   |  |
|
De tot un poc  Les noves tècniques de detecció de meteors mitjançant càmeres de vídeo i CCD s'obrin camí. Ara més que mai els astrònoms amateurs poden contribuir des dels seus observatoris o llocs de residència a monitoritzar el firmament. De manera automàtica tu podries realitzar un seguiment continu del cel que serà molt útil per a ampliar la cobertura de  Són dades del primer trimestre d'enguany. Els cinc primers bans espanyols (Santander, BBVA, la Caixa, Cajamadrid i el Popular, el banc, no el partit) han aconseguit guanyar en tres mesos...900.000 milions de pessetes! Pel mateix camí, acabaran l'any guanyant 3,6 BILIONS de pessetes. A qui li pot semblar normal que els bancs guanyen aquesta pasta? A hores d'ara no se sap que el govern espanyol haja fet res per impedir-ho, així que els semblarà bé. D'altra banda, Bancaixa ha aconseguir guanyar 114 milons d'euros en aquest primer trimestre, un 15,2% més que en el mateix període de l'any passat. És un bon resultat, així que crec que l'expresident de la Generalitat i actual president de Bancaixa, José Luis Olivas, de Motilla del Palancar, amb un salari semblant al de Zaplana com a president del Banc de València i conseller de les empreses participades per la caixa valenciana, hauria de pujar-se el sou. Està clar que aquests beneficis i l'increment són per la seua gestió. En la foto: un usuari del caixer de Bancaixa després de fer-lo servir.  Aquesta setmana he llegit que un equip d'investigadors de la Universitat Politècnica de València està treballant en l'ús dels ultrasons per tal d'accelerar la salació dels productes càrnics. Diuen ells que els ultrasons poden reduir el temps de salació un 20%. Aquestes són les coses que et fan dubtar. Jo he dubtat entre pensar...i això pa què? o cridar Quina alegria! Què bé! El món serà millor quan un pernil (o cuixot) reduïsca el temps de curació i salació, per exemple, d'un any a nou mesos? Els valencians serem, per fi, els primers en aconseguir alguna cosa? I si fracassem i resulta que els ultrasons no fan efecte en la salació dels pernils...ens felicitaran igualment per haver-ho intentat? I una altra cosa: quan al Camp del Túria amenacem amb l'expressió te l'anem a salar, a partir ara serà amb ultrasons per tal d'acabar abans? Avui he dormit malament i tot pensant en aquestes coses.  Carlos Cristos era metge de família, un metge diferent i polièdric, que igual és llançava en ala delta per la costa pontevedresa com gravava un disc amb el grup de música tradicional gallega del qual formava part. Igual marxava a Etiòpia per ajudar en allò que poguera els malalts d'allí com va intentar fer-ho als d'ací assolint el protagonisme de la pel·lícula del director valencià Toni Canet. Va decidir gravar el procés de la seua mort, atès que una malaltia degenerativa anava a acabar amb ell. He vist el documental dues vegades, al cinema i a TVE. Una setmana després de l’emissió en La 2, Carlos s'ha mort amb un dels seus darrers somnis complits. A mi la pel·lícula m'impressionà molt, però encara més si cap la personalitat d'aquest home, casat amb una mallorquina amb la qual compartia professió i una xiqueta. No l'he conegut, però el recordaré tota ma vida. I ara que sé que s'ha mort, vull cridar, JO TAMBÉ SÓC CARLOS CRISTOS.  No és molt reconfortant veure com se succeeixen els líders polítics que necessiten traductor quan acampen per Europa, però, a la fi, parlem de càrrecs electes. Ara bé, és més que sospitós que una empresa privada, una de les primeres companyies de telefonia del món, contracte com delegat per a Europa un gestor que no parle cap llengua més enllà del castellà, i sovint amb accent murcià i pagant-li un sou anual d'1 milió d'euros. El delegat de Telefónica a Europa, haurà de parlar, com a poc, anglès? Era el millor gestor que podia haver fitxat Telefònica? No, és evident, tot i que ara el seu entorn diu que tenia diferents ofertes per marxar a la empresa privada. Ja. I com sabien totes eixes empreses ofertants que ell volia passar-se'n a la privada i deixar la política? Ho ha aconseguit. Va ser pioner perquè ha sigut el primer president d'una comunitat autònoma (anem a deixar-ho així) bilingüe que no parlava i se'n fotia d'una de les dos llengües oficials i ara és el primer delegat europeu d'una gran empresa (molt gran empresa) que no parla ni anglès. Personalment, em vaig esborrar de Teleónica quan aquesta empresa es dedicà a cremar diners amb la creació de Via Digital en connivència amb Álvarez Cascos i ara, afortunadament, ja no tic vinculacions amb ells. Si les tinguera, faria el mateix que ha fet ara el Galduf, esborrar-me. Mira per on, crec que és la primera vegada que aquest bloc coincideix amb el PP valencià d'ara. Però açò no s'ha acabat. L'entorn de Zaplana ha dit que aquesta decisió és temporal i transitòria. Que tornarà.  Decideixes ser un perdedor en la vida quan et fas d'un equip de futbol com ara l'Osasuna o el Llevant. Ja saps que no guanyaràs mai res, que viure en la Primera Divisió és com viure llogat, però després de tants anys, ara ja no et pots esborrar. No és que no et deixen, és que no pots ni volent. El Vicent ha vist com aquest cap de setmana el Llevant davallava matemàticament a Segona Divisió i el Galduf com el seu Osasuna era atracat al Mestalla al minut 20 amb un penal inexistent i la consegüent expulsió immerescuda del porter. També perilla la permanència dels navarresos, que ara han de jugar contra Espanya (superlatiu del Madrid). Ens remeten, però, a unes paraules de l'insigne periodista Paco Gandia: avui molts llevantinistes ni soparan ni dormiran, ploraran amargues llàgrimes, però demà, en alçar-se, pregonaran amb orgull el seu llevantinisme.  Ha passat bastant desapercebuda la informació del govern
australià -tot un exercici de transparència- sobre el cost de la visita del
Papa el proper mes de juliol amb motiu de Si a València van assegurar que n'hi havia més d'un milió
de persones en la visitat papal del "Dia de Afortunadament, venia sense  S'anomena així a la trajectòria lluminosa de magnitud -4 o inferior que genera una partícula d'origen interplanetari quan penetra en l'atmosfera terrestre a velocitats geocèntriques compreses entre 11 i 73 km/s. Aquestes partícules són fragments despresos d'asteroides, cometes o, més rarament, de Acabe de
rebre un correu de Miquel amb un vídeo sense rebuig. És la versió completa i
subtitulada de les famoses entrevistes de Julian Morrow a ciutadans dels EUA
sobre el món. Els resultats no són concloents però sí simptomàtics. Com a
mínim, és hilarant. Encara que fa por. Julian Morrow és membre del grup satíric
australià 'The Chaser'. Les entrevistes es van emetre en l'ABC en el programa
CNNN (Chaser Non-Stop News Network). No confondre amb
 Hi ha
setmanes rodones on tot és possible i màgic:  Aquesta
nit, a la final de copa de futbol, juguen espanya contra el València. No és un
qualificatiu arbitrari del que subscriu aquestes paraules: és el reflex fidel
del que transmeten els mitjans de comunicació que, des de fa dies, han pres
partit i, amb subtileses manifestes, deixen ben a les clares el que hi ha.
L’any passat tots dos equips (Sevilla-Getafe) ‘eren de casa’, la d’ells, però
enguany no tan sols et refreguen a la cara les seues preferències sinó que a
més se’n alegren del perill dels del cap i casal d’un hipotètic descens de
categoria. Mai he sigut ‘xoto’ tot i que, familiarment, l’entorn era propici.
Encara recorde al iaio Simeón rememorant la final del 1949 on apareixia a totes
les fotografies al costat del seu inseparable Seguí. O la del  Des de fa anys, dos de les cadenes espanyoles de ràdio organitzen durant les festes de falles una sèrie de concerts, se suposa que per a la gent jove. La primera que ho va fer va ser la SER, després s'hi va afegir la COPE, de manera que ara n'hi ha concerts al jardí del riu i als Vivers. Volíem des d'ací felicitar ambdues emissores i l'ajuntament del cap i casal, que ho patrocina, concretament la seua regidora de joventut, Beatriz Simón, pel seu suport a la música del País Valencià i a la música en la nostra llengua. Només cal veure els grups que enguany actuaran en qualsevol dels dos recintes: Pereza, Conchita, Dover, M-Clan, Hombres G, Andy y Lucas, Merche, Costa Este, Lucas Masciano, Momo y Los Secretos. Doncs, això, enhorabona senyoreta Simón, i també als guardonats.  Aquest darrers dies ens han bombardejat amb correus adjuntant la imatge del cartell que els peperos utilitzaran a la recta final electoral. I us el publiquem per dos motius: perquè és graciós i, principalment, per a evitar que ens el tornen a remetre mes persones. 
Al País Valencià tenim la central nuclear de Cofrents. A Catalunya n'hi ha altres tres. I a tot l'estat espanyol són huit les central operatives. La de Cofrents és la que més potència genera, un total de 1.092 MW. Entre les quatre de l'àmbit lingüístic, quasi 4.200 MW. Resulta que entre el 2024 i el 2028 acaba la vida útil de totes elles i la primera que caduca és la valenciana. El PP inclou en el seu programa electoral que les mantindrà si governa i fins i tot es planteja ajornar la seua vida útil. Que ho sapigueu.  L'amic Partal va deixar clar que potser la política ja no serà el mateix als Estats Units després de la campanya demòcrata i la irrupció en l'escena de Barack Obama. No sabem si guanyarà les primàries del seu partit, ni, si això passa, si guanyarà les presidencials, però és segur que les coses canviaran i més prompte que tard acabarà trasllandant-se a Europa el seu estil. Hem recollit una frase d'Obama sobre la promesa que ha fet d'eliminar algunes rebaixes fiscals: "els rics han actuat com a bandolers (...) fins que han aconseguit crear el major desequilibri social conegut pels Estats Units en molt de temps". Aquesta declaració d'intencions, en un país on els republicans han governat 28 dels darrers 40 anys, és indicativa. De moment, només això. 
Sense
posar en dubte els mèrits professionals del guardonat, resulta almenys curiós
que el primer actor dels espanyols en aconseguir un Oscar siga per interpretar
un assassí psicòpata en el continent americà. Casualitat?
No
tornarà a ocórrer fins d'ací a 6 anys. Mentre esperem, ens delectarem amb
aquesta fotografia que acabem de rebre de Jesús Peláez de la matinada de dijous
passat, capturada a focus primari amb el LX200 de 
En les darreres dates hem trobat algunes iniciatives certament cridaneres en matèria de vivenda. Per exemple, l’ajuntament de Gandia s’ha ofert a comprar les vivendes d’aquelles persones amb dificultats en el pagament del préstec hipotecari per a cedir-les als antics propietaris en règim de lloguer. I aquesta setmana hem vist com el govern britànic ha pres una decisió inèdita des de la dècada dels 70 del segle passat. Ha decidit nacionalitzar el banc Northern Rock, tot i que tenia dues ofertes del sector privat per a comprar aquesta empresa. Ja ho va dir Groutxo Marx: aquests són els meus principis, però si no li agraden, en tinc d’altres. Traduït: els bancs poden fer negoci fins que estiguen en dificultats, aleshores arribarà l’Estat per a salvar la fallida. (continua)
Que açò no és Europa, ja s'ho temíem, per bé que cada dia
se'ns vol convèncer de que lliguem els gossos amb llonganisses. A Alemanya la
policia ha escorcollat o ho farà aquesta setmana els domicilis particulars
d'uns 1.000 rics que, suposadament, han aconseguit importants cabdals de manera
fraudulenta, evadint diners a societats radicades a Liechtenstein. Un frau que
pot superar els 4.000 milions d'euros, comés per membres d'elits financeres o
figures de l'esport i l'espectacle. S'ho imagineu ací? Ací abans fa fallida
Llanera per iniciativa pròpia que algú es posa a veure d'on i perquè una
empresa arriba on ho va fer aquesta quan tothom del món financer o ben informat
es pregunta: com es possible? Tots, excepte qui ho ha de fer. És només un exemple,
però si no hi ha accions contundents i explícites, com està succeint a
Alemanya, podem acabar pensant que qui ho ha de fer és qui ho fa, i això
voldria dir que no podrem fer mai res perquè qui mana i qui especula és la
mateixa cosa (animal o persona). 
Quan veus segons quines coses no saps si posar-te a riure
o cridar. ONO ha anunciat per al 2.008 internet a 100 megabytes. Avui podem
llegir en la premsa escrita que al Ferrol (Galiza) ja n'hi ha una línia d'autobusos
amb xarxa wi-fi, de manera que pots fer el trajecte connectat. Aquests dies
llegirem o escoltàrem promeses com: cap empresa sense web, wi-fi a tots els
edificis públics, etc., totes elles fetes pels candidats dels partits polítics.
Però...quina és la realitat? Es crua. A 20 quilòmetres de ciutats com València
o Alacant, a pobles ben comunicats, Telefònica només garanteix mig mega en
l'ADSL, ONO fa mesos que no tira una nova línia de fibra i no atén sol·licituds
d'alta perquè només ha cablejat alguns carrers. Així estan els ciutadans, sense
possibilitats d'accedir a la banda ampla per la manca d'inversions dels
operadors que gestionen en règim de monopoli encobert la societat de la
informació. Estaria bé que els polítics xafaren el carrer i s'assabentaren de
com estan les coses abans de fer promeses banals i absurdes. També seria tot un
detall (i un símptoma d'urbanitat, com deia Serrat) que aquestes empreses no
anunciaren les possibilitats d'accés que ofereixen com si tots visquérem a una
gran ciutat. Per no parlar del preu de l'accés... |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaços01 CAMP DE TúRIA
AGROTURISME
BLOCS AMICS
CATOSFERA
HUMOR
MúSICA 01
MúSICA 02
MITJANS DE COMUNICACIó
MITJANS DE COMUNICACIó INTERNACIONALS
PARLEM DE BàSQUET
RECURSOS LINGüíSTICS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|