Des que el PP va recuperar l'alcaldia de la Pobla de Vallbona, fa poc més d'un any i mig, ja ha contractat (directa o dissimuladament, fent com que crea borses de treball netes que estan completament amanyades) 36 nous treballadors. És a dir, ha incrementat la plantilla més d'un 20%, la qual cosa ha fet que la plantilla total del consistori de la Pobla tinga ja 238 treballadors. Això, entre altres coses, provoca que el 45% dels ingressos que obté la Pobla de Vallbona es destinen a pagar nòmines en el capítol de despeses de personal. Qui dóna més que l'alcaldessa Mª Carmen Contelles?
L'ajuntament de la Pobla de Vallbona ha ignorat la crisi econòmica i ha decidit incrementar els impostos i les taxes d'una manera que sembla que al poble estiguen lligant els gossos amb llonganisses. Tot i el descens general dels ingressos per diferents conceptes de quasi tots els consistoris, el pressupost de la Pobla s'incrementa un 17%. En concret, en al capítol d'ingressos per impostos i taxes, l'augment és del 16%, molt per damunt del aproximat 3% en què s'incrementarà l'IPC el 2009. Anant al detall, les multes i sancions tenen un augment del 122%, l'impost de béns immobles pujarà un 16% i un 11% l'impost de circulació. I encara no es coneix la pujada que patirà la recollida dels residus sòlids urbans, com a conseqüència de la creació del nou consorci que estableix el Pla Zonal de Residus. De nou la Pobla de Vallbona va a contracorrent. Quan tots aposten per la contenció de la despesa i la congelació dels salaris públics, la Pobla fa just el contrari. Ànim, poblans, que ja només vos queden 2 anys i mig perquè es complete la transició política a la Pobla, on no mai ha pogut guanyar unes eleccions cap altre partit que no siga de dretes.
Socis, alumnes, professorat de l'escola i músics de l’Ateneu Musical i Cultural de Benaguasil (AMIC) soparen junts, de forma relaxada, per a commemorar la festa de la música. Comentaren les evolucions de la societat i temes diversos com el de les obres de la nova seu i, finalment, amb una mica de festa i gresca que oferiren les dolçaines i unes quantes peces al piano que va interpretar Paco Faus s'acomiadaren i es convidaren a seguir treballant per ampliar les bases socials i artístiques de la societat. La nova cita de l’AMIC serà dissabte 13 de desembre a les 19 hores a l'Assemblea General on es presentaran els comptes de la temporada i s'elegiran nous directius i responsables de l'Ateneu.
“Després del tancament del passat 6 de novembre a l'IES Vilamarxant, professorat, alumnat, pares i mares hem tornat a realitzat un altre ahir, dijous 20 de novembre, en defensa d'un ensenyament digne. En aquest acte, que forma part de les mobilitzacions convocades per la Plataforma per l'Ensenyament Públic, s'ha debatut l'actual situació i s'ha considerat lacontinuació de les mobilitzacions previstes.”
Ahir, 10 de novembre, a les set de la vesprada es van aplegar a la plaça Major de Llíria centenars de persones. El motiu la concentració convocada pels sindicats de l'ensenyament amb el lema "PROU D'AMENACES I REPRESSIÓ. PELS DRETS LABORALS I EN DEFENSA DEL SISTEMA EDUCATIU". Les persones assistents vingudes de tots els indrets del Camp de Túria, mostraren el seu rebuig a la política educativa de l'actual Consell. Aquests actes de protesta s'han estès per totes les comarques del País Valencià i tindran com a punt àlgid la manifestació del dia 29 de novembre a la ciutat de València. Es reivindica un ensenyament públic de qualitat front a la degradació i la precarietat a la que es troba sotmesa l'escola pública. Un representant del Consell Escolar de Llíria ha llegit el manifest que acabava demanant la dimissió del cap del Consell Francisco Camps.
Aquest llibre és un tresor de saviesa oculta. L'autor, Eduard Segarra i Durà, des de la seua experiència personal com a farmacèutic de Gàtova, ha sabut conviure amb els habitants d'aquesta localitat de la Serra Calderona en una relació, d'igual a igual, que li ha permès de conèixer remeis ancestrals i receptes populars que només s'havien transmès per tradició oral. Amb curiositat intel·lectual, ha anat anotant, ordenant i comprovant totes les explicacions aportades sobre l'ús de les herbes per a curar malalties o apaivagar dolors. El que tècnicament coneixem com a «etnobotànica farmacèutica» és, al capdavall, l'enaltiment de la transmissió oral, el rescat d'una cultura popular que s'havia vist arraconada amb el risc de perdre's per sempre. L'obra constitueix un veritable catàleg d'herbes, de plantes i d'arbres que normalment podem trobar a la Serra Calderona i que, d'una manera o d'altra, poden ajudar a conservar la salut. En tots els casos les receptes populars van acompanyades de la descripció científica de les plantes, cosa que corrobora el que la pràctica mil·lenària hi havia descobert. En altres casos, simplement es desmenteix la creença popular després de la comprovació científica al laboratori, tot i que en són molt pocs i generalment innocus. En definitiva, tenim un llibre que és un homenatge a la saviesa popular retrobada. Etnobotànica farmacèutica de Gàtova (Serra Calderona)ha estat editada per la Universitat de València, l’Institut d’Estudis comarcals del Camp de Túria i l’Institut Ramon Muntaner
Serà demà divendres 31 d'octubre del 2008, a les 20.00 hores en la seu de la Coordinadora pel valencià Camp de Túria a Vilamarxant (carrer de la Font Nova, núm. 3) Intervindran: Honorat Ros i Pardo (Acadèmia Valenciana de la Llengua), Julià V. Rey (Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià) i Diego Gómez (Escola Valenciana, Federació d'Associacions per la llengua)
Hopublicat hui el Levante-emv. També indica aquest diari que les execucions de préstecs al Camp de Túria superen en un 26% la mitjana del País Valencià.
Així mateix, a l’edició valenciana de El País llegim que els experts volen preservar de l'urbanisme àvid la segona línia del litoral valencià ja que representat un 17% del territori concentra més del 80% de la població i l'activitat actualment, pel que procedeix posar límit a l'avanç del ciment i establir uns índexs de sobrecàrrega del territori que limiten la construcció.
Dues notícies que ens conviden a la reflexió de bon matí...
No era un pantà, era una piscina, millor dit, un centre esportiu allò que va inaugurar el passat dia 10 d'octubre la vicepresidenta del govern, Mª Teresa Fernández de la Vega, però la política municipal ha derivat cap a l'esperpent de tal manera que sembla una retroacció a altres temps. L'Eliana va condicionar l'acte d'inauguració de la instal·lació a l'agenda de la vicepresidenta del govern, convertint així aquesta gran fita en un acte partidari i copiant mimèticament la manera d'actuar del PP valencià. La piscina (el pantà) ja està inaugurada, però no obrirà al públic fins el mes de novembre. L'alcalde de l'Eliana, Josep Mª Àngel, ma dreta d'Antoni Asunción en la seua etapa de ministre de l'interior quan Roldán pegà a fugir, és ara el responsable de política municipal del PSOE valencià, de manera que entenem que valida aquesta forma d'actuar, que s'asembla a l'habitual del PP, en el seu partit. D'altra banda, la piscina s'ha fet de la següent manera: l'ajuntament posa el solar, una UTE de dos empreses construeix la instal·lació a canvi d'explotar-la durant 25 anys a preus raonables per als veïns del poble i l'ajuntament, a més, li pagarà a aquesta UTE 500.000 euros anuals. On està el mèrit? Un servei més privatitzat per falta de liquiditat d'un municipi, que es veu obligat a cedir la prestació de serveis si vol seguir fent obres faraòniques. Per cert, està d'acord el regidor d'Esquerra Unida de l'Eliana que governa amb el PSOE amb aquest procediment?
El proper 25 d’octubre de 2008 se celebrarà una nova edició dels Premis Jaume I organitzats pel Casal Jaume I del Camp de Túria. L’acte tindrà lloc al CENTRE SOCIOCULTURAL de l’Eliana. La finalitat d’aquests guardons no és altra que reconèixer el treball d’alguna persona o entitat que per unes raons o altres, han realitzat una tasca important en la defensa de la nostra llengua, de la nostra cultura i/o del País Valencià, que en definitiva és l'esperit que impulsa el funcionament dels Casals Jaume I. Enguany s’acompleix la tercera edició i els premis atorgats són els següents:
En aquesta tercera edició la Junta Directiva del Casal Jaume Idel Camp de Túria, ha decidit atorgar els següents Premis Jaume I:
Premi “Entitat Comarcal”
COR DE L’ELIANA pel seu treball i per la recuperació dels nostres valors tradicionals.
Premi “Trajectòria Professional i Divulgativa”
PEP RICART LEAL per la seua trajectòria professional al món del teatre, del cinema i de la televisió.
Premi “Cultura i Normalització Lingüística”
ASSOCIACIÓ 9 D’OCTUBRE DE VILAMARXANT pel seu treball i per la seua tasca en la divulgació de la cultura i la normalització lingüística durant vint-i-cinc anys al poble de Vilamarxant.
La cerimònia, que serà presentada pels periodistes de la comarca Miquel Calvet i Francesc Pérez, es realitzarà després d’un sopar en homenatge als guardonats. El programa complet és el següent:
21’30 h. Sopar al restaurant El Parc (Centre Sociocultural de l’Eliana)
22’30 h. Lliurament de Premis (Centre Sociocultural de l’Eliana)
0’00 h. Actuació musical de Tres fan ball (Auditori Municipal de l’Eliana)
Tots aquells que vulguen acudir a l’acte ho poden fer. El preu de les entrades és de 20€ (sopar + concert) o de 5€ si opteu tan sols per anar al concert. Les entrades es poden adquirir passant pel Casal Jaume I (Avda. Els Furs 17, baix) de dimecres a divendres de 18’30 a 21 hores o dissabte de 16’30 a 19 hores. També es vendran entrades a l’Eliana, Riba-Roja i Bétera. Si voleu més informació telefoneu al 96 278 08 34 en aquest mateix horari, o bé envieu un correu electrònic a campturia@gmail.com
Aquesta setmana s'ha mort Vicent Alba, exalcalde de la Pobla de Vallbona durant més de 20 anys, tot un règim. Quan és produeix un decés com aquest, la tendència general és lloar la personalitat del soterrat, la gran tasca feta, el treball incansable del finat... i així successivament. Com que no l'hem conegut personalment, poca cosa podem dir de la seua personalitat, d'ell com a persona. Però moltes de la seua tasca política. En primer lloc, era un analfabet funcional, que no sabia escriure correctament el castellà i molt menys el valencià, però tot i això arribà a ser vicepresident de la Diputació de València, institució que sembla acollir a tota aquesta colla de llicenciats, com ara podem comprovar amb Alfonso Rus, el seu president actual. En segona instància, era un dictador, que arribà a impedir que es fera qualsevol cosa a la Pobla sense la seua autorització. Això ho diuen fins i tot alguns dels exregidors del seu propi partit. En tercer lloc, era un sectari, que pensava tindre el dret a col·locar tota la colla de familiars i gent del PP que volguera només perquè havia guanyat les eleccions. Amb la seua signatura s'han arribat a publicar papers en els quals signava instruccions en paperetes de contribució com ara: "...no le cobres el recargo que es amigo mío". En quart lloc, és el polític, en tant que plenipotenciari, que ha permès la desfeta del terme municipal de la Pobla, amb més de 30 urbanitzacions disseminades, i que ha provocat la manca de serveis de qualitat al poble. Ell era l'únic que sabia quant i com anava a créixer la Pobla, però no la va preparar per a rebre aquest creixement desbaratat. Podríem seguir, tenim molta i bona informació, però semblarà que volem fer sang. Personalment se'ns entoixa lamentable la seua mort al poc de jubilar-se, sobretot per les circumstàncies en les quals va produir-se, en ple carrer quan passejava amb la seua dona. Ara bé, que quede clar que aquest home, com a polític, és la pitjor cosa que li ha pogut passar a la Pobla de Vallbona.
Avui m'han dit que una persona de la Pobla de Vallbona ha dit 'deixar ratlles fetes' per a expressar la idea que correspon a l'expressió castellana 'dejar huella'. M'agradaria que em digueres si l'expressió és encara prou coneguda a la Pobla. Gràcies de bestreta. Salutacions, Eugeni. Des d’aquesta localitat del Camp de Túria l’amic Jaume ens rebota aquest correu d’Eugeni S. Reig, autor del llibre Valencià en perill d’extinció. Qualsevol aportació que poguéreu afegir a aquest post la faríem arribar a Eugeni. Gràcies i salut.
L'alcaldessa de la Pobla, Mª Carmen Contelles, no para de veure rojos i enemics per tot arreu, així que s'ha pres amb rigor allò de col·locar a tot un seguit de fidels polítics, que així es garantirà la bona conducta del funcionariat local. Contem un nou cas de desficaci en la contractació, ara amb unes places de tècnic d'educació infantil. La neboda de l'anterior alcalde del PSOE, Mª Dolors Navarro García, amb 8 anys d'experiència en una escola de la Pobla i amb molta més experiència que la resta de candidats, ha sigut fulminada dels llocs d'eixida de la borsa de treballtot i haver tret un 20 de nota sobre 20 en la primera prova de selecció, un examen de tipus test. Què va fer el tribunal? Baixar la nota de tall a 4 (recordem que la nota final era 20, és a dir, un 2 sobre 10) perquè així pogueren passar les candidates oficials. Després, en el segon examen, que era un cas pràctic, Mª Dolors va treure un 7,5 sobre 20, a pesar dels seus 8 anys d'experiència en la feina. S'ha de dir que aquest examen és de valoració absolutament subjectiva, no com el primer. El tribunal va decidir pujar la nota de tall a 10, nota que van traure les candidates oficials, i a Mª Dolors se la van carregar. D'aquesta manera han entrat les sis candidates que el PP local volia, una de les quals només havia treballat en una asseguradora. El millor és que dos de les aspirants han aconseguit entrar en la borsa de treball amb un 4 en el primer examen i un 10 en el segon, tot just les notes de tall. Enhorabona, Mª Carmen Contelles, alcaldessa de futur. Quina por, Déu meu, el dia que aquesta xicona aconseguisca tindre més altes responsabilitats polítiques!
Al llaurador li costa 0,20€/kg la producció, li la volen pagar a 0,07€/kg... i si anem al mercat ens la trobem a 0,70€/kg! Parlant clar: al camp val tres vegades menys que el que costa però a la que arriba al consumidor el preu s’ha multiplicat per 10. Xifres completament aberrants i desfasades, més tenint en comte que durant la passada campanya es pagava a 0,28 euros en el camp. Són declaracions públiques de Josep Botella, secretari general de La Unió-COAG, el qual denuncia que la ceba valenciana de Llíria morirà en el camp sense collir doncs als productors no els renda arreplegar-la tal com estan els preus de producció i el que reben en vendre els seus productes, provocant una situació autènticament insostenible per als llauradors del Camp de Túria.
Francisco Camps (ex de golf) va contra els interessos del Camp del Túria. Amb el que fa Serafín Castellano per la nostra comarca, que no para de col·locar gent amb projecció i ben preparada, ara va i el PP de València tomba els nomenaments per una miquinència com ara tindre un passat adulador del zaplanisme. Va passar amb els actuals alcaldes de Benaguasil i Casinos, nomenats per Serafín i obligats a dimitir pocs mesos després per tal de col·locar els campsistes els seus peons en les direccions generals que ocupaven aquests alcaldes, però esperem que ara no succeïsca amb un altre enxufat dels seus. Es tracta de Fernando Castellano Martí, nomenat per Serafín cap de servei d'espectacles de la Conselleria de Governació. Aquest xicot és de Benissanó, com Serafín, però no és familiar directe del conseller a pesar de les bones relacions familiars. Ara bé, el pare de Fernando Castellano va ser alcalde de Benissanó abans que Serafín, primer independent i en la mateixa legislatura d'Unió Valenciana. Com diuen a alguns pobles de l'interior valencià: mira que escampa l'animal de Benissanó (o el poble que siga). Ara per ara aquest poble del Camp del Túria és probable que tinga el percentatge més alt de col·locats en l'administració de tot el País, amb inspectors d’educació inclosos. Una llàstima que el PP local estiga intrigant per tal d'acabar amb el serafinisme, amb el que aquest home fa pel seu poble!
Com estava previst i havíem anunciat en aquest bloc un dia abans del primer examen, la plaça de tècnic en gabinet de premsa convocada pel govern del PP local ha sigut adjudicada a Joaquín Alventosa. Després de fer-li un trage a mida amb les bases (no demanar la titulació en periodisme, puntuar més l'experiència que la titulació perquè ell ja estava treballant d'això, que fóra una mèrit qualsevol altra carrera, etc.), després de que alguns regidors del PP reconegueren obertament abans de les proves que la plaça estava adjudicada d'avantmà, després de confeccionar un tribunal amb funcionaris afiliats al partit, l'alcaldessa del PP, Mª Carmen Contelles, no s'ha tallat. Ha actuat en conseqüència i al nivell que s'espera de cacics com els que governen la Pobla, que creuen haver nascut per a resoldre les cuites dels seus votants i, per tant, amb el dret a decidir sobre la vida de les persones de manera arbitrària. És el que hi ha, que no és ni molt ni poc, és el PP. Ací teniu el resultat del primer exercici, ací les notes del segon i ara només queda el paperot de la tercera prova, que és una entrevista personal. A continuació vos deixem el recull de tots els articles publicat en aquest bloc avançant el resultat d'aquest desficaci de convocatòria:
Avui el diari El Mundo publica algunes justificacions de l'alcaldessa de la Pobla de Vallbona, Mª Carmen Contelles, sobre la provisió d'una plaça de tècnic de gabinet de comunicació d'aquest poble. Excuses, en realitat. Diu que ningú ha recorregut el procés i que, en tot cas, no es tracta d'un lloc de treball consolidat, que només és una borsa de treball. Sincerament, desconeixem a través de quin mecanisme mental aquests polítics de campanar (de moment, que la xicona té futur, no demaneu les raons) assoleixen la condició de jutge, com passen de guanyar unes eleccions a pensar que com que això ha passat poden fer el que vulguen, sense atendre a cap raó més. És indesxifrable per a nosaltres perquè després de decidir arbitrària o políticament sobre llocs de treball públics, poden dormir tranquil·lament. No sabem on han anat a parar en la Pobla els requisits que haurien de regir la funció pública, els de mèrit i capacitat, com a tants altres indrets del País, com a totes les empreses i organismes públics de la Generalitat. Suposem que l'alcaldessa va aconseguir el seu lloc de treball abans de dedicar-se professionalment a la política en funció de criteris objectius. O no, Mª Carmen Contelles? Ètica no és un port grec, i la moral cristiana que professes, alcaldessa, no et permet actuar d'aquesta forma. Has pecat, així que passa pel confessionari. De totes formes, allò que més ens estranya és que aquesta nova generació de gent de dreta en la Pobla, que inclou els ex de Fuerza Nueva, haja pres el mateix camí que l'anterior alcalde, Vicent Alba. Vos contem una de les malifetes intentades per Alba ja fa uns anys que ens va fer arribar un amic periodista de la Pobla:
Convocada una plaça de treballador/a social a la Pobla, l'aleshores regidora va decidir fer dos tipus d'exàmens, A i B, per tal d'alternar-los per files d'opositors. El dia abans de l'examen, l'alcalde, Alba, va prestar-se a fer les fotocòpies d'un examen, l'A. La regidora va anar després a comprovar quantes fotocòpies havia fet. Efectivament, n'havia fet una més de les que feia falta. L'endemà, dia de l'examen, aquesta mateixa regidora va decidir lliurar els exàmens a l'inrevés de l'ordre previst i lògic. La primera fila va rebre el B, la segona l'A, la tercera el B i així successivament. Com era previsible, la persona familiar de l'alcalde que optava a la plaça s'havia assegut en la primera fila. L'alcalde li havia donat una fotocòpia del examen A, però li va tocar el B. Es quedà fora.
Aquesta regidora era del PP, igual que Alba, igual que Contelles, però això no hauria d'implicar faltar a la decència, ser deshonest i creure que guanyar eleccions és sinònim d'ocupació del poder o de veure enemics per tot arreu. Aquella regidora va dimitir a meitat legislatura, farta d'Alba i de com manejava el consistori, avui és una reconeguda professional en la seua feina i una respectada persona al seu poble. D'un altre costat, Alba és un personatge més conegut per la manipulació urbanística i el tracte de favor prestat sobretot als seus correligionaris i votants, fins i tot a la família directa, cosa que reconeixen els regidors del seu partit que, en privat, reneguen de la seua gestió. Aquella regidora és feliç i respectada, però no sabem si Alba també. No és un conte. Les coses són com són, no com ens agradaria. I de moment a la Pobla són com sempre, políticament segueixen en mans de gent irresponsable i sectària. Seqüència de notícies publicades
Des del passat 20 de maig, dia de la convocatòria d’aquesta plaça, era un secret en veu alta el que anava a succeir. Malgrat tot, tocava complir amb els terminis per a esdevenir oficial. El 16 de juny, 24 hores abans del primer exercici, des d’aquest bloc posàvem nom i cognoms. Avui dilluns, l’ajuntament de la Pobla publicava el primer llistat on tan sols tres dels tretze candidats aconseguien superar els primers entrebancs. Sabeu qui té la puntuació més alta? No obstant, encara resta donar l’últim pas, que serà el proper 30 de juny a les 9:30, per a que l’esperpent siga realitat. (A la imatge, retall de premsa del passat 18 de juny)
Una veïna va denunciar davant Notari, fa més d'un any, que sabia els noms de les persones que obtindrien les places d'auxiliars i que totes elles eren familiars de l'equip de govern de l'ajuntament d'aquest municipi del Camp de Túria. Malgrat tot l'escàndol que es va armar, l'alcalde va arribar a suspendre un ple municipal per a no realitzar explicacions públiques idonà llum verda per a continuar amb el procés selectiu de les oposicions. El nepotisme de l'administració municipalera clar i el Jutjat ho acaba de confirmar: l'alcalde de Sant Antoni, Eugenio Cañizares, va cometre una barbaritat jurídica per a donar els llocs de treball a cinc persones que teòricament no havien competit en igualtat de condicions i per tant ha resolt anul·lar-les i les oposicions hauran de tornar-se a convocar. PP en estat pur: despotisme, arrogància i passant olímpicament de la legalitat.
Com vos havíem promès, avui donem el nom de la persona que obtindrà la major puntuació, i per tant el lloc de treball, en la convocatòria d'una borsa de treball per a dotar la plaça de tècnic de gabinet de premsa. Es diu Joaquín Alventosa, treballa actualment a la Casa Grisa (coneguda oficialment com ADL) de la Pobla de Vallbona i és gendre d'una militant del PP de la línia dura (té el PP de la Pobla una altra línia?), que tampoc anem a descobrir perquè a la fi no va amb ella la pel·lícula. Ja s'ha encarregat de la confecció del Butlletí d'Informació Municipal. Ell no és llicenciat en periodisme (tot i que té altres estudis superiors). Per això puntua més un any i mig d'experiència que la titulació en la matèria. Per això qualsevol carrera és un mèrit. Alguns regidors han comentat que la plaça ja està adjudicada abans de fer les proves, així com sona i sense cap pudor. Així és el PP en general i així particularment el de la Pobla. És el que hi ha. Allò del mèrit i la capacitat, els únics requisits que haurien de servir a la funció pública, no van amb ells. No ens agradaria des d'ací perjudicar al xicot aquest, tot i que a aquestes alçades ell pensarà que és el mereixedor de la plaça i que aquesta manera de procedir és la que toca, però quan la desvergonya acampa d'aquest caire en l'àmbit públic, allò raonable no hauria d'haver sigut fer aquesta denuncia pública, si no haver anat primer al notari i després al jutjat. Ara que pense, ho haurà fet algú? Ai, Contelles, alcaldessa, tan jove, preparada i moderna i fent-li homenatges al fatxa de l'anterior alcalde i en les qüestions de contractació pel camí de sempre?
Dels amics arbres, imatges, versos, dites, pensaments, històries, .. i sobretot de la seva importància als pobles i ciutats, de com se'ls tracta i de com se'ls hauria de tractar, als arbres amics
Ràdio Lluna Raval som la veu progressista, solidària i valenciana de la comarca del Baix Vinalopó. Els costums, la cultura i la realitat d'Elx ja tenen un nou punt de trobada molt més nostre i actual, a qualsevol part del món i amb la dignitat i universalitat que el nostre poble es mereix.
El cercador d'internet Google ha incorporat el català entre la trentena de llengües del seu traductor. A través d'aquest servei, es poden traduir automàticament textos sencers i també pàgines web de llengües com l'anglès, l'alemany, el rus o el xinès al català i també a la inversa
Amb RodaMots podeu rebre cada dia, per correu electrònic, un breu missatge amb una paraula o una expressió de la nostra llengua, amb el seu significat i un exemple d’ús.
