Aquest dimarts, 23 de maig, Ràdio 7 Vallès, la ràdio de Granollers, ha fet el 25 aniversari. És evident que l'ampli programa de celebracions, actes commemoratius i altres "festejus" demostren l'interès que l'Ajuntament de la ciutat té envers el que va ser el primer mitjà de comunicació audiovisual granollerí.

Ironia. Els 25 anys de l'emissora no han merescut més que una nota de premsa del Consistori que, malgrat els esforços dels professionals del gabinet de comunicació, no pot amagar qui és la germaneta pobre.

Perquè parlar del 1995 com a punt de rellançament quan realment va significar la mort d'un model de ràdio, de servei, d'entorn, em fa pena. Que un ajuntament s'engresqui perquè la seva emissora fa radio fòrmula, m'entristeix. Que no es reconegui que amb la TV la ràdio va passar a ser un mal a sostenir, és comprensible. Però que la nota acabi dient que la ràdio acabarà sofrint els canvis de la TDT sense presentar un idea de futur, quina serà la seva sortida, em sembla preocupant i irresponsable.

Jo sóc poc objectiu perquè per a mi Ràdio 7 Vallès, on vaig aprendre a fer retransmissions de futbol, té cares i noms. I no me la imagino sense elles. La primera cara es diu Elisenda Cuquet. La segona Paco Agudo. Ningú no els pagarà, no el que han fet per l'emissora, sinó per ensenyar la feina a molts joves vallesans. Joves nous periodistes que han complert la beca universitària al costat d'estrelles de TV3 però que només han après o han pogut aprendre l'ofici al costat d'aquests professionals.

Per això vull posar l'Elisenda i en Paco, com a exemples d'aquests 25 anys. De dedicació, de feina, com a exemple per als futurs periodistes.

La Diputació de Girona ha fet públic un informe on es detecten més de trenta irregularitats en la tramitació, aprovació i execució de les obres del Tren d'Alta Velocitat (TAV) entre Llinars del Vallès i la frontera amb l'Estat francès. L'advocat especialista en dret administratiu i mediambiental Eduard de Ribot considera que el Ministerio de Fomento i el Departament de Medi Ambient han fet un "control deficient" del compliment de l'impacte ambiental i que les mesures correctores són insuficients. Per això, proposa paralitzar les obres fins que es resolguin les irregularitats.

L'informe és concluent però una passejada per les obres en el tram entre Llinars del Vallès i Sant Celoni també permet constatar l'estrip que el TAV fa sobre el territori. I si bé és cert que el progrés social a vegades ha de suposar efectes sobre el territori com el d'aquest nou cavall d'Atila, el debat és si realment els perjudicis queden compensats amb escreix pels beneficis.

I aquest és el cas. Tenim un tren que no se sap ni quan passarà ni a quina velocitat circul·larà, que no és apte per portar mercaderies i que s'aturarà cada 100 quilòmetres aproximadament. Que tot just s'ha definit com travessarà Barcelona, amb malestar veïnal, i que encara no se sap com travessarà Girona. Que, sent optimistes, arribarà el 2007 a Barcelona i el 2009 a Figueres i d'aquí a París quedarà pendent del que vulgui fer l'Estat francès.

Si avui el desenvolupament de companyies aèries de baix cost ja ens permeten anar de Girona o Reus amb ofertes per menys de 50 euros, quin preu haurà de tenir el bitllet del TAV per ser competitiu i quan haurà de durar el trajecte? I a quatre anys vista, com s'haurà desenvolupat aquest mercat amb l'aparició de noves companyies de vol de les mateixes característiques com la que acaba de crear Iberia?

Manel Balcells (ERC), el superbreu, passarà a la història com el conseller de la Generalitat del Vallès Oriental amb una estada més curta al govern. D'aquesta manera, supera el rècord que va establir Jaume Roma (CiU), el breu, de sis mesos i mig. El motiu de la sortida de Balcells i l'expulsió d'ERC, segons afirmen des dels mitjans de comunicació als opinadors independents de partit, és que el govern de la Generalitat havia de tenir una posició única davant el referèndum de l'Estatut. Si aquesta premisa és certa, genera unes quantes preguntes:

1. Les posicions del Tripartit davant el referèndum de la Constitució europea eren diferents i ningú no va plantejar cap trencament. Llavors, la Unió Europea, el Parlament Europeu i tota la resta de mandangues europes només són un balneari que han creat per prejubilar polítics que fan nosa als partits?

2. Fins ara els governs no havien de tenir "una posició única" davant els referèndums sinó complir la llei, que els obliga únicament a incentivar el vot. Per tant, a partir d'ara serà normal que els governs facin campanya?

3. Zapatero va assegurar que aprovaria l'Estatut que sortís del Parlament. També ho van assegurar CiU, PSC i ICV. Per tant, si Zapatero va mentir també ho fan els que recolzen l'Estatut de la Moncloa?

4. L'Estat espanyol no accepta el que proposa Catalunya, encara que ho facin el 90 per cent dels ciutadans a través dels seus representants. Per tant, per a què serveix l'Estat espanyol?

El Consorci Universitari de Nuoro, a Sardenya, m'ha convidat a fer un màster sobre premsa digital per a estudiants de traducció de llengua sarda. Aquestes coses, a banda de fer il·lusió, permeten fer una posta al dia: reflexionar sobre la situació actual de la premsa digital, els nous models, els que han marcat camí, les grans polítiques... I evidentment, s'arriba al punt que s'ha de parlar del paper de la proximitat de la premsa digital.

Per aquest motiu, he volgut donar un cop d'ull a com està el Pla Director de la Societat del Coneixement de Canovelles, Granollers, les Franqueses i la Roca per veure si en podia traslladar alguna aplicació. D'entrada, he intentat entrar a la pàgina web i he observat que no s'hi pot accedir perquè "no tinc permís". Tan maca que era, abans! És curiós com una pàgina web destinada a la Societat del Coneixement necessita de permisos especials i, a banda d'una àrea privada de treball que semblaria lògica, no disposa, si més no, dels documents públics de treball, els membres,...

Sigui com sigui, per trobar les 54 pàgines del Pla Director de la Societat del Coneixement de Canovelles, Granollers, les Franqueses i la Roca, que té una vigència 2003-2007, s'ha de visitar la pàgina de Localret. En recomano una lectura atenta a aquells que tinguin una estona aquests dies del pont del Primer de Maig i que comparin objectius i concrecions.

El peatge de l'autopista de Mollet, ciutat que no té cap peatge perquè és a la Llagosta, finalment podria possiblement tenir una opció més o menys provable de ser gratuït en un termini proper o llunyà. Això és el que s'ha plantejat en la darrera reunió del Consejo de Ministros de l'Estat.

L'anunci, però, té lletra petita. Per aconseguir la gratuïtat del peatge s'ha de tenir un Via T, passar almenys 8 vegades al mes per la barrera i viure a la zona propera al peatge (no diu si s'ha d'haver nascut en dia senar, també). Ara caldrà veure com s'estableix el criteri "zona propera". Si els criteris són uns quilòmetres a l'entorn bé pot passar que sigui gratuïta per als veïns de Ripollet (Vallès Occidental), que no la fan servir pràcticament, i de pagament per als de Caldes, Granollers o Sant Celoni. També pot passar que hi hagi una allau d'empadronaments a la Llagosta i Mollet que converteixin en anècdota els tinglados dels períodes de preinscripció escolar. O que les oficines de la Caixa de la zona no donin a l'abast a obrir llibretes.

Però el Ministerio de Fomento encara ha fet un altre anunci. Ha assegurat que amb les inversions que s'estan fent actualment es reduirà en 15 minuts el trajecte de la línia de tren entre Barcelona i Vic. Si es té en compte que actualment els trens tot just van a 50 quilòmetres per hora, a menys velocitat que no anaven el 1995, voldrà dir que amb les inversions que s'estan fent actualment el tren anirà a la mateixa velocitat que fa 10 anys.

Un estudi que ha fet la Diputació de Barcelona assenyala que gairebé el 90 per cent dels vehicles que circulen per la Rambla de Vallromanes ho fan per sobre dels límits màxims establerts. El tema, llegit així com el reproduïa l'agència Efe divendres, fa pensar que la gran majoria de tots plegats som una colla de ximples incívics.

Però la cosa canvia si anem a buscar El 9 Nou de divendres, que també es feia ressò de la notícia, però acompanyada d'una aclaridora fotografia. La imatge, que signa la fotògrafa Griselda Escrigas, és la del tram que va de l'entrada del poble fins a la plaça de l'Església i s'hi veu en primer pla un senyal de prohibit circular... a més de 20 quilòmetres hora!

És evident que per a això no calia un estudi. Evidentment, el 90 per cent dels vehicles deuen circular a més de 20 quilòmetres hora tret d'un 10 per cent que estan aturats perquè se'ls ha calat el cotxe intentant anar a la velocitat reglamentària.

Tothom que tingui un cotxe normalet sap que en segona velocitat, sense prémer el pedal del gas, es va a una marxa superior als 20 quilòmetres per hora només per l'acceleració normal que necessita un motor per no calar-se. Ja no cal dir si el cotxe és més gran, del tipus que el Parlament de Catalunya posa a disposició dels portaveus dels grups polítics.

Només venen al cap dues raons per limitar a 20 quilòmetres hora la velocitat. La primera, que l'Ajuntament de Vallromanes, en una campanya de promoció de l'esport, vulgui que els veïns, a l'entrar al poble, aturin el cotxe i l'empenyin fins a la porta de casa. L'altra és que alertin d'un d'aquests ressalts a la carretera que ara s'han posat tan de moda. Però, si és aquest darrer cas, també només ve al cap una pregunta. L'administració la paguem per treure sots de la carretera o per afegir-n'hi?

Cal aplaudir les administracions que vetllen per la seguretat dels seus administrats i limiten la velocitat a 50 o 40 quilòmetres hores en els nuclis habitats, amb escoles properes o equipaments públics. Per els 20 quilòmetres hora els superava en bicicleta Lance Amstrong al Tour de França en els trams més durs de l'accés al Tourmalet.

Una excavació arqueològica a la plaça de Prat de al Riba de Mollet ha posat al descobert unes importants restes medievals. D'entre elles, en destaca una tomba del segle XII amb l'esquelet d'una dona força ben conservat. Una troballa que l'alcalde de Mollet, Josep Monràs, ha qualificat com la de "la primera molletana".

Val a dir que les manifestacions de l'alcalde m'han generat una certa sorpresa i he recorregut immediatament al web de l'Ajuntament de Mollet. Allà s'hi diu que "les primeres referències escrites conegudes de Mollet del Vallès com a poble són del segle X. En dos documents de l'any 993 ja apareixen citats el nom de Mollet, transcrit com Moledo, i l'església de Sant Vicenç, el campanar medieval de la qual encara es conserva".

És evident, doncs, que si al segle X ja existia un nucli de Mollet difícilment es pot parlar de la troballa com "la primera molletana". De no ser que, entre els segles X i XII a Mollet no hi hagués viscut cap dona, cosa poc provable perquè el futur de la ciutat hauria estat en seriosos dubtes.

El costum de buscar sempre el "primer", val a dir, el tenim tots plegats. Però que sigui les restes més antigues trobades fins ara no vol dir que corresponguin a la "primera molletana". Perquè bé podria passar que en futures excavacions es trobin jaciments anteriors. I llavors l'avui "primera" passaria a ser la "segundona". I aquesta, suposem que bona dona, segur que no s'ho mereix.

No som una nació. Ja ho pot dir l'Estatut, però no ho som. Cap nació tindria com a màxim representant un personatge que, després que s'hagi amenaçat els seus ciutadans de ser passats per l'exèrcit, respongués que "observa amb tranquil·litat i confiança com l'Espanya 'gran nació' del rei Joan Carles i l'Espanya plural de José Luis Rodríguez Zapatero van adquirint arrels i mereixen el respecte creixent de la comunitat internacional i dels mateixos pobles d'Espanya dels que parla la Constitució Espanyola".

Pasqual Maragall no defensa cap nou Estatut per a Catalunya. Defensa les competències d'una 'Diputació grossa', que és el que està convençut que governa. I per aquest motiu, interpreta l'estira i arronsa amb Madrid com una negociació política. No com una batalla pel que amb dignitat creu que pertoca al poble que representa.

Avui, Pasqual Maragall no ha tingut ni la decència de presidir un partit entre el Barça i l'Espanyol. Ha estat la mà dreta de Daniel Sànchez Llibre. No se sent el president del país d'aquests dos clubs catalans. S'asseu al costat d'un d'ells, li sosté la pantalla on es repeteixen les jugades, i potser, com a mà dreta, li obre una llauna de cloïsses d'unes reputades espècies i conserves.

Per cert, que al costat del president del Barça tampoc no hi era el conseller Primer, Josep Bargalló, sinó el Delegat del Govern de l'Estat a Catalunya, Joan Rangel. Quantes coses clares deixen, tan sols, mirar la llotja d'un partit de futbol! 

La compareixença de la consellera Montserrat Tura aquest dimecres, 8 de juny, al Parlament de Catalunya, ha estat la pitjor manera de reconduir les coses a Berga. No vull entrar en si té molta, part o gens de raó en la manera com ha portat la seva intervenció, allà els seus assessors i la seva consciència. Però si ella mateixa fa una petita anàlisi convindrà que no és just que la conclusió del seu discurs és que rebin les pitjors conseqüències els joves que han estat les víctimes d'una agressió injustificable.

Va, pensem-hi. Com es pot recriminar als organitzadors del concert falta de seguretat i assistència? Tothom sabem com funcionen aquestes coses i sabem que, si es fa aquest concert, és perquè es disposa del vist-i-plau de l'Ajuntament fins al punt que està inclòs al programa d'actes. Si en la propera festa major de Mollet del Vallès hi hagués -esperem que no-, un incident en un acte organitzat pels Morats o els Torrats, abocarà la responsabilitat la consellera en aquestes colles de joves dels seu municipi o potser l'administració local hi tindrà alguna cosa a veure?

Aquestes manifestacions, a més de fer enfadar als joves que han estat víctimes d'aquests fets i amb tota la il·lusió del món organiten aquests actes, desincentiven el poc jovent actiu que ja ens queda al país. Els volem organitzant concerts, actes, trobades... o els volem consumint lleure i mam prefabricat a la barra de qualsevol discoteca que, això sí, deuen complir totes les normatives?

Si del que es tractava era de refer ponts que s'havien trencat, el més gran desencert ha estat citar tot un seguit de desencontres entre el jovent de Berga i el cos dels Mossos d'Esquadra. Segurament, basats en informes fets des del punt de vista dels agents però que podrien ser rebatuts també des del punt de vista de molts ciutadans. Tant és si els Mossos sopaven o no a Cal Rosal. Fins i tot, s'ha de dir que hi tenien dret perquè, enmig de la feina que suposa els dies forts de Patum, també els toca gaudir i descansar com a persones que són. Però vol declaracions on s'explica que el dispositiu policial es relaxa el divendres perquè és el dia més tranquil?

Es bo saber si alguna cosa ha fallat per evitar que es repeteixi. I en aquesta compareixença al Parlament, quan es tractava de saber si havia fallat alguna cosa per evitar que es reproduís, s'ha preferit engegar el ventilador de la merda sobre el jovent de Berga. És la tàctica que es fa servir quan se sap que algun dubte plana sobre l'actuació que s'està qüestionant.

Algun dia s'haurà de parlar de tot plegat, per totes parts, i sense voler salvar el propi cul. Si hi havia uns serveis socials i educadors de carrer atents a uns joves que feia temps se sabien conflictius, si va ser correcta l'entrada dels Mossos al Berguedà (no fa una dècada, sinó el 1998) fent-se respectar com la Guàrdia Civil enlloc de fer-se entrendre; si es va encertar suspenent la Patum de dissabte deixant una ciutat refregant-se i obrint-se encara més la ferida en cada encontre al carrer Major; si l'Ajuntament de Berga havia de comportar-se com un portaveu del Departament d'Interior o havia de liderar la resposta al fets...

No s'hi val el Tot va molt bé, senyora baronessa i la culpa és dels ciutadans radicals que no respecta la policia i, a més, pressionen els jutges. No obrim més escletxes. Perquè, si s'han de dir les coses pel seu nom, els berguedans que tan malament tracten els Mossos d'Esquadra no van ser els responsables dels fets. En Josep Maria Isanta no va morir per culpa dels independentistes radicals que fa molt temps s'enfronten als Mossos d'Esquadra. A qui es vol enganyar?

Avui hi ha una plataforma d'entitats que amb més o menys encert intenta reconduir les coses i, precisament, l'administració amb posicions com la de la consellera és qui li posa es coses més difícils per tranquil·litzar els ànims.

Per fer enfadar al personal ja hi ha el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya que, enlloc d'investigar perquè es va deixar anar 48 hores abans dels fets un dels detinguts que estava en recerca i captura, acusa els berguedans de no deixar treballar amb llibertat a la justícia. Això, segurament, deu fer confiar molt als bergeudans en la justícia. Com en la policia.

Convido a la consellera Tura a visitar, aquest dissabte, o el que ve, una bonica discoteca a tocar de Sant Celoni on hi ha uns vailets que no tiren pedres contra els Mossos ni res de res. Són molt bons nois, només prenen pastilles i van amb el cap pelat i insígnies nazis tatuades fins a l'escrot. Només perquè, sabent que a mitjans de juliol hi ha l'acampada jove de les JERC a Sant Celoni, i que tots dos col·lectius es poden trobar en el primer tren de la matinada en direcció a Barcelona, previngui alguna desgràcia com la de Berga. No sigui cas que la culpa sigui encara d'aquests peluts independentistes que són hostils amb els Mossos.

Aquest matí he obert el diari i... ves per on, he decidit fer-me 'blocaire'. Estic content, tot va tant bé! TV3 és el mitjà públic més plural i amb més consciència del país al que serveix del món; els partits catalans són tan radicals i sobiranistes que cal una reacció immediata de l'espanyolisme oprimit per posar-hi fi; tenim una justícia que tan sensible que fins i tot un poble dolgut per la mort d'un dels seus joves la pot fer trontollar; tenim claríssim que la literatura catalana és la que s'escriu en qualsevol de les llengües que algú parli a Catalunya; farem un Estatut tan a gust de tothom que amb l'exemplar regalaran una lleca de pà per sucar-hi... I amb el finançament que obtindrem ens sobraran calers per fer el Quart Cinturó, la línia d'alta tensió Folgueroles - Picamoixons i un Tren d'Alta Velocitat que unirà totes les capitals de comarca (el dia que decidim com queden les comarques, és clar!).

Tot va molt bé, senyora baronessa!