Així doncs, sense haver xafat mai cap aula, amb el títol de mestre de valencià sota el braç, l'etiqueta d'extraplantilla que ens adjudicà l'administració, amb la convicció que teníem una gran responsabilitat,ja que anàvem a ser capdavanters en la introducció de la llengua, amb la seguretat que no ens ho anaven a posargens fàcil però amb molta, molta!! il·lusió, encetàrem, aquell històric curs 1983-84, la Llei d'Ús i ensenyament del valencià.
Aquest llibre ens hi dóna moltes pistes, ens obri camins per facilitar-nos el treball i en definitiva, com ens diuÀngel Velasco en el pròleg del llibre, un llibre que ens ajudaa “superar límits, desobeir, rebel·lar-se, decidir per nosaltres mateixa, en definitiva transgredir ”. Sols així serem capaços de “viure nacionalment”.
Aquest llibre ens hi dóna moltes pistes, ens obri camins per facilitar-nos el treball i en definitiva, com ens diu Àngel Velasco en el pròleg del llibre, un llibre que ens ajuda a “superar límits, desobeir, rebel·lar-se, decidir per nosaltres mateixa, en definitiva transgredir ”. Sols així serem capaços de “viure nacionalment”. 
