El cardenal ens proposa que ens fem una mena de rentat de cervell i esborrem, com si res hagués passat, totes les frustracions, repressions, tortures, crims, persecucions, discriminacions, assassinats, imposicions, exilis, … que hem patit, vist, llegit o ens han contat dels quaranta anys de la dictadura feixista. Què els sembla?.
Dit açò, al segle XXI, i veient la importància que en l'actualitat es dóna a l'esport, és evidentque molts estats han apostat pel futbol comuna nova ferramenta de control, tant o més potent que les abans esmentades.L'acte que portà a Yassin Belassal a canviar la paraula Pàtria , o qualsevol de les altres dues, per Barça de segur que la portarien a cap milers i milers de ciutadans a casa nostra. Ciutadans i ciutadanes que setmana rere setmana parlen, somnien, s'emocionen, ploren, s'enfaden etc, etc amb el futbol. Hi ha qui diu que mentre es consumeix futbol no s'hi pensa en altres coses.
Aquestes corrupteles que sovintegen cada vegada més entre la nostra classe política no fan més que contribuir que molts ciutadans i ciutadanes acaben pensant que si els seus polítics són corruptes ells i elles també ho poden ser. Quan la corrupció acaba banalitzant-se, quan acaba sent normal i ja quasi no se'n fa cas, alguna cosa no va bé.
Comtat i debatut, després de 25 anys, i mentre la línia Alcoi-Xàtiva està totalment abandonada i la de Gandia-Dénia no va més enllà de ser un projecte, la realitat és que el protocol elaborat pel Ministeri de Foment i la Generalitat per modernitzat la xarxa ferroviària valenciana no ha servit de res. Ambdós institucions, l'autonòmica del PP i l'estatal del PSOEs'acusen mútuament, però el ben cert és que són les úniques responsables de l'estat d'abandonament de la nostra xarxa ferroviària.
Per a desgràcia del valencians en el tema del finançament, com entants altres, el seu partit, el PP, així com el PSOE no han pensat mai amb els veritables interessos dels valencians i valencianes. Ja sap, “tantomonta,montatanto…”.
Hi ha molts socialistes valencians que saben que amb l'arribada d'Alarte i la seua executiva – només aprovada pel 62% dels congressistes - no se solucionaran els veritables problemes del socialisme valencià.
Sivertaderament el Govern valencià no estava d'acord amb aquesta llei estatal, hauria d'haver tingut la valentia - tan valencianista que diu ser- de legislar una pròpia Llei Valenciana de la Dependència.Però com açò, amb aquest govern tan mesell és impossible, hom no pot més que pensar que ho estan fent només perinteressos partidistes.
No sé si coneixeu la campanya "Llegir en valencià" que està portant a cap la Fundació Bromera i altres institucions. En unes fitxes comarcals als pobles de la Vall de Biar ens inclouen en l'Alt Vinalopó. Caldria contestar-los. Podeu fer servir aquest model i lliurar-les a les entitats que han col·laborat.
El PSOE i el PP podranrecórrer la proposta de consulta al TC, i aquest amb tota seguretat, faltaria més!!, els hi donarà la raó. Diran que és anticonstitucional, que el poble basc no vol aventures, que són una minoria i nose quantes bajanades més, però el full de ruta del lehendakari Ibarretxe està fixat.El poble basc és intel·ligent, pacient i té molt clar el què vol. Només cal esperar, com la fruita, el punt idoni de maduració.
El Govern valencià s'hi troba en una preocupant situació d'asfíxia financera, i per aixòel vicepresident econòmic valencià Gerardo Camps ha volgut fer un pacte amb el Conseller d'Hisenda del tripartit català, Antoni Castells, per negociar amb Solbes que, a més dels principis de solidaritat, suficiència i responsabilitat fiscal, s'hi tinga en comptela població il'aportació al PIB.
El Govern socialista, el de l'”Espanya plural”, recorden? no pot admetre de cap manera que els valencians i les valencianes, en casar-nos, tinguem separació de béns, o que recuperem la germania, una figura foral que implica que elscònjuges puguen pactar que determinats béns sí que passen a ser de comunitat de guanys, com ens ho garantia els nostres Furs.
Avui, després de més de tres dècades de conflicte, el Govern del president Zapatero el que hauria de fer és sumar-se al 85 estats que ja han reconegut ala República Àrab Saharauí Democràtica com a un estat independent. Clar, això hauria de suposar acceptar d'una vegada per totes el dret a l'autodeterminació, i això, amics, són figues d'un altre paner.
Segurament si no hagués existit aquesta associació avui el País Valencià culturalment estaria molt més espanyolitzat. I és aquesta entitat la que ha posat en funcionament, arreu dels Països Catalans, la xarxa de Casals Jaume I, autèntics centres d'irradiació de tot tipus d'activitats culturals arrelades a les nostres comarques i amb un objectiu comú molt clar: fer país.
El problema que té l'Estat espanyol, així com Rússia, Romania, Bulgària i la resta de petits estats europeus que no volen sentir a parlar d'un Kosovo independent,és que si accepten a Kosovo com un nou estat, estan acceptant el dret a l'autodeterminació i això els portaria problemes a l’interior del seu estat.
L'Any Jaume I hauria de ser un revulsiu per acostar-nos a la nostra història, però tinc la impressió que si l'any passat, commemoració del300 aniversari de la Batalla d'Almansa,es va perdre una gran oportunitat perquè tots els valencians i valencianes coneguérem una mica més enllà de la famosa frase “ Quan el mal ve d'Almansa a tots alcança”, enguany passarà més o menys el mateix.