Ja tenia la pilota, que li va regalar el pilotari Álvaro després de guanyar l’Individual. Ara el nostre benvolgut president ja té la raqueta, que li ha regalat David Ferrer després d’haver fet tot el possible perquè Espanya no guanyara
   |  |
|
Camps al PAIs de les Meravelles  Camps va estar la setmana passada a Dallas (o era Dinastia?), és a dir, a un dels centres mes reconeguts de la crisi financera mundial. Va anar, digué, a obrir noves possibilitats de negoci. I al llarg del viatge ha tingut una nova ocurrència, crear EL CONSELL DE DESENVOLUPAMENT ESTRATÈGIC. Si, senyores i senyors. Han llegit bé. Allí estaran representats el ports, els aeroports, les fires, les empreses, les universitats i els instituts tecnològics. L’objectiu és que el País Valencià tinga “la mejor comunicación, los mejores polígonos industriales, la mejor calidad en la formación, el mejor conocimiento al servicio de la innovación y el desarrollo de las empresas”. Si no fóra perquè el PP està manant ja més de 13 anys al País Valencià, semblaria que acaba de guanyar les eleccions el Camps aquets. Del viatge a Dallas (o Dinastia, que no me’n recorde mai) i Nova York, Camps ha dit que “he tenido la oportunidad de confirmar que  El nostre benvolgut president ha estat a Dallas, Texas, amb l'objectiu d'obrir una línia aèria entre València i esta ciutat nord-americana i fer un intercanvi amb empresaris locals i els que ací tenim (qui haurà anat representant-los?) i obrir una nova oficina de l'IVEX, tot i que encara no sabem si la finalitat és tindre una seu perquè Julio Iglesias puga signar allí els seus contractes. Els compromisos són estudiar si obrir la línia aèria que enllace Dallas i València, estudiar si el conveni signat amb Así, defendió que la fortaleza económica de Que t'ha paregut, morrut?  El govern valencià està al costat del primer món, d'on vol formar part. No debades el País Valencià és el que més ocupació crea, el de major renda per càpita, creix, avança, progressa, és l'enveja de tots, i tots volen vindre ací a copiar els models de funcionament de la sanitat, la justícia i televisió pública. Mai passa res, a penes tenim problemes i per això el nostre president es relaciona amb la crème de la crème. És per això que mentre Montreal, és a dir Canadà, i Paris, és a dir França, han renunciat a organitzar carreres del mundial de Fórmula 1 per les insuportables pretensions d'Ecclestone, bé econòmiques bé d'infraestructures públiques, València es posa al capdavant i ofereix el seu pressupost públic perquè es faça un circuit com l'Ecclestone -que té una fortuna calculada en 2.200 milions d'euros- vullga. Per això el tenim a València ciutat, i per això ara València està al nivell de Xangai i Abu Dhabi, que també han tirat de bitlletera a pesar de les pèrdues que els genera organitzar aquest tipus d'espectacles i s'han fet un circuit urbà enllumenat perquè es puga veure a Europa als horaris occidentals. Canadà i França han tingut campions del món de Fórmula 1 (Villeneuve i Alain Prost, per exemple) i tenen tradició i afeccions sobrades. Però el que no pot ser, no pot ser i a més és impossible. Crisis, what crisis? 
 Ja sabem qui atorga la ciutadania valenciana, amb carnet inclòs. Serà el nostre benvolgut president, que ha tingut la genial idea de fer valencians amb carnet oficial, de  Xe, quin gran home! Ací el tenim, visitant una exposició d'art. No de qualsevol art, de l'art cristià, que com tots sabreu és l'únic que hem tingut els valencians. És acollonant com aquesta gent intenta esborrar qualsevol rastre que no estiga d'acord amb el de les seues conviccions religioses (cosa, d'altra banda, que també apliquen a la ideologia, implicats com estan a esborrar rastres de dissidència i a criminalitzar qualsevol opinió contrària en tant que aliena als interessos dels autèntics valencians). Reproduïm ací les seues declaracions a Castelló: "hace nueve años comenzó este itinerario en Valencia, y ha continuado en diversas localidades de  Resulta que a València tenim la copa del darrer sopar de Jesucrist, allò que diuen els catòlics el Sant Calze. Resulta que amb el suport de Camps -como no podría ser de otra manera, que diria Zaplana- s'ha celebrat a València un congrés internacional que ha arribat a les següents conclusions: "la tradició que identifica el Sant Calze de València amb el que va fer servir Jesús en el darrer sopar és coherent des del punt de vista lògic i compta amb una gran profusió de dades concloents. No s'ha trobat cap argument en contra i considera admissible que puga seguir mantenint-se aquesta tradició multisecular". Tot molt científic, com haureu vist.
 Casa del tennis, serà, perquè es tracta de que una obra més de Calatrava d'aquelles que amuntega al vell llit del riu Túria estiga acabada el novembre del 2009. D'aquesta manera el fillol Ferrero podrà muntar el seu torneig de tennis i emportar-se la pasta gansa. És un edifici sense ús concret, que va ser pressupostat el 2006 en 55 milions d'euros, més IVA i més honoraris de Santiago Calatrava, que com que cobra a percentatge del projecte, com més car siga, millor. Hauria d'haver estat inaugurat el 2007, però serà el 2009 i no se sap els diners que costarà. Avui mateix el Consell ha injectat 168 milions d'euros (28.000 milions de pessetes) en les seues empreses d'oci.  Ací tenim al nostre amic i benvolgut president en una nova celebració. Al trinquet no va, que allí està ple de bròfecs i gent suant. Encara no ha tingut la deferència d'acudir a cap final de l'Individual Bancaixa, la final de l'individual d'escala i corda, que enguany han tornat a jugar Àlvaro i Genovés II i ha tornat a guanyar el pilotari de Faura (Camp de Morvedre) afincat a Benaguasil (Camp del Túria). Però al Palau juga a casa, està al seu territori. Allí si que rep a qui fatxa falta. Heu vist com es mira la pilota, com si fóra la primera vegada que en veu una? Si, president, és de baqueta, el material amb el qual s'ha folrat vostè el rostre.  Ací teniu al senyoret, que com que no té un xavo ha decidit baixar-se els pantalons i deixar-se retratar amb... algú del PSOE! Ni se sap el temps que feia que no veiem al nostre benvolgut president, Francisco Camps (abans de golf i ara d'arbres i brossa seca), amb algú que no és dels seus palmers al costat sense que fóra obligatori per qüestions de protocol. És el ministre espanyol de cultura, que venia amb diners per al patronat del Palau de les Arts, així que es mereixia un recorregut pel palauet que ha costat 400 milions d'euros.  Quina manera de patir! El mateix dia el nostre president va estar al circuit de Xest saludant i repartint trofeus i a Borriol, en el torneig de golf (ja sabeu que el segon cognom del president és De Golf) que va guanyar el Sergio García. La vida pot arribar a ser dura, molt dura, duríssima, però no per al senyor Camps. L'endemà de repartir-se entre el circuit i el camp de golf, quatre important empreses del País Valencià van decidir fer fora un centenar més de treballadors. Allí no acudirà. Tampoc a xerrar amb alguns dels 10.000 manifestants que van eixir als carrers de les tres grans ciutats del País per tal de protestar contra la seua política educativa. El regne de Camps no és d'aquest món. Està enlluernat per feixos de llum divins.  Ara si. El president ha fet honor aquest cap de setmana al seu segon cognom: de golf. El senyoret de Borriol, Sergio García, tenia un torneig fet a mida al seu poble, al camp on s'ensenyà a jugar de ben menut, però d'aquells que val un dineral organitzar perquè es tracta d'un Master. El xiquet l'ha guanyat, com no podria ser d'altra manera, que diria Zaplana, que per alguna cosa se'l coneix a pams. I allí ha acudit el nostre president, Francisco Camps, que ha tingut un cap de setmana complet repartit entre motos i golf.  Així és ell. Quan la pluja i les obres de construcció de l'AVE per la zona poden provocar un greu problema d'accés i, sobretot, d'aparcament, el nostre benvolgut president, que no veu cap problema per enlloc, va i els diu als pilots: "tranquilos, ya lo hemos organizado todo para que este año no llueva ni el sábado ni el domingo". Xica mira, quina gràcia que té!  El conseller d'educació que té el rècord de permanència al capdavant d'aquesta conselleria, Blackberry's Fountain (Font de Mora), no sap traduir el seu cognom a l'anglès. Això podem deduir de les seues declaracions a Castelló, on ha estat col·locant la primera pedra de cinc col·legis, un institut i una escola infantil, aliè per complet a les reivindicacions de professors, pares i alumnes al fil de la impartició de l'assignatura Educació per a la ciutadania en anglès. En les seues respostes als mitjans de comunicació, Blackberry's Fountain va autonomenar-se per dues vegades "Fountain of the Blackberrry", que no fa servir el genitiu saxó. Igual si es col·loca el barret de la foto...
(Article recomanat: Diu Font de Mora)  El PP diu que SI a tot. La pregunta és: estan dient SI als 1.300 barracons dels col·legis valencians, a la més que probable vaga de l'ensenyament valencià per encabotar-se a donar EpC en anglès, als pressupostos de Zapatero, a que Canal + deixe d'emetre la pel·licula porno del divendres i passe a veure's en obert a través de Cuatro, a que el metro passe cada quart d'hora per les poblacions del Camp del Túria, a que els consellers vagen vestits amb uniforme... SI a què? Serà a ell mateix, atès que la foto és del Congrès del PP valencià del passat cap de setmana? O el SI és a la seua coronació com a hereu del llegat de Jaume I?
(Postdata: segons informava el passat diumenge l’agència EFE, al congrés de la cabotà pepera, Camps es quedà una miqueta fotut ja que tan sols havia aconseguit el 97’6% de recolzament dels vots emesos, mentre que tres congressos abans, el IX, Zaplana aconseguí un record que l’escolanet no ha pogut batre, al fer-se el de Cartagena amb el 98’7% dels vots dels congressistes del mateix PP valencià.)
El passat divendres l'Alt Consell Consultiu de - Agustín Escardino, president de la comissió de noves tecnologies del Consell Consultiu: " - Ginés Morata, president de la comissió d'investigació bàsica: "allò preocupant és la tendència de recès de les investigacions en I+D de - Antonio Pellicer, de la comissió d'investigació mèdica: "resulta evident l'estancament de les inversions fetes en I+D". En la seua intervenció, aliè a la realitat, a tot allò que li estaven dient, el benvolgut conseller Blackberry's Fountain (Font de Mora) va dir: "en els darrers 10 anys hem incrementat un 400% els recursos destinats a aquesta matèria, abastant la xifra de més de 1.200 milions d'euros, la qual cosa significa el 1,71% del PIB de
 Carlos Fabra rebent la placa de l'Ordre de Jaume I El Conqueridor. Una gran foto que convé guardar per si d'ací 25 anys el jutjat de Nul·les que ha imputat Fabra en un carro de delictes conclou la instrucció del sumari obert ja fa cinc anys. Per Internet podeu trobar un acudit sobre el president de  Ací està el nostre president en un altre sarau a major glòria de la seua figura, cada vegada més pròxima a la del Quixot, i no només pel tema físic. Ara s'ha inventat unes condecoracions de l'Ordre de Jaume I (sic), i ha repetit el lliurament a tots els que des de l'any 1986 han rebut l'Alta Distinció de la Generalitat, al temps que ha afegit els tres cardenals valencians, en una prova més de que no res seria igual sense la protecció del Nostre Senyor. Un dels guardonats va ser Carlos Fabra, eixe gran home. Es tractava, segons Camps, de "seguir haciendo grande la Comunitat". El que no sabem és si això vol dir que decidirà envair una part de Catalunya, Múrcia o Castella la Manxa per tal de fer "más grande" (físicament més gran) el nostre País. Ànim, president, que tu pots.  Iniciem un nou cicle en una nova secció, ‘la vie en rose de Francisco Camps, eixe home’. Ací voreu les fotos de les visites al País Valencià real, al dels ciutadans, al dels problemes quotidians; les fotos de Camps amb els valencians que tenen problemes, que pateixen la crisi. Seran, en definitiva, les fotos de Camps que ens costen a tots una pasta que et cagues, tot a major glòria del nostre president, una mena de Francisco en el país de les meravelles, el País de les oportunitats; un Francisco d'un País que creix, un País que avança, un País que lidera tot allò que es proposa, un País optimista, un País desbordant, exuberant, que ofrena cada dia noves glòries a ell mateix; un País en constant moviment, modern, que innova, crea i dissenya més que ningú; el País que més aporta a l’Estat a canvi de ser maltractat; el País optimista, viu (A que és pesat parlar així com ho fa el Camps?). Un País de PAIs, en definitiva. |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaços01 CAMP DE TúRIA
AGROTURISME
BLOCS AMICS
CATOSFERA
HUMOR
MúSICA 01
MúSICA 02
MITJANS DE COMUNICACIó
MITJANS DE COMUNICACIó INTERNACIONALS
PARLEM DE BàSQUET
RECURSOS LINGüíSTICS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
