Impressionant el del Camp de Túria al circuit d’Assen, on va donar tota una lliçó de tàctica i estratègia aconseguint fer pòdium. La pluja caiguda durant la segona sessió classificatòria va impedir a Hèctor millorar els seus registres i va haver de conformar-se d'eixir des de la segona fila de la graella. Ni açò ni els problemes amb les suspensions de la moto van ser cap handicap per al de Llíria. Pasini, des del mateix inici, va deixar la cursa sentenciada i el gran interès estava en la lluita constant de sis pilots per aconseguir no tan sols pujar al pòdium sinó a més col·locar-se al capdavant del mundial. El de Llíria, impecable, va defensar amb autoritat el seu lideratge i demostrà que aquest que aquest any va a per totes,  entrant segon a meta el que el permet ampliar les distàncies a la classificació general.

Al carrer Mare de Déu de Montiel, entre l’estat de l’asfalt i la terra i pedres arrossegades a l’última pluja forta, ocorreguda ja fa uns mesos i que encara estan paleses, prompte tindrem una nova zona verda. Massa incompetències juntes. A qui li tirarà la culpa el PP edetà? A l’anterior ajuntament? Clar, explicaran que acaben de prendre possessió i no han tingut ocasió de resoldre uns assumptes que no requereixen de molt de temps i que ben bé podrien haver solucionat en l’anterior legislatura. Si els veïns tenen paciència, cap al 2011 tal vegada sone la flauta...

A Llíria ha començat una nova era del reciclatge, amb la utilització de mobles vells per tal de servir de seients als usuaris de l’autobús urbà i l’habilitació d’un solar del carrer Juan Izquierdo com a microecoparc, lloc on ja s’ha començat a abocar deixalles però que no se sap amb quina periodicitat seran retirades, per no parlar del solar de la Renfe on s’acumulen tones i tones d’enderrocs davant la passivitat de l'ajuntament. Senyor alcalde: continuem avançant amb brutícies (per favor, deixe de superar-se i actue!)

El pilot de Llíria ha acabat tercer a la cursa celebrada al circuit Donington Park i els 16 punts aconseguits permeten a Hèctor superar a Talmacsi i col·locar-se al front de la classificació del Mundial. Ha estat una carrera força problemàtica doncs el canvi d’oratge a darrera hora ha provocat que el del Camp de Túria no tries els pneumàtics escaients i, a més, Hèctor ha tingut problemes amb la sisena marxa, que anava molt curta, amb el consegüent risc que la moto es trencara. En declaracions oficials, el de Llíria manifestava que "hem decidit anar amb la moto d'aigua, però quan estàvem a la graella ens han dit que la carrera era en sec. Així que no hem pogut fer res per a canviar les suspensions i el desenvolupament. Hem posat la precàrrega el més dur que es podia. Al principi ha anat molt bé, però a mesura que s'anava eixugant la pista la cosa s'ha posat més difícil. En frenar la moto feia límit, es veia clarament com tots em passaven frenant i no podia fer res". Enhorabona a un Hèctor Faubel que ens fa vibrar de debò en cada cursa.

Aquest és el titular d'un article publicat per Sergi Pitarch al periòdic econòmic 'Empresa y Finanzas'. Les obres d'urbanització de la Unitat d'Execució número 7 de Rascanya devien estar finalitzades al juliol del 2005, segons el conveni signat per l'ajuntament de Llíria i l'AIU. Les obres d'edificació van acabar al juliol del 2006 però els nous propietaris dels 14 habitatges, 12 de Protecció Oficial i 2 de Renda Lliure, no han pogut accedir als pisos perquè la llei obliga que estiga la urbanització conclosa (clavegueram, carrers, il·luminació, aigua...) A més, sense la urbanització executada, Iberdrola no subministra llum. De moment, i 629 dies després, la urbanització de la Unitat d'execució no ha acabat i l'ajuntament de Llíria no ha sancionat a l'AIU. Però el perjudicat no ha sigut tan sols el consistori edetà que deixarà de percebre quasi 90.000 euros pel desinterès dels seus gestors sinó que hi ha 14 famílies que s'han vist un any al carrer per l'incomplimient de l'Agent Urbanitzador.

És comença per l’oblit i s’acaba per la demolició. Inversions pressupostades però mai executades i panells publicitaris amb promeses que acaben rovellades. En plena campanya electoral, el passat 2 de maig, l’ajuntament enderrocava, amb quatre anys de retard, varies cases per a recuperar el Portal del Pont de Vidre. Des d’aleshores res més se sap. O quasi. En aquesta reurbanització de l’entorn del Pont de Vidre hi havia previst un jardí. I tot sembla indicar que es quedarà en això: hi havia. Diuen que tres vivendes ocuparan eixe espai...

Des de fa molt de temps venim observant com prop de mig centenar d’arbres dels carrers de Llíria han anat desapareixent i l’ajuntament no ha fet res al respecte. Alguns d’ells sembla ser que han causat baixa víctimes d’algun acte vandàlic, uns quants per motius d’obres i altres simplement es moren. També s’ha observat que alguns arbres de la localitat poden tindre alguna malaltia que produeix un líquid melós que l’únic que fa es crear brutícia en les voreres i que caldria buscar una substitució per un altra varietat més acord a la nostra climatologia. Tanmateix, un passeig per Mura i pel carrer de Bètera ens porta a la Llíria abandonada, decrèpita, malaltissa. Arbres tallats i no replantats, clavegueram totalment tapat, els espais destinats als arbres al carrer de Bètera amb les llambordes soltes o trencades...

El comiat de legislatura de Salvador Oliver promet ser espectacular, amb mascletà inclosa: u dels dos col·legis públics de Llíria va a ‘gaudir’ el pròxim curs d’una quarta línia educativa amb més barracons inclosos. Si bé tots els números apuntaven com a ‘centre afortunat’ al col·legi Sant Miquel, la persistència del seu director en no acceptar-lo implicarà que aquesta nova línia s’instaure al Sant Vicent on la seua directora és més propensa a donar llum verda al projecte i, si fa falta, acomodarà fins i tot un traster per a impartir classes després de les recomanacions efectuades per una inspectora d’educació. Demà hi haurà consell escolar a Llíria on tal vegada el tema siga tractat sempre que no opten a fer-ho públic a l’estiu per que la repercussió siga mínima. Des de setembre del 2003 és ve anunciant un nou col·legi però està vist que la capital del Camp de Túria en quatre anys tan sols té dret a un cartell publicitari. El PP edetà va a iniciar la legislatura conforme la va acabar: amb més barracons i saturació dels centres públics que no pas als concertats. Una majoria absoluta que començarà a caminar marginant, educativament parlant, a molts xiquets i xiquetes de Llíria. Salvador Oliver continua cobrint-se de glòria en la regidoria on continuarà quatre anys més: prefereix callar i quedar com a tonto abans que parlar i demostrar-ho.

Hi ha dies on el més antiteista practicant, com el que subscriu aquestes línies, dubta i, fins i tot, arriba a admetre que certes coses poden ser catalogades com a miracles. És el que va succeir ahir: Manuel Izquierdo, batent tots els rècords del propi Carl Lewis, va ser el més ràpid de l’oest i en un vist i no vist va superar tots els seus registres d’eficàcia... A finals d’abril al Pla de l’Arc, i fonamentalment a l’avinguda del Furs, es va detectar una gran plaga de paneroles roges. Després de que els veïns ho denunciaren a l’ajuntament, el passat 8 de maig publicàvem la nota ‘Milers 'd’empadronaments il·legals' a l’avinguda dels Furs’. Més de quaranta dies des de l’inici del fets, l’equip de govern en funcions ha afrontat el problema i s’ha fumigat tot el clavegueram del barri. És o no per a creure en miracles? Al·leluia!

Dos mesos venent fum després d’una poc productiva legislatura, políticament parlant, comporta la previsible fallida, no sols electoral, que poden patir els socialistes edetans els propers dies. És el que sol ocórrer quan t’aïlles del dia a dia i sobrevius agafat ben fort al càrrec i somniant amb la poltrona. Si a més, la voluntat suprema del que deambula per Madrid fa i desfà com bé li ve en gana i després no assumeix res, la conclusió és clara: molta llet i poc formatge. Malgrat somniar amb la majoria absoluta, des de la precampanya ja havia anunciat en cercles íntims que en cas d’estar a l’oposició plegava veles i marxava cap a terres del sud. Per la seua part, el que en teoria és el cap visible municipal aquests dies treu el fetge per la boca buscant de quina manera se’n va a casa i ni tan sols pren possessió de l’hipotètic escó que li deixarà el que apareixia a tots els cartells electorals. Entremig ens trobem al convidat de luxe que pot encapçalar el grup municipal sinó se’n va als no adscrits o tal vegada exercirà de portaveu aquella persona absent, durant quatre anys, del partit judicial de Llíria. Per cert, aquell militant defenestrat per la supèrbia del capo serà el futur batlle d’un poble dels Serrans... L’últim que apague la llum després de posar a parir al que ha escrit aquestes línies!

El pilot edetà ha aconseguit la victòria (segona de la temporada i quarta del seu historial) al circuit de Mugello en el Gran Premi d’Itàlia i torna a encapçalar la classificació del Mundial de 125 cc. Ha estat una cursa trepidant, igualadíssima i amb constants alternatives. Hèctor Faubel havia aconseguit la seua primera Pole, després de 88 carreres, i el de Llíria ha sabut gestionar en tot moment la seua posició a la capçalera amb un plantejament estratègic sensacional. Per fortuna la pluja no ha fet acte de presència i, malgrat la igualtat, Hèctor eixint des de la tercera posició a la recta final ha pogut superar admirablement a Sergio Gadea i a Corsi. Enhorabona al pilot del Camp de Túria i a la seua penya que des del bar Paddock estan cremant a hores d’ara (el soroll m’entra per la finestra de casa) les primeres traques del dia.

El passat dilluns 28 de maig, i a penes unes hores després de tancar-se les meses electorals, Manuel Izquierdo i el PP local tornaren a delectar-nos amb un nou cartell i un nou engany, ‘per a variar’. Sols heu de passar pel carrer València i a l’altura d’on era el pub Dust s’adonareu d’un gran cartell amb l’escut de Llíria i el nom del M.I. Ajuntament de Llíria on s’informa de la imminent construcció de vivendes, amb unes despeses d’urbanització de 241.440 euros. D’entrada cal dir que la Unitat d’Execució 1-CH a la que fa referència, no és propietat municipal, ni l’Ajuntament és l’agent urbanitzador. Es tracta d’una actuació integrada realitzada per gestió indirecta i de la qual n’hi han cinc propietaris particulars.  L’agent urbanitzador és PRIMA URBANA S.L. i  les despeses reals, a les que cal sumar les indemnitzacions i l’IVA, pugen a 411.575 euros. Què està passant? Perquè l’ajuntament de Llíria fa propaganda institucional d’una promoció privada? Sembla que alguns regidors de l’ajuntament no saben distingir entre el seu treball particular i aquell per al qual han sigut elegits a les urnes. Aquesta actuació és una burla de mal gust i una prova més de com algunes persones i el PP edetà confonen l’interés particular amb el general. Prompte s’han destapat amb l'assumte urbanístic i no n’hi ha res com una bona majoria absoluta per a veure eixir el geni que porten dins i les intencions. Aquesta legislatura ens promet glorioses actuacions de l’equip de govern, doncs abans de prendre possessió la nova corporació la funció ja ha començat. Per desgràcia, segur que no ens avorrirem. Temps al temps.

Escut de Llíria representat en les tapes de pergamí del Llibre de Juraderia de la vila de Llíria de l'any 1480, conservat a l'Arxiu del Regne de València. Iconogràficament és la continuació dels escuts del XIII (teginat mudèjar) i XIV (clau de volta) conservats a l'església de la Sang. En tots ells apareixen uns lliris (en representació de Llíria) sobre les barres o pals rojos i grocs de la senyera reial. En l'actualitat es guarden altres mostres més modernes del mateix escut sobre tela brodada a les dependències de l'Ajuntament. A partir del segle XVII aquest escut va sofrir una evolució iconogràfica important, encara que no substancial. L'element principal continuen sent els lliris de "Llíria" que ara apareixen sobre un castell envoltat d'una muralla. Tot va sobre un fons blau i desapareix la senyera reial. Les primeres representacions d'aquesta nova versió més moderna són a l'església de l'Assumpció (segle XVII).

Diuen que ens diferenciem dels animals pel coneixement... pel coneixement que tenen els animals, sens dubte. Feia temps que no passejava per la muntanyeta de Santa Bàrbara. Ahir tenia la necessitat d’una miqueta de tranquil·litat i de gaudir Llíria des de les altures. Recordí que a les acaballes de l’any passat la Direcció General de Gestió del Medi Natural de la Conselleria de Territori i Vivenda havia concedit a l’ajuntament de Llíria una subvenció per executar un projecte de restauració i millora paisatgística de l’entorn de l’ermita, així que decidí donar un tomb per a contemplar les escomeses realitzades... i sense a penes temps d'arribar a la costera, em vaig adonar de la salvatjada que havien suposat aquestes preteses millores ja que una part important de l'ajuda es va invertir, ni més ni menys, en cimentar el camí que puja fins a Santa Bàrbara, com podreu apreciar en la imatge.

Tal vegada això d’anar a missa diària comporta el privilegi d’insonoritzar la consciència. També es veritat que ostentar el poder et permet no tan sols una informació privilegiada ja que a més els teus tentacles poden arribar a molts indrets. Diàriament ens desdejunem amb l’exercici verbal d’una dreta local que tira foc davant l’augment de la immigració i castiga amb la marginalitat a determinats col·lectius. La campanya electoral i el dia de les votacions aquesta part de la societat de Llíria experimenta una transformació miraculosa i de sobte s’instal·la en un món meravellós on totes les persones, sense distinció, són ciutadans honorables i vivim per unes hores en perfecta harmonia. Així t’expliques com un empresari edetà amb interessos en països de l’est, el passat diumenge anava en el seu flamant cotxe casa per casa arreplegant fonamentalment a persones romaneses i portant-les fins als peus de les urnes i amb les paperetes arreglades. Al mateix temps, dos patriarques gitanos eren apoderats del PP i, fidelment, arrossegaren totes les seues influències per acontentar als paios. Les persones de la tercera edat taciturnes també varen tenir un tractament privilegiat i electoral doncs les atencions rebudes varen ser immenses... Aquesta metamorfosi s’esglaia ahir dilluns quan amb els deures fets pel PP, la normalitat mental tornà al seu lloc. Les paperetes estaven ahir esteses i trepitjades a la porta de les Escoles, de la mateixa manera que els romanesos tornaran a ser immigrants no desitjats, els gitanos tornaran a ser qualificats com a marginals i la gent major conviurà amb la seua solitud.

De tota la vida, el vots de l'Asil del Remei de Llíria han estat conflictius i sota la sospita que la dreta local ha tret profit. Les eleccions del proper diumenge no van a ser l'excepció doncs per la capital del Camp de Túria corre la notícia que aquesta vegada la gent major no acudirà a les urnes, estalviant-se així les mongetes el viatge en la furgoneta, ja que 'algú' ha decidit que utilitzen el vot per correu. Tot sembla indicar que el fill d'un resident en aquesta institució pot haver presentat una denuncia a la Junta Electoral per implantació de personalitat i frau a l'hora de firmar els papers escaients. Les declaracions als darrers dies del candidat del PP Francisco Camps on assenyalava 'que el vot per correu anava a ser massiu i s'inclinaria cap a la seua candidatura' no fan més que augmentar les sospites pel que fa a Llíria. De moment són rumors, però l'experiència indica que, al Remei, tot és possible.

El PP parla molt de la in-seguretat que patim al País Valencià, però els seus representants locals fan ben poc per donar solucions, es més, actuen en contra dels veïns i les veïnes eliminant serveis de protecció. Com exemple tenim l’alcalde de Llíria, que mesos abans de les eleccions del 2003 s’omplia la boca dient i prometent que anava a millorar el servei d’agents socials nocturns (SERENOS), però que una vegada agafada la vara de comandament va eliminar-los per complet i no hem sabut ja res més fins ara. Així mateix, al llarg de la legislatura va disminuir la policia de barri fins el 75% dels efectius i a la Policia Rural la va deixar fins i tot patrullant a peu per mancança de vehicles. Gracies a la desastrosa política d’Izquierdo molts policies de Llíria han fugit a altres poblacions de la comarca, on la seguretat es fa amb més seny i racionalitat, i no amb propaganda i falses promeses.

El 5 de juliol del 2006, tots els grups polítics de l’ajuntament de Llíria es reunien amb el director General de Transports amb la finalitat que la Generalitat incloguera en el proper Pla d’Infraestructures l’ampliació de la Línia 5 del Metro fins a Llíria. D’eixa reunió es va traure el compromís del Govern valencià que l’estudi de vialitat d’aquest servei de transport estaria enllestit a la tardor de l’any passat i que el propi director General de Transports traslladaria una còpia del mateix al municipis afectats per tal de fer suggeriments i aportar idees de millora... maig del 2007: la Generalitat es passa pel forro els seus propis compromisos i encara no sabem res del tema.