Aquest pont, el Vicent s'ha fet un parell de viatges per visitar amics. De cap al sud del País Valencià, amb la ràdio del cotxe encesa i el sistema de sintonització de freqüències RDS engegat amb la cadena SER, a l'entrada de la Marina Baixa, de sobte, Ràdio Múrcia. Hi ha SER a Dénia, Benidorm i Alacant. També a Elx, però d'ona mitjana. Per suposat, a Elx, en FM, s'escolta l'emissora murciana. Enmig del País Valencià, t'has d'engolir la informació de Múrcia amb el sistema RDS; l'alternativa és la busca manual, que com que no saps en quina freqüència està cada emissora...
Dos dies després, en una àrea de servei de la A3, l'autovia que va des de València cap a Madrid, ens abordà una xicona que estava fent una enquesta per a la Junta de Comunidades de Castilla la Mancha. Primera pregunta: - ¿Con que frecuencia utiliza Vd. la autovía de Levante? Això que t'entra fredat d'escoltar allò de Levante i, pausadament, li dius a la xicona: - Perdona, però el Levante (a més d'un diari i un equip de futbol) és un concepto geográfico. Para mí, que soy del País Valenciano, el levante son las islas Baleares. I clar, esperes que la xicona ho entenga. Però no. - YaYa, pero es que ahora estamos en la provincia de Cuenca. Así que es la autovía de Levante. No vaig poder reprimir-me i li vaig contestar en valencià. - Doncs, mira, que te contesten els d'ací. Per a mi, aquesta és l'autovia de ponent.
Supose que el viatge estava planificat molt de temps, però
no traus trellat del viatge del reis espanyols a Ceuta i Melilla. Si no han
anat en més de 30 anys, a què collons van ara. Posats a imaginar, s'imaginem
que es tracta de donar un colp d'efecte davant l'allau de crítiques que estava
rebent la monarquia espanyola els darrers mesos, sobretot arran del segrest de
la revista El Jueves. Era molt evident que estaven apareixent crítics
inclús des del si dels opinadors monàrquics a la falta d'acció d'una monarquia
perfectament definida per Inaki Anasagasti. Amb aquesta visita, els espanyols
s'uneixen davant els moros, tots plegats, fins i tot els del PP, que no mai
estan d'acord amb res ni ningú. La monarquia apareix de bell nou com el composite
que tot ho uneix, la vertadera fe, allò que aplega a tots els espanyols davall
la mateixa bandera. Quin espanyol pot estar contra la visita dels reis a Ceuta
i Melilla? I els collons que li ha posat el rei, donada la situació
internacional que actualment es viu? Aquest és el nostre rei! -proclamaran els
espanyols-, Viva España -cridaran els espanyols amb bigot-. Eixos espanyols que
defensen l'espanyolitat d'aquestes dos ciutats africanes són els mateixos que
pretenen recuperar el penó de Gibraltar, en una mostra més de l'esperit
contradictori que els maneja. Això tampoc pot fer-nos deixar de clamar que un
país, es diga com vulguen, no s'hereta. No pot passar de pares a fills, que és
justament el que fan els reis amb els seus hereus.
El Galduf està mirant fito a fito a Testenguaret i només té ulls per a fer bolantins a edeta.org, que funciona ja a velocitat estable. Mentre, el Vicent ha arrosegat alguns problemes personals que han deixat al ras aquest bloc. Com que el temps ha estat profitòs i ha servit per rellegir algunes coses oblidades, us deixe un parell de perles en forma de frases excepcionals de la Christa Wolf, una de les millors escriptores alemanyes. Són del seu assaig L'ombra d'un somni. És una manera com una altra de retre-li homenatge a l'atenció de la Fira de Frankfurt a la nostra cultura. Llegiu-les un parell de vegades, us faran pensar: "... contra la glaçada abstracció, aquella aborronadora impertorbabilitat respecte a uns objectius erronis que ja no es qüestionen, contra la solidificació imparable de les estructures demolidores, contra la despietada raó de conveniència, que van reflectint-se en ells en forma d'angoixa, depressió, en la tendència a l'autodestrucció". "Curiositat, doncs, fantasia, i no pas en el sentit pejoratiu del fantasieig. Quin ús del llenguatge, quina afortunada gosadia, quin esperit de rebel.lió! Quin repte per a la nostra capacitat enterrada d'acceptar els mots com a missatgers dels nostres sentits i també de nostre sensualisme, de proferir-nos nosaltres mateixos en frases i d'utilitzar l'idioma per no evitar aspectes, sinó com a mitjà de reconeiximent". "O, quina condemna més gran, no poder bellugar les ales assolides; aixequen cases sense lloc per hostatjar-hi cap amic! O, temps d'esclaus en què he nascut! ...Com! Heu tancat l'esperit i li heu ficat una mordassa a la boca i, als grans atributs de l'ànima, els heu lligat les mans a l'esquena?"
Com sona. Avui ha sigut tema de conversa entre els
professionals en alguns jutjats valencians. Fa més d'un any, l'aleshores
vicepresident del govern, Víctor Campos, va signar un protocol amb els col·legis
d'advocats dels País comprometent-se a pagar el serveis del torn d'ofici amb un
endarreriment de, com a molt, tres mesos. Així, el primer trimestre d'un any,
es pagaria, a molt tardar, el mes de juny.
En aquell moment ja feia temps que advocats i procuradors
del torn d'ofici estaven molests amb l'administració. Enguany han tornat a
queixar-se i ja han alçat la veu tots dos col.lectius, sense que, de moment, la
conselleria de justícia haja fet arribar als col·legis els honoraris
corresponents al segon trimestre del 2.007, que haurien d'haver pagat el
setembre. Més enllà de la consideració de servei públic i dret fonamental,
alguns advocats, sobretot al poc d'acabar els seus estudis, enceten la seua
vida laboral en aquesta tasca, la del torn d'ofici, i viuen quasi exclusivament
d'ella. Avui no és un sobresou en molts dels casos, és un salari. Per això,
alguns advocats han començat a considerar que potser amb una mesura de força
com l'amenaça de vaga poden veure considerats els seus drets. Aquesta és una
mostra més de la situació econòmica de la Generalitat Valenciana,
que afecta als serveis bàsics de la nostra societat.
Quan ho lliges, penses que és una broma, que no pot ser
veritat. La conselleria de sanitat ha decidit treure a licitació per concurs la
contractació de 13 administratius i un coordinador per tal de tramitar els
expedients que arriben per via judicial. La qüestió és que l'any passat el
Tribunal Superior de Justícia del País Valencià va condemnar la Generalitat a pagar
més de 130 milions d'euros (que són més de 20.000 milions de les anteriors
pessetes, poca broma) a diferents empreses proveïdores de material per
interessos de demora. La conselleria afirma que les factures no estan informatitzades
i resulta "necessari localitzar-les manualment". Aquesta informació
ha passat desapercebuda, tot i que l'ha publicada El País dimarts passat. Que les factures d'una conselleria no
estiguen informatizades, que s'hagen de buscar manualment, que no es pague en
temps i forma als subministradors de material quirúrgic, sanitari o farmacèutic
i això coste només en un any més de 130 milions d'euros en interessos és molt
indicatiu de la capacitat de gestionar d'un govern que porta ja més de 12 anys
maltractant els serveis públics i malbaratant alegrement els recursos públics.
No pot arribar l'engendre aquest a cotes més baixes i denigrants de l'esperit d'aquest festival que arrancà fa ja 28 anys. Poca broma, és un festival que hauria de ser, per pretensions i permanència, una referència del cinema que, com el seu propi nom indica, es fa a tot el Mediterrani. Després de la itinerància per multi sales allunyades del centre de la ciutat al barri de Campanar, enguany torna al cor de la ciutat, als ABC Park. Però vegeu el cartell: Raquel Welch, Don Johnson i Patrick Wayne d'estrelles convidades. El de Corrupció a Miami només estarà un dia a València, però se n'emportarà una morterada, més enllà de la més que coneguda i mostrada vinculació a la nostra mar de tota aquesta decrèpita gent traslladada al cap i casal a colp de talonari. Els homenatjats d'enguany són Juanjo Puigcorbé, Analía Gadé i Victòria Vera. No volies caldo...més caspa. I sabeu qui presenta la gala inaugural de la Mostra? BERTÍN OSBORNE! Ni ha per a rebotar-se i no anar a missa.
Aquell animalet candidat a lendakari pel PP-PsoE que va quedar escaldat, el tros de matxo que no servia ni per a ministre d’Interior i el facturaren d’eurodiputat, aquest cap de setmana s’ha esplaiat aLa Voz de Galicia i fent gala del seu humanisme cristià, Jaime Mayor Oreja ha dit en veu alta els pensaments de la dreta nacionalista espanyola:
“...-¿Por qué le cuesta tanto al PP condenar el franquismo?
-Porque eso forma parte de la historia de España. Yo no lo he condenado, yo elogio y alabo la transición democrática. ¿Cómo voy a condenar lo que, sin duda, representaba a un sector muy amplio de españoles?
-Por esa misma lógica, tampoco condenará el nazismo o el estalinismo, porque muchos alemanes y soviéticos los apoyaron.
-En la guerra hubo dos bandos y en el nazismo solo uno.
-En el franquismo solo hubo un bando que reprimía.
-También hubo dos, porque el franquismo fue la consecuencia de una Guerra Civil en la que hubo dos bandos. No es lo mismo que el régimen nazi, donde había un solo verdugo.(continua)
Us proporcionem (veure arxius adjunts) dues imatges del SOL presesel 13 d'octubre del 2007 per Joan Manuel Floró des del seu Observatori de "La Cambra" a Aras de los Olmos (Els Serrans) amb el seu nou telescopi coronat. Realment sembla una imatge d'eclipsi, malgrat trobar-nos en un mínim undecenal.
El to mitinero i electoralista de Francisco Camps (per requalificar) en l'acte institucional de la diada nacional del País Valencià ens fa pensar que tal vegada les usara ahir com a roba interior.
Amb una barreja d'horror i fàstic em vaig decidir a llegir la informació sobre un llibre que ha escrit la Núria Roca, que es diu Sexualmente. A la fi, la xicona aquesta feia una col·laboració en una emissora de ràdio parlant de sexe i, tot i que supose que li ho escrivien, tenia una certa gràcia. Allò que quedava destacat en la notícia sobre el llibre o les opinions de l'autora és que "es pot tindre molt i bon sexe amb la mateixa persona", que "les relacions sexuals poden tenir-se amb amor o música", que "la parella es regeix per normes que estan una mica arcaiques", que "existeix molt de masclisme", que "el sexe ens iguala a tots... és tremendament (la paraula favorita de Zaplana) democràtic" o que "la ment és sexual es vullga o no". Tot grans descobriments.
Des del CELS(Centro de Estudios La Serrania) ens envien el darrer treball fotogràfic d’astronomia del seu membre Jesús Pelaez. Es tracta de Cocoon o IC 5146 i és una nebulosa extremadament feble en visual però espectacular a través de la càmera, sempre que tinga bona sensibilitat en H alfa. La foto és la suma de 12 instantànies de 10 minuts des de Padilla de Arriba (Burgos).
La pugna del PCE per fer-se amb el control estatal de Izquierda Unida traspassa les fronteres del conflicte al País València i el sector encapçalat per Francisco Frutos, secretari general del PCE, ha elegit la candidata valenciana Marga Sanza per a enfrontar-se a Llamazares en les eleccions primàries per a encapçalar la candidatura de IU al congrés per Madrid.
Ja que l’inefable President de la Generalitat, Francisco Camps, ha donat instruccions al conseller d'Educació perquè l'any que ve l'assignatura Educació per la Ciutadaniasiga impartida en anglès, des de la comarca de la Ribera Miquel ens envia un correu on assegura que ‘el proper pas de l’Honorable, aprofitant que avui és el dia europeu de les llengües, serà el de valencianitzar l’anglès el proper curs’ i ens avança la primera lliçó que s’impartirà als col·legis valencians:
Llegint els diaris d'ahir i avui, hem trobat algunes decisions que fan reflexionar sobre la conveniència i la necessitat d'aplicar el sentit comú. No és possible que donem per bones o normals coses que tenen un recorregut tan fosc, quan no patètic. He decidit expressar alguna consideració sobre les plusvàlues, l'acord entre els governs central i català per les inversions en infraestructures i sobre el cas Gescartera, que ara inicia el juí per trobar responsabilitats penals, cinc anys després d'esclatar l'escàndol. A continuació les teniu.
Per primera vegada en 10 anys, el València C.F. no podrà
ser vist en directe en cap canal de televisió. Ni en obert, ni pagant. La
guerra entre els operadors i posseïdors de drets televisius, Mediapro i
Sogecable, i la coincidència en l'horari del partit del València i el de la
selecció espanyola de bàsquet han generat aquesta situació. Com que el partit
de les semifinals de l'Eurobàsquet entre Espanya i Grècia és a 19 hores i el
del València a les 20 hores i a la
Sexta se li ha ajuntat tot, ni faran ni deixaran fer. Abans
de cedir el València-Valladolid perquè poguera veure's en PPV, prefereixen que no
el faça ningú. Així que després del bàsquet, allà cap a les 9 de la nit, igual
donen alguna coseta, però el partit que tenen programat a les 10 de la nit és
l'Ath.Bilbao-Saragossa. Des de fa 10 temporades, els partits del València s'han
vist a través de qualsevol dels operadors, TVV, Canal + o PPV. Fins avui.
Valencianistes, a rabiar, perquè la vida pot ser meravellosa, el nas et pot
créixer per no reconèixer que veus la
Sexta o el meu cap dona voltes perseguint-te.
I al País Valencià? En llegir la notícia, el Fabra està descollonant-se de valent, Zaplana decideix vestir-se de fallera a Terra Mítica, Camps, Esteban Pons i Blasco ballen la conga al ritme de la Banda de l’Empastre en directe per Canal 9, Julio Iglesias demana fer altres concerts a compte de l’IVEX, José Luís Olivas dona una becadeta des d’un dels múltiples consells d’administració on està instal·lat dactilarment...
Hores després que Vicent i
Marta em contaren que marxaven a passar uns dies a la capital del Tarragonès, m’he
assabentat que fa dies s’ha detectat un marraix a la platja del Miracle
d’aqueixa ciutat. Tot sembla ser producte de l’atzar, em refereix a la
presència de l’esqual i la visita de Vicent M., per tant descarte que siga
qualsevol sorpresa de benvinguda que li hagen preparat la Mireia i la Mafi al
xiquet del Pla de l’Arc. Així mateix, no crec pas en una venjança d’algun
àrbitre que fart de les galanteries,
merescudes per cert, que li dedicà la temporada passada el nostre amic vullga
per tant fotre-li les vacances. Casualitat o no, el ben cert és que Marta
descansarà uns quants dies doncs coneixent al Vicent M., de segur es passarà la
setmana convidant a cervesa al tauró i acabarà fent-lo soci del Bàsquet Llíria.
Postdata: que estiguen tranquils els de Greenpeace
ja que el Vicent no és tòxic i el que li puga passar al tauró es resoldrà amb
una simple aspirina.
No tindre hora, ni per anar-se'n a dormir ni per alçar-se del llit, que quan mires cap a fora només hi haja mar, la Mediterrània. Lectura, xerrades fins l'hora que abellisca, migdiades històriques. Amics que no veus en mesos i saps que cada estiu te'ls vas a trobar en un d'aquests sopars a la llum de la lluna, nous amics que sempre amaneixen pel lloc i cap tipus de cobertura en el telèfon mòbil. Això encara pot fer-se al País Valencià, Galduf. O pensaves que només a Euskal Herria s'hi pot trobar el benestar personal? Vicent ha decidit que la cala del Portitxol de Xàbia, enguany una mica empastifada per un contenidor que fa de caseta dels de la Creu Roja i per unes quantes balises que abans no estaven, és un excel.lent lloc per esgotar unes vacances que arriben a la seua fi. Només queda que Vicent i Galduf puguen trobar-se uns pocs dies, així us mostrarem la foto conjunta.
És difícil imaginar com ho fan, però les enquestes del CIS
són les que més s’apropen a allò que després resulta ser el sentir general. Per
exemple, va faltar ben poc perquè quadraren els resultats electorals del País
Valencià. Les mostres i la metodologia de les enquestes que fan estan clares,
però costa molt d’imaginar que després la cuina aporte solucions a les
suposades desviacions que, atesa la poca gent que s’entrevista, sempre es
produeixen. Aquests dies han donat a conèixer l’habitual enquesta sobre les
principals preocupacions dels espanyols, que, com ací som com som, també hauran
de ser les dels valencians. I dit això, encara costa més de creure que les que
el CIS trasllada a la ciutadania amb els percentatges que li atorga continuen
sent les vertaderes preocupacions dels valencians. La relació de les principals
preocupacions és aquesta:
Dels amics arbres, imatges, versos, dites, pensaments, històries, .. i sobretot de la seva importància als pobles i ciutats, de com se'ls tracta i de com se'ls hauria de tractar, als arbres amics
Ràdio Lluna Raval som la veu progressista, solidària i valenciana de la comarca del Baix Vinalopó. Els costums, la cultura i la realitat d'Elx ja tenen un nou punt de trobada molt més nostre i actual, a qualsevol part del món i amb la dignitat i universalitat que el nostre poble es mereix.
El cercador d'internet Google ha incorporat el català entre la trentena de llengües del seu traductor. A través d'aquest servei, es poden traduir automàticament textos sencers i també pàgines web de llengües com l'anglès, l'alemany, el rus o el xinès al català i també a la inversa
Amb RodaMots podeu rebre cada dia, per correu electrònic, un breu missatge amb una paraula o una expressió de la nostra llengua, amb el seu significat i un exemple d’ús.
