Correu Blocs Traductor | VilaWeb.cat
valldalbaidi | EDUCACIÓ | dijous, 16 d'octubre de 2008 | 20:34h
PROU DE DESGAVELLS, IMPOSICIONS I INGERÈNCIES A L’ENSENYAMENT
PLA ÈXIT

Pla Èxit
Els sindicats estan a favor de mesures
que contribuesquen a evitar el fracàs
escolar i a millorar el resultats
acadèmics del alumnat, però no de
programes improvisats, no negociats,
mal enfocats o situats fora del curs, ja
que totes les mesures, reforços,
programes específics, etc. s’han d’aplicar
al llarg del curs acadèmic.
El mes de juliol és el moment de
l’actualització i de la formació, de
l’escoles d’estiu, de la planificació
educativa, de les oposicions i de les
adjudicacions, i de la preparació i
organització del curs següent. Si s’utilitza
aquest més per fer classe, s’haurà
d’establir en quin altre mes del curs
s’han de fer totes aquestes coses.
Afirmem que la proposta de
l’Administració educativa és una
imposició al professorat i una burla a les
famílies.
Manifestem que aquest pla és una
mesura publicitària sense cap suport ni
econòmic ni humà, que només vol
enfrontar els pares i mares i el
professorat, per difuminar i diluir les
responsabilitats de la pròpia Conselleria
d’Educació.
Educació per a la Ciutadania (EpC)
El Conseller té previst publicar una ordre
que imposarà al professorat, com i en
quina llengua s’han de donar les classes i
permetrà l’objecció de l’alumnat a una
assignatura obligatòria del currículum.
Denunciem que la normativa anunciada
pel conseller ataca frontalment la
llibertat de càtedra del professorat per a
determinar, en les seues programacions
didàctiques, les metodologies i materials
més adequats per a l'ensenyament d'una
assignatura.
Nous horaris i currículums per
desplegament de la Llei Orgànica
d’Educació
L’administració ha presentat documents
redueixen innecessàriament hores
lectives mentre es deixa en situació de
privilegi l’ensenyament de la religió, es
dirigeix i es retalla l’optativitat de
l’alumnat, i no es compleix la LOE en la
implantació dels nous batxillerats.
Considerem que el desplegament de la
LOE s’ha de fer de manera pactada i
negociada, que l’administració educativa
no ha de legislar contra cap col·lectiu ni
especialitat i que el desplegament d’una
nova Llei no por servir d’excusa per
empitjorar les condicions laborals del
professorat i per incomplir acords
anteriors.
Altres qüestions igualment importants
com la falta de voluntat de negociació de
les condicions laborals del professorat
interí i l’impagament dels triennis, la
demora sistemàtica en el cobriment de
les baixes, la paràlisi en la negociació
sobre calendari i jornada escolar, la falta
d’inversions en els Serveis
Psicopedagògics Escolars, la insuficient
dotació de personal administratiu,
educador i de serveis, el retard en el
pagament dels nous complements dels
equips directius, la no negociació de la
planificació i la catalogació lingüística en
secundària, la no convocatòria durant 11
anys de llicències per estudis, la
modificació unilateral de les oposicions,
el manteniment de l’ordre de concertació
dels batxillerats, la lentitud en el
desplegament de la llei de prevenció de
riscos laborals, etc., ens fan afirmar que
la Conselleria no es pren de manera
seriosa el sistema educatiu valencià i
només fa polítiques de propaganda.

Els sindicats STEPV-Iv, FE-CCOO-PV, FETE-UGT i CSI-CSIF
denunciem els darrers desgavells, imposicions unilaterals i
ingerències de la Conselleria d’Educació contra l’ensenyament
valencià: el Pla Èxit, l’ordre de l’Educació per la Ciutadania i el
desenvolupament de la LOE, destaquen per la intromissió, la
retallada de llibertats, i la pèrdua de condicions laborals que
suposen, tot i que no podem deixar de banda altres qüestions,
igualment importants, com la paràlisi en la negociació i
l’endarreriment de pagaments en la nòmina del professorat.
Per això, de manera unitària, convoquem a tot el professorat
valencià, perquè done suport a les mobilitzacions convocades, i
emplacem a tots els claustres a què s’adherisquen a aquest
manifest
Exigim a la l’Administració Educativa que no publique l’ordre de
l’Educació per la Ciutadania, que retire el Pla Èxit, que
desenvolupe adequadament la LOE i els seus currículums, que
siga diligent en el pagament de les nòmines i que, en la
negociació, siga sensible a les demandes del professorat.

valldalbaidi | ARTICLES | dimecres, 15 d'octubre de 2008 | 19:27h


MINIMÀLIA duu aquesta cita:

Política: curses de cavalls de Troia.

Stanislaw Jerzy Lec, escriptor polonès (1909-1966)


Enllaços recomanats

Viquipèdia: política
http://ca.wikipedia.org/wiki/Pol%C3%ADtica

Viquipèdia: cavall de Troia
http://ca.wikipedia.org/wiki/Cavall_de_Troia

Joan Garí: «Vindicació de Stanislaw Jerzy Lec»
http://www.rodamots.com/calaix.asp?text=gari_lec

http://www.minimalia.net/frase.asp?id=1693

www.minimalia.net
correu@minimalia.net

I a més ací teniu algun article més:

La perseverancia de los desaparecidos

Los debates políticos muchas veces terminan enconándose y de nada sirven los argumentos racionales. Es entonces cuando acaso sirvan las historias, como ésta, que trata de un maestro de escuela de la República

JULIO
LLAMAZARES

 

EL PAÍS  -  Opinión - 26-09-2008


El Congreso y la crisis


XAVIER OGAYA RIBÓ  -  Barcelona

 

EL PAÍS  -  Opinión - 26-09-2008


Educación para la Ciudadanía


RAFAEL
MARTÍ FERRANDO  -  Altea, Alicante

 

EL PAÍS  -  Opinión - 25-09-2008


RELIGIÓN
Los amores del cardenal Newman

Activistas gays blanden una carta del famoso prelado inglés sobre un "amado" compañero para frenar su exhumación y beatificación

JUAN G. BEDOYA

 

ELPAIS.com  -  Sociedad - 20-09-2008


Un lugar en el mundo


ROSA SOLBES

 

EL PAÍS - 26-09-2008


valldalbaidi | ARTICLES | dimarts, 14 d'octubre de 2008 | 20:52h
Acabe de rebre i llegir aquest article de Pilar Rahola. Us el deixe a continuació pel valor del seu contingut...

UN MOMJE LLAMADO ALEIX, Pilar Rahola (La Vanguardia)

valldalbaidi | EDUCACIÓ | dimarts, 14 d'octubre de 2008 | 13:29h
Ahir em vaig trobar amb un apunt breu de N.C., València a EL PAÍS sobre el sou dels professors que impartim classes al nostre PV. El titular deia així: "El sueldo de los profesores cae 9,1 puntos desde el año 2000". Aquesta dada és fruit d'un estudi comparatiu entre l'index de preus al consum (IPC) i la retribució que rebem els professors valencians elaborat per l'STEPV. El motiu és clar: no tenim clàsula de revisió salarial (per als funcionaris), i aquest fet fa que perdem poder adquisitiu any darrere any. Segons aquest estudi (i ja tenim prou amb el tractament que donen els responsables polítics a l'ensemyament públic...), els professors valencians enguany (any 2008) hauríem cobrat entre 2.500 i 2.900€ anuals més, segons al cos a què pertanyem). Sé que estem en crisi. Però ni les Corts Valencianes ni el el Govern de la Generalitat Valenciana -fins a data d'avui- han mostrat cap interés a congelar-se els sous, sinó tot el contrari s'ahan punjat (i a base de bé) quantitats "valuoses" del seu sou per diversos conceptes. I això que cobren el 100% de les pagues extraordinàries. No com els ensenyants que encara estem esperant que, a poc a poc, arribem a cobrar el 100% en juny i desembre (extraordinàries).

I mentrestant, Conselleria d'Educació segueix amb l'EpC en anglés:

"Lo que pasa con Educación para la Ciudadanía no es ni cívico ni educativo" (EL PAÍS)

El esperpento valenciano, de Francisco Alba (Levante-EMV)

Al voltant d'EpC, de Sal.lus Herrero (Levante-EMV)

El vestit nou del conseller, de Josep A. Bermúdez (Levante-EMV)

valldalbaidi | CULTURA | dilluns, 13 d'octubre de 2008 | 15:46h
Avui, amb poc de temps de dedicació al bloc -tinc les avaluacions inicials dels tres grups de 3r d'ESO del centre on faig les meues classes-, us parlaré breument de dos llibrets que he acabat de llegir. 

El primer va ser editat l'any 2001 i és un recull d'entrevistes fetes per Agustí Soler i Regàs a 17 persones (alguna ja ha mort) i que són d'una actualitat esfereidora. El títol del llibre és Tenim  drets els catalans?, de l'Editorial Mediterrània. I ja us podeu imaginar per on van els trets. Els personatges entrevistats són: Cassià M. Just, Octavi Sarsanedas, Miquel Porter, Antoni Reig, Roser Veciana, Graciela Castelli, Lluís M. Xirinacs, Isabel.Clara Simó, etc. Són entrevistes breus sobre la realitat de Catalunya de l'any 2000 i avui dia moltes de les afirmacions encara són actualíssimes. Un bon llibret per fer-nos recordar que estem a anys llums de tenir totes els drets. Perquè ara sembla (i crec que és així) que tenim tots els deures i cap dret. I si no, penseu-hi i veureu....

I el segon llibre és Dietari final de Lluís M. Xirinacs. Editat per Ara llibres al setembre de 2007, fa un recorregut ràpid per la seu vida (tal i com ell l'entenia) i ens deixa el que diu el títol un dietari final, acompanyat de l'ACTE DE SOBIRANIA, conegut, crec, per tota aquella persona que alguna vegada s'hi va acostar de bona fe. DEP.

Bona vesprada.
valldalbaidi | CULTURA | diumenge, 12 d'octubre de 2008 | 17:00h
Aquests dies de pluja hem aprofitat per descansar, llegir i retrobar-nos amb gent estimada. Començàrem dimecres amb la vespra del 9 d'octubre a Salem. Els amics del BLOC havíem preparat una conferència al voltant de Jaume I. Enguany, com sabeu, celebrem el 800 aniversari del seu naixement. La conferència s'intitulava "Jaume I i Salem", dicata per l'arxiver d'Ontinyent i llicenciat en Història, Vicent Terol, d'Albaida. La conferència fou impartida amb les noves tecnologies que tenim a l'abast avui dia. I encara que no s'ompligué l'Auditori -l'Ajuntament havia programat al mateix temps una reunió sobre l'aigua a Salem-, res no li llevà l'interés per conéixer una miqueta millor i més el nostre rei fundador.
Ahir dissabte es féu lliurament de la Medalla d'Or de Bocairent a Paco Muñoz. En un ple extraordinari a les 12h00 i amb aquest punt del dia se li féu entrega després de llegir l'acord de l'Ajuntament en ple i per unanimitat de fa uns mesos. A Paco Muñoz hi ha molts motius perquè se li concedesca la Medalla d'Or de molts pobles, però el cas de Bocairent és, com a mínim, curiós. Allí fou un Paco Muñoz desenvolupà els nou primers mesos de diaca a l'Arxidiòcesi de València. Després s'ordenà sacerdot i fou enviat a Montserrat. I poc després penjà els hàbits i es dedicà a cantar en la nostra llengua (especialment per als xiquets i xiquetes del nostre País). Hi eren, a més de moltes bocairentines i bocairentins, Alfons Cervera, Enric Morera, Julià Engo, etc. 
Un cop acabat l'acte, férem temps fins l'hora del dinar-homenatge que tingué lloc al restaurant de l'Hotel l'Estació de Bocairent. Durant el dinar poguérem compartir tertúlia amb amics i coneguts del cada dia més nombros lobby valldalbaidí. I així fins que es feren les cinc de la vesprada, moment en què férem una visita a una família de Bocairent. De Bocairent eixíem cap a les 19h30. Fou un dia meravellós. El dia va estar ple de núvols però aquest fet no desbaratà per a res l'alegria que compartíem amb Paco Muñoz. 
Sols vull afegir que la intervenció del portaveu del PP em semblà fora de lloc. Sols digué que no volia fer un discurs polític en aqueix moment sinó manifestar l'adhesió del seu grup a la concessió de la Medalla d'Or. Aquestes breus paraules venien a ser una contestació sense cap tipus de trellat ni arguments contra el portaveu del BLOC. El portaveu en el seu torn de paraula vingué a fer una reflexió sobre la realitat cultural -sobretot musical- que duu a cap el govern valencià: silenciats, arraconats i menytinguts a Canal Nueve.
Paco, encara que ja va a deixar de pujar als escenaris, sempre estarà present en el col.lectiu de valevcianes i valencians que sabem què som, on volem anar i seguir essent (a pesar dels entrebancs que, cada dia més, ens posen els partits d'obediència espanyola). Bona vesprada.
valldalbaidi | CULTURA | diumenge, 12 d'octubre de 2008 | 00:51h
Les primeres ciutats apareixen a les planures de Mesopotàmia fa 9.000 anys i des d'aleshores la humanitat ha anat abandonat el camp. Sols a la Xina, uns 200 milions de persones han emigrat del camp a la ciutat. El que abans era un goteig ara és un torrent, sobretot a Àsia i Àfrica. L'atractiu de les ciutats és evident i freqüentment forçat per la nova organització del comerç internacional. Aquest destrueix els mitjans de subsistència dels xicotets camperols i en ocasions els llença de les seues terres de forma violenta mitjançant els conflictes armats que genera, com és el cas de Colòmbia.

Un terç dels que viuen a les ciutats (més de 1.000 milions de persones), ho fan en cabanes, sense aigua potable, sanejament o altres serveis. A mode d'exemple: Lagos, a Nigèria, tenia en 1955 menys de mig milió d'habitants i avui en té més de 10 milions. Bombai, a l'Índia, en tenia en 1955 tres milions i mig, avui s'aproxima als 20 milions.

Açò ho duc ací (des d'una reflexió de José Guarc) perquè, com els polítics de torn no facen res per tal que la vida als pobles, al medi rural, siga igual en qualitat i en serveis que a les ciutats, aquesta fugida cada vegada serà més. I ho dic per diverses raons. Però n'hi ha una que avui ja preocupa als pares de família bastant: un xiquet no té les mateixes oportunitats en un poble, com el meu, que en una ciutat com Gandia. Per què? Ací no tenim connexió a Internet en condicions. I podria afegir-ne unes quantes més. 

Bona nit.

valldalbaidi | CULTURA | divendres, 10 d'octubre de 2008 | 20:14h

Municipi situat al centre de les Valls o la Vall de Segó. La superfície del terme és muntanyosa per l’oest i plana a l’est. Les altures principals pertanyen als monts de Romeu i són: La Rodana, de 194 metres; l’Eixeve, de 339; i la Creu, de 346. El poble està situat en terreny pla, forma un sol nucli urbà amb la vila de Faura. Aquesta proximitat donà lloc que el 2 d’octubre de 1884 es constituira el municipi Vila de la Unió, integrat per Faura i Benifairó de les Valls, que quedà dissolt el 1906. La població ha augmentat notablement a causa de l’extensió del regadiu, actualment té prop de 2.000 habitants. La parròquia té per titular Sant Gil Abat i pertany a l’Arxiptrestat de la Baronia-Les Valls.

 

La troballa d’un tros de pedestal d’estàtua i d’una làpida romana, fan sospitar en l’existència d’una vila que compartí la grandesa de la proximitat de Sagunt. Els moros denominaven aquest indret Benifauró, del nom Fauró, va ser probablemente el resultat de la fusió de diverses alqueries contrafortants. El 30 de març de 1394 comprà la jurisdicció d’aquest lloc Bernat Vives de Canyamàs amb els de Santa Coloma de Quart, la Garrofera i els Frares, a la família del qual pertanyé el senyoriu fins principis del segle XVII. Durant l’època foral pertanyé a la demarcació de Morvedre. Després de l’expulsió dels moriscos en 1609, quedà pràcticamente despoblat. Joan d’Alpont, baró del lloc, segons consta en un text del 28 de desembre de 1610, prengué la iniciativa de repoblar-lo.

 

En 1536 s’erigí Benifairó com a parròquia independent amb l’advocació de Sant Gil, i es desmembrà de la vicaria de Sagunt. Constava aleshores de 45 cases de cristians vells i 25 de conversos. Té una ermita del segle XVIII en què es venera la Mare de Déu del Bon Succés. Celebra festes patronals al titular, Sant Gil, al Sagrat Cor de Jesús i a la Mare de Déu del Bon Succés.

 

Faura, en un principi pertanyé a la jurisdicció de Sagunt. En 1473 es constituí en senyoriu pel rei Joan II, que el donà a Pere Raimon de Montsoriu. En 1647 el rei Felip IV el transformà en comtat, i passà després a la família dels Vives de Canyamàs, que el va possseir, juntament amb Benifairó, fins la supressió dels senyorius en 1814. Té uns 2.800 habitants. La parròquia està dedicada als Sants Joans i pertany a l’Arxiprestat de la Baronia-les Valls.


PD: Demane que llegiu també l'anterior post. Gràcies.

 

valldalbaidi | PERSONAL | divendres, 10 d'octubre de 2008 | 20:08h
Hauria de tenir penjat el post d'avui sobre el poble de Benifairó de les Valls. Fins a aquesta hora no me n'he sortit. A part de la connexió tercermundista que tenim al poble (és el que mossén Gàlim anomena Internet a pedals), ara em fan "boicot" des de Telefónica. No sé ja on recórrer. Açò comença a ser un "patiment" (i no quantifiquem el temps perdut... de cap manera). Com a protesta ací us deixe la cara del president de Telefònica perquè "jugueu" si en teniu ganes. Bona vesprada (per dir alguna cosa)
valldalbaidi | POLÍTICA | dijous, 9 d'octubre de 2008 | 12:53h
Jaume I entra a la ciutat de València. 9 d'octubre de 2008: si Jaume I tornara avui a la ciutat de València... què penseu que faria? Al llarg del 2008 s'han representat a diversos llocs (i fins i tot s'han editat diversos papers) sobre quina seria la seua reacció. Però la que, per damunt de totes -al meu entendre- destacaria és que "SENTIRIA VERGONYA DE L'ESTAT D'AQUESTA TERRA AVUI DIA". I per què? Sols cal fer un recorregut mental per la realitat del nostre País i ja veureu si l'ínclit rei podria estar orgullós de la seua fundació avui dia. Fa pena... a la ciutat de València sols un 7% fa servir la llengua del seu rei fundador, a les Corts ni s'escolta aquest dolç parlar, Canal 9 -ja no parlem de la constant manipulació- ja és Canal Nueve, al Batxillerat públic han desaparegut totes les unitats en valencià, a l'ESO cal no explicar com està l'escolarització en valencià, etc. Com sempre dic, podria seguir... però ho deixe ací. 

Crec que avui més que mai cal el crit del nostre rei: VERGONYA, CAVALLERS, VERGONYA!.

Bon dia.

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Visites al bloc

Visites a la portada
  • Avui: 62 visites
  • Aquesta setmana: 750 visites
  • Aquest mes: 750 visites
  • Des de l'inici: 125657 visites
Visites a les entrades
  • Avui: 264 visites
  • Aquesta setmana: 2128 visites
  • Aquest mes: 2128 visites
  • Des de l'inici: 568797 visites

Categories