El meu amic Ove té sa casa "allà on s'acaba la carretera". Literalment. A l'eixida d'Estocolm hi ha vint-i-quatre mil illes (no m'he equivocat: 24.000) en una zona coneguda com l'arxipèlag. Ell va triar per a viure una casa vella de més de dos segles que està en el darrer punt on es pot arribar per terra, sense necessitat d'anar en vaixell. Tècnicament és una illa però hi ha un pont que la vincula al continent.
Hi hem anat a sopar. Que en aquestes latituds vol dir cap allà les cinc. El sol comença a caure i hem passejat pels voltants, per la platja, el port vell on ell solia amarrar el seu vaixell abans. Aquesta és una comunitat xicoteta de molt pocs habitants però que tots es saluden i es coneixen. Les cases estan separades les unes de les altres per terrenys generosos i només hi ha una mena de mini-centre on hi ha un deliciós cafè, forn, tenda per a tot i la sauna comunitària.
Ove hi passa la major part de l'any. Ho pot fer per una cosa que em provoca una sana enveja. I ràbia fins i tot. Allà, on la carretera s'acaba, Ove rep una connexió d'internet més potent de la que qualsevol de nosaltres té a casa ací. I més barata. Al costat de la finestra s'ha fabricat una mena de silló connectat a la xarxa que és el seu lloc principal de treball, envoltat d'una natura bellíssima i calmada.
He redactat tres llargs articles sobre el meu viatge de la setmana passada al Transdnièster i Moldàvia.
Els moldaus no accepten de cap manera que això siga una frontera. No poden acceptar-ho perquè el que hi ha a l'altra riba del riu Dnièster és reconegut de forma unànime com a part de Moldàvia per la comunitat internacional. Així que li diuen "control" i tot arreglat. És però un control ben peculiar amb quatre remolcs o contenidors pintats de color blau clar i una sola taula posada a sota d'un arbre, sense més. Hi seuen tres policies i em crida l'atenció que cadascun d'ells porta un vestit diferent. Ens fan parar el cotxe i ens expliquen que anem a entrar al Transdnièster i que "malgrat que és Moldàvia" el govern moldau no es pot fer responsable si res ens passa allí. Entesos. Tres o quatre gossos van travessant la carretera cap a ací i cap allà mentre els policies escriuen i no paren d'escriure en un llibre gros primer, en uns fulls després i no sé on més encara. 
L'he vist en la paret d'una oficina i em sembla sensacional. Un mapa oficial del Transdnièster. La geografia és una ciència seriosa i molt política. Generalment quan un país es fa independent el primer que fa és intentar guanyar la batalla del mapa. A casa nostra l'enyorat Ballester i Canals ho sabia i per això ens va inundar de mapes dels Països Catalans. Rambla ho sap i per això vol que TV3 canvie el mapa del temps. Tot això és lògic. Però el geògraf que ha dibuixat el mapa del Transdnièster és literalment un geni. 
El Toni Padilla, responsable dels 
Anit vam fer festa grossa a Benaguasil. Celebràvem els vint anys de la creació de l'Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria (web oficial de l'institut: 
Ja m'he posat "oficialment" al facebook. A veure què hi puc aprendre. De moment encara vaig confús intentant saber la terminologia a què respon i si tota aquesta gent que m'és amiga m'ho és i està posada o simplement es va posar un dia. Agrairé, humilment, qualsevol ajuda.
