomane als amics i coneguts de l'Olleria, pàtria del vidre, que hi vagen. Paga la pena de veure-la. Són 160 peces que formen part de les col.leccions de diferents museus de Catalunya i gira al voltant de tres blocs corresponents a diferents moments de la història del vidre a l'antiguitat.
L'exposició de Joan Colom de fotografies del Barri Xino i altres llocs de la Barcelona de 1958-1961 és com l'ull que passava per allí i va deixar constància per a la posteritat del que veia i hi passava. L'èxit ha estat molt bo perquè ja no quedaven fullet il.lustratius de l'exposició.
I la darrera exposició, més que exposició és una mena de "despertar consciències" al voltant del Pla d'Ació Territorial de Protecció de L'Horta de València. Versió preliminar per a consulta i participació pública. És una mena de reflexió al voltant d'aquests apartats:
Què és l'Horta de València? Quins valors té l¡'Horta de València? Què proposa el Pla...? Participa...
Em va semblar molt bé que es vulga fer una reflexió i, si pot fer-se ja... ho dubte, i més encara en mans de qui sabem que està l'Horta, millorar aquest element tradicional i respectar el que en quede. Però què us diré? I el Cabanyal? En fi... ja veurem (que diuen els cecs)
Una senyora molt inènua i de molt bona fe que llegfia el diari, de sobte es va aturar en un article i li va dir al seu marit: -Ai,. Josep! Aquests conflictes que hi ha a l'Orient Mitjà...! I ell li va contestar: -Però què vols dir? I ella va afegir: -Doncs que aquests jueus i aquests àrabs...! Per què no solucionen les seues coses com a bons cristians?
1. Quin dels següents grups fa música cristiana? ARASS OFFSPRING THE BEATLES
2. Com s'anomena l'artista que interpreta els complicats ritmes i melodies en honor dels orishas? YALODE OLUBATÁ TROMPETISTA
3. Quin d'aquests instruments és característic de l'hinduisme? FLABIOL GÜIRO SITAR
4. Quin dels següents compositors era d'origen jueu? MAHLER MOZART VERDI
5. A quina població de la península Ibèrica se celebra una setmana de música religiosa des del 1962? CADIS SANTILLANA DEL MAR CONCA
Avui he estat a València. Ha estat un viatget d'unes horetes per tal de veure unes exposicions (us en faré cinc cèntims un dia d'aquests)... I en arribar a casa, em connecte a la xarxa i em trobe l'esperada notícia que
Ja era hora... és l'exclamació que m'ha eixit de l'ànima... Ara a veure-les venir (com sempre hem dit als pobles)
I també em trobe amb aquesta altra notícia:
Descarrila un vagó de la línia 1 del metro de València sense causar ferits
L'accident ha tingut lloc a prop d'un pas a nivell de Burjassot...
que, si recordeu, és la que ara fa dos anys matà 43 persones, víctimes que, segons el president camps, duu al seu cor (o una expressió semblant)... Aquest és el "seu" govern i, no ho oblidem, elegit per més del 50,0% dels votants valencians. I així ens va...
El fartet és un peix autòcton amenaçat pel deteriorament del medi ambient i la presència d'espècies invasores com el peix mòmia, que altres anomenen pez pirañita. Salvem el fartet del PP! Fem fora de la Generalitat mòmies i piranyes!
Pren una forma anual, en el temps, i nòmada, en l'espai, sent l'objectiu trobar-se una volta a l'any en un barri diferent de la ciutat de València, establint un diàleg entre els col·lectius culturals del barri i altres d'arreu del món, mostrant les diferents formes en què trobem la cultura oberta, enriquint-la, enriquint-nos, i repensant-nos.
És un moment de l'inici de la processó. No sé com he aconseguit reduir-la per poder penjar-la. Aquest matí no ho he pogut fer.
De la revista DIALOGAL...
