La secció tercera de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià  hi ha condemnat al Consistori edetà a pagar 13.322 euros a una dona, de 67 anys, que va esvarar i caigué a terra degut a les restes de cera que hi havia pel carrer com a conseqüència del goteig dels ciris durant la processó de Sant Miquel.  Aquesta veïna de Llíria va ser intervinguda per una fractura de ròtula esquerra en l'hospital de la Fe i com a seqüeles la dona pateix alteració en la mecànica de l'aparell extensor del genoll.

El millor de tot ho trobem en l’estratagema de l’Ajuntament per a eludir responsabilitats, ja que, textualment, li imputava ‘a la mujer el resultado de su caída al deambular negligente por la zona donde había transcurrido la procesión’. Que Sant Miquel i la ploma els pille confessats!

A l’obscurantisme en l’adjudicació de les places de matricula, en un procés ple d’irregularitats i contradiccions, cal afegir la penúltima anomalia denunciada pel sindicat STEPV-Intersindical Valenciana: a l’Escola Oficial d'Idiomes de Llíria no s'han adjudicat totes les places docents previstes i algunes classes no tenen els equipaments necessaris per a impartir idiomes. Sol·licituds de persones que no han pogut entrar a aprendre els idiomes que s'imparteixen per l'arbitrarietat en l'adjudicació i per no invertir els recursos assignats. Qui calla atorga i, com es costum en ell, aquesta és la premissa del regidor d'Educació de l'ajuntament de Llíria.

Després de reproduir un parell d’escrits (1 i 2) de persones afectades per les arbitrarietats de l’ajuntament de Llíria amb les enganyifes en l'Escola Oficial d'Idiomes, des del grup municipal socialista llancen unes preguntes concretes i precises a les que cal una resposta clara si no amaga res el consistori edetà:

“L'aparició de les llistes ha desencadenat una allau de reclamacions i crítiques per part de la ciutadania cap al Regidor d'Educació. Quan aquestes persones han anat a protestar, des de l'Escola els han remés a l'Ajuntament, i aquest no sap donar respostes convincents, perquè:

Plagie literalment a Pau Alabajos i Toni Cucarella una part dels seus escrits sobre la nul·la presència d’espectacles teatrals i musicals en valencià dins del programa de festes dels distints pobles del País Valencia.

Pau reproduïa les declaracions del regidor del Director de l’Àrea de Cultura [sic] de l’ajuntament de Gandia, un tal Toni Durà:  "Ja ens agradaria a nosaltres que els grups de música (en valencià) que vingueren tingueren la mateixa qualitat, fama o interés per al poble que els que canten en anglès o castellà. No és així, per tant, la Fira de Gandia no és un moment d'aplicar ideologies, és un moment de donar satisfacció a tot el món. Per tant, el criteri de qualitat i de varietat és el que apliquem a la Fira...”

I Toni posava l’accent a aquestes aberracions del personatge de la Safor amb la seua sempre encertada reflexió: “Ja ens agradaria als valencians de compte i raó tenir directors d’Àrea de Cultura mínimament coneixedors d’això que diuen que gestionen, o siga de la cultura; hi voldríem persones de mentalitat oberta, tolerant, encuriosida, sense prejudicis, de tarannà democràtic…”

“Parlant de la cagada de l'Escola Oficial d'Idiomes de Llíria i tenint en compte que a la fi les adjudicacions de places s'han realitzat per sorteig, no creieu que es molt sospitós que la majoria de germans que apareixen tant en admesos com en llista de espera van seguidets?

En anglès bàsic  admeses 4 parelles i  en llista d'espera 13 parelles.

Hem rebut tres correus amb textos semblants que ara us detallem: “Ja vos heu assabentat de la cagada de l'Ajuntament, o qui corresponga, amb l'adjudicació de places en l'Escola Oficial d'Idiomes de Llíria? Et l'expliquem: resulta que en les bases de la preinscripció per al curs 08/09 diu ben clarament que l'adjudicació de places serà per rigorós orde d'entrada, però a última hora canvien d'opinió sense fer-ho públic  i es trauen de la mànega un sorteig, que no apareix en les bases, per a adjudicar les places i d’aquesta manera moltes persones que deurien tindre plaça en el curs que ve s'han quedat sense ella. T'adjuntem les bases i si pots publicar-ho en un dels teus articles t'ho agrairíem, ja que jo ja he presentat l'escrit, amb la meua disconformitat, en l'ajuntament de Llíria però em sembla que poc, o gens, cas li van a fer a la meua reclamació i per tant em quedaré amb les ganes, com molts altres més que han caigut en aquesta injustícia. T'agrairia que publicares aquesta notícia que sens dubte hi ha perjudicat molts, i ha beneficiat a altres, de manera molt injusta.”

El pitjor de tot no es dir mentides (que ho és) així com tampoc prendre el pèl als valencians (que ho fan). El més fotut es practicar l’amnèsia i tindre els mecanismes necessaris per a capgirar la realitat. I és que aquest paio no té vergonya ni la coneix. Tan li fa enganyar, mentir, crear fal·làcies i fer el bòfia. A la fi, amb el seu rostre dur de vicari de l’Opus aconsegueix que els mitjans de comunicació obliden l’hemeroteca i aparega triomfant...

Al post Hospital de Llíria: el meninfotisme constant del PP tolerat per l’alcalde Manuel Izquierdo detallem tota la cronologia de les obres del futur hospital de Llíria: la Conselleria el publicita al  febrer del 2003, el 21 de març del 2005 l’aleshores conseller Rambla i l’alcalde Izquierdo  assenyalen públicament que a la primavera del 2007 estaria en funcionament i seria una realitat inquestionable, però al maig del 2008, i quan sols s’han executat el 25% de les obres, aquestes s’aturen de sobte i ni es dignen a donar cap explicació pública convincent. A un altre article (Crònica mai escrita de col·locació de la primera pedra de l’hospital de Llíria) ironitzàvem sobre uns fets on la realitat que vivim ha aconseguit superar la nostra ficció.

Aquest matí, 15 de setembre del 2008,  i després d’estar paralitzada durant quatre mesos la construcció de l’hospital de Llíria, el Molt Honorable i desvergonyit Camps visitava les obres de la instal·lació sanitària (no sabem si per a col·locar la segona o tercera pedra) i amb el cinisme que el caracteritza bavejava als mitjans de comunicació les següents frases engalipadores: “El nuevo Hospital de Llíria es un hito en materia sanitaria... Se trata de una actuación emblemática que responde a una apuesta por un desarrollo armonioso, ordenado y de calidad, con sentido y con responsabilidad de los espacios y lugares que les corresponde políticamente liderar... El nuevo hospital será una realidad en un periodo de tiempo comprendido entre los 14 y los 16 meses... Estamos trabajando en todas las comarcas de la Comunitat en función de las necesidades, de los intereses, de los anhelos de cada lugar de nuestro territorio...”

Està clar que “las necesidades,  los intereses,  los anhelos” de la gent del Camp de Túria no concorden amb els de Camps i la seua gentola. El març del 2007 projectat  resta al calaix de l’oblit i ara ens diuen que l’hospital de Llíria serà ‘realitat’ com a molt prompte a la primavera del 2010...

8 de juliol del 2007 per la nit a Llíria: un assassí mesquí amb una moto de gran cilindrada no espera que el semàfor es pose en verd i en menys de 50 metres posa el seu aparell de 600cc a 100 per hora i es porta per davant a un matrimoni septuagenari que creuava el carrer: l’home va morir als pocs minuts i la dona, greument ferida, malviu amb l’amargor de veure’s truncada la vida per sempre. Els tribunals de Justícia (?) dictaminen com a sanció per al jove miserable J.S.V. (sols tenim dret a saber inicials) una multa econòmica i la retirada de la llicència per a conduir... motocicletes.

6 de setembre del 2008 per la matinada a Llíria: la Policia Local deté per conduir completament borratxo a un individu després de xocar el seu vehicle contra un fanal al casc urbà de la capital del Camp de Túria i negar-se a fer-se la prova d'alcoholèmia. Aquest element indesitjable resulta ser el mateix J.S.V. de 24 anys trist protagonista de la notícia anterior. Els jutges li havien retirat el carnet de moto però no pas el de cotxes i per tant podia continuar infringint com a conductor qualsevol normativa cívica, els seus antecedents ho testifiquen.
 

11 de setembre del 2008: el Jutjat d'Instrucció número sis de Llíria va celebrar el judici ràpid per aquesta última detenció i va decretar la retirada del permís de conduir i una multa.

...delinqüents que s’amaguen sota unes inicials, sentències que tan sols indiquen el jutjat però no el nom del jutge i dues víctimes, amb noms i cognoms, plorant d’impotència...

Ai las! Avui ha començat el curs escolar a Llíria. Les xiquetes i els xiquets de la capital del Camp de Túria a partir d’aquet instant de glòria suprema van a ser els més llestos del món sencer seguint, uniformadament, com a exemple la figura i trajectòria professional de l’insigne regidor edetà de Barracons, Salvador Oliver, inspector educatiu dactilar. Com el Galduf i el Vicent no volen passar desapercebuts, ambdós acceptem mostrar la nostra solidaritat amb els escolars i ara mateix hem instaurat l’uniforme ‘oficial’ per a redactar els escrits d’aquest bloc. Com no tenim les ‘almoines oficials’ per a la indumentària, hem agafat el camí més còmode: despullar-se completament (ara que encara fa bon temps) ja que així ens surt més barat. Si teniu en compte que u dels dos ha estat l’agost a Xàbia i l’altre a Euskal Herria, aleshores sabreu qui és qui a la imatge adjunta. Quan arribe el fred, de segur que ens oblidarem d’aquesta promesa (que té el mateix valor que la paraula del regidor)

A principis de l’any passat la veïna de Llíria, i estudiant de Comunicació Audiovisual, Verònica Alarcón García publicava un vídeo impecable tant en la forma com en el contingut, "El silenci del temps" i que vos reproduïm a sota, on recollia la història de la barriada de Les Vendes. A penes un mes després aquest documental esdevenia històric amb lletres majúscules doncs les màquines enderrocaven quasi tot el barri per a donar pas a la civilització del totxo. Com veureu a la imatge adjunta, l’inici de noves construccions als antics solars començaran en un tres i no res. Per això, aquest estiu és una bona oportunitat per a redescobrir el nostre passat recent, mitjançant el treball audiovisual de Verònica Alarcón que cal guardar a l’hemeroteca,  i després donar un tomb per la barriada de Les Vendes actual: un grapat de llàgrimes nostàlgiques i de pena recorreran el vostre rostre.

Mira que el Galduf no para de donar-li la tabarra al Vicent perquè no escriga històries estrambòtiques ja que sempre hi ha el perill que algun despetorrat les porte a la pràctica i més tenint en compte com actua, donant llum verda a projectes despampanants, eixa banda de l’empastre que està instal·lada a la Generalitat. Fa tot just un any la part no miop de la doble personalitat d’aquest bloc escrivia el post Volem el pont aeri Llíria-València, ja! (paga la pena donar-li una ullada ja que així ens estalviem el tornar a repetir conceptes ja narrats) i ara llegim a la premsa els següents titulars: “Una empresa proposa un aeroport privat, mil vivendes i un parc temàtic a Llíria. L'empresa està creada amb 18 socis, només falta l'estudi i el beneplàcit del Consell: la Ciutat de l'Aire tindrà aeroport, parc temàtic, zona residencial, hotels i també hauran escoles de pilots i hostesses i una zona d'acampada. Aquest macroprojecte ocuparà una zona de sis milions de metres quadrats.”   Increïble però tan cert com que no cobrarem drets d’autors malgrat ser els pares putatius de la idea. De moment el Vicent i el Galduf estem entrenant-nos amb avionets de paper perquè mai saps les voltes que dona la vida!

Les negligències en la gestió municipal és l’arma política del PP edetà on es passen baix cama tot allò que implique resoldre els problemes dels ciutadans.  D’aquesta manera toleren, patrocinen i sustenten que una empresa constructora jugue amb la il·lusió de gent jove i sense recursos econòmics i el que, en teoria, era una promoció de VPO s’ha convertit senzillament en una nova operació especulativa. A punt d’encetar-se la campanya de les passades eleccions municipals l’ajuntament de Llíria va actuar com una immobiliària i patrocinà, a la façana de Ca la Vila, la promoció d’una constructora privada. L’equip de govern de Manuel Izquierdo gestionà la recollida de sol·licituds i el sorteig d’adjudicació de les VPO. Després... Ha passat quasi un any i les obres no s’han iniciat i, quan ho facen, tindran un termini de dos anys. La constructora mou fitxa i vol que els futurs propietaris els autofinancen les obres exigint-los un 20% del preu final (tan sols està finançat el 80% de l’habitatge). 17 de 84 afortunats han renunciat. No és que no vullguen la vivenda, es que no poden pagar ara un crèdit personal per fer l’avançament de diners i després un altre hipotecari per a completar la compra, a més d’altres càrregues que no semblava estar recollides en el plec de condicions inicials...

Mentrestant l’ajuntament de Manuel Izquierdo, que va actuar com a reclam immobiliari, mira cap a un altre costat i es desinteressa completament (com ja va succeir en altra ocasió) de la problemàtica dels seus veïns. Com a exemple les declaracions descarades al diari Levante-EMV de la regidora de desUrbanisme  on manifesta que “para los precios de las viviendas -entre 91.000 y 143.556 euros- el ayuntamiento se ha basado en el de los antiguos módulos, ya que sí se hubiesen aplicado los nuevos precios las casas serían más caras...”  I es queda tan ampla aquesta pardala amb unes manifestacions tan descarades doncs la realitat és que si els futurs propietaris sumen el préstec inicial més l'hipotecari, pagaran al banc més de 1.100 euros al mes! Quina colla de fardatxos.

Al febrer del 2003 el conseller de Sanitat era Serafin Castellanos, exmilitant de Fuerza Nueva als inicis dels 80 i actual conseller de Governació. Aquest veí de Benissanó va catalogar a la comarca del Camp de Túria com a una “zona dispersa i poc poblada” i atorgava un ‘hospital auxiliar’ amb 20 llits i dos quiròfans per a una població que superava els 150.000 habitants. L’últim dia de la campanya electoral d’aquell any, 21 de maig, el candidat a l’alcaldia pel PP Manuel Izquierdo omplia tot Llíria amb un pamflet exultant que adjuntem a la imatge. Des d’aleshores quatre consellers han passat per Sanitat i dos presidents pel palau de la Generalitat i la capital del Camp de Túria ha esdevingut un zero a l’esquerra per als nostres governants tot amb el vist i plau de l’alcalde edetà i de l‘equip de govern municipal del PP. El 21 de març del 2005 el llavors conseller Rambla i el sempre fotogènic i incompetent Izquierdo no sols anunciaven que l’hospital deixava de ser ‘auxiliar’ i que comptaria amb més llits, quiròfans i especialitats sinó que a més es comprometien públicament que estaria en funcionament a la primavera del 2007. A hores d’ara, estiu del 2008, tan sols s’ha executat un 20% del projecte tot i gràcies als fons de compensació interterritorial del govern de Madrid que ha subvencionat el 90% de l’obra realitzada. Però la realitat encara supera la ficció i des de fa dos mesos les obres estan aturades. Avui ens hem desdejunat llegint a la premsa com el portaveu municipal del PP edetà, amb un cinisme i sense caure-li la cara de vergonya, reconeixia que aquesta paralització continuaria les properes setmanes i amb els seus arguments insòlits venia a demostrar que no té ni idea del per què les obres no estan en marxa i per tant la finalització superarà llargament els 2 anys de quan estaven previstes.

‘El punt àlgid de l'estiu és la revetlla de Sant Joan. La resta, sobretot l'agost, és un diumenge a la tarda allargassat.’ (Albert Om)
Aquesta nit del  23 de juny, nit de Sant Joan i la més curta de l'any, els Romàntics ens conviden a acudir a la Font de Sant Vicent (en la Selveta), per sopar d'entrepà, tots plegats, sobre les 21:30h. Tot seguit, i com ja és tradicional des de fa uns quants anys, els Romàntics interpretaran tot un seguit de cançons, d'estima i germanor, per tal de fer d'aquesta, entre tots, una nit màgica. Que la flama dels Canigó ens acompanye!

Des d’aquest enllaç podreu accedir a la notícia. Independentment de les postures, una cosa està clara: la conselleria d’Educació ho planteja com una mesura que comportarà, textualment, ‘el adquirir unos valores edificantes de dedicación, esfuerzo, orden, pertenencia y respeto, que impregnarán la relación de los chicos/as con su entorno y sus familias’ mentre que, per la seua part, les mares i pares favorables opten per la comoditat ‘així no ens calfem el cap en com hem de vestir-los’.  (des d’ací accedireu a l’article publicat a El País)

Diürna i nocturna. Escurabutxaques i omplibutxaques. Demencial i deliberada. Aquesta psicosi dual diària és la que s’està vivint al supermercat de davall de casa aquesta setmana. Amb l’horari comercial en marxa, la histèria s'extralimiteix fins límits insospitats i els consumidors desborden desmesuradament els carrets de compra amb els més absurds productes. Amb nocturnitat, molta premeditació i unes gotetes de clandestinitat, els responsables del supermercat es preparen per a rebre, a partir de la mitjanit, distintes furgonetes, algunes sense distintius, amb les quals burlen el bloqueig de la vaga de camioners i així poden omplir de gom a gom unes prestatgeries que a l'endemà seran ràpidament devorades per tots aquells que pensen que el món està a punt d'afonar-se. Psicosi o malaltia mental?

‘El tema "uniforme escolar" està liquidat. Al Consell Escolar del Sant Vicent han aprovat el programa pilot d'implantació de l'uniforme. Camps "requalificats per a Golf" i la seua colla de reprimits adoren l'uniforme (de Burberrys es clar, i a ser posible comprat a English Cut). El seu adorat conseller Font de Mora (Alexander Fountain of Mulberry a la intimitat) diu que com han guanyat les eleccions faran el que vulguen (a més a més les han guanyat amb contundència com diu Salvador Oliver, regidor i inspector d’Educació ‘por la gracia de Dios’). Els equips directius del centres educatius(?), com que encara estan a la prehistòria i deuen vassallatge als seus senyors feudals, consenten tot el que els tiren als morros. Els mestres són suro. Ni si ni no, ni bé ni mal, i, per suposat, ni tot el contrari. La seua postura? Molt senzilla: què és el que he de votar? doncs això. Els pares: “hòstia! (amb perdó), ara ja tinc un problema menys per a la xiqueta i el xiquet! Quan decidiran també instaurar un pla pilot per a internar-los en un col·legi de dilluns a divendres i el cap de setmana enviar-los a un campament?” Meravellós! Politics i gent d'esquerra també troben tota classe de virtuts a l'uniforme i a Llíria consenten que no quede cap col·legi on tots aquells que no troben les avantatges per cap lloc puguen escolaritzar als seus fills. I per últim queden les quatre mares/pares "toca nassos" lluitant contra els molins de vent. L'últim que apague la llum.... això si, ben uniformat.’

(Avui a la premsa: Pares de Llíria es neguen que els seus fills vagen a classe amb uniforme com planeja el Consell)