Collons, encara em dura el nerviosisme. He estat a la Llar dels Jubilats de Llíria veient la cursa. Feia tres anys que seguia la trajectòria d’Hèctor per a narrar-ho després a edeta.org. Des de molt abans que al bar Paddock era conscient de l’esdevenir del pilot de Llíria. Cada temporada Hèctor ha anat avançant i, amb ell, tot el poble ha anat creixent internacionalment. Lluny queden els temps de Paquito, el de la tenda, on descobríem la seducció de les dues rodes. Ara les ambicions eren més grans, però l’arrel la mateixa: veïns de Llíria que lluiten de valent, segurs de les seues possibilitats i tan sols amb el recolzament de la gent més propera a ells. A la tristor de no haver guanyat el campionat del món anteposem el goig de tot un any on hem somniat i vibrat amb un xaval que encara té molt que dir al motociclisme. La capital del Camp de Túria ha gaudit i té pendent un homenatge monumental per a un Héctor Faubel que és el número 1 als nostres cors. Gràcies per tot!

Resten tan sols dues carreres per a la fi del campionat i el pilot de Llíria frega amb la mans el títol mundial. Eren quasi les cinc de la matinada quan concloïa el GP d'Austràlia. Jo, al sofà, lluitava desesperadament per llevar-me les lleganyes, la Maria a crit pelat quasi desperta a tota la finca i al mateix temps el trinquet edetà, ple de seguidors d’Hèctor seguint la cursa mitjançant una pantalla gegant, esclatava d’alegria. Hèctor Faubel va tenir a les mans el triomf i sempre va estar barallant-se entre els primers, amb nombrosos avançaments en el grup de cap, però finalment van ser Pesek i Olivé els que el van superar en l'última revolta d’una carrera que va patir un fort vent en les rectes que sempre perjudicava el primer i feia impossible que algú s'escapara. Malgrat tot, el de Llíria va rendibilitzar al màxim el seu pòdium ja què el pilot hongarès Talmacsi va acabar vuitè al circuit de Phillip Island. Primerament en Sepang, a Malàsia, i posteriorment a Xest, País Valencià, seran els darrers reptes d’un Hèctor Faubel que ens està fent somniar de valent.

No són capaços ni de marejar el sol de migdia. Els greixos els cremaren durant la campanya electoral i per tant ara van eixuts de paraules. Tal vegada els familiars i els coneguts propers coneixeran exactament a que es dediquen. Els que vivim portes enfora de Ca la Vila de segur que no. Vegeten plàcidament: uns llustrant la poltrona de la superioritat numèrica, altres somniant en temps millors. Mensualment tenen el seu minut de glòria i se senten vedettes davant d’un auditori que es pot comptar amb els dits d’una mà i un contrincant que, senzillament, desconnecta esperant que la sessió concloga. Semblen tocats del perol quan exerceixen el càrrec per al que varen ser elegits, al mateix temps que ignoren olímpicament als que els varen proporcionar l’elecció. Un càrrec, per cert, que el consideren en propietat i pel que esdevenen sers superiors. Hipotequen les seues actuacions limitant-les a aconseguir un titular de premsa meravellós que els permeta trobar-li un sentit a la legislatura...

A les incompetències habituals que ens tenen acostumats l’equip de govern del PP de l’ajuntament de Llíria, cal afegir ara un nou revés que afectarà una zona de la capital del Camp de Túria on, projecte rere projecte, tot s'esfuma sense veure materialitzades cap obres. Des del 2002 hi havia programat i pressupostat per part de la Generalitat la construcció de la terminal d’una estació d’autobusos. L’alcalde de Llíria va deixar passar els terminis fins que es va perdre la subvenció. Al mes de juliol del 2006, tots els grups polítics del consistori edetà aprovaren l’estudi de viabilitat per que en el mateix indret es materialitzes la construcció i explotació d’un aparcament subterrani, projecte que va ser adjudicat en el ple del 12 de desembre de 2006 a l’empresa Llanera. El contracte, que suposava una inversió de 4,3 milions d'euros, havia d'enllestir-se durant el 2007. Des d’aleshores, la col·locació del cartell publicitari que veieu a la foto és l’únic que s’ha realitzat d’aquest projecte. Amb la suspensió de pagaments realitzada pel grup Llanera, el futur de la construcció d’aquest aparcament soterrani públic està més que negre. Així mateix, cal esbrinar si l’equip de govern del PP de l’ajuntament de Llíria va requerir a Llanera que depositara quan pertocava la fiança per un import de 175.192,33 Euros, segons recollia el plec de condicions administratives que varen regir la seua contractació. En cas d’incompliment, calen responsabilitats polítiques.

El 7 de juny del 2006 les Corts valencianes aprovaven la modificació de la Llei d'Ordenació Farmacèutica, que entraria en vigor dos dies després essent publicada al DOGV el 14 del mateix mes. A l’article 4 de l’esmentada llei modificada, el Govern Valencià obligava a les localitats de més de 20.000 habitants, i que compten amb un Centre de Salut depenent de la conselleria de Sanitat i amb Atenció Continuada, a tindre un servei de farmàcia d’urgència operatiu les 24 hores del dia. Cinc mesos després, el 16 de novembre, el plenari de l’ajuntament de Llíria aprovava per unanimitat que s’executara la llei ja que la població malgrat superar els 22.000 habitants havia de compartir els serveis de guàrdia rotatoris amb poblacions veïnes com Benaguasil, L’Eliana, Pobla Vallbona, Marines, Domenyo,...

21 de setembre del 2007: malaltia d’un familiar directe. 11 de la nit ve d’urgències el metge a casa. Dues receptes necessàries: a Llíria no hi ha cap farmàcia de guàrdia i, quan literalment diluviava, he de desplaçar-me en cotxe a Marines (mentre m’estaven atenent, arriba una persona major de Llíria la qual ha hagut de desplaçar-se en taxi). Diumenge 23: ha de tornar el metge a les 4 de la vesprada i canvia un medicament. De bell nou cal anar a la farmàcia i aquesta vegada la de guàrdia estava a... Benissanó. No disposen del medicament. Per no perdre el temps per la comarca, me’n vaig directe cap a Burjassot...

Avui m'assabente que a partir de l'1 de gener del 2008 s'aplicarà a Llíria una llei que està en vigor des del 9 de juny del 2006. Menuda colla d’incompetents que durant 18 mesos ens han tractat com a borregos.

El problema no és que ens prenguen als ciutadans de Llíria com a imbècils, que ho fan, la qüestió està que els polítics edetans actuen com autèntics imbècils, que ho són. Aquestes paraules més que un insult són la latent frustració d'observar com, dia a dia i per pura desídia, es deixen perdre subvencions pels qui diuen ser els nostres gestors. Si en assumptes fàcils de resoldre actuen així, cal tremolar al pensar com actuaran en matèries més complicades. Tot just fa dues setmanes l’alcalde de Llíria deia que anava a reunir-se amb el president de la Diputació per veure si aquest organisme provincial podria subvencionar les obres d’urbanització de l’entorn de l’església de la Sang ja que havia fet curt amb les ajudes de la Generalitat. Doncs bé, aquesta actuació que havia d’executar la conselleria d'Infraestructures i Transport estava pressupostada i atorgada pel Govern valencià des del 2003 amb 376.156 euros. L’ajuntament de Llíria en quatre anys ha estat incapaç de traure a concurs les obres i quan s’ha decidit es troba que el pressupost està desfasat i per tant no es poden executar amb el conseqüent perill de perdre la subvenció.

És migdia quan comence a escriure aquest post i les campanes del meu poble estan tocant insistentment. El meu cap, a mil per hora, ràpidament s’imagina al regidor dels Barracons, Salvador Oliver, encarat al campanar de la Sang intentant donar la bona nova que el curs escolar està a punt d’iniciar-se i gràcies a ell les deficiències educatives de la capital del Camp de Túria s’han resolt. És un home previsor i li agrada planificar amb temps les mancances que pateix Llíria per a així cercar solucions, ja que l’avala haver estat un grapat d’anys director d’un col·legi públic i ser actualment inspector d’educació. El seu currículum dels quatre anys al front de la regidoria donen testimoni de la feina ben feta: escoletes públiques en cada barriada, instituts amb les darreres tecnologies, col·legis sense massificar, gabinet psicopedagògic escolar insuperable i les Ampa del centres públics sense cap queixa. Enguany ha aconseguit, ni més ni menys, reconvertir un traster en aula (veure foto) i així els estudiants del col·legi S. Vicent podran dir orgullosos que el seu centre disposa d’una quarta línia educativa gràcies al senyor Oliver i al S. Miquel han dividit les aules i així han duplicat la capacitat.

Restaven menys de dues voltes per a la conclusió de la carrera i el de Llíria lluitava amb convicció per a fer pòdium i ampliar el seu avantatge a la general. De sobte s’ha vist al bell mig del kamikaze Corsi, com ho ha demostrat durant tota la cursa, i la mala llet d’un Talmacsi que ha provocat, en una revolta, el desequilibri d’Hèctor que en la caiguda ha arrossegat a l’italià. Les declaracions de Faubel a la conclusió eren ben contundents: “No estic gens content amb el que ha passat. Açò no pot ser. La lluita ha de ser neta i porte tot l'any dient que em busquen a la pista i avui m'han trobat. Una altra vegada, igual que a Barcelona. He arribat a la frenada amb Corsi però he notat un colp que m'ha tret cap a fora i no he pogut evitar impactar amb ell. La culpa ha estat del pilot que venia darrere, que m'ha donat. Açò no pot ser. Confie en les meues possibilitats de ser campió del món més que mai però espere que algú faça alguna cosa per a posar ordre davant aquesta situació tan complicada”.

Collons, Hèctor, com ens estàs fent vibrar! Si la passada temporada el pilot de Llíria ens feu tocar el cel, enguany no sols ens posa la pell de gallina en cada cursa sinó a més demostra el seu talent i ambició per a conquerir el campionat del món de 125cc. Al GP de la República Txeca varem viure  una prova, la del vuitè de litre, trepidant, amb unes darreres cinc voltes no aptes per a cardíacs i a més de 200 per hora, tant les motos com el nostre cor. El geni, intel·ligència, afany i, com no, l’experiència del pilot del Camp de Túria varen ser determinats per a doblegar a l’hongarés Talmacsi tant al circuit de Brno com a la classificació general del mundial. Ja va sent hora que l’ajuntament de Llíria tinga més d’un detall amb un Hèctor Faubel que pels cinc continents passeja el nom de la capital del Camp de Túria mentre és contínuament ignorat per la institució local i comarcal. El tercer lloc assolit la temporada passada va passar sense pena ni glòria per a les nostres autoritats tot i haver-hi un gran nombre d’aficionats edetans al motociclisme. Si hi hagués una regidoria d’esports com cal a Llíria, les darreres curses del mundial haurien de veure’s en una pantalla gegant al pavelló del Pla de l’Arc. El senyor  Enguidanos tan sols caldria deixar l’organització a la Penya Motociclista Hèctor Faubel, així de senzill,  i els edetans vibraríem de valent amb el nostre pilot. Tan sols això.

Als inicis de la present legislatura veiem com la bogeria de la fictícia bonança econòmica dels ajuntaments es dispara fins el punt que alguns alcaldes opten per rodejar-se de tota una comitiva d'assessors i càrrecs de confiança remunerats, altres s'augmenten el sou fins a arribar a cobrar més que els alts càrrecs institucionals, i casos com el de Llíria, on ho fan tot més dissimuladament per a passar desapercebuts i s'incrementen les despeses en protocol i propaganda, el que de fet suposa una manera d’arrodonir els emoluments. Al batlle edetà, Manuel Izquierdo, no el dol tirar mà de l’esmentada partida pressupostària com ho demostra el fet d’arribar a gastar-se quasi 6.000 euros al més en aquest tipus de despeses cerimonials.

El que havia consignat a l’ajuntament de Llíria per a tot el 2007 ha estat pràcticament devorat al primer trimestre (ja se sap, les eleccions estaven al girar el cantó i s'havia de ser previsors en cas de no repetir), per això el PP al darrer ple va aprovar l’augment de 23.000 euros addicionals per a protocol i així no passar penúries en el que resta d’any.

“Fa unes hores hem rebut una esfereïdora trucada d'una antiga veïna de Llíria per a comunicar-nos la dolorosa pèrdua d'un veí i la situació crítica en què es troba la seua dona. Per desgràcia la notícia anònima de fa tretze dies, quan comentàvem amb Vicent Galduf el trist fet i la crispació i fàstic que ens produïa, l'hem pogut posar noms i rostre. Antics veïns de la finca a ratlles (prop de la plaça de Pedralba), nascuts a Xelva, bones persones a les que mai podrem agrair prou les vesprades en el seu masset i els preciosos rams de flors de totes les primaveres. No fa un mes vaig visitar Llíria. En un passeig de records pels carrers del poble, els recordava amb enyor.

Hem plorat a casa (ma mare va començar) pel senyor Vicente i per la situació de la senyora Remedios, les dues persones atropellades la nit del 8 de juliol al Pla de l'Arc. Des del sud peninsular, des d’Arcos de la Frontera a Càdis, volem donar ànims i tendresa al seu fill i la seua nora.

Independentment de l’animositat i tírria que des de fa anys tinc a les motos, m'agradaria que aquesta bestiesa pogués servir per que tant les autoritats com alguns pares i mares prengueren nota.” Josep M. Tenorio

Llegim avui a la premsa que CIEGSA, empresa  creada per la Generalitat per a construir col·legis, es gasta al mes 30.000 euros en lloguer al no ocupar la seu que va adquirir fa un any. La conselleria d'Educació va comprar els locals per 6,9 milions d’euros (quasi 1.150 milions de pessetes)  per a estalviar, però encara no ha iniciat les obres d'adequació. A més, la compra de la nova seu es va fer sense que hi hagués cap procediment administratiu de concurs o subhasta pública. Res ens sorprèn ja d’un organisme que ha marginat contínuament al poble de Llíria i que sempre ha comptat amb la complicitat del regidor dels barracons de la capital del Camp de Túria. Molt dilapidar els diners públics mentre que les mares i els pares del nostre poble tenen que suportar com no deixen d'instal·lar aules prefabricades als col·legis i instituts públics, les noves instal·lacions educatives porten més de 4 anys de retard i de moment sols existeixen als panells publicitaris electoralistes, i, per a rematar-ho tot, al proper curs, el Col·legi S. Vicent implantarà la 4ª línia. Tot un desgavell que, com és massa habitual, pateixen els de sempre mentre els diners públics s’evaporen pel camí.

És l’única explicació lògica del per què té abandonats els passos de vianants el consistori edetà. O bé el senyor Izquierdo no acostuma a passejar pel poble, o tal vegada ho fa amb la seua aureola de primera autoritat que l’impedeix mirar al terra. A l’abril del 2005 l’ajuntament anunciava la compra d’una màquina per al repintat dels carrers, però d’ençà sembla ser que la millor manera d’amortir-la és el no utilitzar-la així no s’espatllarà mai i tot això que s’estalviaran en pintura. A la imatge un dels més usats pels veïns de Llíria i on no trobem ja les marques blanques. És el que hi ha a la redona que porta al polígon industrial i on s’inicia el camí a Sant Vicent, o ruta del colesterol, que desenes de persones creuen diàriament i que suporta un gran trànsit de vehicles al mateix temps. En cas que l’ajuntament tinga a bé llevar la pols de la màquina i pintar, agrairíem que ampliés el pas de vianants al carril bici ja que aquestes persones també tenen dret a creuar amb seguretat el carrer.

El pitjor de viure a una ciutat completament descuidada en ella mateixa és l’habituar-se a la desídia dels governants. Hom és queda perplex quan s’adona què tot allò que és comú dels ciutadans, en dècimes de segon s’ompli d’immundícies producte d’aquells que haurien de tenir cura. A les portes de l’ecoparc de Llíria vegeten, des de fa mesos, prop d’un centenar de contenidors mentre que al poble en manquen. L’incivisme de molts veïns porcs al tirar el fem a primer hora del matí, així com aquells greixums que al trobar-se ple el contenidor no en busquen altre i deixen les escombraries a terra, provoca situacions llastimoses com la de la foto: l’avinguda dels Furs, una de les més concorregudes de Llíria, a petar de porqueria, males olors i imatges deplorables. El carrer és de tots, completament de tots. Però hi ha qui tradueix aquest concepte en què per tant no és de ningú i així ens vomita quotidianament totes les seues immundícies als restants veïns. I d’altra part l’ajuntament de Llíria: com no estem en períodes electoral, aleshores no és el seu problema. Falta d’educació i incivisme en estat pur.

Sachsenring mai ha sigut un circuit propens per al pilot edetà de 125cc i enguany no ha estat una excepció ja que si bé Hèctor ha enllestit la tercera posició, el triomf de Gabor Talmacsi arravata al de Llíria el liderat de la general en benefici de l’hongarès. Al GP d’Alemanya, i quan resten 8 curses per a la conclusió, el mundial de motociclisme pren un respir fins al proper setembre. Aquest parèntesi serà clau per a Hèctor Faubel que aquesta temporada ha donat un gran salt de qualitat i es plenament conscient que el títol està fregant la mà. El de Llíria està emocionant-nos i gaudint de valent.

La mort sempre és tenebrosa i, massa sovint, viatja per camins estúpids que trastornen fins i tot el no-res. Una ment desequilibrada, un aparell de gran cilindrada a les seues mans i uns segons de deliri aniquilen de soca-rel els somnis d’il·lusions incompletes. No hi ha cap per què. Els assassins imbècils continuaran elegint anònimament les seues víctimes amb total impunitat i pagant un preu irrisori. Aleshores serà ja massa tard. Aquelles persones que cercaven la intimitat acompanyada no comptaven que molestaven a un maníac que tenia pressa per a engegar la seua moto i en menys de 50 metres portar-se'ls per davant. Succeí la nit del diumenge al Pla de l’Arc: un mort i una ferida greu en un atropellament què, per desgràcia, venia anunciat amb l’antelació prèvia de tant d’incivisme que patim.

El consistori edetà té aparcats en el magatzem dos camions nous per al servei del fem, mentre els operaris tenen que treballar amb pocs vehicles i algun d'ells en males condicions. Fa més de dos mesos que l'ajuntament va adquirir aquests vehicles per al servei de recollida de residus sòlids, i fins i tot, vespres d'eleccions, l'alcalde i la regidora d'urbanisme es varen fer la foto de rigor davant Ca la Vila, però és l'hora que cap dels dos camions ha entrat en funcionament. Esperem que no ocórrega amb els camions de fem el mateix que va ocórrer amb l'adquisició dels contenidors grocs d'envasos, on l'ajuntament va tardar uns dos anys en posar-los al servei dels ciutadans de Llíria.

Mentre l’alcaldessa de València haurà d’esperar fins a l’agost de l’any que ve per a presenciar la Formula 1 a la seua ciutat, Manuel Izquierdo pot fanfarronejar davant tota la cúpula del PP que ell, durant tota l’anterior legislatura i la present, ja disposa d’un circuit urbà on diàriament tots els conductors emulen als pilots professionals i inclús està decidit a parlar amb l’Ecclestone (o com collons s’escriga) per si al cap i casal li posen massa problemes. Es tracta del carrer Bétera, tot just darrere del centre de salut i que té una circulació densa ja que per ací s’estalvien els semàfors del Pla de l’Arc. En el tram que va des de Mura fins a la hidro no sols no hi ha passos de vianant sinó que a més amb l’absència de reductors de velocitat els cotxes li donen més canya que Fitipaldi. Eficiència total de l’alcalde de Llíria que l’única solució que aplica a la problemàtica diària del poble no és altra que tancar els ulls o mirar cap a altre lloc.