Per a desgràcia del valencians en el tema del finançament, com en tants altres, el seu partit, el PP, així com el PSOE no han pensat mai amb els veritables interessos dels valencians i valencianes. Ja sap, “tanto monta, monta tanto…”.
   |  |
Tirant al blanc
|
|
Hi ha molts socialistes valencians que saben que amb l'arribada d'Alarte i la seua executiva – només aprovada pel 62% dels congressistes - no se solucionaran els veritables problemes del socialisme valencià. No esperem doncs que millore el comportament del nostre alumnat, futurs ciutadans, pel fet de tindre una matèria , d'una hora setmanal, que el què fa no és ni més ni menys que assignaturitzar uns valors, unes actituds i uns comportaments que tots hem de compartir. L'educació del nostre alumnat per ser un bon ciutadà ha de ser una tasca de tots, no sols dels centres educatiu, i ara d'una assignatura que es diu EpC, sinó també de la resta de la societat.
 No sé si coneixeu la campanya "Llegir en valencià" que està portant a cap la Fundació Bromera i altres institucions. En unes fitxes comarcals als pobles de la Vall de Biar ens inclouen en l'Alt Vinalopó. Caldria contestar-los. Podeu fer servir aquest model i lliurar-les a les entitats que han col·laborat.  Que un poble com el Camp de Mirra, que no arriba als mil habitants, anys rere any ens represente el seu Tractat d'Almisrà, i ara, a més a més, siga capaç d'organitzar tot un programa d'activitat per commemorar aquesta efemèride, és tot un acte de gosadia, de dignitat i d'heroïcitat, en un país com el nostre que tant lleugerament dóna l'esquena al seu passat històric.
El PSOE i el PP podran recórrer la proposta de consulta al TC, i aquest amb tota seguretat, faltaria més!!, els hi donarà la raó. Diran que és anticonstitucional, que el poble basc no vol aventures, que són una minoria i no se quantes bajanades més, però el full de ruta del lehendakari Ibarretxe està fixat. El poble basc és intel·ligent, pacient i té molt clar el què vol. Només cal esperar, com la fruita, el punt idoni de maduració. Amb aquests accelerats canvis, recanvis i més canvis, que encara duren per desgràcia, vostés comprendran que la Comunitat Educativa, i en especial el professorat, estiguem decebuts, empipats, cremats, desil·lusionats i fins a més amunt del cap d'aquesta política educativa erràtica .  El Govern valencià s'hi troba en una preocupant situació d'asfíxia financera, i per això el vicepresident econòmic valencià Gerardo Camps ha volgut fer un pacte amb el Conseller d'Hisenda del tripartit català, Antoni Castells, per negociar amb Solbes que, a més dels principis de solidaritat, suficiència i responsabilitat fiscal, s'hi tinga en compte la població i l'aportació al PIB. 
El Govern socialista, el de l'”Espanya plural”, recorden? no pot admetre de cap manera que els valencians i les valencianes, en casar-nos, tinguem separació de béns, o que recuperem la germania, una figura foral que implica que els cònjuges puguen pactar que determinats béns sí que passen a ser de comunitat de guanys, com ens ho garantia els nostres Furs.
El “cerrazón” polític dels nostres governants és com una espasa de Dàmocles. El control de les institucions, des de la transició ençà, els ha permés vigilar, reconduir i arraconar el valencià al sistema educatiu i fer-lo invisible, innecessari i anecdòtic en la societat valenciana.
 Així doncs, sense haver xafat mai cap aula, amb el títol de mestre de valencià sota el braç, l'etiqueta d'extraplantilla que ens adjudicà l'administració, amb la convicció que teníem una gran responsabilitat, ja que anàvem a ser capdavanters en la introducció de la llengua, amb la seguretat que no ens ho anaven a posar gens fàcil però amb molta, molta!! il·lusió, encetàrem, aquell històric curs 1983-84, la Llei d'Ús i ensenyament del valencià.  Ja fa uns anys que els especialistes no paren de recordar-nos que els conflictes i guerres  Aquest llibre ens hi dóna moltes pistes, ens obri camins per facilitar-nos el treball i en definitiva, com ens diu Àngel Velasco en el pròleg del llibre, un llibre que ens ajuda a “superar límits, desobeir, rebel·lar-se, decidir per nosaltres mateixa, en definitiva transgredir ”. Sols així serem capaços de “viure nacionalment”.  Avui, després de més de tres dècades de conflicte, el Govern del president Zapatero el que hauria de fer és sumar-se al 85 estats que ja han reconegut a |
Accés de l'autorCategoriesEls meus enllaçosBLOCS AMICS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|