   |  |
|
De tot un poc 
Els amics del Centre d’Estudis dels Serrans (CELS) ens acaben de remetre una de les darreres imatges captades per l’astrònom Jesús Pelaez de  Encara no done crèdit, però cada vegada tinc més clar que el València,C.F. és el que és i està on està per la intervenció del PP local. Resulta que l'ajuntament de València està disposat a intervindre en la crisi del Llevant, una societat anònima com una altra qualsevol. Està preocupat perquè els futbolistes no cobren, perquè Pedro Villarroel, el màxim accionista, deixe l'entitat i venga les seues accions. A qui, Camps? A qui? A qui vosaltres digueu? A qui pose el club a disposició i major glòria de qui mana? Resulta insòlit que en la societat en la qual vivim, un ajuntament es preocupe de salvar un club de futbol, que declare públicament que està disposat a comprar accions d'una amplicació de capital d'un club de futbol per tal de modificar la seua estructura accionarial. Penseu per un moment on podríem homologar aquesta iniciativa. A la Gran Bretanya? A Alemanya? A Holanda? A principi dels 90 del segle passat es va fer la llei de societats anònimes esportives perquè mai més els clubs de futbol hagueren de fer servir recursos públics per a les habituals eixides cap en davant, per a fitxar i destriar futbolistes sense trellat ni sentit. Però 15 anys després estem igual. Quan un club està en dificultats, apareix el polític salvador de torn, amb l'únic interés de convertir-se davant els seus aficionats com el salvador o messies, en aquest cas del llevantinisme. Si no sapiguérem que la principal motivació, si no l'única, és l'obtenció de rèdits electorals, inclús podríem entendre algunes intervencions. Però, perquè s'ajuda al Llevant, SAD i no a Fontaneria Serrano, S.L., per posar un cas? Com podria dir qualsevol, i amb raó, que n'hi ha del que és meu? 
Circul.la per la xarxa aquesta foto. Sembla que Rajoy està referint-se al tamany del seu pensament, però no deixa de fer gràcia veure que és el gest que han fet servir un grup d'artistes grans defensors de les polítiques socialdemòcrates i del cànon digital. Serà que Rajoy plega i s'ha passat a l'altre bàndol?  
Sobredosi de sofà i bàsquet. Feia ja massa dies, més bé setmanes, que no disposava de temps lliure per desconnectar completament. I aquesta vesprada-nit m’he venjat plàcidament tot i que u dels dos resultats m’ha deixat escaldat. Començava
Estàvem darrerament preocupats. El País ja no era el mateix. I és que entre el Zapatero i el Rajoy s'ho mengen tot. Afortunadament, avui el País Valencià ha tornat a la normalitat i nosaltres som ara més feliços. Avui hem sabut que Carlos Fabra ha contractat una nova assessora, i ja en van més de 30. Es tracta de la germana del golfista Sergio García (el seu nom no és rellevant, atès que no té cap titulació i segurament no apareixerà per la feina, però cobrarà més de 45 mil euros a l'any), que és de Borriol, on n'hi ha un club de golf que presideix el mateix Fabra. Avui també s'hem assabentat de que el primer helicòpter de la policia autonòmica, que té com a principal missió custodiar edificis públics, és llogat. Es diu Jaume I i pretén conquerir el cel valencià. Afortunadament, la portada del Levante-EMV l'ocupa una foto d'Elsa Pataky i Canal 9 va estrenar ahir un programa que estàvem esperant des de fa mesos: el 'Qué apostamos'. Tot torna al lloc. De nou feliços perquè anem a més. 
Els amics del CELS (Centro de Estudios de
Els socialistes espanyols s'han vist en una situació complicada amb la investigació que està fent-se d'algunes clíniques avortistes, bàsicament a Madrid i Barcelona. En realitat, la majoria (excepte Bono i Rodríguez Ibarra) estan a favor de l'avortament, però estem en campanya electoral. Com que una part dels seus vots provenen d'allò que es diu "sectors socials progressistes", com ara el feminisme, han hagut d'eixir del pas de la criminalització de les dones que han avortat fora dels supòsits legals col·locant en el programa electoral la revisió de la llei i la promesa de la garantia jurídica de les dones que avorten. Com sempre, el PSOE es queda a meitat camí. Ni si, ni no, ni tot el contrari. Jurídicament, la situació és la següent: si una dona avorta fora dels tres supòsits legals, està fora de la llei. Fa falta la col·laboració dona-metge. Què vol dir, doncs, seguretat jurídica de la dona? I del metge no? La seguretat total només la trobem amb la lliure facultat de la dona de decidir que fa quan ho estime oportú. Aquesta declaració d'intencions del PSOE només va dirigida a fixar el vot de les dones, dels sectors democratacristians que voten socialista o des socialistes catòlics. Tot excepte agafar per les banyes el problema i proposar de cara a la propera legislatura allò que de veritat valdria: l'avortament lliure. 
Portu i Sarasola són els cognoms de dos presumptes membres
d'ETA detinguts la setmana passada en circumstàncies encara no aclarides.
Marian Beitialarrangoitia és l'alcaldessa d'Hernani, i va demanar el passat
dissabte un aplaudiment, un gest de suport per als dos detinguts als assistents
a un acte de presentació de les candidatures de EAE-ANB. La
fiscalia de la “Audiencia Nacional” ha decidit presentar una denúncia contra
l'alcaldessa per un presumpte delicte d'enaltiment del terrorisme. Un parell de
coses. Mentre no es demostre el contrari, agrade o no, Portu i Sarasola són
innocents. I ho seran fins que no siguen jutjats i condemnats (si és el cas).
Així que difícilment pot cometre's un delicte per lloar o enaltir algú que no
és, de manera formal, un terrorista. L'estat de dret que tenim és això, no? O
només és presentable la presumpció d'innocència de Fabra, Alperi i companyia?
Tan patètica com l'actuació de la fiscalia per tal d'avançar en la il·legalització
de EAE-ANB i que el PSOE solte el llast de la passada negociació amb ETA se'ns
entoixa la dels mitjans de comunicació espanyols. Ahir, la cadena SER
presentava la reacció dels assistents a l'acte, que van cridar "el poble
no ho perdonarà", com una amenaça. Les masses, exaltades, van cridar
"el poble no ho perdonarà", van dir de nit en l'emissora dels progres
guais. Ai, Francino. O era
Franzino? 
Deixem-ho clar. Telefònica era una empresa pública, estatal, que va ser privatitzada. Quan això passa, el més raonable és que repartiren les accions entre tots els que l'havien impulsat, en aquest cas, tots els ciutadans de l'estat. Allò que tocava és el repartiment de les accions entre tots, usuaris o no del telèfon, atès que Telefònica era la genuïna representació de l'avanç tecnològic del règim franquista i rebia injeccions de capital de l'estat més enllà dels ingressos per abonats i explotació. Acceptant la privatització que s'ha fet d'una empresa pagada per tots, allò que ja no és raonable és que després es dedique a col.locar entrebancs a la competència i, per tant, al desenvolupament tecnològic, informatiu i comunicacional de la ciutadania. El passat 20 de desembre la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions li va obrir un altre expedient per indicis clars de pràctiques discriminatòries contra els seus competidors. Hem perdut el compte de quantes batalletes com aquesta ha perdut, la majoria per reclamacions de Jazztel, però ara també d'altres empreses més petites com la cordovesa DTI2. Telefònica s'estima més pagar les multes i sancions de la CMT que obrir les portes de la competència. I no hi ha ningú que li pare els peus d'una vegada per totes amb alguna decissió presa exemplarment.
De vegades intentes raonar amb criteris aliens perquè la gent accepta les coses sense més. O perquè alguns polítics gaudeixen d'una certa consideració entre la militància de l'esquerra. Així i tot, no trobes cap explicació. Em passa amb Mª Teresa Fernández de la Vega, la vicepresidenta. Està ja més de la meitat de la seua majoria d'edat refugiada a un escó del Congrés dels diputats, triada per circumscripcions tan poc aclaridores com Madrid, Jaén i ara València. És que dona igual on es presente? Té una alta valoració política en les enquestes. Per què? És un prodigi dialèctic? No, tot el contrari. Si no té un paperet davant és incapaç de contestar a una pregunta de l'oposició en les sessions de control. És que sedueix el seu verb? No. I el seu físic o la seua presència? Serà el seu compromís personal? Però si amaga qüestions claus de compromís (i que conste ben clar que té tot el dret a fer-ho) de la seua vida privada! Aleshores...què valora la gent? La seua capacitat de gestió? Si no gestiona res! Això que vos deia: no m'ho explique no encara que em pose en la pell d'un militant del PSOE (que ja costa, eh? Feu-ne la prova i ho sabreu).
En un mateix dia hem aconseguit adonar-nos-en de que la família t'estima arreu del món. Fent una ullada als mitjans pots trobar-te Raúl Castro, el germà menut de 76 anys de Fidel Castro, que en té 81, i possible successor del dictador cubà; el president dels Estats Units, el dictador George Bush, que és fill d'un expresident del país; ara resulta que Bilawal Bhutto (19 anys) hereta la presidència del Partit Popular del Pakistan després de l'assassinat de sa mare, Benazir Bhutto. Per cert, l'home de Benazir és el vicepresident. A l'Argentina, com sabreu, mana la dona de Néstor Kichner, que l'ha succeït. I ací al País Valencià, Mireia Mollà ha sigut diputada per Compromís per ser la filla de Pasqual Mollà o ara Ferràn Bono serà diputat a Madrid pel PSOE per ser el fill de l'exconseller de la Generalitat Emèrit Bono. Paga la pena recordar una frase escrita per Thorthon Wilder: "el prestigi de les aristocràcies es basa en la lamentable falsedat que la superioritat moral i les aptituds de lideratge són transmissibles a través dels cromosomes".
Desconeixem les intencions polítiques de Pedro Jeta, però no li està eixint molt bé la jugada. Ens fan arribar l'enllaç a una enquesta del diari El Mundo en la qual demanen pel coneiximent del català a Catalunya. La pregunta ja està direccionada de manera esbiaixada. Diu així: La obligación de conocer el catalán que introduce el borrador del Estatuto de Cataluña se está convirtiendo en uno de los puntos más polémicos del texto ¿Le parece bien que conocer el catalán se convierta en un deber en Cataluña? Però segurament els resultats no estan sent els esperats pel diari. En el moment d'escriure aquest post, el 88% dels votants han dit que si. I poca broma, que van més de 300.000 vots. Us deixem l'adreça, per si voleu fer alguna cosa. http://www.elmundo.es/elmundo/debate/2006/01/604/prevotaciones604.html 
Hem parlat i no sabem qui dels dos (Vicent o Galduf) està més al.lucinat. El PP i el PSOE han pactat els continguts dels dos debats electorals que van a fer Rajoy i Zapatero i només falta triar les cadenes de televisió que els acolliran. Al.lucinant. Més enllà de les consideracions que cadascú faça sobre la desviació bipartidista d'aquesta proposta, allò més indignant (i és molt ilustratiu de què en pensen tots dos sobre la funció dels mitjans en la societat) és que dos polítics s'atrevisquen a pactar poc menys que les preguntes que ha de fer el moderador d'un debat, per bé que allò que han acordat són els blocs temàtics dels quals tenen interès a debatre. Açò no és així en una democràcia consolidada i només pot passar en una república (ja ens agradaria) bananera. És justament a l'inrevés. El mitjà, la cadena de televisió, ha de proposar el debat que considere i els polítics es sotmeten a tot allò que el moderador estime convenient. Ni el format, ni la durada, ni els temes a tractar, ni el moderador poden ser objecte de negociació amb els partits. Ells poden o no acceptar el debat en la cadena que els ho propose, però ja no deuen tindre cap altra intervenció. Això que han fet és un segrest a la llibertat de premsa. I el pitjor no és això. És que hi haurà dos cadenes de televisió PRIVADES que acceptaran les condiciones imposades. Paca Garse.
 És una pregunta recurrent, però a la qual cada vegada em costa més trobar-li respostes. Si el PP ha decidit traslladar la lluita contra el canvi climàtic com una de les tres principals prioritats del seu programa electoral (desconeixem si amb l'assessorament del cosí de Rajoy), si també serà un dels principals reptes del PSOE cas de mantindre el govern i, per exemple, el govern valencià, en una mostra més de fins on pot arribar el cinisme i la propaganda malversadora de voluntats, ja ha anunciat un paquet de 125 mesures destinades a combatre aquest problema, què li queda a l'esquerra ecologista? Quin és el territori polític per explorar en aquest apartat per un partit ecosocialista, com ara Iniciativa del Poble Valencià? Si actualment el personatge més significat a tot el món en la lluita pel canvi climàtic és Al Gore, que ideològicament militaria en el PP, què li pertoca fer a l'esquerra? Té un pla? I...quin és?  Aquest diumenge vaig llegir la columna de Manolo Vicent en el diari El País. Vaja per davant que Vicent simpatitza amb el PSOE, la qual cosa no li ha impedit mai ser un dels més enginyosos escriptors en castellà de l'estat. Atesa la seua filia pel PSOE espanyol, no contempla cap altra possibilitat de cara a les eleccions generals que la dicotomia Zapatero-Rajoy. I proposava els seus lectors que a l'hora de triar, pensaren en qui dels dos et salvaria si t'estigueres ofegant. Vaig fer l'exercici. És un exercici angoixós, jo vos ho dic. T'has d'imaginar enmig d'un llac remant amb els braços, exhaust i clamant a camí entre la histèria i l'embotiment. A Rajoy me'l vaig imaginar cridant i movent els braços, però poc. I mirant de reüll buscant que ningú se'n adonara per tal de passar el tràngol ràpidament. Total: t'ofegues. I a Zapatero me'l vaig imaginar avisant algú perquè em salvara, cridant per telèfon perquè algú acudira al rescat. Total: t'ofegues. Manolo Vicent, em pose com em pose, m'ofegues. Així que només se m'acudeixen dues coses: no et llances a l'aigua si estan a prop Rajoy o Zapatero o procura no haver de trobar-te'ls perquè els hages votat.  Aquest cap de setmana hem pogut llegir en els diaris -o les edicions de diaris espanyols- valencians un debat obert sobre el futur de l'ampliació del port de València o el trasllat cap al Port de Sagunt de l'increment de l'activitat futura. Sembla com si ara el futur del port de València siga el de tota la ciutat. Podeu llegir autèntiques barbaritats de reconeguts intel·lectuals universitaris. Tothom té opinió o jutja que s'ha d'acarar ja aquest greu problema, no siga que els ports de Barcelona o Tarragona ens furten el lideratge de la Mediterrània. Cal ser líders. Això ens diuen. En trànsit de mercaderies portuàries també. És una infraestructura imprescindible per al nostre futur. Però també s'ha publicat que la Confraria de Pescadors de Sagunt està al bord de la desaparició. Només té 7 barques, la majoria llaüts. Ara mateixa viuen una vintena de famílies a Sagunt de la pesca, no tenen problemes de captures, però com que les barques són tan menudes, quan hi ha mala mar no poden fer faena. Aquesta confraria va crear-se els anys 50 i ofereix la seua pesca als mercats de la zona. Fa 6 anys tenia 32 barques com les que n'hi ha ara i altres 6 potents pesquers d'arrossegament. Qui es preocupa d'ells? Algú pensa en aquestes 20 famílies que són molt més que una activitat econòmica, tot una cultura i una manera de ser i viure?  Que si reunió amb les televisions privades, que si acord amb les públiques. L'assassinat d'Svetlana després de ser víctima d'una maniobra envolvent per part d'un maltractador en Antena 3 ha fet obrir els ulls els poders i l'opinió pública, però també els professionals de la informació. De sobte. Havia de passar una desgràcia com aquesta? La Mª Teresa Fernández de la Vega ja arribà al poc d'abastar el govern a un acord amb les televisions perquè s'autorregularen en els continguts. Ara ha acordat l'aparició d'un número de telèfon, el 016, en les privades i crear la figura del defensor de la igualtat en les públiques. Tot, excepte agafar el bou per les banyes. Cal crear d'una vegada per sempre un organisme regulador de l'audiovisual, sobretot perquè fins que no es modifique la llei vigent, TOTES les televisions, públiques i privades, exerceixen un servei públic i emeten amb una concessió administrativa del govern de torn per 10 anys. Eixa concessió venç al 2.009, i no estaria gens malament que algú recordara a les televisions privades que se li pot retirar aquesta concessió si no modifiquen la graella de programació i retiren de l'horari infantil, per posar un cas, programes com "Aquí hay tomate", "Está pasando" o "El diario de Patricia". Del infantil i de pantalla, vaja. I a veure que feien aquestes empreses amb els seus accionistes  El proper mes d'abril ha d'entrar en vigor al País Valencià la nova Llei de Règim Econòmic Matrimonial (curiosament aprovada amb el vot a favor del PP i EUPV i en contra del PSPV), la primera que desenvolupa la recuperació del dret foral valencià, i que, en aquest aspecte, equipara els valencians amb els catalans. Però resulta que el govern estatal entén que aquesta llei conformaria un dret civil diferent al de la resta de l'estat. I això, caguendena, si que no! El govern diu que excepte les comunitats històriques amb dret civil propi, la resta han de tindre el d'àmbit estatal. Pot passar que l'advocat general de l'estat demane al Tribunal Constitucional la suspensió cautelar de la llei si prèviament no hi un acord de modificació d'aquesta norma entre els dos governs. Així les coses, què diria Camps (de golf) si el TC considera inconstitucional una llei que desenvolupa l'estatutet valencià? Ell, tan pulcre, fidel i sotmès a Espanya, que reclama igualtat de tracte amb la resta de regiones, ara què passa? Ara tens dret a desenvolupar drets forals perduts, tot i que siga a costa de la desigualtat entre espanyols? Ara no vas a consentir que el govern espanyol modifique la voluntat del parlament valencià? Això, ací i on vulgueu, és fer servir doble llenguatge, segons convinga. Que és tant com dir mentides. I cal recordar que, per als catòlics, DIR MENTIDES ÉS PECAT. 
El president de |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaços01 CAMP DE TúRIA
AGROTURISME
BLOCS AMICS
CATOSFERA
HUMOR
MúSICA 01
MúSICA 02
MITJANS DE COMUNICACIó
MITJANS DE COMUNICACIó INTERNACIONALS
PARLEM DE BàSQUET
RECURSOS LINGüíSTICS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
