   |  |
|
De tot un poc  La realitat massa vegades supera la ficció. Anys enrere el Camps i el Font de Mora al casal de la seua falla eren els reis del playback parodiant el vídeo de davall. Per això, a la primera oportunitat majestuosa han decidit superar l’ingeni del Tip i Coll i el que tan sols era una parodia ells ho han convertit en realitat kafkiana quan a les aules de secundària donen les classes d’Educació per a 
Açò heu de voreu, fer una llegida a la revista que ha publicat i seguir les explicacions que dona l'autor d'una sèrie de moviments bancaris que han acabat amb un seguit d'enganyifes i 492.000 euros al compte d'un activista, que s'ha gastat en la publicació i distribució de 200.000 exemplars de la revista Crisi per tot Barcelona, diners que no pensa tornar i que, pel que sembla, els bancs no li estan reclamant. Les dos caixes valencianes estan afectades. A 
(He rebut el següent text amb un correu del Rubèn. Suposadament és un escrit de Quino i he estimat oportú reproduir-lo per a encetar així d’una manera simpàtica el primer dilluns de la tardor) “Deuríem començar-la morint i així eixe trauma ja el tindríem superat. Després, de sobte et despertes a una residència, millorant dia a dia. Acte seguit, te tiren del geriàtric perquè estàs bé i la primera cosa que fas és cobrar la pensió. Quan arriba el teu primer dia de feina et donen un rellotge d’or. Treballes 40 anys fins que sigues prou jove com per a gaudir de la retirada de la vida laboral i aleshores vas de festa en festa, beus, practiques el sexe i et prepares per a iniciar els estudis. El següent pas es començar el col·legi, jugant amb els teus amics, sense cap tipus d’obligació, fins que sigues nadó. I els darrers 9 mesos et passes surant tranquil·let, amb calefacció central, room service… i a la fi abandones aquest puto món en arribar un espectacular orgasme.”  Tres llibres de bon llegir, entretinguts i absorbents des de les primeres paraules és el balanç lector del Galduf durant el passat mes d’agost on ha preferit tirar mà de novel·les pendents des de feia temps en lloc de darreres novetats. La pell i la princesa, de Sebastià Alzamora, Els camps dels vençuts i L'última paraula ambdues de Toni Cucarella.  Aquest mes d'agost han caigut uns pocs llibres al sac del Vicent, i uns altres a la del Galduf. Ara parla Vicent, i ja ho farà el Galduf, que passa a recomanar-vos després d'haver-los llegit, uns llibres lleugers i digestius, que és la primera condició que han d'acomplir a l'estiu. hi ha d'altres més pesats que no vos recomane i que el Vicent ha llegit per obligació estudiantil. - La plaça del Ginjoler, d'Isabel Núñez, una bonica història de lluita no només contra l'especulació, també contra els polítics de la falsa esquerra meninfotista barcelonina. - Crematori, de Rafael Chirbes, un excel·lent escriptor de - Comer y beber a mi manera, de Manolo Vicent. Cau d'un tiró perquè és molt entretingut i, molt important, et desperta la fam. Menjar i beure del País, records de la seua infantessa i repàs d'algus viatges fets per l'autor. - Los girasoles ciegos, d'Alberto Méndez. Són quatre boniques històries, comptes, de perdedors de la guerra civil. Un d'ells, el primer, ha servit perquè José Luis Cuerda haja gravat una pel·lícula homònima del llibre amb guió de Rafael Azcona. Una altra cosa he de dir-vos. Els he llegit tots en castellà perquè els he comprat tots en una zona del País on és quasi impossible trobar literatura en català, així que La plaça del ginjoler en realitat l'he llegit com La plaza del azufaifo. Avantatges del trilingüisme (l'altra llengua que puc llegir és el francés, que de seguida penseu malament).  Com que ha generat molta controvèrsia, vaig a intentar aclarir alguns conceptes sobre el post que vaig fer del grup tercer de Segona B. En primer lloc, ningú ha dit que a Oriola o Requena es parle amb normalitat o habitualment el català. És evident que no és així, però també, parlant d'Oriola, que no sempre ha estat com ara. Quan ací parlem de l'àmbit lingüístic català ens referim únicament a l'àmbit geogràfic on, per exemple, a les escoles es pot aprendre la nostra llengua; on, per exemple, l'administració té l'obligació d'atendre't en la nostra llengua; on, per exemple, la conselleria del ram pot retolar les carreteres en la nostra llengua; i així successivament. En segon lloc, parle de l'àmbit lingüístic perquè, tot i que no tinc cap problema i menys prejudicis, preferisc aquesta denominació que la de Països Catalans, bàsicament perquè per poder abastar els països, la primera cosa que caldria és tindre un país, i el valencià està molt i molt lluny de ser-ho. En tercer lloc, tots aquells d'Oriola que se consideren valencians (que no en són molts, la veritat) i volen seguir parlant el castellà tenen el dret a fer-ho, però haurien de plantejar-ho amb una mica de perspectiva i pensar que els xiquets del poble poden tindre un millor futur i més opcions vitals si parlen català que si no ho fan. Clar que també el tindran si parlen anglès i castellà, però encara avui ningú ha certificat científicament que aprendre castellà, català i anglès siga incompatible. En tot cas, agraïm de tot cor els comentaris, que lògicament impliquen seguiment, i vos animem a continuar discrepant. Això si, si poguera ser amb un to amable...  És una de les coses més fastigoses dels darrers anys. Cada estiu, d'una o altra manera, apareixen i es colen en la nostra vida aquest dos artistes. Ara amb una gira pròpia, després amb una gira amb Miguel Ríos, un altre any amb un disc de col·laboracions, després amb Sabina i així fins que el cercle es tanca i torna a començar de bell nou. Aquest cap de setmana, fullejant el diari El País, hem tornat a comprovar com estaran un estiu més donant la tabarra amb les mateixes cançons de sempre, amb les mateixes històries. Des del dissabte, el diari vendrà per la mòdica quantitat de 7,95 euros, els discs d'aquesta parella de declarada militància socialdemòcrata, on han arribat després de fer el trànsit per Esquerra Unida fins que van tindre molts diners i el Ruiz Gallardón contractà per 100 milions de pessetes a  Desconec les raons exactes que han justificat les dues pujades del 2008 de la factura elèctrica domèstica. Els consumidors han dit que el darrer increment podria superar el 10% del rebut. Podria dir-se que els usuaris aprenem a base de pals i canyades, però tampoc els augments han sigut com perquè canviem els hàbits. En realitat el govern espanyol ha publicitat que les dos pujades responien a una mena de regularització de les tarifes, com si abans no hagueren pujat allò que tocava i siga precís posar al dia les tarifes perquè les empreses recuperen una part dels diners que han perdut durant els darrers anys. Però això tampoc casa molt bé amb els resultats empresarials de les tres principals elèctriques que es reparteixen el pastís en règim de quasi monopoli. En els sis primers mesos del 2008, Endesa ha guanyat 6.002 milions d'euros (1.216 si descomptem la venda d'actius a E.ON), Iberdrola s'ha embutxacat 1.959 milions i Unión Fenosa 652. Entre les tres han guanyat en sis mesos 8.613 milions d'euros. On està, doncs, la necessitat de pujar els preus? No estem en crisi? L'haurem de superar entre tots, no? Aquest és, a més, un mercat amb moltes possibilitats de creixement, com ho demostra el fet que la compra d'Unión Fenosa per part de Gas Natural haja sigut acollida de bon grat pels mercats en moments tan delicats per a les empreses cotitzades. No és la primera vegada que des d'ací fem referència a aquesta qüestió. Per cert, els principals partits d'espectre espanyol, incloent els nacionalistes o Esquerra en tant que presents a les Corts espanyoles, a penes han dit res contra aquesta decisió del govern de Madrid. No només hem de patir un règim de monopoli en un sector que està -teòricament- liberalitzat, és que també hem de suportar desqueferades decisions de l'administració estatal. Al País Valencià, per exemple, treballa en exclusiva Iberdrola. Proveu a cridar a un altre proveïdor, com ara Endesa, i compareu preus. O comproveu de primera mà les facilitats que tenim els consumidors per a canviar el subministrament. Ai, aquests liberals!  Vos deixe un article publicat per un catedràtic de lingüística de Madrid. Paga la pena donar-li una ullada. (accediu des d’aquest enllaç)  Ha faltat no res perquè els 20 equips del grup tercer de  No direu que el Zapatero no ho té tot estudiat. La prova fefaent és la successió de nomenaments en pocs mesos de Leire Pajín, la nova secretaria d'organització del PSOE. Era secretaria d'estat de cooperació, i va presentar-se a les eleccions de número 2 per Alacant, darrere de Bernat Sòria. Va tornar a ser nomenada secretaria d'estat al mes d'abril, la qual cosa la va obligar a dimitir de diputada i la llista del PSOE alacantí li atorgà l'acta a Guillermo Bernabé. Ara, a principi de juliol, és nomenada secretaria d'organització del PSOE, la qual cosa obliga Pajín a dimitir de secretaria d'estat. I ara bé el problema. S'ha quedat sense salari públic. Una cagada d'aquest calibre hauria d'obligar el seu partit a pagar-li el sou a la xicona aquesta, però no. Ara bé la millor, si acaba de consumar-se. Pajín treballarà en el partit (àmbit privat), però tindrà salari públic. Es diu que el PSOE nomenarà Leire Pajín senadora per designació territorial, la qual cosa obliga Andrés Perelló a dimitir (clar, no va a fer-ho Lerma, que és l'altre senador territorial socialista) i a convocar un ple de les Corts valencianes per tal de fer efectiu el nomenament. En tot cas, això no passarà fins el mes de setembre, després de l'estiu. Es quedarà sense salari públic Leire Pajín durant un trist dia de tot aquest procés? Ara ja està incorporada al seu despatx en la seu del PSOE però... ha dimitit de secretaria d'estat?  Desconec perquè encara no se si li han preguntat al senyor
aquest de cognom valencià per la qüestió, però és una evidència que qualsevol
pla de Juan Villalonga ha de passar necessàriament per la convertibilitat del
València a una empresa cotitzada. Ja va intentar fer-se amb el Liverpool, que a
la fi ha quedat en mans d'uns nord-americans, i la seua entrada en el València,
de moment només a gestionar la societat amb un contracte de quatre anys, però
reservant-se una opció de compra de les accions en mans de Juan Soler, no pot
tindre altre destí que ser el primer equip de l'Estat a cotitzar en  Dies enrere va saber-se que un cosí de Mariano Rajoy Brey, Raúl Brey Ábalo, era un dels cinc detinguts implicats en el segrest d'un empresari de Cadis. Aquest cosí és germà del físic, José Javier Brey, que assessorà el president del PP sobre el canvi climàtic, aquell del qual Rajoy deia que no era capaç de saber l'oratge que havia de fer a Sevilla tres dies després del pronòstic. Així mateix, també hem llegit que el germà de Rajoy, Enrique Rajoy, registrador de la propietat com el president del PP, ha sigut expedientat per 
Ni el
PsoE (amb totes les seues varietats maquilladores com són PSC, PSE...) i tampoc
el Pp (hereus inquisitorials dels reis catòlics) gaudiran de la tranquil·litat
necessària per a explotar el seu patriotisme
integrista nonacionalista avassallador.
Tres fites electorals mesuraran els esdeveniments propers on la crosta
espanyolista lluirà les seues millors vestimentes. A Galícia, el poder feudal impedirà qualsevol
experiment mediàtic. Euskadi i les
europees seran estrepitosament el marc de l’eclosió de la nova formula política
engrescadora. Ja ho van resoldre amb èxit a les eleccions de Catalunya. La
ultranacionalista espanyola UPyD
explotarà al País Basc i a Brussel·les i l’espanyolisme aberrant s’incrementarà
encara més al si del PsoE i el Pp per a intentar contrarestar. S’apropen temps
dolents per al romanticisme. L’ultranacionalisme espanyol arrela mentre ens
diluïm amb líders i partits que ens conviden a fugir de les urnes...(30-VI-08)  Mecaguenlamarsalà! Acabem d'assabentar-nos que la Copa Amèrica cancel·la el contracte amb València. Des d’aquest bloc havíem apostat amb fermesa per la 33 edició. De fet, des de fa dies i sota la direcció tècnica del Vicent, el Galduf (amb el seu veler de 80 quilos que podeu veure a la imatge) estava entrenant-se durament des de les Fonts de Sant Vicent de Llíria fins a la segona talladora per tal de realitzar un digne paper en la competició. Davant aquesta contrarietat, els nostres esforços se centraran en reconvertir l’aparell col·locant-li quatre rodetes per tal de poder medir-se a l’agost en  Francisco Camps i Esperanza Aguirre van pactar fa un temps dir que feia falta la construcció d'una autopista Madrid-València, una altra de Madrid a Alacant i una més al sud d'Alacant per alleugerir el trànsit. La conselleria, segons han dit, ja elabora treballs propis i ha convidat Tecnimed, que és l'associació de consultors d'enginyeria i arquitectura valencians, a dir la seua. Per descomptat, totes tres carreteres serien de peatge. Algunes coses caldria dir, en benefici de la claredat: - la competència en aquest assumpte és estatal, però com que els dos són del PP, fan com que van per davant i defensen millor els nostres interessos. La realitat és que ells no poden fer res en aquestes infraestructures. - no estan fent l'AVE? És precís anar tapant forats de la manera que ho fan? Ara una altra plataforma entre València i Madrid? Si es construeix aquesta autopista tindrem també la plataforma de l'AVE, la de l'actual tren, la de l'actual autovia. Cas de fer-se, no podria haver-se fet paral·lela a l'AVE? En tot cas, NO A MÉS CONSUM DEL TERRITORI EN INFRAESTRUCTURES CONCEBUDES COM UN NEGOCI. NO A MÉS BARRERES. - la realitat final és que aquesta autopista no fa falta. Amb l'ampliació de  Nosaltres ací diem la llum. Puja la llum. El govern
espanyol ha decidit que ho farà el proper mes de juliol una mitjana del 5,6%,
tot i que les organitzacions de consumidors asseguren que en la major part dels
casos serà per damunt del 10%. Tant lluny com ahir, es podia llegir en la
premsa econòmica que Iberdrola està intentant comprar l'empresa nord-americana
Energy. Que dius: hòstia, hauria de ser a l'inrevés! Però anem a les dades. El
darrer any fiscal registrat, el 2006, Endesa va declarar 3.182
milions d'euros de beneficis, Gas Natural 749, Iberdrola
1.382 i Unión Fenosa 814. Entre les quatre sumen 6.137 milions
de guanys, més d'un bilió de pessetes. Endesa paga 1,64 euros de dividends
per acció, Gas Natural 1,04, Iberdrola 0,26 euros i Unión Fenosa 1,26. Endesa
destina el 62% dels seus beneficis a pagar dividends, Gas Natural la meitat,
Iberdrola el 58% i U.Fenosa el 45% dels guanys. Podem donar més xifres, però
totes s'adrecen a la mateixa pregunta: quina és la raó concreta de la pujada
dels preus? A qui afavorirà? Perquè l'altra és que l'empresa semipública que se
dedica a transportar la producció, REE (Red Eléctrica Española) també va
guanyar el 2006 més de 162 milions d'euros. Diuen que és el dèficit de
tarificació des que el govern d'Aznar congelà el preu de la llum per tal de
contindre la inflació, que ha provocat la facturació per davall del preu de
producció de l'electricitat. Aleshores, d'on provenen aquest beneficis de les
elèctriques?  Estàvem preocupats per Lerma. No només perquè al setembre deixarà de tindre cotxe oficial (va dalt d'ell 18 dels 26 darrers anys), sinó perquè en deixar de ser portaveu del PSOE al Senat i president de la gestora actual vorà com davallen i minven els seus ingressos. Ara ja estem més tranquils. La seua senyora, Mariví Abad, funcionària del Ministeri d'Hisenda, ha sigut ascendida i enviada a Madrid. Era cap d'Inspecció Regional de Duanes de València i la setmana passada va ser nomenada directora adjunta de Vigilància Duanera, càrrec que exerceix des de principis de mes a Madrid. Així és com s'afavoreix el reagrupament familiar, senyor Corbacho. I com s'equilibra una economia familiar. En la foto teniu Joan Lerma demanant-li Pedro Solbes (en castellà, per descomptat) que col·loque a la seua esposa.  La vaga ha deixat palès,
com és ja conegut, que un dels grans problemes del camp valencià és la
dispersió de l'oferta, que la demanda està molt més concentrada que l'oferta
(els llauradors) i decideix sobre la posició del mercat, els preus o el servei.
Ha resultat que l'oferta (tot i que haja sigut per la vaga del transport) no ha
servit mercaderies durant tres, quatre o cinc dies i les grans superfícies de
venda han començat a quedar-se sense producte fresc als expositors. I la pregunta
és: si en tres dies l'oferta pot tombar la demanda, per què el poder el té la
segona? Només cal organitzar-se. Avui dia, les grans centrals de compra que
abasteixen les grans superfícies i supermercats europeus tenen una mena de
capacitat extorsionadora sobre el proveïdor que l'obliga a cedir davant els
preus i les ofertes que marquen aquest intermediaris. Però no tenen capacitat d’emmagatzemar,
per tant estan agafats a la seua posició amb agulles. Imaginem que els
productors de fruites i verdures deixen d'abastir Carrefour perquè no paga els preus que demanen els ofertants (ja sé
que no és el cas perquè tenen contractes amb garanties, però imagineu-vos-ho).
On aniran els clients? I així amb la resta de superfícies de venda. A la fi, Caprabo, Consum, Mercadona, Dia o qualsevol altre hauran d'acabar
pagant el preu que fa rendible la producció agrícola, que després ja ho pagarem
entre tots en la compra diària. Les mateixes pèrdues que s'han produït al camp
aquest dies de vaga caldria assumir-les, però el ben cert és que el preu de
molts productes s'ha incrementat notablement, en alguns casos doblant-se.  Doncs que tots tres tenen diferents alèrgies a respirar el mateix aire que els mortals, és a dir, que nosaltres. Michael Jackson viu dins d'una bambolla perquè l'aire que respire siga pur, i tant li molestava el nostre que sortia al carrer amb una mascareta que li'l filtrava. Però coixejava d'una cama i acabà en el jutjat acusat de pederàstia. Raúl dorm dins d'una càmera hipobàrica per tal de perllongar la seua carrera esportiva respirant durant la nit un aire més pur del que ens és accessible a la resta. Però això no li ha servit per tornar a "tirar del carro" de la selecció espanyola de futbol i ha acabat frustrat en no poder acomplir el seu somni. I Camps? L'alèrgia de Camps és l'aversió als problemes de la gent, a barrejar-se amb els comuns, a acudir allí on n'hi ha alguna cosa a fer per tal de resoldre inconvenients. Això és per als súbdits. Ell està pel boat, la inauguració i la formulació d'una realitat postissa que construeix un entramat mediàtic ad-hoc. L'aire contaminat ja el respirarem nosaltres. Però tranquils, que ja li arribarà la mateixa penitència que a Raúl i Michael (Jackson, que Jordan és Déu i està per damunt de Camps). |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaços01 CAMP DE TúRIA
AGROTURISME
BLOCS AMICS
CATOSFERA
HUMOR
MúSICA 01
MúSICA 02
MITJANS DE COMUNICACIó
MITJANS DE COMUNICACIó INTERNACIONALS
PARLEM DE BàSQUET
RECURSOS LINGüíSTICS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|