M'ha arribat aquest decàleg, obra d'Alvaro Solís, que us deixe en la nostra llengua. Avui és més necessari que mai aquest decàleg.
EDUCAR en la convicció de la igualtat humana contra tot tipus d'exclusió.
RESPECTAR totes les persones, encara que no compartesques necessàriament tots els seus costums i actuacions.
NO CONFONDRE interculturalitat amb folclorisme.
PRENDRE els aprenentatges com a mitjans als servei dels fins educatius.
ESFORÇAR-NOS perquè totes les activitats d'aprenentatge siguen significatives per a tots, especialment per als alumnes dels grups minoritaris.
EVITAR els judicis temeraris sobre les famílies dels alumnes.
NO CAURE en agrupacions homogènies d'alumnes.
PERMEABILITAT amb el medi. Reconéixer la nostra ignorància, els nostres prejudicis i models fets i la necessitat d'una formació permanent específica.
FLEXIBILITAT per al canvi.
FLEXIBILITAT sobre l'acció.
I el perquè d'aquest decàleg és claríssim si tenim en compte:
CURS 2006-07 ALUMNES ESTRANGERS NO UNIVERSITARIS: 608.040 42,9% procedia d'Amèricva Llatina 28,3% d'Europa 19,5% d'Àfrica i el 4,8% d'Àsia i Oceania.
PER COMUNITATS AUTÒNOMES ON MÉS ESTUDIANTS DE FORA HI HAVIA (I SEGUEIX HAVENT-N'HI): ILLES BALEARS: 13,6% LA RIOJA: 12,9% MADRID: 12,9% MADRID: 12,4% CATALUNYA: 11,3% PAÍS VALENCIÀ: 11,2% MÚRCIA: 11,0% ARAGÓ: 10,1% NAVARRA: 9,7% ASTÚRIES: 3,8% EXTREMADURA: 2,6% GALÍCIA: 2,8% i CEUTA: 1,5%
Crec que amb les dades anteriors (cooresponents als curs 2006-07) no cal més explicacions. Bona vesprada.
Les valencianes i els valencians ja sabeu quina és la realitat del nostre País (i concretament en allò que s'ha anomenat EpC ho sabeu més encara). Tenim un govern que no respecta la llei, dicta disposicions contràries al que estableix la legislació vigent i fa i ens fa fer (el que és més greu encara) el ridícul davant de la resta de l'Estat. I si no, aneu a aquest enllaç i veureu les darreres notícies i entrevistes al voltant d'EpC.mireu aquests titular de la premsa d'ahir. I llegiu ací l'entrevista que li feren a Cristina Manrique, professora d'anglés a l'ies d'Altea apercebuda de sanció. Crec que, si el TSJV no falla prompte, l'afer pot arribar a situacions "impensables" en un estat de dret, cosa que tant els agrada dir als militants i polítics del PP...
Crec que no cap més cinisme en tantes poques lletres. I perquè en tingueu una visió d'un gran valencià i millor persona, Francesc de P. Burguera, de Sueca, ací teniu l'article d'avui a EL PAÍS: Garcia-Gasco hijo adoptivo.
Us
recomane la lectura del barrer llibre de Ferran Torrent, Només socis, editorial Columna. Com tota la literatura de Torrent,
aquest Només socis no ens deixa
indiferents. Almenys et passes unes estones entretingut amb els afers dels ja
coneguts personatges Butxana, Tordera, etc. Com podem llegir a la contraportada
(i per no descubrir res de la trama)… “Un viatge a Viena per descubrir-hi un
valencià perdut al laberinte de la història del segle XX, un peculiar traficant
de noves identitats, una aposta tan desmesurada com improbable, una bellíssima
espia que respon tan sols al nom de Carla, un joc amb les difuses fronteres entre
realitat i ficció, un país en venda al mig del mar i una intriga internacional
amb l’epicentre a València… són alguns dels elements que conformen la trama d’aquesta
última i sorprenent novel.la de Ferran Torrent.” Doncs això. Si en voleu saber
més agafeu el llibre i no us en penedireu.
I
al núm. 1266 d’EL TEMPS, l’estimat autor Joan F. Mira Espriu l’article SENSE PAÍS
(EL TEMPS QUE CORRE), article d’obligada lectura per part de tot/a aquell/a que
s’estime una miqueta aquesta terra que, si no fem res i prompte, deixarà de ser
nostra. A la ciutat de València en pocs anys ha baixat el percentatge dels
valencianoparlants (crec) un 10% (i això amb una AVL… no havíem quedat que l’existència
de l’AVL era per tal de fer que el valencià fóra normal –normalitzat ja ho està-¿)
Però sembla que no. Per cert ja fa temps que no se’n parla. Però segueixen
cobrant els acadèmics? Crec que sí. En fi…
Us
deixe l’acabament de l’article: “Ja sé que contra això hi ha una doctrina de
gran pes, segons la qual cal donar suport a un partit gros, nacional espanyol i
més o menys d’esquerra, simplement perquè és molt gros. Impedint, de passada,
que un de petit, del país propi, arribe a ser mai prou gran. És un mètode infal.lible
cap al no-res: un cercle suïcida i perfectamente viciós. Itanmateix, i entre altres coses, el
creixement del nacionalisme polític és l’única possibilitat, l’única, que en un
futur pròxim la dreta espanyola perda el poder al País Valencià. I sobretot, l’única
possibilitat que el país siga visible i real com a país. Qui no ho veu, és que
hi veu molt poc. O que acepta un futur sense país: que no li importa gens, no
li interessa.”
Maria de Mar Bonet cantava aquest tema del poeta LLuís Serrahima. El fet que m'haja enrecordat ha vingut provocat perquè, durant el Correllengua de divendres a Gandia, Maite Peiró Català, regidora del BLOC a l'Alqueria de la Comtessa, fou ferida pel llaçament d'una pedra, cosa que li ha costat 12 punt de sutura i no pot obrir l'ull de moment. No cal dir d'on venia la pedra i quina ha estat l'actuació de les forces de seguretat. De moment no hi ha hagut detinguts. Vull que aquesta xicoteta introducció siga una mostra de solidaritat amb la persona ferida i que, d'una vegada, s'acabe amb la impunitat amb què alguns actuen al PV, sobretot contra persones (i locals) que l'única cosa que fem és intentar viure en valencià a la nostra casa (el nostre País).
I ja que el desgavell a l'ensenyament públic al PV és d'una magnitud que farà falta molt de temps per endreçar-lo (si és que no hi arribem tard), vull deixar-vos algun text que cal llegir i tenir en consideració pares, mares, alumnes, professors, professores, mestes valencianes i valencians perquè, d'una vegada, s'acabe amb aquest "teatre" (per dir-ho suaument) en què s'ha convertit l'ensenyament públic (i concretament EpC). Bon dia.
VICENT BROTONS , Cal continuar creient en l'educació bilingüe (Levante-EMV)
Municipi situat al marge esquerre del riu Girona. La
superfície del terme és plana al nordoest i muntanyosa al sud. Les altures més
importants són: el Tossal de Cendra, 293 metres; Sigilo, 355; i la Llometa de la Parra, 279. Drenen el terme
el barranc dels Trullers i el de la
Cova, afluentes ambdós del riu Girona. Existeix en l'esmentat
terme la cèlebre cova de les Calaveres, anomenada així per la troballa
d'algunes en 1768, amb motiu d'una inspecció que es va fer al seus pregons
corredors, les quals procedien, sense cap mena de dubte, d'alguna altra
expedició anterior que es va fer en temps dels moros, que donà lloc a una
polèmica llegenda d'encanteris i tresors. En 1843 es féu una incursió i es
trobà un manantial d’aigua, que s’aprofita per al consum i el rec. En les excavacions
que darrerament s’han realitzat han aparegut materials del paleolític superior,
edat del bronze i època ibèrica. També una rica sèrie d’ossos d’animals que
informen sobre la fauna al paleolític superior. A la muntanya hi ha pins i
pasturatges d’hivern, que han estat utilitzats per a l’alimentació dels ramat llanar.
Hi ha una xicoteta indústria de ceràmica i s’explota una pedrera d’arena. El poble
es troba situat al vessant nordoest del mont Sigilo. La población s’ha
mantingut estable la darrera centúria. Actualment té uns 860 habitants. La
seuas parròquia té per titular la Santíssima Sang de Nostre Senyor Jesús i pertany
a l’arxiprestat del Marquesat de Dénia.
Va ser una alqueria àrab, que pertanyé, igual que altres, a
la família Cardona. Al segle XVI passà a l’almirant d’Aragó, Francesc de
Mendoza, fill del Marqués de Mondéjar. Últimament tingué el senyoriu el baró de
Santa Bàrbera. En 1609 estava habitada per 50 famílies de moriscos, i quedà deserta en ser expulsats, es poblà després
a poc a poc. Estigué agregada a l’ajuntament
d’Orba fins 1802, any en què aconseguí la indepèndencia municipal.
Habitat l’indret per moros, l’església es construí abans de
la seua conversió., depengué, en un principi, de Dénia, incorporant-se a Ondara
en 1535 i finalmente a Orba, de la qual se segregà en 1802. El temple és
modern, i els altars, construïts respectivament, en els anys 1818 i 1819,
ostenten imatges de bastant valor artístic. En 1857 es construíi el campanar i
el cor de l’entrada i s’amplià el temple. Se celebren festes a la Santíssima Sang
i a Santa Bàrbera i el Xiquet Jesús.
Per què? Molt senzill. És tanta la "burrera" i la "incoherència" dels nostres polítics (i quan dic "nostres" i "polítics" em referesc a "quasi" la seua totalitat) que ja no cal que penses massa per fer un apunt. Te'ls donen fets. I si no, mireu aquest titulars:
I si en voleu més llegiu aquestes cartes al director de Sebastián Fernández Izquierdo, Altos cargos (EL PAÍS) i La cultura del esfuerzo, de Federico Gómez Pardo (EL PAÍS).
I l'article de Xavier Rubert de Ventós, El español, ¡qué gran Lengua! (EL PAÍS) acaba així:
Acabe de llegir a EL PAÍS (edició valenciana) l'article de José Gimeno Sacristán, Catadràtic de Didàctica i Organització Escolar de la Universitat de València, Un esperpento original. Si voleu saber els motius de la trista realitat de l'escola valenciana i pública sols cal que llegiu aquest fragment. Si en voleu saber més, llegiu-lo sencer a continuació.
Con la idea de corregir la agenda (antes de que nos entretengan con
las ventajas de los uniformes) yo les plantearía temas como los
siguientes.
¿Qué explica el que en el sistema educativo
valenciano logren graduarse en el Bachillerato menos jóvenes que la
media española, ocupando el cuarto último puesto entre todas la
Comunidades Autónomas incluidas Ceuta y Melilla. Un 38,8% frente al
44,4%?
¿Por qué la tasa de acceso al Bachillerato es de las más bajas del Estado, ocupando el décimo quinto lugar?
¿Por
qué nuestros alumnos de ESO tienen peores resultados que los del resto
de España, además de que en ese nivel el porcentaje de graduados en los
últimos diez años, en la Comunidad Valenciana ha descendido un 5,1%,
mientras que la media española lo ha hecho en un 3%?
¿Por qué la
Comunidad Valenciana es la última del Estado en alumnos dentro de
Programas de Garantía Social (4,9% frente al 8,5%)?
¿Por qué los
estudiantes valencianos que a los 15 años están en el curso que les
corresponde a esa edad son menos que la media nacional y en los últimos
diez años ese indicador ha bajado el triple que en el resto de España?
¿Por qué la tasa de escolarización a lo tres años es la penúltima entre todas las Comunidades Autónomas?
¿Por
qué en la Comunidad Valenciana el porcentaje de alumnos becarios en
Bachillerato y Formación Profesional es del 13,6%, mientras que la
media española es del 16,9%?
¿Qué están haciendo en el Gobierno
para que la Comunidad Valenciana sea la última en cuanto al número
medio de ordenadores por profesor y por unidad o grupo y en el
porcentaje de centros con conexión a Internet con ADSL?
De la
vergüenza de las aulas en barracones impartiendo la Educación para la
Ciudadanía carecemos de datos estadísticos para poder comparar, pero
seguramente tendremos posiciones con dígitos más altos. No les
ahorremos explicaciones al respecto.
La crisi... la paguem, com sempre, els de sempre. Llegia una carta al director ahir que expressa molt bé el que passa quan hi ha crisi. I si no, contesteu a la pregunta que es feia l'autor del text: per què no socialitzen també els guanys en èpoques de vaques grosses? La carta, si la voleu llegir, la teniu a continuació més avall.
I també trobe que cada vegada som més els que ens estem plantejant de no exercir més el dret a vot. Per què? Perquè, una vegada tenen el vot, se n'obliden fins que passen quatre anys. I si no, llegiu la carta al director que escrivia ahir Aurelio López González, de Barcelona. I és que, a pesar que la democràcia és un bon sistema polític, cada dia augmenta la llista de greuges comparatius amb els ciutadans normals i corrents.
Ahir també a l'edició valenciana d'EL PAÍS trobàvem un article de Neus Caballer, PARA QUÉ ESTUDIAR. Los jóvenes desmotivados abandonan los estudios para "trabajar y ganar más". Ací el teniu.
I també us deixe l'article de Paco Mariscal, Sombras otoñales (EL PAÍS)
Fa uns dies feia referència a la pobresa al PV. I ahir el Liante tornà a dedicar dues pàgines a aquesta realitat. Vull sols destacar unes dades:
567€ és la xifra que marca el llindar de pobresa al PV, és a dir 6.810€ l'any.
Càritas ha atés unes 38.000 persones durant l'any passat.
Aturats de la construcció, mares solteres i persones grans soles formen el perfil principal de l'exclusió.
La conselleria d'Educació que "duu" el forense Alejandro Font de Mora aixecarà acta als instituts que es negaren a impartir Educació per a la ciutadania en anglés. No cal comentaris.
I us vull recomanar la lectura de tres articles:
Jesús Navarro, ¿Dónde está el cielo republicano? (LEVANTE-EMV)
El fartet és un peix autòcton amenaçat pel deteriorament del medi ambient i la presència d'espècies invasores com el peix mòmia, que altres anomenen pez pirañita. Salvem el fartet del PP! Fem fora de la Generalitat mòmies i piranyes!
