Descobrisc al Flickr que Espe Casanovas, la Xiringa, hi té penjades una enorme quantitat de fotos. Entre elles algunes antigues del poble, d'Apocalipsis, amb Ribera, algunes de la festa i algunes de personatges variats. M'impacte sobremanera aquesta fotografia de Tonico que reproduïsc també ací.Tonico era una part imprescindible del poble quan jo era un xiquet. Acostumava a estar-se prop de l'estació del tren i quan passaves pel seu costat somreia i invariablement demanava "tens una cigarreta?". Com que jo agafava el tren cada dia a Montcada per anar a l'Institut, la seua presència se'm va fer quotidiana i de vegades li contestava donant-li conversa, precària però conversa: "Xé Tonico, fumes massa"; frase a la qual ell solia contestar amb un "uei! uei!..." que venia a voler dir que a mi que m'importava aquella xicoteta felicitat que ell tenia.
De fet, però, en tenia dues: li encantava tocar la campana de l'estació, aquella que anunciava la marxa del trenet. A vegades li deixaven fer-ho i a vegades ho feia de forma furtiva. Quan ho aconseguia, però, sempre se li dibuixava un mig somriure als llavis que es tancava per la banda on hi havia, sempre encesa, la cigarreta. Aquesta mateixa cigarreta que Espe ha aconseguit immortalitzar en una foto que, com a mínim per a mi, és extraordinària. Absolutament extraordinària perquè és capaç ella sola de retornar-me tot un món.
(Si us agrada no us perdeu aquesta altra foto de Tonico, de la mateixa sessió, precisament tocant la campana de l'estació.)
Oleguer ha fet el gol que ha permès l'Ajax destronar el Groningen de la primera posició de la lliga holandesa. Fa setmanes que en seguisc els resums i estic molt content que Oleguer s'haja consolidat com una peça indispensable de l'equip. Avui, però, l'he vist marcar un gol, que ja sabem que no és cosa habitual en ell, i sobretot li he vist aquesta cara de felicitat que posa en la foto, on també es veu a Gabri. M'encanta que l'Oleguer siga feliç jugant al futbol; s'ho mereix.
I pregunte. Algú ha creat ja la Penya Oleguer de l'Ajax? No estaria bé crear-la? Amb els vols barats que hi ha fins a Amsterdam fins i tot podríem anar a veure un partit una colla grossa algun dia...
Aquesta fotografia és, segurament, la més impactant que mai no hem publicat a VilaWeb. És Xirinacs rere els barrots de la comissaria on s'estava detingut el 2005. Una persona la va fer amb el telèfon mòbil i ens la va enviar. Vam comprovar que efectivament aquella persona estava en contacte amb en Xirinacs i l'havia vist i de seguida la vam publicar. No he vist mai una fotografia córrer tant i tant ràpid com aquella. En qüestió d'hores la podies veure per tot arreu, en tota mena de pàgines i blocs.
El meu amic Ove té sa casa "allà on s'acaba la carretera". Literalment. A l'eixida d'Estocolm hi ha vint-i-quatre mil illes (no m'he equivocat: 24.000) en una zona coneguda com l'arxipèlag. Ell va triar per a viure una casa vella de més de dos segles que està en el darrer punt on es pot arribar per terra, sense necessitat d'anar en vaixell. Tècnicament és una illa però hi ha un pont que la vincula al continent.
He redactat tres llargs articles sobre el meu viatge de la setmana passada al Transdnièster i Moldàvia.
Els moldaus no accepten de cap manera que això siga una frontera. No poden acceptar-ho perquè el que hi ha a l'altra riba del riu Dnièster és reconegut de forma unànime com a part de Moldàvia per la comunitat internacional. Així que li diuen "control" i tot arreglat. És però un control ben peculiar amb quatre remolcs o contenidors pintats de color blau clar i una sola taula posada a sota d'un arbre, sense més. Hi seuen tres policies i em crida l'atenció que cadascun d'ells porta un vestit diferent. Ens fan parar el cotxe i ens expliquen que anem a entrar al Transdnièster i que "malgrat que és Moldàvia" el govern moldau no es pot fer responsable si res ens passa allí. Entesos. Tres o quatre gossos van travessant la carretera cap a ací i cap allà mentre els policies escriuen i no paren d'escriure en un llibre gros primer, en uns fulls després i no sé on més encara. 
L'he vist en la paret d'una oficina i em sembla sensacional. Un mapa oficial del Transdnièster. La geografia és una ciència seriosa i molt política. Generalment quan un país es fa independent el primer que fa és intentar guanyar la batalla del mapa. A casa nostra l'enyorat Ballester i Canals ho sabia i per això ens va inundar de mapes dels Països Catalans. Rambla ho sap i per això vol que TV3 canvie el mapa del temps. Tot això és lògic. Però el geògraf que ha dibuixat el mapa del Transdnièster és literalment un geni. 
El Toni Padilla, responsable dels 
Anit vam fer festa grossa a Benaguasil. Celebràvem els vint anys de la creació de l'Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria (web oficial de l'institut: 
