Xiquets i xiquetes afeccionats a la música, i per si de cas encara no s'havíeu assabentat, vos fem arribar una xicoteta referència a un nou projecte del Col.letiu Ovidi Montllor de músics en valencià que es diu So de sons perquè l'escampeu a tots aquells intèrprets i grups que puguen estar interessats, si encara en queden que no són sabedors. La pretensió és convertir la iniciativa en un circuit que involucre les sales privades que vulguen programar la nostra música en companyia de les institucions que col.laboren.
El Font de Mora aquest, dels Font de Mora de tota la vida, creu que el personal és ximple, que som estúpids, vaja. Va d'ocurrència en ocurrència perquè creu haver trobat un filó en propagar mamonades per tal de desviar l'atenció d'allò que és important, no interessant. Ja coneixeu el desficaci successiu de l'assignatura Educació per a la ciutadania: ara que si en anglés, ara que si substituint la presència de l'alumne per un treball. Després obrigué el debat de la uniformitat dels alumnes en els col.legis públics, que com que saben que molts pares tenen avui dia un mal de cap amb el vestuari dels fills i l'uniforme els estalvia un fum de problemes ha prosperat amb l'aprovació de l'AMPA en centres de, per exemple, Llíria. I ara és la necessitat de fer centres públics que cursen tota l'educació en anglés. Saben que no n'hi ha recursos, que la Generalitat està en fallida econòmica, que no n'hi hauria suficients mestres i professors preparats...és igual. Ells la solten i busca qui t'ha pegat. Això si, aconsegueixen que allò que informativament hauria de ser tractat com una boutade del senyor Font de Mora sense més rellevància, passe a ser matèria de debat mediàtic i obtinga la presència en els mitjans que mai hauria d'haver tingut. Un dia llança la idea, l'altra contesta l'oposició, després es posicionen els pares i mares, més tard sorgeixen les reaccions diverses i així un dia rere l'altre parlant d'allò que li interessa a la conselleria. I tots piquen. De veritat que no ho puc entendre. És molt clar que l'únic objectiu de tota aquesta estratègia és que no es parle dels més de 1.000 barracons que té el País Valencià, del deute de Ciegsa, de la manca de línies en valencià que impedeixen acomplir amb la demanda, de la privatització progressiva de l'educació secundària després d'haver concertat tota la que han volgut en la primària, dels problemes que genera la manca d'infraestructures a l'hora de matricular els xiquets, de que l'ajuda per a comprar llibres no arriba en la majoria dels casos a cobrir el 50% de la despesa total...i així podríem seguir fins que ens quedàrem sense el lloc que amablement ens cedeix l'editor de Vilaweb (gràcies Vicent, per cert). Amb tot, n'hi ha una cosa que sempre em sorprén: que a gent com el Font de Mora aquest li importe una merda quedar com un capoll als ulls d'una gran part de la comunitat educativa i de la major part de la gent ben informada del País. Això en el suposat cas que existesca la comunitat educativa com a tal i que els valencians tinguem interés en estar al dia no ja del que passa, si no del perquè passa.
Com que ha generat molta controvèrsia, vaig a intentar aclarir alguns conceptes sobre el pòsit que vaig fer del grup tercer de Segona B. En primer lloc, ningú ha dit que a Oriola o Requena es parle amb normalitat o habitualment el català. És evident que no és així, però també, parlant d'Oriola, que no sempre ha estat com ara. Quan ací parlem de l'àmbit lingüsític català ens referim únicament a l'àmbit geogràfic on, per exemple, a les escoles es pot aprendre la nostra llengua; on, per exemple, l'administració té l'obligació d'atendre't en la nostra llengua; on, per exemple, la conselleria del ram pot retolar les carreteres en la nostra llengua; i així successivament. En segon lloc, parle de l'àmbit lingüístic perquè, tot i que no tinc cap problema i menys prejudicis, preferisc aquesta denominació que la de Països Catalans, bàsicament perquè per poder abastar els països, la primera cosa que caldria és tindre un país, i el valencià està molt i molt lluny de ser-ho. En tercer lloc, tots aquells d'Oriola que se consideren valencians (que no en són molts, la veritat) i volen seguir parlant el castellà tenen el dret a fer-ho, però haurien de plantejar-ho amb una mica de perspectiva i pensar que els xiquets del poble poden tindre un millor futur i més opcions vitals si parlen català que si no ho fan. Clar que també el tindran si parlen anglés i castellà, però encara avui ningú ha certificat científicament que aprendre castellà, català i anglés siga incompatible. En tot cas, agraïm de tot cor els comentaris, que lògicament impliquen seguiment, i vos animem a continuar discrepant. Això si, si poguera ser amb un to amable...
Va i resulta que un informe de la pròpia Generalitat ha deixat amb el cul a l'aire el PP. El govern valencià ha presentat un informe a la Comisió Europea -suposem que per tal de seguir rebent fons del pressupost comunitari- que evidencia el retrocés de la renda dels valencians en el període que va de 1995 al 2004, just el temps durant el qual van coincidir "el campeón" Zaplana de president d'ací i l'autista Aznar de president d'allí. El 1995 la renda dels valencians era el 95,3% de la mitjana espanyola, peró al 2004 eixe percentatge s'havia reduït al 93%, més de dos punts. Passa igual si comparem la renda valenciana amb la de l'Europa dels 15, abans de l'ampliació de la Unió. Del 82% del 2000 hem passat al 79,6 del 2006. Conclusió: la Generalitat Valenciana reconeix que governant ells els valencians s'hem anat fent macroeconòmicament més pobres i mai hem lligat els gossos amb botifarres. Ara bé, el PP d'ací actual, el de Camps, ha aconseguit fer-nos creure que ara no governen els mateixos que del 95 al 2004, fins el punt que han renegat de Zaplana, del seu règim i aparenten ser una altra cosa. Que el PP d'ara no és el mateix PP d'abans? Ens volen fer creure que no, que aquell que ara cobra de Telefònica era un personatge amb el rostre ferrat de baqueta que no tenia res a veure amb el bon valencianisme amb el qual ara empelta Camps institucions i territoris. És com si la mateixa persona va de putes i després a missa i volguera mantindre la doble vida per secula. És i serà la mateixa persona, per bé que la mentida puga ser mantinguda amb diners, recursos i mitjans (inclús de comunicació) públics durant un temps. Mireu allò que està succeint-se a les Balears. Churchill, que era de dretes i un poc fatxa, no ho oblideu, ja va dir que se pot enganyar a tots poc de temps o a pocs molt de temps, però no a tots tot el temps.
És una de les coses més fastigoses dels darrers anys. Cada estiu, d'una o altra manera, apareixen i es colen en la nostra vida aquest dos artistes. Ara amb una gira pròpia, després amb una gira amb Miguel Ríos, un altre any amb un disc de col.laboracions, després amb Sabina i així fins que el cercle es tanca i torna a començar de bell nou. Aquest cap de setmana, fullejant el diari El País, hem tornat a comprovar com estaran un estiu més donant la tabarra amb les mateixes cançons de sempre, amb les mateixes històries. Des del dissabte, el diari vendrà per la mòdica quantitat de 7,95 euros, els discs d'aquesta parella de declarada militància socialdemòcrata, on han arribat després de fer el trànsit per Esquerra Unida fins que van tindre molts diners i el Ruiz Gallardón contractà per 100 milions de pessetes a la Belen per tal de promocionar Madrid. Escolteu, no es pot fer res per tal de tindre un estiu tranquil i que Ana Belén i Víctor Manuel descansen també tranquils a la mansió que tenen a Maó, molt a prop de la de Serrat i l'Iñaki Gabilondo?
desconec les raons exactes que han justificat les dues pujades del 2008 de la factura elèctrica domèstica. Els consumidors han dit que el darrer increment podria superar el 10% del rebut. Podria dir-se que els usuaris aprenem a base de pals i canyades, però tampoc els augments han sigut com perquè canviem els hàbits. En realitat el govern espanyol ha publicitat que les dos pujades responien a una mena de regularització de les tarifes, com si abans no hagueren pujat allò que tocava i siga precís posar al dia les tarifes perquè les empreses recuperen una part dels diners que han perdut durant els darrers anys. Però això tampoc casa molt bé amb els resultats empresarials de les tres principals elèctriques que se reparteixen el pastís en règim de quasi monopoli. En els sis primers mesos del 2008, Endesa ha guanyat 6.002 milions d'euros (1.216 si descontem la venda d'actius a E.ON), Iberdrola s'ha embutxacat 1.959 milions i Unión Fenosa 652. Entre les tres han guanyat en sis mesos 8.613 milions d'euros. On està, doncs, la necessitat de pujar els preus? No estem en crisi? L'haurem de superar entre tots, no? Aquest és, a més, un mercat amb moltes possibilitats de creixement, com ho demostra el fet que la compra d'Unión Fenosa per part de Gas Natural haja sigut acollida de bon grat pels mercats en moments tan delicats per a les empreses cotitzades. No és la primera vegada que des d'ací fem referència a aquesta questió. Per cert, els principals partits d'espectre espanyol, incloent els nacionalistes o Esquerra en tant que presents a les Corts espanyoles, a penes han dit res contra aquesta decisió del govern de Madrid. No només hem de patir un règim de monopoli en un sector que està -teòricament- liberalitzat, és que també hem de suportar desqueferades decisions de l'administració estatal. Al País Valencià, per exemple, treballa en exclusiva Iberdrola. Proveu a cridar a un altre proveïdor, com ara Endesa, i compareu preus. O comproveu de primera ma les facilitats que tenim els consumidors per a canviar el subministre. Ai, aquests liberals!
El mamó del Galduf està de vacances a Euskal Herria i el vividor del Vicent manté estratègicament el seu nucli d'acció a les Marines, l'Alta i la Baixa, i es maneja entre Xàbia i la Vila Joiosa. Passem olímpicament (ara que toca) del Camp del Túria i dels nostres habituals llocs de residència. Allí s'ho quedeu, campsdeturiers. No obstant això, alguna coseta anirem deixant-vos perquè ens seguiu i així siga menys dur el nostre aterratge al setembre. Com que tenim el cap embotat, anem a refregir, copiar i apegar. Aquest bloc ha aconseguit "la fita històrica" (fent servir el llenguatge de Canal 9, on qualsevol mamonada ho és) de que sis de les seues palles mentals superen les 1.000 entrades. Són aquestes:
No obstant el Vicent continuarà actualitzant de tant en tant el bloc ja que porta un estiu prou feiner, fent més hores que un despertador, i de segur que en les properes tres setmanes trobarà unes estonetes per a delectar-nos amb les seues ocurrències escrites. El Galduf li ha endossat Lua, la gosseta, a l’Enric (un dia d’aquests tindré que fer-li un monument!) i d’ací unes horetes prendrà carretera i manta cap a Euskal Herria amb la intenció de carregar piles al Behekoetxezaharra Baserria. Amb un grapat de llibres, sense ordinador, amb llibreta i bolígraf i amb poquetes pretensions: un parell d’escapadetes a Donostia i altra a Lapurdi, unes rutes pel parc de Pagoeta, dues curses de traineres, vespradetes a la platja d’Itzurun a Zumaia i deixar que la Rosa em malcrie un poquet (de segur que torne amb uns quants quilos extres) i discutir dia si i dia també amb el Mikel. Xiquetes i xiquets, salut i a reveure!
A principis de l’any passat la veïna de Llíria, i estudiant de Comunicació Audiovisual, Verònica Alarcón García publicava un vídeo impecable tant en la forma com en el contingut, "El silenci del temps" i que vos reproduïm a sota, on recollia la història de la barriada de Les Vendes. A penes un mes després aquest documental esdevenia històric amb lletres majúsculesdoncs les màquines enderrocaven quasi tot el barri per a donar pas a la civilització del totxo. Com veureu a la imatge adjunta, l’inici de noves construccions als antics solars començaran en un tres i no res. Per això, aquest estiu és una bona oportunitat per a redescobrir el nostre passat recent, mitjançant el treball audiovisual de Verònica Alarcón que cal guardar a l’hemeroteca, i després donar un tomb per la barriada de Les Vendes actual: un grapat de llàgrimes nostàlgiques i de pena recorreran el vostre rostre.
Ha faltat no res perquè els 20 equips del grup tercer de la Segona Divisió B d'aquesta temporada hagen sigut tots del nostre àmbit lingüístic. Només s'ha colat l'Osasuna B, que en la promoció de permanència disputada el passat mes de juny va aconseguir salvar la categoria en detriment de la Vila Joiosa, que abaixà a Tercera. Una llàstima, perquè a hores d'ara podríem tindre un grup sencer catalanoparlant. Del País Valencià hi jugaran el Vila-real B, el Dénia, el Benidorm, l'Alcoià, l'Oriola, l'Ontinyent, l'Alzira i el València B; del Principat tenim el Sant Andreu, la Gramenet, el Barça B, el Sabadell, el Badalona, el Terrassa, el Gavà i el Lleida; i de les Illes trobarem l'Atlètic Balears, el Santa Eulàlia i l'Eivissa. Total, 19 equips nostres i l'Osasuna, que entre que és l'equip del Galduf i que és d'on és, ho donem per bo. Ara, que haguera sigut preferible tindre a la Vila o al LLevant B, que també va perdre la categoria, i així acabar de completar el grup. Des d'ací ja vos diguem que anem a seguir la competició, que des d'ara passa a ser la nostra. Això si, està organitzada per la Federació Espanyola de Futbol.
L'alcaldessa de la Pobla, Mª Carmen Contelles, no para de veure rojos i enemics per tot arreu, així que s'ha pres amb rigor allò de col·locar a tot un seguit de fidels polítics, que així es garantirà la bona conducta del funcionariat local. Contem un nou cas de desficaci en la contractació, ara amb unes places de tècnic d'educació infantil. La neboda de l'anterior alcalde del PSOE, Mª Dolors Navarro García, amb 8 anys d'experiència en una escola de la Pobla i amb molta més experiència que la resta de candidats, ha sigut fulminada dels llocs d'eixida de la borsa de treballtot i haver tret un 20 de nota sobre 20 en la primera prova de selecció, un examen de tipus test. Què va fer el tribunal? Baixar la nota de tall a 4 (recordem que la nota final era 20, és a dir, un 2 sobre 10) perquè així pogueren passar les candidates oficials. Després, en el segon examen, que era un cas pràctic, Mª Dolors va treure un 7,5 sobre 20, a pesar dels seus 8 anys d'experiència en la feina. S'ha de dir que aquest examen és de valoració absolutament subjectiva, no com el primer. El tribunal va decidir pujar la nota de tall a 10, nota que van traure les candidates oficials, i a Mª Dolors se la van carregar. D'aquesta manera han entrat les sis candidates que el PP local volia, una de les quals només havia treballat en una asseguradora. El millor és que dos de les aspirants han aconseguit entrar en la borsa de treball amb un 4 en el primer examen i un 10 en el segon, tot just les notes de tall. Enhorabona, Mª Carmen Contelles, alcaldessa de futur. Quina por, Déu meu, el dia que aquesta xicona aconseguisca tindre més altes responsabilitats polítiques!
Mentre esgotem els darrers dies abans de pegar a fugir un parell de setmanetes, les estadístiques continuen augmentant tot i la poca activitat prevacances que estem duent. El llistat principal del bloc va rebre durant el mes passat 8.372 visites, el que suposen 143.863 des de l’inici el 13 de desembre del 2006. Les següents varen ser les 10 entrades més visitades durant juliol:
“Va arribar el dia en què van desaparéixer les màquines, els treballadors, es van retirar els cons i els senyals que limitaven la velocitat a 80 quilòmetres per hora... Va ser en 2005 quan la Conselleria d'Infraestructures adjudicava el contracte per a desenvolupar els treballs de remodelació de 55 quilòmetres entre València i la Llosa del Bisbe... En aquest temps, els seus usuaris s'han hagut d'armar de paciència per a haver de suportar els continus talls i col·lapses provocats per les obres i la falta de capacitat d'una carretera que portava anys reclamant amb urgència una ampliació de carrils...” (article)
Impunitats polítiques davant un transport tercermundista que pateixen els ciutadans. Al País de les meravelles dels Camps, Izquierdos i cia les desgracies són dels demés, no d’ells que simplement són uns grandíssims desgraciats pregonant als quatre vents que tenen uns serveis immillorables mentre els valencians convivim diàriament amb la tragèdia. I el Camp de Túria és una de les zones més degradades pels diferents governs del PP: una autovia que porta trenta mesos d’obres, uns autobusos, els d’Edetania Bus, que massa a sovint s’espatllen i una línia 1 del metro d’autèntica infàmia. Demà el pocavergonya del Camps inaugurarà amb cava, traques i rebombori de Canal 9 l’apertura completa de la CV-35: llàstima que no hagués viatjat avui al darrer vagó de la línia 1, a dos quart de deu, al bus de Llíria d’aquest matí que ha eixit amb 45 minuts de retard, o amb cotxe ahir a hora punta on costava quasi hora i mitja arribar a València. Aleshores s’adonaria del miserable que realment és.
Als darrers dies el paranoic jutge mediàtic Baltasar Garzon s’ha erigit de bell nou en protagonista acaparant grans titulars que a la fi s’han transformat en lletra petita que ha passat completament desapercebuda ja que la mascletà muntada sembla ser que és molt distinta a la realitat. No obstant, davantsituacions més descarades que la notícia dels últims dies la justícia dels espanyols s’ha passat pel forro qualsevol actuació. La fotografia adjunta va ser portada del setmanari Canfali, de la Marina Baixa, el passat 28 de maig. És una imatge del 21 de febrer del 2000 quan el desaparegut dirigent de les FARC Raul Reyes visitava oficialment la ciutat de Benidorm. Les autoritats locals i l’aleshores president del Govern valencià Zaplana donen fe de l’acte institucional a la ciutat de la Marina que s’havia iniciat de bon matí amb una recepció de gala al Palau de la Generalitat. Com anècdota cal dir que a corre-cuita els assessors del Zaplana hagueren de buscar una vestimenta perquè Reyes no apareguera amb la seua indumentària de guerriller (si us fixeu bé, vos adonareu que el trage li ve un parell de talles gran). El Baltasar Garzon tindrà ganes, collons o coneixement per actuar contra el directiu de Telefònica de la mateixa manera que ho a fet amb Remedios Garcia Albert? Em sembla a mi que l’única actuació del Garzon amb Zaplana serà per a contractar el paquet del Duo o Imagenio. La justícia dels espanyols és així.
Mira que el Galduf no para de donar-li la tabarra al Vicent perquè no escriga històries estrambòtiques ja que sempre hi ha el perill que algun despetorrat les porte a la pràctica i més tenint en compte com actua, donant llum verda a projectes despampanants, eixa banda de l’empastre que està instal·lada a la Generalitat. Fa tot just un any la part no miop de la doble personalitat d’aquest bloc escrivia el post Volem el pont aeri Llíria-València, ja! (paga la pena donar-li una ullada ja que així ens estalviem el tornar a repetir conceptes ja narrats) i ara llegim a la premsa els següents titulars: “Una empresa proposa un aeroport privat, mil vivendes i un parc temàtic a Llíria. L'empresa està creada amb 18 socis, només falta l'estudi i el beneplàcit del Consell: la Ciutat de l'Aire tindrà aeroport, parc temàtic, zona residencial, hotels i també hauran escoles de pilots i hostesses i una zona d'acampada. Aquest macroprojecte ocuparà una zona de sis milions de metres quadrats.” Increïble però tan cert com que no cobrarem drets d’autors malgrat ser els pares putatius de la idea. De moment el Vicent i el Galduf estem entrenant-nos amb avionets de paper perquè mai saps les voltes que dona la vida!
Ja no són PSPV, desapareix País Valencià i arriba, flamant, la Comoditat Valenciana obrint-se pas per ofrenar noves glòries a Aspanya. S'han carregat també en el darrer congrés federal l'organització comarcal, que podrà continuar sempre que estiga sotmesa a la direcció provincial. Així que el nom del partit, en realitat, hauria de fer menció expressa a la nova realitat. Des d'ací volem contribuir al debat sa d'idees que ha obert el PSOE valencià de cara al seu congrés de setembre. Allà va el nom: PARTIT SOCIALISTA DE LES PROVÍNCIES DE CASTELLÓ, VALÈNCIA I ALACANT ORGANITZAT SEGONS LES NOVES NECESSITATS DELS VALENCIANS QUE HEM CONEGUT A TRAVÉS DE LES ENQUESTES DESPRÉS DE CARREGAR-NOS JOAN LERMA. És una mica llarg, però tot és qüestió de paciència. A base d'eixir en el Canal 9 i de quatre o cinc legislatures més de governs del PP al País Valencià, pot arribar a funcionar. O no?
Dels amics arbres, imatges, versos, dites, pensaments, històries, .. i sobretot de la seva importància als pobles i ciutats, de com se'ls tracta i de com se'ls hauria de tractar, als arbres amics
Amb RodaMots podeu rebre cada dia, per correu electrònic, un breu missatge amb una paraula o una expressió de la nostra llengua, amb el seu significat i un exemple d’ús.
Vos deixe un article publicat per un catedràtic de lingüística de Madrid, perquè no té cap desperdici. 
