El desvergonyiment és el seu ideal polític i no dubten a traure'l a relluir a la mínima ocasió possible. Demà passat, el ple de l’Ajuntament aprovarà els pressupostos de Llíria per a l’any vinent. Lluny d’intentar arribar a acords amplis amb l’oposició de cara a elaborar un pla d'austeritat municipal davant la crisi que patim, el PP contínua optant pel dilapidació dels comptes del poble. Aquests dies el portaveu dels populars edetans es dedica a malvendre un missatge cínic contradictori amb la realitat. El regidor Ángel Civera anuncia amb grans titulars que l’alcalde de Llíria ha optat per ‘congelar-se’ el sou: enhorabona als premiats i tot un gest d’honradesa per a la primera autoritat edetana que el 12 de juny del 2003 (període de la imatge adjunta) al periòdic Levante-EMV és comprometia públicament que tan sols cobraria com a batlle fins a la seua jubilació laboral que es produiria el 7 de desembre d’eixe any, arrodonint-ho, textualment, amb la següent contundència verbal “des d'eixa data i fins al final del meu mandat, no percebré cap sou de l'Ajuntament”.  Arribà gener del 2004 i el senyor Izquierdo va continuar cobrant, i al febrer, i al març... prop de 30.000 euros anuals i així successivament fins al dia d’avui (compaginant-ho durant l’anterior legislatura amb el corresponent com a President de la Mancomunitat del Camp de Túria). Per tant, que al 2009 cobre el mateix que enguany és tot un ‘detall’, més si ho comparem amb el fet que l’alcaldessa del PP de la Pobla de Vallbona s’ha augmentat el sou un 20%. I si ja parlem de la partida de protocol de l’ajuntament de Llíria, aleshores us adonareu de ‘l’austeritat’ que pregona el portaveu del PP edetà: 79.000€ el 2006, 102.000 durant 2007, d’enguany no tinc en aquests moments les dades exactes però són fàcilment deduïbles si tenim en compte que per al 2009 els pressupostos atorguen 180.000€... Continuem parlant d’altres sous de regidors del PP o de partides econòmiques concretes? Deixem-ho córrer per a altra ocasió...

+Info: Pressupost 2009 

Rememorant “Una història de dos anys” de Josep Mª Jordan, escrita en 1981, tanmateix amb el record cerquem una valoració, una crítica i unes conclusions profitoses.

1979, la restauració democràtica municipal després del cop militar del 36. Foren moments en  que necessitàvem traure’ns  del damunt tota la negra nit del franquisme. Fer constància del rebuig a la dictadura i proclamar les necessitats de redreçament del nostre poble, de la comarca i del País. Redreçament social i econòmic, redreçament moral i cultural. Aquestes premisses i amb el difícil diàleg amb  els reconvertits demòcrates “de tota la vida”  feien que el tarannà dels regidors de l'esquerra de Llíria es posara a prova diàriament. D'aquesta contesa  Pep Jordan, home de diàleg, de consens, conciliador, va donar tot un exemple democràtic, ètic i personal. Així i tot, es varem trobar amb una oposició fortament enutjada  per la seva derrota als punts –el dubitatiu gir dels republicans- i que va intentar rescabalar-se d'aquesta amb una conducta d'enfrontament total des de les primeries, utilitzant l'obstrucció sistemàtica, la difamació - “ els comunistes ...” – i la demagògia.   (continua)

Els xicotets/grans projectes arriben de la manera menys esperada. A principis d’octubre amb motiu de la inauguració de l’exposició del 40 aniversari del PSAN, la tertúlia improvisada després de sopar amb Josep Guia i Maria Conca no tan sols es va prolongar fins ben entrada la matinada sinó que a més ens proporcionava la oportunitat d’organitzar tota una sèrie d’actes semblants que ens podien facilitar una conferència informal però instructiva que donaria lloc a la posterior tertúlia i intercanvi directes d’opinions: una taula amb àpats i uns cafenets donen joc per a molt. Pensat i fet quinze dies després ens reunirem per donar forma a la idea, producte de la qual aquest divendres 14 de novembre ho tenim tot preparat per a continuar amb l’experiència. Serà a les 9.30 de la nit, al Casal Jaume I del Camp de Túria (avinguda dels Furs 7, Llíria) i tan sols teniu que portar-vos l’entrepà. Donat que l’any que ve ens donaran la llanda amb el 30 aniversari del retorn dels ajuntaments democràtics, nosaltres hem volgut avançar-se i hem convidat a Enric Llopis, regidor de Cultura entre el 79 i el 81, i reviurem amb ell aquell instant il·lusionant i esperançador on tot estava per fer i que malauradament es va vore truncat a meitat legislatura quan dos regidors trànsfugues (representaven a un partit local republicà d’esquerres que arribaren a dissoldre’l per així fer cas omís als afiliats) pactaren amb la dreta local més rància del País tergiversant de manera impúdica i descarada el veredicte que havien donat les urnes. Per a aquest acte hem preparat un grapat de còpies (estem digitalitzant-lo i prompte el trobareu a aquest bloc) del llibre (està descatalogat) ‘Una història de dos anys’ de Josep M. Jordan, primer alcalde democràtic de Llíria després del franquisme, un document imprescindible que narra el viscut a la capital del Camp de Túria entre el 1979 i el 1981 i que constitueix un testimoni històric d’aquella època que cal no oblidar.

A data 2 d'octubre d’enguany, només el 2,5% de les sol·licituds presentades a Llíria tenen resolució i programes individuals d'atenció (PIA). El 9% dels sol·licitants han mort abans que es valorara la seua situació de dependència, el 19% tenen resolucions de grau i nivell pero eencara no de PIA, i un 7,5% de les sol·licituds tenen la proposta PIA però encara no tenen la resolució. La pregunta és clara per a l’alcalde i la regidora de Benestar Social i si tingueren vergonya donarien la cara: si tot açò és el treball que han fet durant un any, quant de temps tardaran a valorar les sol·licituds pendents?

El PP boicoteja la Llei des de la Generalitat valenciana al torpedinar la seua aplicació. Al govern de Camps li pertoca el registre, valoració, dictamen i prescripció dels serveis que corresponguen a les sol·licituds de les persones en situació de dependència però, com a conseqüència de la lentitud del procés de tramitació administrativa que realitza la Generalitat, 18.000 famílies valencianes que ja han sigut valorades no estan rebent la prestació per inoperància de la Conselleria de Benestar Social. El mínim que pot fer l’ajuntament de Llíria és no donar-los l’esquena als ciutadans que diuen representar i exigir a Camps que es complisca la Llei. Però són tan borregos que no ho faran. Segur.

Serà demà dilluns 10 de novembre a les 7 de la vesprada i a la plaça Major. Convoca la concentració La Plataforma en Defensa de l'Ensenyament Públic (Fapa-València, Escola Valenciana, STEPV, CCOOPV, UGTPV, Associació de Directors de IES, MRPS, Sindicat d'Estudiants Favaem, Associació de Directors de Primària). La nefasta política educativa del PP al País Valencià i les continues amenaces i repressió que fan al lliure exercici dels drets laborals dels docents i del sistema educatiu valencià són els motius principals de la protesta, als que cal afegir les mancances que pateix la capital del Camp de Túria: no compta amb suficients escoles i instituts i per tant els centres públics es troben saturats i plens de barracons, tenint que utilitzar en alguns d’ells aules com a menjadors per falta d’espai, a més cal ressenyar la carència absoluta d’escoletes infantils per als més menuts.

Aquesta fotografia captada el passat dissabte per la Plataforma per una Llíria habitable demostra que el passat mes d’octubre varen abocar camions de fem en aquest recinte.

 + L’estat deplorable de l’abocador de Llíria: una il·legalitat permesa per l’Ajuntament

+ Residus a Llíria, de mal en pitjor

Imatge de l’1 de novembre on la Plataforma per una Llíria habitable denuncia que continua l’aflorament de reguers contaminants de lixiviats

+ L’estat deplorable de l’abocador de Llíria: una il·legalitat permesa per l’Ajuntament

Amb aquesta instantània d’aquest cap de setmana, la  Plataforma per una Llíria habitable certifica que l’abocament de la Canyada Parda NO està segellat i per tant continua actiu.

+ L’estat deplorable de l’abocador de Llíria: una il·legalitat permesa per l’Ajuntament

Aquest abocador, situat en la partida de la Canyada Parda i molt prop de Casinos, va ser clausurat (teòricament, que no a la pràctica) a l'octubre del 2007, però a principis de 2008 la Fiscalia de Medi Ambient va denunciar a l'ajuntament de Llíria per no segellar-lo i perquè la instal·lació no tenia llicència, així com tampoc comptava amb un sistema de drenatge de lixiviats i d'una bassa per a emmagatzemar-los, amb el perill que suposa que aquests líquids puguen afectar als aqüífers de Llíria. Deu mesos després i com podreu comprovar a les imatges adjuntes (realitzades per la Plataforma per una Llíria Habitable) que són d’aquest cap de setmana, la problemàtica és la mateixa ja que l’ajuntament de Llíria continua obviant la legalitat amb el perill que açò suposa per a la salut de les persones i la conservació de l’entorn. Ni els requeriments realitzats per Conselleria, ni les denúncies fetes per fiscalia, ni el nou Pla Zonal, ni la nova planta de transferència han solucionat el problema de l’abocador de la Canyada Parda i la regidora de Medi Ambient edetana, Remedios Mazzolari, continua permetent el mal segellat de l’abocador, que el fem s’escampe als camps veïns i que continue l’aflorament de reguers d’un líquid negre i tòxic, el que suposa de fet una agressió al medi ambient i a l’ecosistema de la zona.
(+Info:  Residus a Llíria, de mal en pitjor)

La Mostra de València Cinema del Mediterrani acaba de publicar el llibre "Armand Guerra, un sembrador de rebeldías", de Francisco Agramunt i Juan Antonio Ríos Carratalá, en el que es recupera aquest desconegut periodista i cineasta edetà creador a París en 1913 de la cooperativa "Le Cinèma du Peuple". Armand Guerra, el seu verdader nom era José María Estivalis Calvo, nasqué en 1886 a Llíria (Camp de Túria). Va treballar com a litògraf, freqüentant els cercles anarquistes valencians. Es va traslladar a França fundant l'esmentada cooperativa  i posteriorment  va viure a Berlín on va col·laborar en diverses pel·lícules de la UFA. A principi de la guerra del 1936-39 rodà la cinta "Carne de fieras", la primera pel·lícula comercial en què eixia un nu de dona i posteriorment com a militant de la CNT-FAI va filmar diversos documentals als diferents fronts de batalla. Al terme de la contesa es va exiliar a París, morint en 1939. Aquest llibre és una ferramenta definitiva per a conèixer l'escriptor, periodista i director de cinema de Llíria, contextualitzant-lo històrica i geogràficament, i ens proporciona una imatge marcada pel compromís, els ideals, l'aventura, el risc i l'oblit.

El passat 13 d’octubre publicàvem les continues demores patides, per part de l’administració autonòmica i després d’estar ja aprovades, amb les obres de remodelació de l’IES Laurona. A la fi l’única explicació raonable amb la que actua el PP valencià es tan sols la de rendibilitzar electoralment la política de la Generalitat i per tant el calendari d’actuació funciona en aquest sentit i no pas amb les necessitats dels ciutadans, dels estudiants en aquest cas. A la imatge adjunta reproduïm un extracte de la publicació del PP de Llíria La Veu Popular (n. 20, juny del 2006) on deixen ben clar els responsables de l’equip de govern de l’ajuntament de Llíria que abans de l’estiu (del 2006) estaria adjudicada la llicència d’obres per a l’ampliació i remodelació d’aquest institut i que immediatament aquestes s’iniciarien... Si estaven ja pressupostades i tots els tràmits realitzats per que ha tardat 28 mesos en executar-les?

Tant costa actuar per l'interès general? Els responsables han de donar la cara: defensar els interessos de Llíria i denunciar la ineficàcia. Preguntes que es realitzen des de l'IES Laurona i que l'alcalde Manuel Izquierdo i el regidor d'Educació Salvador Oliver han de respondre de manera urgent.

“Aclariment a algunes qüestions aparegudes al voltant de l'acte de posada de la "primera pedra" a l'IES Laurona de Llíria per part del conseller Font de Mora:

1. L'alumnat que va anar a mostrar la pancarta que apareix en diversos mitjans de comunicació està fart de patir des de l'inici de curs un problema darrere d'altre (mancança de llum als tallers, de xarxa informàtica, mal funcionament de l'aire condicionat, goteres...). El remat va ser els tallers plens d'aigua per les goteres no reparades: material deteriorat i perill d'electrocució.

2. Amb la negativa per part del professorat adient d'entrar-los a classe fins que no estiguera tot en condicions, simplement per motiu de seguretat, l'alumnat va prendre la decisió de fer aquest acte reivindicatiu.

3. En les declaracions a "Las Provincias" hi ha unes paraules que caldria pensar-les un poc abans de dir-les. L'educació posada en dubte de l'alumnat creguem que queda amb una nota excel·lent tot i que en cap moment ha actuat de forma vandàlica ni ha faltat a ningú. S´ha limitat a mostrar els cartells i posar-se on la policia local els ha dit, agrupats i en silenci.
 

4. 'Dubten que es tractara d'alumnat de Llíria'. Doncs bé, més de la meitat ho són, però no crec que importe ja que al fi i al cap són alumnes de l'IES Laurona.

5. L'equip de govern acusa al professorat de manipulació. Rés més lluny de la realitat. És més, parla d'un professor acompanyant i no és cert. Un professor de l'IES Laurona va acudir a la seua hora d'esplai per a treure fotografies al grup prèvia petició de l'alumnat ja que havia estat fent fotografies dels tallers per si calia reclamar a l'empresa asseguradora.

6. El més deplorable: la gran carpa posada per a l'acte sols podia rebre al conseller, amics, càrrecs municipals, familiars, a més del personal de seguretat i del càtering. Mai han estat informats representants ni del professorat, ni de l'alumnat, ni de mares ni pares de l'IES Laurona. Es que no importen per a res?

7. Segons alguna publicació, el conseller va dir que el director general aniria a l'institut per tal de veure la situació ja que ell tenia un altre acte tot seguit. En cap moment va anar. Es va limitar a enviar al cap de l'empresa responsable, qui vingué com si encara la culpa fos nostra i no de les seues actuacions deficients. Qui va vindre va ser l'alcalde i l'inspector educatiu de la zona per a comprovar que el que s'havia dit era cert i que la situació”

Llegim a la premsa: “Llíria col·loca la primera pedra d'un institut. Les obres de l'institut Laurona de Llíria arrancaran oficialment dilluns 13 d'octubre. El conseller d'Educació, Alejandro Font de Mora, té previst visitar a les 10.30 hores la capital del Camp de Túria per a col·locar la primera pedra de la reivindicada instal·lació de secundària.”  

Després de tirar mà de l’hemeroteca, senzillament els manifeste respectuosament als senyors Font de Mora, Izquierdo i Oliver:
Emcagueentotselsirresponsablesdesvergonyits

11 de juliol del 2005 comunicat de premsa de Manuel Izquierdo, Alcalde de Llíria: "Ciegsa desenvoluparà al llarg del pròxim curs 20005/06 a Llíria l’execució de les obres del nou IES Camp de Túria i l’ampliació del Laurona... es reafirma l’esforç inversor de la Generalitat Valenciana al municipi que, en aquest cas, servirà per a oferir als nostres joves una major qualitat en la seua educació amb noves i millors instal·lacions educatives”
2 de maig del 2007. La vespra de les eleccions municipals i autonòmiques el CIEGSA instal·la a Llíria panells publicitaris anunciant, com a imminent, tot allò que venen demorant, en aquella data, quatre anys.

Estafen constantment amb promeses que ràpidament obliden i posteriorment les tornen a publicitar com a primícies. Malbaraten el seu temps laboral i els diners públics amb totes les festes que organitzen per a després no fer res. Actuen com a terratinents mafiosos i es creuen que tot allò públic els pertany en propietat.

Gràcies a la gestió d'aquesta gentola, Llíria porta un retard de 5 anys en infraestructures educatives, sanitàries, de justícia... I encara en vorem de més grosses!

Article recomanat: Malvingut Font de Mora.
El bloc d’Iniciativa per Llíria relata la protesta dels estudiants de l’IES Laurona ja que s’han manifestat per Llíria aquest matí davant la visita del conseller Font de Mora amb pancartes que deien:
 "BARRACONS EN CONDICIONS, VOLEM SOLUCIONS"

+ Les instal·lacions provisionals de l'IES Laurona de Llíria pateixen goteres i es queden sense llum el dia en què Font de Mora organitza un festeig per a col·locar la primera pedra de la reforma a un instituït ja construït

El Consell de les Urbanitzacions de Llíria en el seu comunicat Desesperació o mala fe? llancen directament la pregunta a Mª Remedios Mazzolari:

“Però ja en el súmmum de la contradicció i de l'absurd, la regidora d’Urbanisme de l’ajuntament de Llíria s'atreveix a dir que no és lògic realitzar obres de clavegueram en zones on no hi ha col·lectors en servei. On està el col·lector de Xelardo?  NO EXISTEIX. Llavors per què han fet allí les obres de clavegueram? Serà per què allí tenen sa casa vostè i la seua família?”

De segur que el Consell d’Urbanitzacions no sols no tindran cap resposta de la regidora sinó que a més, i a hores d’ara, l’equip de govern municipal del PP estaran ja tramant les represàlies pertinents amb les que amagar les seues incompetències tot cercant una absurda confrontació. En compte de gestionar els assumptes municipals per a resoldre els problemes dels ciutadans, opten pel silenci i la prepotència.

Articles relacionats:

+ La regidora d’Urbanisme de Llíria no diu la veritat

-Ieee, que no som la Ciutat de la Música? Aleshores deixem-nos de definicions que denoten bestieses, com puguen ser Bous al carrer o semblants, i en Llíria atorguem-los a les nostres celebracions rang acadèmic: Setmana CULTURAL Taurina. Durant 7 dies anem a gaudir de la Cultura d'entrades de bous, bous embolats, entrada de vaquetes, festival taurí, capea, sopar popular, encierros, cadafals amb begudes alcohòliques i més sorpreses educatives.
Se’ns oblidava! Com cada any i a la part de darrere de Ca la Vila, edifici d’interés cultural (en minuscula) del 1602, hi trobarem una exposició completa, permanent i efectiva de les millors pixarrades, amb fragàncies incloses, dels civilitzats participants en aquesta Setmana CULTURAL (ara sí en majuscules).
*A la imatge, el cartell oficial de l’Ajuntament commemoratiu de la VI Setmana Cultural Taurina Ciutat de Llíria

El pitjor d’actuar constantment amb prepotència és que a l’intentar afrontar un problema tan sols els queda recórrer a la mentida. I a més se la creuen, la mentida. Així es comporta l’equip de govern de l’ajuntament de Llíria i el PP edetà. Haurien de ser part de la solució dels quefers quotidians dels seus ciutadans però s’empenyen en esdevenir un problema per que l’administració pública actue com pertoca.

Resulta fins i tot còmic que un PP, el de Llíria, utilitze pejorativament el qualificatiu de xaleters per a referir-se als veïns del poble residents a les barriades, reubicant-los d’aquesta manera com a ciutadans de segon o tercera categoria i buscant així una confrontació que serveix realment per a tapar les carències de l’ajuntament edetà. La comicitat ve donada pel fet que la regidora d’Urbanisme, Mª Remedios Mazzolari, es precisament xaletera. Però sembla ser xaletera de primera categoria ja que els criteris regits per a urbanitzar la seua barriada li son negats als veïns de Llíria de les restants urbanitzacions.

El Consell de les Urbanitzacions de Llíria va interposar el passat juliol una denúncia davant la Fiscalia de Medi Ambient en què es posava de manifest la carència d'un servei essencial que ha de prestar l'Ajuntament com és el clavegueram, reclamació que ha sigut atesa. En ella acusen a l'alcalde i la regidora d'Urbanisme de bloquejar els projectes urbanístics que les diferents associacions de veïns han presentat des de fa diversos anys en l'ajuntament de Llíria i en els quals es contempla la connexió mitjançant clavegueram a la xarxa general de col·lectors.

La reacció de Mª Remedios Mazzolari ha estat cavernícola: ‘la ley obliga a los vecinos a asumir los costes del alcantarillado’. Els veïns de les urbanitzacions ja saben i tenen clar que han de pagar el clavegueram de la seua urbanització, igual que ha fet qualsevol altre veí de Llíria, per això han interposat la denuncia: perquè volen, i ja són massa anys reivindicant, que l’ajuntament treballe i pose en marxa un Pla de Sanejament que done cobertura a totes les urbanitzacions de Llíria i d’aquesta manera poder connectar els seus clavegueram amb la xarxa general ja en funcionament. Així de senzill i clar. No obstant Manuel Izquierdo i el seu equip de govern continuen obviant-los i sols es dediquen a infondre declaracions irreals per tapar les vergonyes de les seues pròpies incompetències.

L'alcalde, Manuel Izquierdo, i la regidoria d'Urbanisme, Remedios Mazzolari, hauran de respondre davant de la justícia per la falta de clavegueram en les urbanitzacions i l'alarma social que crearen amb l'anunci de denúncies massives.

El passat mes de juliol, el Consell de les Urbanitzacions de Llíria va interposar una denúncia davant la Fiscalia de Medi Ambient en què es posava de manifest la carència d'un servei essencial que ha de prestar l'Ajuntament com és el clavegueram.

En la denúncia es matisava que la xarxa subterrània de clavegueram és una competència directa del municipi i és la seua obligació, segons estableix l'article 26 de la Llei de Bases de Règim Local, prestar aquest servei als seus veïns, ja que al contrari s'estaria vulnerant la legislació mediambiental per la contaminació directa dels aqüífers que estan provocant les milers de fosses sèptiques dels diferents nuclis urbans que existeixen al terme municipal de Llíria.

Segons el Consell de les Urbanitzacions de Llíria, l'alcaldia i la regidoria d'Urbanisme no han fet res per donar solució a aquest problema de contaminació d'aqüífers, tot al contrari, estan bloquejant els projectes urbanístics que les diferents associacions de veïns han presentat des de fa diversos anys en l'ajuntament i en els quals es contempla la connexió mitjançant clavegueram a la xarxa general de col·lectors.   (continua)