(Article d’Eugeni S. Reig publicat en el número 507 del setmanari EL PUNT, edició del País Valencià)

Tots els que mirem la televisió valenciana, encara que no la mirem massa, hem oït moltíssimes vegades dir als presentadors: «fem una xicoteta pausa». ¿Des de quan els valencians tenim xicotets gossos, duem negres sabates, comprem barates coses, ens agrada l’artística pintura, vivim en luxoses cases, mengem madures fruites, ens posem blanques camises, llegim policíaques novel·les, dinem i sopem en redones taules, enviem electrònics correus o parlem per mòbils telèfons? El llatí de fa dos mil anys anteposava els adjectius qualificatius al substantiu, però açò ha anant perdent-se gradualment a mesura que es formaven les llengües romàniques i, a hores d’ara, els valencians només anteposem, i no sempre, els possessius i els ordinals (el meu llibre, la nostra filla, la tercera fila, el darrer dia) i poca cosa més. De casos com el que sempre es cita de «pobre home / home pobre», en el qual l’adjectiu qualificatiu té un significat diferent si està anteposat que si està posposat, n’hi han ben pocs, si és que n’hi ha cap altre.

Ens trobem, en el cas que tractem, davant d’un anglicisme sintàctic. La llengua anglesa anteposa sempre l’adjectiu al substantiu i les traduccions no gaire acurades que es fan de l’anglés introduïxen en la nostra llengua aquest barbarisme sintàctic.

Confie que algun dia els nostres presentadors de televisió s’adonen d’eixa qüestió i en compte de ferir-nos els oïts sistemàticament amb «una xicoteta pausa» tinguen l’encert i el bon gust de dir-nos «una pausa ben curteta.»

Anit vaig veure la repetició de l’informatiu de la nit de la primera cadena de TVE en el Canal 24 hores, el que presenta el Lorenzo Milà, vaja. Avui volem felicitar els editors dels informatius de Canal 9 i també els seus directius. És arribat ja el moment en què podran donar el salt a la fama española. Vos preguntareu: i això com és? Molt senzill: els informatius de TVE s’han equiparat als de TVV. Ara un parell de notícies de l’oratge per províncies o regions, després alguns successos, més tard un parell de mamonades vinculades a enquestes o a les organitzacions de consumidors -tot això, sempre que es puga, personalitzant la informació i amb declaracions del primer que passe per tal de confirmar la veracitat de la informació-, l’habitual video de l’activitat dels prínceps (que en plena campanya de llançament i expansió s’assemblen a Camps quan era delegat del govern en trànsit cap a la presidència de la Generalitat i tenia cabuda un publireportatge seu cada dia), una notícia cultural d’allò que els rote, però que generalment ha de tindre lloc a Madrid i, per fi, els esports, que omplin mig informatiu i sempre comencen amb una notícia amable del Reial Madrid, de la mateixa manera que sempre que poden n’afegeixen una de negativa del Barça, quan no exalten les grans gestes de l’esport espanyol en primera persona (Nota de l'editor d’aquesta notícia: sempre m’he preguntat perquè parlen amb el plural majestàtic de les seleccions espanyoles en competicions internacionals, però no quan, per exemple, un ministre espanyols o el president del govern espanyol negocia alguna qüestió, de nou per exemple, en la Unió Europea) . Aquest és el gran canvi que ha aportat la colla de Zapatero a la RTVE, que té a gala defensar la independència de la televisió pública española fent servir el termòmetre de que cada consell de ministres rep queixes d’algú d’ells. Des de hui anem a fomentar la creació d’una plataforma de suport a Lluís Motes perquè aquest insigne periodista de Canal 9 presente l’informatiu de la nit de TVE i Lorenzo Milà torne a ser el bon xicot de l’informatiu miscelànic aquell tan guai que presentava en La 2

(Article d’Eugeni S. Reig publicat en el número 503 del setmanari EL PUNT, edició del País Valencià) 

“Farsa. Diumenge 14 de setembre del 2008, abans del capítol corresponent de la telenovel·la L’Alqueria Blanca, ens varen projectar un bon grapat de preses de vista falses, és a dir, enregistraments que no aprofiten perquè l’actor s’ha enganyat i ha dit alguna cosa incorrecta o s’ha oblidat del text que havia de dir i s’ha quedat en blanc. Va ser molt aclaridor perquè ens va permetre adonar-nos que els actors i actius que treballen en l’obra citada no parlen valencià ni entre ells ni amb els operadors que els filmen ni amb el director ni amb ningú. Parlen valencià únicament quan reciten el text que els han manat, però si s’equivoquen o es queden en blanc i han de fer un comentari, sempre és “me he equivocado”, “se me ha olvidado” i coses per l’estil. Recorde haver assistit en la meua joventut a assajos d’obres de teatre en valencià i recorde perfectament que tothom parlava valencià amb tothom dins i fora de l’escenari. Allò tenia autenticitat. Era com una companyia de Paris representant Molière o una companyia de Madrid representant Lope de Vega. Això que vaig veure i sentir la nit del 14 de setembre era d’una artificiositat que feia vergonya. Era com si una companyia de teatre de Madrid representara la Medea de Sófocles en versió original: s’ensenyen de memòria i reciten el text en grec clàssic i, quan parlen entre ells de manera espontània, ho fan en castellà. Recorde que, ja fa anys, quan Andreu Buenafuente feia el seu programa en TV3, un dia varen emetre un fragment de la preparació del programa i entre ells (Andreu Buenafuente, Santi Millán, José Corbacho) parlaven castellà. És depriment observar com la nostra llengua deixa de ser la llengua de relació entre les persones que ha sigut sempre –i encara ho és i molt– i esdevé cada volta més una llengua artificiosa. Tots sabíem que L’Alqueria Blanca és una farsa, però ara sabem que el seu enregistrament ho és molt més encara. És tot fals.”

...i en aquest període de 300 segons, tres frases genials: ‘...si vosté s'alça ara de fer la siesta... el baló roda pel pis... i Albiol li pega un golp al cap a Mista...’. Tal vegada hauria d'haver triat una altra hora per a visitar l'amic Miquel ja que al sis minuts enfilava la porta d’eixida abans que el locutor amb una nova expressió em fera redolar pel pis rebent un golp que em despertara de la siesta...

(Article d’Eugeni S. Reig publicat en el setmanari EL PUNT del País Valencià)

He observat que en Canal 9, si una persona rellisca o ensopega, no cau sinó que es cau, si un edifici es molt vell i està molt deteriorat, mai cau, sempre es cau i si la borsa va malament, no cau, es cau. En la nostra televisió autonòmica, el verb caure s’usa, de manera sistemàtica, com a pronominal, cosa que és una autèntica aberració. I eixa barbaritat podem sentir-la tant en telenovel·les com L’Alqueria Blanca, en programes d’humor com Autoindefinits, Maniàtics o Socarrats com, fins i tot, en els informatius. En Canal 9, les persones o les coses, sempre “es cauen”, mai “cauen”.

En la nostra llengua, verb caure no és pronominal i no ho ha sigut mai des de l’any 1400, data en què el tenim documentat per primera vegada.

Llegint el bloc de l'Apòstata desficiosa he descobert que a Barcelona ja poden veure Canal 9 a través del canal 43 de la TDT. Lluny del que podeu imaginar, vaig a donar-vos el meu més sincer condol a tots aquells que ara teniu la possibilitar de presenciar la indecència infame que representa aquesta televisió feta a major glòria dels successius presidents de la Generalitat (tant del PsoE com del Pp). No trobareu res per a vosaltres, cap programa. I sabeu el que més hem sorprèn? Que sabent la merda de televisió que fem els valencians, tinguem interès en mostrar-la i vullguem escampar el senyal!

Després de reenviar-lo als grups parlamentaris de les Corts valencianes i no rebre cap contestació de ningun partit, l’amic Joan en envia aquest estudi que pacientment realitzà durant dues setmanes. Ací us reproduïm la part més important de l’escrit:

CONSIDERACIONS:

1.   Estan considerats programes en valencià Bon dia Comunitat Valenciana, Hora de Salut i El Picú, tot i que en els dos primers casos difícilment acudeixen col·laboradors que el parlen. En tot cas, els presentadors parlen valencià i l’ànim del programa és fer servir la nostra llengua. En el cas del programa El Picú, es considera que Maria Abradelo parla valencià.

2.  No estan considerats en l’apartat de producció pròpia aquells programes que estan fets en coproducció amb alguna empresa externa. Només tenen la consideració de PP els programes que estan fets completament per professionals i amb mitjans de l’empresa.

CONCLUSIONS:

1. Les 45 pel·lícules emeses per Canal 9 en doues setmanes ho han sigut en castellà. No n’hi ha cap pel·lícula, que siga, no ja de producció valenciana, si no espanyola. Totes les pel·lícules emeses en el període objecte de l’estudi ho han sigut DOBLADES AL CASTELLÀ I DE PRODUCCIÓ NO ESPANYOLA.
2. El percentatge del 42% d’emissió en valencià encara seria menor si tenim en compte que la mitjana de remissió és de més de 3 hores diàries i sempre són reemesos programes de producció pròpia, com ara el Matí, matí, Hora de salut o En connexió. Si descomptem el temps ocupat per reemissions, el percentatge d’emissions en valencià seria inferior al 40%.
3. Cinc dels 14 dies analitzats tenen una producció pròpia inferior a les tres hores i mitja, poc més dels informatius del migdia i la nit. Concretament, el 31 de març només van fer-se dues hores de producció pròpia, els dos informatius del dia. Eixe dia van projectar-se cinc pel·lícules: “La panda del patio”, “El profesor chiflado II”, “Excalibur”, “The boxer” i “Criaturas hermosas”.

Com cagalló per sèquia tracta la Generalitat valenciana la Llei de Creació de RTVV. El valencià, directament a fer punyetes i vinga hores en espanyol. Augmentar salvatgement la plantilla per a col·locar els addictes al PP i al mateix temps retallar la producció pròpia i encomanar-la pagant un dineral a empreses amigues és el seu principi bàsic. Que cau l’audiència? sense problemes: tenim el lideratge de deutes. El concepte mediàtic de Camps i tota la seua gentola passa inevitablement en aconseguir que els interessos generals de totes les valencianes i valencians siguen uniformes i al dictamen d’una televisió centrada en crear mons campsistes i peperos a compte de la butxaca dels contribuents.
- Canal 9 emet menys programes propis i en valencià i retrocedeix en audiència

- El consell d'administració de RTVV desconeixia l'informe sobre el descontrol en l'ens públic

"RTVV descontrola les seues despeses, augmenta sense justificació la seua plantilla, no hi ha controls interns, compra molta producció i cada vegada produeix menys. El seu futur és més que negre si no canvia el model de gestió." Aquestes no són paraules presagiades per aquest bloc, ni més ni menys que és la conclusió d’un estudi detallat encarregat pel conseller d’Economia, Gerardo Camps,  a una empresa externa amb la finalitat d'esbrinar el present real del grup RTVV i les possibles solucions d’una entitat on el deute supera ja els 1.200 milions d'euros. Als següents enllaços trobareu més informació:

- Un informe encarregat pel Consell desvela el descontrol de les despeses en Canal 9

- Canal 9 compra molt i produeix menys
- Tres milions més en despeses de personal

Al·leluia, Al·leluia! El seu regne pot ser no siga d’aquest món, però el ben cert és que ací viuen en un paradís permanent i luxós, tot a costa dels impostos dels ciutadans. Al post La visita del Papa a València va costar 150 milions de dòlars (càlcul en relació als números que a Austràlia són públics) ens atrevíem a jugar amb unes hipotètiques xifres que la Generalitat s’empeny en  mantindre amagades. Però el dia a dia confirma que, malgrat l’obscurantisme, qualsevol càlcul es queda curt davant la política malbaratadora del govern de Camps. Avui ens hem desdejunat amb la notícia La visita del Papa va costar 12 milions extres a TVV. Summem-hi totes les quantitats que s'han fet publiques invertides per Canal 9: 9 milions pressupostats inicialment, 12 extra catalogats com a ‘gastos extraordinarios difíciles de prever por su singularidad’ segons un informe extern encarregat per la conselleria d'Economia i Hisenda, un milió d'euros que RTVV va abonar per a garantir-se els drets d'emissió d'una pel·lícula biogràfica sobre Joan Pau II... si sumem altres despeses addicionals, ben bé podríem estar parlant d’entre 30 i 40 milions d’euros el que hem pagat els valencians en despeses televisives d’un event que tan sols va durar 48 hores. Si el de la sotana arriba a quedar-se una setmaneta...

El nacionalsocialista director general de RTVV, Pedro García, va comparèixer ahir en la comissió de control de RTVV de les Corts Valencianes. Conclusió: tot va molt bé. L'audiència del 10-11% no està ben medida, no n'hi ha manipulació i es treballa molt professionalment. Ara si que tenim una tele plural, no com quan manaven els socialistes. Del president del consell d'administració, Emilio Fernández, res se sap en les Corts des que té el càrrec (que ningú sap en funció de quins mèrits). Dels més de 1.110 milions d'euros de deute, ni parlar. Aquests són alguns dels seus arguments:

-Els criteris dels informatius són estrictament professionals.
-(La gent que els gestiona) ha demostrat eficàcia i professionalitat.
-El sistema de medició d'audiències està caduc. El seu valor científic és nul.
-Entre 1989 i 1995 no s'entrevistà a cap dirigent del PP i des d'aleshores s'han fet 17 entrevistes a mandataris del PSOE.

"Les dades d’audiència de les diverses cadenes de televisió corresponents a l’abril passat haurien de fer pensar als gestors de Canal 9. Les televisions estatals TVE, Telecinco i Antena 3 registren dades d’audiència molt superiors a la nostra televisió, que es queda en un raquític 10,9% i, el que és més greu, amb tendència a la baixa. La cosa pinta malament. Quan allò lògic seria que l’avantatge de la proximitat jugués a favor de la nostra televisió, els ciutadans ens donen l’esquena i se’n van a veure les televisions estatals... La davallada constant de l’audiència de Canal 9 es produeix en paral·lel a d’altres circumstàncies que encenen el llum vermell. Un deute que augmenta sense fre any rere any (ja superem els mil milions d’euros de deute a llarg termini), una plantilla on la contractació temporal supera el cinquanta per cent, un nivell ínfim de producció pròpia i una falta absoluta de projecte a llarg, mitjan i curt termini són factors que haurien de provocar de manera immediata la destitució d’uns gestors que ja han demostrat la seua falta de capacitat... Cal guanyar credibilitat davant els valencians. És clar que la millor manera de canviar la tendència no és mantenir la línia informativa actual, una política informativa consistent a magnificar en lectura positiva tot allò que afecta el Govern valencià i a ocultar tot allò que el perjudica. Una actitud, la de l’actual direcció, que, a més, comporta no complir amb l’obligació de traslladar als telespectadors una informació plural, veraç i rellevant... No és acceptable que més de la meitat dels treballadors tinguen un contracte temporal. No és de rebut que Canal 9 no interesse als ciutadans valencians. No és de rebut que el deute s’incrementa sense fre. No és de rebut que els nostres gestors no tinguen idees per a un futur diferent. Els que tenen el poder, el Govern valencià, les Corts i el Consell d´Administració de RTVV, hauran de fer alguna cosa. I aviat, si us plau. Governar és alguna cosa més que calfar cadires.” (llegir article complet)

Setmana 31-III-2008/6-IV-2008. Tots els valencians, premiats amb el congrés del Partit Popular. Canal 9 obria la setmana amb l’elecció de Soraya Sáenz de Santamaría com a portaveu popular al Congrés. Les notícies d’obertura de l’informatiu del 31 de març a les 21:00 hores sobre aquesta qüestió duraven exactament 4’27’’. El dia que el PSOE va triar els seus portaveus, el 24 de març, era la tercera notícia. Una crònica curta... i “arreando”. Però, clar, per a Canal 9 no és el mateix PP que PSOE. Finalment, a la “niña” de Rajoy li diuen “Soraya”, així, sense cognoms, com l’anomenaven en l’entradeta de la notícia. Com que el PP havia triat “Soraya”, no havia triat Esteban González Pons. El candidat del PP de València, omnipresent durant la campanya electoral en les nostres pantalles, de sobte va desaparèixer. En tots els mitjans va eixir dient: “Somos todos una piña con Soraya”, menys a Canal 9. Contràriament al que es puga pensar, el gelat de moda aquest pròxim estiu no serà de pinya. Tindrà sabor a donuts, segons un Notícies 9 d’aquesta setmana. En tot cas, per refer-se ràpidament del colp, Canal 9 i el PP presenten com un premi als populars valencians la designació de València com a seu del pròxim congrés estatal del partit. La televisió pública fa de portaveu popular, tot dient: “Ara les mirades estan posades en el congrés de juny a València”, “Fou Camps qui ho va oferir”, “Es veu com un reconeixement al PPCV”, “La ponència econòmica correrà a càrrec de Gerardo Camps”, “Francisco Camps ha donat les gràcies”.  L’endemà vam veure Camps, Acebes i Costa visitant les instal·lacions de la fira on se celebrarà el congrés. Veure el vídeo     (continua)