El mal segellat de l'abocador situat en la partida de la Canyada Parda, la falta d'unes canalitzacions de drenatge de lixiviats i una balsa per a recollir-los i tractar-los, situació que s'ha agreujat amb les pluges d'aquests últims dies, és l'origen de la fuga d'aquests líquids el passat cap de setmana a Llíria. Aquest abocador va ser clausurat a l'octubre del 2007, però a principis de 2008 la Fiscalia de Medi Ambient va denunciar a l'ajuntament de Llíria per no segellar-lo i perquè la instal·lació no tenia llicència, així com tampoc comptava amb un sistema de drenatge de lixiviats i d'una bassa per a emmagatzemar-los. Tirar uns camions de terra és l'única actuació que ha realitzat l'equip de govern del PP, mentre que per a la regidora d'Urbanisme l'abocador és alegal, no il·legal, ja que es va crear abans que isquera una nova normativa del Consell. Són paraules textuals. Mentre que el perill que el líquid de la fuga puga acabar als aqüífers de Llíria està ben latent, l'ajuntament de Llíria afronta una nova problemàtica local mirant cap a una altra part, ignorant-ho completament. Gentola. (Article relacionat:Fuga de lixiviats)
“Ala Línia 1, en un dia laborable, entre l’estació d’Àngel Guimerà i Llíria tenim 34 trens, amb 10 intervals de 45 minuts, 15 intervals de 30 minuts i7 entre 12 i 18 minuts. FGV havia promès que en 2008 començaria a millorar la freqüència del servei de metro, amb l’objectiu d’arribar al 2010 als 15 minuts, com a màxim, en tots els intervals. Però fins ara no s’ha produït aquesta millora i a més no vol comprometre un pla amb dates per aplicar gradualment les millores de freqüència previstes des del 2008 al 2010. A més, la durada del trajecte esmentat és de 50 minuts per a cobrir 25 Km. El que dona una velocitat mitja de 30 Km/h. Menys que un ciclomotor.No existeixen compromisos concrets respecte a la millora de la velocitat. Més de quinzeAssociacions de veïns des de La Canyada fins a Llíria ens hem unit en una plataforma per obtenir un pla de millores gradualsrespecte la freqüència, la seguretat i la velocitat dels trens de la Línia 1.Si estàs interessat amb aquests objectius acudeix a la xerrada informativa eldivendres 6 de juny, a les 19:30h en el Casal Jaume I del Camp de Túria.”
Hem rebut el següent correu de Josep B. F.: ‘Al llegir el post que parla del curt Ja en tenim prou no puc deixar d'enviar-te la darrera notícia que corre pel nostre poble respecte als col·legis públics de Llíria, perquè encara no en tenim prou, ni de bon tros. Als centres educatius de la capital del Camp de Túria sembla que que s'està proposant la idea de d'implantar l'uniforme escolar. La proposta és de la Fundació de la Comunitat Valenciana per a la Qualitat de l'Educació amb un informe de la direcció general d’avaluació, innovació i qualitat educativa i de la formació professional sobre l'oportunitat i avantatges psicoeducatives de l'uniforme escolar. Aquest informe no té deixalla. Senyores i senyors, "Catarroja descoberta", sembla que tots els problemes actuals de l'educació pública quedaran resolts quan els xiquets i xiquetes es planten per anar al col·legi l'uniforme, i també acabarem amb el consumisme desbordant que regeix la nostra societat actual, de la qual cosa té la culpa que els nens dels col·legis públics no porten uniforme. Perquè es clar, tots sabem que els xiques que porten uniforme als col·legis concertats i privats quan es vesteixen amb roba de carrer mai utilitzen ni exigeixen marques, i els pares estan encantats perquè els problemes a l'hora de comprar roba s'han solucionat. En el moment porten uniforme els xiquets i xiquetes del col·legis públics "adéu BARRACONS" i la compensatòria per art de màgia quedarà equitativament distribuïda per tots el col·legis sostinguts amb fons públics. La Conselleria construirà tots eixos col·legis que be prometent de fa tan de temps, en concret a la nostra població el nostre regidor Salvador Oliver fa cinc anys que ens va dir que ja anaven a començar a construir-lo, o volia dir que anaven a posar el cartell? això si que ho han complit. A mi tot açò em sembla una ocurrència feixista, tal vegada sols és la meua percepció venint d'on ve. Ja parlem.’
Hi ha dies d’inspiració on hom decideix no callar absolutament res. Després d’escriure i rellegir, te n’adones que la realitat supera la ficció. Aleshores no dubtes en publicar. Els dies posteriors la gent devora el post. Paulatinament l’article va morint i deixa el llistat de preferits per a mantindre un somni dolç ja que, de tant en tant, el veus sobreviure. Quan ja no sabies ni que existia, de sobte renaix brutalment i sense que ningú t’explique el perquè, passa a ser un bestseller mensual. Subconscient inconscient (Crònica mai escrita de col·locació de la primera pedra de l’hospital de Llíria)és avui actualitat, tot gràcies als nous lectors d’aquest bloc. (Per cert, la famosa ‘primera pedra’ encara està esperant que el senyor batlle i el PP edetà donen les gràcies al govern de l’Estat pel seu finançament del 90% de les obres actualment realitzades ja que el ‘primozumosol’ de Camps pràcticament encara no ha soltat un euro)
Després de manifestar per a activa i per passiva que en poc de temps l’edifici de La Cultural tindria una solució, el portaveu popular s’autoaplaudeix, a la imatge, de que dos anys i escaig després la seua paraula tinga el mateix valor i serietat que els col·legis públics locals que ja tindrien que estar en funcionament però que encara no han començat les obres. La ‘fantasmal’ estació d’autobusos de Llíria o la rehabilitació de l’entorn de l’església de la Sang són altres mostres de l’eficàcia d’aquest paio expert en perdre subvencions i conspirador per ser futur alcalde edetà, amb el permís de la Mazzolari.
La fotografia és d’ahir a la vesprada i a l’interior de La Cultural hi havia cinc xiquets jugant i també es podien observar per terra varies xeringuilles. L’edifici està en perill d’ensorrament, i més després de les darreres pluges, però açò al govern municipal del PP l’importa ben poquet. Vergonyosament gens. La casa central de l’antiga Cultural havia sigut catalogada com a edifici d’interès cultural, però des del 14 de febrer de 1997 està en desús i en lloc de conservar-la, l’administració pública opta pel més còmode: abandonament total i que el temps faça impossible la recuperació. El 9 de febrer de 2006 una part de l'edifici es va vindre baix. El portaveu del PP manifestava dies després: ‘El que ha fet l'Ajuntament és tancar convenientment l'entorn de la Cultural per a evitar desgràcies personals i materials, fer un seguiment i exigir a la Conselleria el derrocament total de l'edifici i potenciar les negociacions que ja s'estaven duent a terme perquè, o bé se cedisca la propietat, o bé se cedisca el dret de superfície a favor de l'ajuntament de Llíria a fi de construir un edifici destinat a servei públic...’ Bla, bla, bla. Cinisme, mentides, ineficàcia i meninfotisme. Per a que serveix aquesta gent si, davant de problemes menuts no són capaços de reaccionar? Dos anys després les coses continuen pitjor del que estaven: edifici a punt d’enfonsar-se i el consistori edetà no posa els mitjans per a evitar desgràcies personals i materials.(Des d’ací podreu accedir a tota la cronologia de la desídia de l’ajuntament de Llíria amb un edifici d’interès cultural)
En Llíria
el no res s’ha instal·lat perpètuament. Mai succeeix gran cosa. La capital del
Camp de Túria ha esdevingut una ciutat trista, tremendament bruta i amb una avigranada
rutina permanent. I el pitjor de tot: els ciutadans ho hem assumit a la perfecció
i estem completament adaptats a una realitat amarga. Fins i tot vegem amb certa
lògica i sense recel el pagar més impostos a costa de menys serveis, que els
xiquets estudien en barracons, trobar-nos amb una dotzena de dies d’espera per
que ens atenguen al centre de salut, suportar
unes obres inacabables a l’autovia, un hospital amb més d’un any de retard, la
Vila Vella oblidada i estrangulada... i mil
problemes quotidians que viuen soterrats al calaix d’una burocràcia que
sobreviu brindant amb Moet-Chandon.
Els mitjans de comunicació mai publiquen gran cosa de Llíria exceptuant breus
notícies o propaganda institucional pagada, amb el famós ‘anem a fer...’ que a
la fi es converteix en boira. Aquest hàbit perenne tan sols es trastoca amb els
successos: aleshores Llíria passa a ser portada de la informació negra. Tots
els mitjans es fan ressò i històries inusuals es transformen en el més
important que passa al poble els darrers mesos. Llavors l’alcalde surt davant
qualsevol micròfon i prostitueix la denominació oficial del poble llevant-li
una ‘L’ i amb eixa cara de circumstàncies que retrata a una persona que únicament
ven fum i es protagonista accidental tan sols de successos.
El
plenari de l’ajuntament de Llíria reconegué al 2001 que l’obsoleta xarxa de
conducció d’aigua potable a Llíria provocava pèrdues properes al 28%fonamentalment
degut a fuites. Aquest percentatge estava reflectit al Pla Director de Subministrament d’Aigües Potables a Llíria. Des d’aleshores,
no s’ha fet absolutament res per solucionar aquesta greu situació. Sense cap tipus d’inversió en aquesta matèria els
darrers anys per part del consistori edetà, de segur que el percentatge
haurà augmentat escandalosa i considerablement. Aquest malbaratament absurd,
desidiós i innecessari que patim tots els ciutadans de Llíria és la contribució personal i ‘eficaç’ de l’alcalde
Manuel Izquierdo i del PP edetà a la campanya ‘Agua para todos’? Bé estaria
que deixaren a un costat tota la demagògia superba que empren i d’una vegada l’ajuntament de la capital del
Camp de Túria realitzés una auditoria per millorar i eradicar les pèrdues que
pateix la xarxa de distribució de l’aigua al terme municipal edetà.
Si els assumptes diaris i de fàcil solució cal denunciar-los per que actuen, què serà de tots aquells temes una mica més complicats i on els cal posar en funcionament la neurona mental? Fa un parell d’anys assenyalaven l’estat ruïnós de la Cultural. Un edifici catalogat d’interès cultural completament abandonat i amb una part del sostre amenaçant en caure. L’ajuntament acordonà la zona i enderrocà la part perillosa. Eixa és la constant pepera, tant del govern de Camps com el municipal d’Izquierdo: en lloc de protegir i recuperar el patrimoni opten per que el temps i les inclemències destruïsquen el que és de tots. Doncs bé, dies enrere de bell nou publicàvem els nous desperfectes al recinte de la Cultural i altra vegada l’ajuntament ha tornat a actuar per a posar un pegat oportú que evités qualsevol desgràcia i oblidar-se ràpidament de l’assumpte fins la propera calamitat. Els veïns dels voltants i els ciutadans que transiten per la zona veuen com un indret cèntric patrimoni de tots els llirians pateix la desídia constant dels governants i que ja es irrecuperable.
Els amics i amigues d’Iniciativa del Poble Valencià han encetat a MésVilaweb un nou espai comunicatiu que vol ser un instrument de implicació i opinió ciutadana en la capital del Camp de Túria. El nou bloc pretén ser “una eina de participació directa, on totes les persones que vullguen podran fer aportacions, preguntes, propostes, crítiques, etc.. sobre la vida municipal i el bon o mal funcionament del nostre ajuntament i institucions públiques.” Enhorabona per la Iniciativa i tan de bo que aquesta aconseguisca arrelar en un poble on el meninfotisme és la tònica dominant.
És ben
trist que webs locals reproduïsquen integrament, per el mètode de copiar i
pegar, les dades que tu t’has currat i
incloent les petites errades i altres qüestions producte de les preses del
moment. Tan sols haurien d’haver demanat autorització o esmentar la procedència. Tan sols això ja
que cap problema haurien tingut. Però no, i com en tantes altres coses, opten
pel senzill: posar el cap sota terra i no donar cap explicació a ningú. Allà
ells i les seues misèries.
El radicalisme cavernícola comporta aquestes coses. A meitat vesprada, i a una de les meses electorals de les Escoles, un representant del Bloc-Iniciativa-Verds sense adonar-se’n se li cau de la butxaca el document d’identitat. Un fervent admirador de la gavina el recull sense avisar i se la pira a corre-cuita del local. Als minuts, una persona que ho havia observat tot informa dels fets a l’interventor que gràcies al cens electoral esbrina l’adreça de l’admirador de Camps (de golf) que s’havia apropiat de que no era seu. Una hora després, el DI retorna al seu propietari tot just quan faltaven 10 minuts per a les 8 de la vesprada. Pels pèls aquest element que buscava una abstenció es va lliurar d’una garrotada.
Al alts del Mercat de Llíria, i a la mesa 1-1-B, s’ha produït l’anècdota curiosa: una papereta del Bloc-Iniciativa-Verds ha sortit amb la marca del foradet produït per una xinxeta. Quan ja estava comptabilitzada com a bona, de sobte l’interventor d’Esquerra Unida, aplicant el centralisme democràtic, ha paralitzat el recompte durant cinc minuts i a la fi ha aconseguit que la declararen nul·la. De segur que serà recompensat per la pròpia Gloria Marcos davant d’aquest acte heroi.
Onze anys portem celebrant "l'abandonament de
l'edifici de l'antiga Cultural" (i, per desgràcia, molts més anys que
ho celebrarem). Fa dos anys, el 9 de febrer de 2006, part de l'edifici es va
enderrocar a causa de les pluges i el fort vent, el que va obligar a
l'Ajuntament a cercar el solar amb unes tanques, i anul·lar temporalment
l'aparcament. Al cap d'un temps, quan l'Ajuntament va fer les gestions que
cregué oportunes (gestions oportunes per a l'Ajuntament, que no pas per als
veïns), varen treure les tanques i s'habilità un altra vegada el solar com a
aparcament, però "una pobra tanca" va quedar abandonada al
mateix solar, en concret a les escales per accedir a l'avinguda dels Furs, i
allí va quedar arrimadeta al barandat que, per tindre la tanca, ja no podia
acomplir amb la seua funció d'ajudar a pujar i baixar l'escala. Aquesta setmana
els veïns de "La
Cultural", i tot aquell que circula bé caminant o bé amb
cotxe pel solar, pateixen, de bell nou, els efectes del vent i la desídia de
l'Ajuntament. "La tanca, que caldria haver tret del solar fa dos anys,
ha caigut". També cal dir que la casa deu estar habitada, no se sap
molt bé qui és el nou habitant, el que si saben els veïns és que com no hi ha
porta, per poder entrar i eixir de la seua vivenda els nous habitants, amb maça
i martell, han fet un forat a la paret. Com sempre, de tot el que passa en
aquest solar i en molts altres punts del nostre poble, les darreres persones en
assabentar-se dels fets els responsables de l'Ajuntament. Aleshores, per
a què serveixen? per seure a la poltrona?
Per què
anem a negar-ho? Efectivament, aquest post està escrit amb mol mala llet. Però
també amb una impotència total. Setmanes enrere vaig deixar aparcat el cotxe
uns deu minuts a l’avinguda del Furs de
manera similar a la de la fotografia i al tornar m’havien multat. 91 euros
marcava la recepta dels Municipals
per la infracció comesa. Però, veges tu, aquesta vesprada caples 8 i al carrer Camí Ample he trobat el
cotxe de la Policia
de Llíria aparcat en zona prohibida, damunt de la vorera, quasi sense deixar
espai als vianants i, a més, tenint prop un lloc lliure en zona permesa per a
estacionar. He fet la foto, he fumat una cigarreta i als catorze minuts han
aparegut els agents amb tota la tranquil·litat del món i sense aparentar vindre
de cap servei especial. Per què ells tenen impunitat on a mi m’imposen 91
euros?
El dia a
dia de la gent de vegades et mostra realitats força interessants. Els darrers
anys a Llíria s’ha incrementat el nombre de persones que cuiden a la gent major
en les seues llars. Majoritàriament són dones sud-americanes. I la gent gran té
una virtut que hauria de ser exemple per als demés: solen
emprar principalment el valencià com a llengua de comunicació. Doncs bé
l’associació "Mujeres sin Fronteras en Acción", col·lectiu constituït
fonamentalment per dones estrangeres, contactaren a principis de febrer amb el
Casal Jaume I del Camp de Túria plantejant aquesta qüestió lingüística i en un
tres i no res és posaren en marxa els mecanismes de col·laboració. Des de fa
una setmana una quinzena de dones estan rebent classes de valencià. Tres
persones del Casal estan treballant amb elles desinteressada i periòdicament en
un curset més pràctic que teòric ja que busquen la integració des de la
quotidianitat i els quefers diaris. I el més important: ja hi ha més gent
interessada en participar i les que hi són estan començant a participar en les
activitats del Casal.
El nou conseller de sanitat, Manuel Cervera, que al poc de ser nomenat va rebre notables lloes d'alguns mitjans de comunicació (dels mateixos que van destacar els primers gestos de Camps), ha dit que considera una dada sense a penes importància que la gestió de l'hospital de Llíria siga privada o pública. També ha remarcat que és poc rellevant el número de llits perquè la majoria de les operacions no requeriran hospitalitzar el malalt. Ens podria dir Cervera, doncs, què és el que considera rellevant de l'hospital de Llíria? Que siga d'obra ceràmica i no prefabricat? Que les portes siguen automàtiques i no les hages d'empentar? Que els metges vagen de blanc i el personal auxiliar de verd? Que una part de l'energia que consumeix-ca siga proveïda de la generació per plaques solars, com és obligatori? Que tinga oratori i capellà com l'Arnau de Vilanova, que té una església de l'Opus en front?
Per a què? Dir
que no tenen vergonya, ni la coneixen? Parlar de dignitat ignorada?Estafar, simbòlicament parlant, per desídia
quan tot ho tenien a la mà i, simplement, per despreocupació i per què tot els
importa una bleda ho deixen perdre? Els quatre
indocumentats de la foto, i els que no apareixen, aconseguiran dormir
tranquils? I la consciència... saben de que parle?
Pensava que l’amor propi existia, però sembla que alguns viuen instal·lats en
la immoralitat política. Llíria avança, sí, per inèrcia... i perquè seria de
jutjat de guàrdia anar enrere per molt que el govern municipal s’ho propose. Menuda
colla d’entabanadors que ens menyspreen diàriament.
Dels amics arbres, imatges, versos, dites, pensaments, històries, .. i sobretot de la seva importància als pobles i ciutats, de com se'ls tracta i de com se'ls hauria de tractar, als arbres amics
Ràdio Lluna Raval som la veu progressista, solidària i valenciana de la comarca del Baix Vinalopó. Els costums, la cultura i la realitat d'Elx ja tenen un nou punt de trobada molt més nostre i actual, a qualsevol part del món i amb la dignitat i universalitat que el nostre poble es mereix.
El cercador d'internet Google ha incorporat el català entre la trentena de llengües del seu traductor. A través d'aquest servei, es poden traduir automàticament textos sencers i també pàgines web de llengües com l'anglès, l'alemany, el rus o el xinès al català i també a la inversa
Amb RodaMots podeu rebre cada dia, per correu electrònic, un breu missatge amb una paraula o una expressió de la nostra llengua, amb el seu significat i un exemple d’ús.
