El cap de setmana passat acabàrem de pintar i netejar. A partir d’ací emprenguérem la tasca d’embalar tot el que habita pausadament en una casa i en eixes estem: caixes i caixes ben retolades per a després poder-se organitzar (encara que a l’hora de la veritat no encontrarem res). També hem desmuntat els mobles més lleugers i realitzat uns quants viatgets, per tant una casa està mig despullada i l’altra amb els primers trastos deixats anàrquicament. A partir de demà comença el més gros: armaris, llits i d’altres aparells. Avui ja no funciona el telèfon (aquells que el teníeu el podeu esborrar ja que els propers dies tindré un número nou que vos passaré per correu electrònic) ni l’Internet i almenys durant una setmana no em donaran d’alta els nous serveis. A l’irresposable del Galduf li toca ara realitzar feines responsables com és el mudar-se a un nou domicili. A la quarta retorna als orígens i, si no es fa multimilionari, posa punt i final al viure provisionalment. Això si, li deixa el mort del bloc al Vicent per a que els propers cinc dies siga ell l’únic responsable de tot allò que es publique. Si en aquest període hi ha alguna querella ja sabeu a qui adreçar-vos. Salut i a reveure.
Aquest és el crit d’un bloc que està més que fart de que el València C.F. siga tractat millor que els llauradors del País, l’educació pública, la sanitat pública, el Llevant, el valencià, el transport públic o la societat limitada del meu cosí (que és una empresa privada com el València). El nou president del València, Vicent Soriano, un antic comerciant de taronges dedicat ara al taulell i la intermediació (és a dir, a l’especulació), com altres molts més d’arreu el País Valencià, ha filtrat que està disposat a dimitir si Bancaixa no li presta altres 100 milions d’euros a compte de no se sap quines garanties, perquè l’únic que pot oferir un club de futbol són expectatives de futur. La situació és la següent. El València li deu a Bancaixa 290 milions d’euros (quasi 50.000 milions de les anteriors pessetes). L’any 2006 començà la deriva amb els 90 milions que el València va avalar amb la venda d’abonaments, dels drets de televisió i de les llotges VIP. Poc després, li’n va tornar a demanar altres 120 milions amb la garantia de la requalificació de Mestalla, que s’havia acabat de produir. A finals del 2007, Bancaixa va prestar altres 80 milions sobre la mateixa requalificació anterior, però va fer falta l’aval personal de l’aleshores president, Juan Soler. Ara la situació és que és, Soriano diu que té venut els solars del Mestalla requalificat, però no pot fer-ho públic per una clàusula de confidencialitat. Tot i això, exigeix que Bancaixa li torne a prestar altres 100 milions (a 16.000 milions de pessetes li diuen una punta de tresoreria) a canvi de que el nou estadi en construcció es diga Bancaixa, la recaptació dels 20.000 abonats nous que cabran, l’explotació del pàrquing i altres garanties. I, si Bancaixa no solta la pasta, amenaça amb dimitir, omplir de pancartes contra Bancaixa l’estadi o veges a saber quines altres bogeries.
No sols ho afirma sinó a més ho oficialitza. A aquest bloc estereofònic ens la bufa el que puguen dir els grans magatzems ja que nosaltres seguim mètodes tradicionals: quan la superfície desèrtica capil·lar del Galduf es posa a tremolar i ha de tirar mà ja de la gorra, aleshores la tardor a mort. Li ha costat un parell de dies trobar-la, Despistat és l'altre cognom que té,i avui ha debutat, per això el titular d’aquest post. S’adonareu a la imatge que és talla XXXXL (ell diu que una 60, però de segur que es refereix als quilòmetres quadrats). Que siga capgròs no és producte que a la seua massa encefàlica és desborde la intel·ligència. Més aviat és un lloc físic gran perquè La teoria de Carlatingaun bon espai per a desenvolupar-se. Resumint, mentre el Galduf no es lleve els calçotets llargs, en aquest bloc continuarà sent hivern.
Els darrers dies estan fent-se ressò diferents mitjans de comunicació d'algunes entrevistes que la cadena Tele 5 està pagant a preu d'or. S'anuncia per a hui una entrevista a Julián Muñoz, exalcalde de Marbella, però anteriorment la mateixa cadena ja ha entrevistat Luís Roldán, l'exdirector general de la guàrdia civil; tots dos són uns delinqüents. També darrerament hem vist com un energumen travessat de periodista, que va intentar boicotejar la presència de Caiga quien caiga en la Diputació de Castelló, intentà teixir una trampa a l'advocat de l'acusació particular del cas Fabra, José Luis Vera, amb l'objectiu d'apartar-lo del cas. Allò que més hem de lamentar és el denigrant ús que pot arribar a fer-se de la condició de periodista, i tant Mª Teresa Campos com Jordi González ho són. No imagine que estiguen associats, perquè en eixe cas la primera cosa que hauria de fer el col·legi català (en el cas de Jordi) o l'associació en la qual estiga la Campos és fer-los fora. Però allò que hauríem d'exigir a les mateixes associacions professionals de periodistes és que es planten i exigisquen al govern de torn, l'estatal en el cas de Tele 5 i el que li haja concedit llicències de TDT a Intereconomia, com ara el govern valencià, que cessen en eixes pràctiques, si és necessari sota l'amenaça de retirar-li la llicència. Ací hem de recordar que la de Tele 5 acaba el 2009. I encara n'hi ha gent que critica l'actuació del Consell de l'Audiovisual català i no obri la boca quan es tracta de posar fre a desficacis d'aquesta alçada!
Després d'abaixar 27 dies consecutius, l'Euríbor dels collons està 0,023 punts més baix que l'any passat per ara. No és difícil fer un càlcul i treure com quedarà la cosa. Doncs, així: si tens una hipoteca de 150.000 euros a 25 anys, que és la base sobre la qual es calcula aquest tipus d'increment (una xorrada com una altra, però serveix de referència), la quota mensual de la teua hipoteca, cas que te la revisen ara, patirà una forta davallada de... 2 euros al mes, 24 euros durant el proper any! Enhorabona, el cafenet del matí vos eixirà debades.
Vos escrivim des de la SER de València. Atentament ens han deixat un ordinador per contar-vos que el proper diumenge ens entrevistaran a Ràdio València, on hem acudit a fer una visita protocol·lària. Estarem al programa "La gran evasión", que presenta Anna Mansergas, dins d'una secció de Juan Tur allà cap al migdia, o el que és el mateix, a partir de les 12, més o menys a l'hora de l'aperitiu. També ens han entrevistat a Ràdio l'Om, l'emissora municipal de Picassent, en un programa que emetrà la xarxa d'emissores municipals valencianes al llarg del cap de setmana. En els dos llocs ens han dit que som un dels millors blocs d'actualitat del País Valencià, la qual cosa ens fa pensar que la coseta està molt malament.
Dos quarts de sis de la vesprada. Amb lentitud estic prenent un cafenet a casa. Fa dia d’hivern i per estones sembla que la pluja tindrà presència física, encara que tan sols és una impressió momentània. Tot just done el darrer glop, aparte la cortina de la finestra de casa que mira cap al Camp de Túria en direcció a València. Llavors descobrisc al cel majestuosament tots els colors de l'espectre de la llum. A corre-cuita agafe la càmera per a intentar plasmar eixa instantània, però l’arc de Sant Martí és tan efímer que sols tinc temps per a immortalitzar els darrers segons abans de desaparèixer i deixar-nos únicament el record d’una il·lusió òptica...
La benvolguda alcaldessa del cap i casal, la Rita, ha decidit que el quadre La Sagrada Familia, del pintor valencià del segle XVI Joan de Joanes està millor al seu despatx que al Museu d'Història Municipal. Diuen que l'han traslladat perquè aquest quadre té un caràcter itinerant (sic) i que el seu lloc és el despatx de l'alcaldessa. Com tots sabreu, l'alcaldessa és una gran defensora de la família tradicional, amb pare, mare i fills. Com ha de ser, vaja. Una altra cosa és que no hages trobat l'amor de la teua vida, que la teua parella no siga "tradicionalista" o que t'amagues en la falsedat permanentment. O les tres coses, que també podria ser.
És espectacular, no direu que no. Gastar-se 400 milions d'euros i que tinga més transcendència la première al Palau de les Arts de la pel·lícula Quantum of solace, la darrera de James Bond té delicte. S'anuncia com a première i també com a la primera vegada que a Espanya es projecta una pel·lícula en projecció digital 4K, que té una qualitat quatre vegades major que l'alta definició (HD). Més enllà de la despesa feta en promoció als diaris valencians (que será d'uns pocs milions de les anteriors pessetes), la pregunta és: quants diners ha pagat el Palau de les Arts, es a dir, la Generalitat Valenciana perquè es faça la première d'aquesta peli a València. Quanta pasta costarà entre tots els conceptes aquesta projecció tenint en compte que està també anunciada la presència dels actors? Hi acudirà Camps?
Els Estats Units són la primera potència del món occidental, del primer món o com vulgueu dir. Són els responsables de l'actual crisi financera mundial, del major impacte de la globalització, mundialització o com vulgueu dir. Són els que van a impulsar i promoure la reforma del sistema capitalista, de les institucions financeres o com vulgueu dir. Quan es refreda aquell país ens constipem tots. Les seues decisions econòmiques, polítiques o geoestratègiques afecten a la resta del planeta i arrosseguen darrere conseqüències irreversibles. El president dels Estats Units lidera la coalició dels aliats i aquells que no pertanyen poden ser considerats enemics. Si tots hem de riure-li les gràcies, perquè no hem de poder decidir entre tots? Ahir m'ho va comentar algú i tot i que al principi em va provocar un gran somriure, després vaig pensar que era fins i tot raonable. La proposta és que una part o un percentatge dels vots que decideixen el president dels Estats Units provinguen de fora dels Estats Units. Per exemple, per què no ha de tindre un 20% dels vots i de la capacitat decisòria en les eleccions americanes la Unió Europea? El lideratge mundial mereix una tria global!
Avui he pagat i rebut la loteria de la grossa de Nadal de la feina (collons, qualsevol any ens la donaran d’un sorteig cap a l’altre!). D’un temps ençà, aquest rictus el cosidere l’hegemonia suprema dels escurabutxaques on ni tan sols resta una xicoteta il·lusió. En aquests instants estic jo malhumorat, cagant hòsties i desqueferat dels euros malbaratats inútilment. És el que ens passa als pobres mortals que comprem els dècims abans del sorteig...si ferem com el gran mestre que sempre juga a bou passat, aleshores viuríem amb la felicitat eterna d’encertar-la. Don Fabrizzio, vosté si que té classe i que desgraciat que soc jo!
Diuen els teòrics de l'economia capitalista que per aconseguir que un mercat funcione corrèctament, el primer operador no pot tindre més del 30% de quota de mercat i la suma dels dos primers no pot excedir el 40%. Ací vivim una economia capitalista. De merda, però capitalista. I ací Repsol té el 45% de quota del mercat i Cepsa quasi el 25% de les estacions de servei, per tant de la distribució dels carburants. El barril de petroli de referència europea estava a principi de juliol a 146 dòlars, i ara està a 62, és a dir, a menys de la meitat. Sabent que no és el mateix mercat el del cru i el dels carburants, si que és cert que el gasòil, per exemple, ha tingut un preu màxim lleugerament superior a 1,30 euros, i que l'increment del seu preu anava temporalment parell a l'augment del petroli. Avui, el gasòil i la gasolina encara no han baixat d'un euro el litre, és a dir, ha disminuït el seu preu un 30% quan el petroli ha caigut a la vora d'un 130% en xifres redones. Fa més d'un any que la Comissió Nacional (espanyola) de la Competència va dir que estava estudiant les petroleres per si de cas estaven actuant en règim d'oligopoli, però no res n'hem sabut. Per què? Podria ser perquè el 52% del preu dels carburants són impostos i com més cars estiguen, més diners arreplega l'Estat? A saber: si el litre està a 1 euro, 52 cèntims són impostos; però si el litre val 75 cèntims, només n'arreplega 39. A Espanya (no tinc altres dades) es consumiran enguany més de 30 mil milions de litres cada any. Només eixa diferència de 13 cèntims pot suposar uns 5.000 milions d'euros. Era només un exemple.
El passat divendres al País Valencià estàvem en alerta per gota freda. Quasi tota la setmana la pluja ens havia mullat els ossos. De sobte el diumenge ens trobàrem un dia solejat amb temperatures altes que convidaven fins i tot a apropar-se a la platja. I avui dimarts vaticinen que aquesta vesprada-nit i sense avisar ens trobarem de ple a l’hivern per l'entrada d'un front ennuvolat que portarà aigua, neu i fred a les comarques de l'interior, amb un descens tèrmic que afectarà també les zones de la costa. En menys de cinc dies hem naufragat per distintes etapes meteorològiques que han embogit la roba dels nostres armaris. Un oratge grillat que sembla contagiat de la realitat de la política valenciana, negra igual que els núvols que creuen ara mateix per Llíria.
La setmana passada el consell de ministres va acordar una pujada del preu del gas natural d'un 9,6%, un mercat que maneja en règim de monopoli, a pesar de ser un sector liberalitzat, l'empresa Gas Natural. Aquesta empresa, se suposa que catalana, però del color dels diners, no està d'acord i pensa recórrer aquesta decisió davant l'Audiència Nacional (de la nació espanyola) perquè estime la seua pretensió, que és incrementar el preu del gas entre el 18 i el 25%. La primera cosa que he fet és anar a veure els resultats de l'empresa, que en els tres primers mesos de l'any ha guanyat 335,8 milions d'euros, un 10,2% més que el mateix període de l'any anterior, la qual cosa projecta els seus beneficis per damunt dels 1.000 milions d'euros al 2008. Què justifica un increment de les tarifes? Per exemple, que Gas Natural s'ha comprat Unión Fenosa, i com que es veu obligada a fer una OPA pel 100% del seu capital, haurà de pagar 16.700 milions d'euros per la titularitat de les seues accions, quan resulta que Unión Fenosa ara, o Endesa anteriorment, valen més que Gas Natural si atenem a la seua capitalització en la Borsa. Per operacions com aquestes, entre altres moltes coses, estem patint la crisi actual. Són operacions contables, difícil d'explicar econòmicament i menys encara d'entendre per al consumidor. A mi no em consola que el president de la companyia es diga Gabarró. No crec en aquest capitalisme, ni que siga català. No és més que una col·lecció de bombolles, com la de la foto.
Aquest cap de setmana hem pogut llegir que no és cert que estiga afonant-se el mercat automobilístic, si més no pel que fa a un segment concret. Resulta que la venda de cotxes que no paguen impost de matricul.lació ha crescut un 26% el setembre al conjunt de l'Estat (no tenim dades del País Valencià, però com som tan espanyolistes estarem ali-ali). Aquests cotxes són els que emeten menys de 120 grams de CO2 per quilòmetre, aquells que menys contaminen. Cada vegada n'hi ha més, millors i, si apureu, més grans. D'ací a poc en podreu trobar de gama alta. La reflexió que hem de fer-nos si creix un 26% la venda d'un determinat tipus de cotxes mentre que el sector en general s'aploma un 32% el mateix més és que al final resultarà que és veritat que no aprenem si no és a base de colps. Ha caigut un 10% la demanda de gasolina i gasoil, creix la venda de cotxes cada vegada més respectuosos amb el medi ambient, creix el consum de biodiésel i bioetanol... estarà canviant alguna cosa? O només ho fem en aplicació de criteris econòmics? Per cert, algú pot explicar perquè el gasoil està pràcticament al mateix preu ara que els mesos de gener o febrer si el barril de petroli estava entre 92 i 95 dólars a principi d'any i ara està a uns 75, quasi 20 dólars menys?
Els governs d’Irlanda i Grècia van ser els primers a assegurar el 100% dels dipòsits bancaris als estalviadors de la banca d’aquests països. Després va afegir-se Alemanya, més tard Dinamarca i Islàndia. Portugal també ho va fer, és més, demanà a la resta de països de la Unió que prengueren la mateixa mesura. Gràcies a decisions com aquestes hem sabut que l’Estat on vivim anomenat Espanya només garantia els dipòsits dels particulars fins els 20.000 euros, tot i que després el president de la Comissió Europea, el conservador portugués Durao Barroso, va decidir que Europa sencera havia d’assegurar els estalvis fins la xifra de 40.000 euros. La primera cosa que vaig pensar és que ja sé perquè Fabra tenia quasi 100 comptes bancaris. Si haguera tingut una única llibreta, en realitat només tindria garantits els 20.000 euros per estalviador, mentre que així s’assegurava la garantia sobre quasi 2 milions d’euros. I després diuen que no és llest l’amic Fabra. Ningú de nosaltres hauríem pensat el mateix.(continua)
Per diversos correus m’he assabentat de la notícia i cercant per la xarxa he trobat el vídeo corresponent que encontrareu sota l’escrit. Els malpensats diran que és una pífia, però de moment no ha hagut cap rectificació oficial. Passades les 3:30 de la vesprada del passat dilluns, en el telediari de TVE donaven pas al bloc dels esports. De sobte el veterà periodista Jesús Alvarez parlant dels matxs del cap de setmana Barça-Atletico i Madrid-Espanyoltextualment afirmava: ‘no ha sigut una jornada bona per als equips espanyols: la veritat és que la golejada de l'Atletico de Madrid no és comparable sens dubte amb l'empat, però ningú s'esperava que el Reial Madrid ensopegués a casa...’ Nosaltres no ho hem dubtat mai, però ells sembla que comencen a tindre'l clar!
Empresaris de la construcció bloquegen carreteres com a protesta contra els governs estatal i autonòmic perquè aquests no els concedeixen ajudes per a les seues empreses.
Aquests dies ens han cridat l'atenció un parell de coses llegides als mitjans de comunicació. D'eixa lectura hem extret una proposta amb una miqueta de seny per a l'època de crisi que vivim. Del descobriment de l'existència de la Delegació del govern a Madrid se'ns ha ocorregut que la seua supressió estalviaria una pasta en alts càrrecs. Una delegació del govern a Madrid? Però si el govern del que parlen és l’espanyol i ja està a Madrid! És com si Vilaweb tinguera una delegació a Barcelona, aquest bloc a Llíria o la Coca Cola una delegació als Estats Units. Ja posats, si el Consell de la Generalitat Valenciana poguera suprimir les seues delegacions a Castelló, Alacant i Elx, encara millor. O és que Castelló, Alacant i Elx no són País, estan fora de l'òrbita del govern valencià i necessita tindre delegats que assolisquen la gestió indirecta? Pel que fa a l'eufemisme, aquests dies ens han inflat els nassos amb allò del curs polític. Que si l'inici del curs polític, que si l'actual curs polítics, que si en aquest curs polític... quin curs? Però hi ha polítics? Açò no va per legislatures de quatre anys? La realitat és una altra. Per exemple, del cas valencià s'ha de dir que les Corts han estat quatre mesos sense activitat, de vacances. I això vol dir que un munt de personal electe i contractat pels electes gaudeixen de més vacances que tots nosaltres junts. Si a la parada de l'estiu afegim la de Nadal, que també és d'un parell de mesos, els ponts, les festes i els caps de setmana, arribem a la conclusió que els nostres polítics treballen de manera obligada al voltant de sis mesos a l'any. La resta del temps ho fan optativament. Perquè si estem, com diuen ells, en un nou curs polític, aleshores els polítics que són, mestres o alumnes?
Dels amics arbres, imatges, versos, dites, pensaments, històries, .. i sobretot de la seva importància als pobles i ciutats, de com se'ls tracta i de com se'ls hauria de tractar, als arbres amics
Ràdio Lluna Raval som la veu progressista, solidària i valenciana de la comarca del Baix Vinalopó. Els costums, la cultura i la realitat d'Elx ja tenen un nou punt de trobada molt més nostre i actual, a qualsevol part del món i amb la dignitat i universalitat que el nostre poble es mereix.
El cercador d'internet Google ha incorporat el català entre la trentena de llengües del seu traductor. A través d'aquest servei, es poden traduir automàticament textos sencers i també pàgines web de llengües com l'anglès, l'alemany, el rus o el xinès al català i també a la inversa
Amb RodaMots podeu rebre cada dia, per correu electrònic, un breu missatge amb una paraula o una expressió de la nostra llengua, amb el seu significat i un exemple d’ús.
