RECTIFICACIÓ NECESSÀRIA: Per costum, tant el Galduf com el Vicent, quan rebem correus apocalíptics acostumem a deixar-los en quarantena i esbrinar si són veritat o no. La majoria canten descaradament des de les primeres lletres mentre que altres estan més currats i aleshores és quan toca cercar més informació. Aquest matí, tal vegada deixat dur per la mala llet adquirida després d’omplir el dipòsit del cotxe, el Galduf després de llegir un escrit de Miquel i sense pensar-s'ho dues vegades ha decidit publicat aquest post tan sols amb el requadre que trobareu a sota, donant per bones (i sense cap comprovació) unes dades que convidaven a donar canya bestialment...
Un comentari en aquest post (moltíssimes gràcies Miquel Quesada) que trobareu després d’aquest escrit ha fet retornar el seny al Galduf i, després de pegar-se un parell de cabotaes contra la paret com a penitència pels seus impulsos incontrolats, ha indagat com tocava i descaradament ha descobert que del requadre són falsos fins i tot els colors emprats (un post interessant que hem trobat és El preu del petroli i dels combustibles: mentides quotidianes). Així doncs, disculpeu-nos per difondre informació errònia. Esperem que no torne a succeir.
Any 2004
02 de juny de 2008
Canvi U.S. Dòlar $ - Euro €
1,3
Canvi U.S. Dòlar $ - Euro €
0,643
Preu barril de petroli
38,24 $ = 72,00 €
Preu barril de petroli
125,57 $ = 80,74€
Preu d'1 litre de gasoil
0,58 €/Lt.
Preu d'1 litre de gasoil
1,308 €/Lt.
Pujada preu del barril de petroli de 72,00 € a 80,74 € = 11,21 %
Pujada preu del litre de gasoil de 0,65 € a 1,308 € = 100,12 %
Somiàvem que l’aigua era valorada com a patrimoni públic. Que els recursos hídrics havien esdevingut una autèntica eina de diàleg entre pobles i països de la Mediterrània. Que el subministrament estava completament garantit, com també la depuració. Que la contaminació era aigua passada. I que la preservació d’ecosistemes com ara rius, llacs, zones humides, aqüífers, etc, era tan evident que no calia cap lluita cívica per aconseguir accions administratives favorables. Al contrari, els governs actuaven al servei del benestar dels ciutadans i de l’equilibri ambiental, alhora que afavorien la participació social. Fins i tot, la indústria s’havia abocat a la investigació en noves tecnologies per fer més eficient gestió dels cabals i aquesta activitat promovia la recerca científica en diverses matèries vinculades a la sostenibilitat. Tampoc no descuidàvem la cultura i el patrimoni, així que gaudíem de la sensació que l’educació hídrica s’integrava en el currículum escolar, en les activitats culturals i en protegir el patrimoni arquitectònic antic vinculat a la gestió de l’aigua... (llegir article complet)
“Vivim en
un món de plàstics. Ens han alliçonat per creure que l’ús massiu d’envasos ens
aporta nivells més elevats d’higiene i més independència individual. Als
supermercats, si volem comprar tres pomes, una vintena de xampinyons o mitja
dotzena de croissants, els trobarem en magnífiques safates de suro blanc. I no
és per facilitar la venda als centres comercials, ni per estalviar sous
-sobretot, en el cas dels productes carnis. No. És pel benefici del ciutadà...
Ara bé, les alarmes sobre els riscos sanitaris dels envasos de plàstic es
disparen quan els mitjans d’arreu del món donen notícies com ara que el govern
canadenc anuncia la seua intenció de prohibir la comercialització de biberons
fabricats con bisfernol A (BPA). Aquest producte químic, autoritzat a la Unió Europea com a
material de contacte amb aliments, entra en la nostra dieta a través d’envasos
com ara les ampolles de begudes retornables, els biberons, la vaixella i altres
contenidors de plàstic transparent rígid. Tot i això, cal recordar que els
científics comunitaris van dictaminar que la quantitat de BPA que podia passar
a l’organisme era ínfima per causar malalties.”(llegir
article complet)
Així, clarament, sense embuts: per què els països amb més delictes fiscals són on trobem menys defraudadors empresonats?
Ei, pareu el carro! És una pregunta intranscendent, personal, intima i desqueferada i no intenteu posar en la meua boca aquelles paraules que mai he emprat. En cap moment he esmentat a l’IVEX, Terra mítica, El Palau de les Arts, la visita del Papa, el circuit urbà de Formula 1, el deute de Canal Ou, l’exsecretari valencià d'Universitat i Ciència, el president de la Diputació de Castelló, l’acalde d’Alacant, o el de Torrevella, o el... pareu el carro! Eixes qüestions tan sols estan en les vostres ments perverses ja que en aquest bloc eixa connexió pregunta-resposta mai se’ns han passat pel cap!
Ningú no es confessa xenòfob, de la mateixa manera que tothom es considera defensor del medi ambient. Però la realitat, sovint, és ben diferent. Per què els immigrants troben tantes dificultats per a llogar un pis al nostre país? O com és que les organitzacions ecologistes pateixen una crisi de vocacions tan notable? I no em referisc al pagament de la quota anual a grans multinacionals activistes com ara Greenpeace, sinó a la implicació diària en la defensa compromesa de l´entorn, la qual encara no entra en la nostra llista de tasques diàries. I, malauradament, la dictadura de la societat de consum i els nous valors de prestigi ens allunyen cada vegada més de la preservació d´allò públic, el màxim exponent del qual és el medi ambient (territori, paisatge, atmosfera, recursos hídrics, biodiversitat, etc.)... (llegir-lo complet al Levante-emv)
Són les
dades de l'estudi "Competitivitat,
creixement i capitalització de les regions espanyoles" dirigit pel
catedràtic de la
Universitat de València Ernest Reig per a la Fundació BBVA. Madrid,
el País Basc, Navarra, Catalunya, La
Rioja, Aragó, Illes Balears, Cantàbria i Castella-Lleó superen,
per aquest orde, la renda per càpita del País Valencià. Per a fer l'informe
s'han tingut en compte quatre blocs de factors determinants de la
competitivitat: infraestructures i accessibilitat, recursos humans, innovació
tecnològica i entorn productiu.
“Ara fa uns dies vaig viatjar a Madrid i tractí de
veure la ciutat amb els ulls de mon pare. Era com un adéu per ell: sabia que li
quedava poc de temps de vida. El dia anterior, m´havia dit: si veus la teua
filla, no li digues que em trobe tan malament. Mentre pujava el Passeig de la Castellana m´imaginí
per allí aquell jove de poc de més de vint anys que, després de ser soldat en
la guerra, hagué d´incorporar-se a la mili i passà cinc o sis anys en la
capital d´Espanya. Aquell era un Madrid segurament trist per a molta gent,
però la joventut té gran capacitat d´adaptació i mira el dia per davant.
Quantes vegades em va parlar de tot allò, recordant les anècdotes més alegres...”
(llegir
article complet)
Fa una estona llarga (des de les 8) que estic escoltant la ràdio, de reüll la tele, les mans al teclat de les edicions digitals dels diaris (El Mundo i La Razón han tardat 10 minuts en publicar les primeres dades) i una orella connectada a la informació telefònica que em donen de les taules electorals de Llíria. Vicent, a l’Institut, i Paco, als alts del Mercat, se n’adonen que tan sols al recompte apareixen les paperetes de dos partits i de tant en tant, com si fos per equivocació, les restants. Tots els sondejos apunten cap a una direcció. La nit serà llarga però un fet ja es inqüestionable: els partits nacionalistes espanyols i els mitjans de comunicació afins han apostat ferms en aquesta campanya per a llançar una OPA hostil a la pluralitat: aquesta pot ser la legislatura on apliquen ambdós, psoe i pp, la segona part de la LOAPA. Temps al temps.
Després de la presentació, anem al
contingut. Ja a la portada, tres titulars provoquen les primeres meditacions. -Garcia-Gasco,
cardenal de València i escolanetpredilecte del pepero Rouco Varela ha estat
nomenat per a d’allò que és un expert professional, president de la comissió
episcopal hereva de l’antiga Inquisició: foc a l’heretge! -El TSJ admet una
demanda contra el Consell per incomplir l'ensenyament en valencià: el senyor Camps (de golf) és la reencarnació
viva de Felip V i el PP valencià els guardians perquè el Decret de Nova
Plantacontinue executant-se. -Càrites denuncia el tracte sovint
vexatori de la policia valenciana als emigrants: la política de Rajoy posada en
pràctica.(continua)
Donar una
ullada al periòdic del dia al capvespre comporta el limitar-te als titulars i
poqueta cosa més. Malgrat açò, te n’adones que les notícies no caduquen i les
misèries que ens toca patir quotidianament incrementen
un fàstic perenne. És el que em va succeir anit quan, després d’una jornada fotuda,
vaig decidir agafar el Levante-emv que, prèviament, havia furtat del bar de l’amic Caramull.
La primera malhòstia esdevingué al
comprovar una vegada més que de les 104
pàgines que té el diari tan sols 1
estava en valencià. I per a més vergonya, el periòdic publicitava en castellà
una col·lecció del propi Levante de
contes tradicionals valencians. I aquesta és la premsa anomenada
progressista... i de las Jons, fidel reflex d’eixe psoe i el tarannà folklorista
espanyol que representen.(llegir
segon article)
Jaume ha enviat un correu amb el nom d’aquest post i el següent text: “Ells diuen "perro viejo" i "mosquita muerta" allà on nosaltres diem "gat vell" i "gata maula". La sort màxima de la rifa és un masculí "el gordo", allà, i un femení, "la grossa", ací. De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que era "Virgen" i nosaltres que siga "Mare (de Déu)"; ells paguen "impuestos", que ve de "imponer", i nosaltres "contribucions" que ve de "contribuir".
En espanyol desvergonyits ho són del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que són uns "sinvergüenzas", mentre que el corresponent valencià, només, uns "poca-vergonyes".
Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen "madera" quan nosaltres toquem "ferro".
Allà celebren cada any les "Navidades" mentre que ací amb un sol "Nadal" anual ja en tenim prou, com en tenim prou també amb un "bon dia" i una "bona nit" cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus, múltiples "buenos días" i "buenas noches" diaris. (continua)
‘Una ciutat no és només terreny, per molt que se’n puguin
descriure detalls, ni és aigua ni terra ni arbres, per molts que n’hi hagin o
es puguin imaginar. És tot això i molt més. Una ciutat tampoc es limita a les
persones que hi viuen, tot i que són elles les que li donen forma i caràcter.
Una ciutat són múltiples i diverses formes de vida, són llocs, gent, arbres, la
flaire de la pluja i també la pols. Una ciutat és la manera que té la gent de
veure les coses, la seva manera de parlar, la seva manera de comportar-se
davant dels esdeveniments, d’afrontar-los i de superar-los. Una ciutat són els
somnis que s’han fet realitat com els que s’han vist frustrats i han deixat
traces i ferides. Una ciutat són els moments de joia i de tristor de la seva
gent. Una ciutat és la manera de rebre el qui se l’estima i la manera de donar
l’esquena al qui no se l’aprecia. Una ciutat és el plor de comiat d’aquells que
n’han marxat i el somrís amb que són rebuts els que hi tornen.’
Abdelrahm Munif“Història
d’una ciutat: una infantesa a Amman”
Fotografia: 8 de febrer del 2003. María San Gil, Rosa Díez i Gotzone
Mora (aquesta última és avui en dia assessora del PP valencià a la Generalitat) en
Andoain (Euskadi) increpant a Josu Jon Imaz, aleshores president del PNB, amb improperis
com “assassí”, “covard” o “espia”. I és que quan elles insulten, crispen i
practiquen el ‘terrorisme’ verbal ho anomenen ‘dialèctica democràtica’...
Quines lliçons d’ètica poden reclamar una franquista i dues
trànsfugues quan reben la seua pròpia medecina?
Avui, 21 de febrer, arranca l'Any Internacional dels
Idiomes. Amb el català no podran ni volent, altra cosa és que al País Valencià
no és que no tenim una situació d'igualtat amb el castellà (per parlar de la
realitat legal, no dels nostres gusts, que en són d'altres), és que el PP d'ací
fa tot el que pot perquè la nostra llengua recule i quede aïllada a determinats
àmbits o ambients. Aquest any internacional hauria de ser considerat com un
punt d'inflexió perquè entenem que la riquesa no deriva de l'ortodòxia, sinó de
la diversitat. Imposar el castellà no és cap motiu d'alegria, sobretot quan
s'incorre en la contradicció d'impulsar l'estudi de l'anglès o en anglès. Ara
bé, n'hi ha qui està pitjor. A saber: la meitat de les 6.700 llengües que es
parlen a tot el món estan en perill d'extinció, de fet cada 15 dies se'n
extingeix una; el 4% de la població parla el 96% de les llengües existents i el
80% de les llengües africanes no tenen traducció escrita. Sabem que no vos
consola, però pensem que no sempre manarà el PP a terres valencianes.
“...Raimon canta tots els colors del verd del País Basc.
La cançó ressona, el verd persisteix, però cada dia hi ha una part més gran del
país que resta silenciada. Els tanquen els mitjans de comunicació i els
prohibeixen de presentar-se a les eleccions. No poden opinar públicament i no
poden expressar-se políticament, que figura que són dos drets fonamentals.
Després d’anys de reclamar que la veu de les urnes fes callar la veu de les
armes, els tanquen les urnes. Hipòcrites. Però una majoria silenciada no serà mai
silenciosa: no hi ha pare, ni mestre, ni jutge, ni policia, ni borbonalla
heretada del franquisme que la faci callar...”
Mail obert de Martí Estruch Axmacher
publicat a Vilaweb
"... per a l'Església el pecat només existeix quan el
cometen altres. Per això hi ha guerres «justes», que fins i tot poden ser
beneïdes i elevades als altars, com la «santa croada del 36», i altres que no
ho són, sinó tot al contrari, com les que atempten contra el seu poder i
privilegis... L'Església continua sent avui la major multinacional existent en
tot l'Estat, la major propietària immobiliària, el principal holding
comunicatiu, la més extensa i centralitzada xarxa de poder cultural i
ideològic... I, junt amb això, no existeix tampoc cap institució en la nostra
societat que estiga estructurada sobre bases més jeràrquiques,
antidemocràtiques, sexistes, misògines i reaccionàries..." Article
de Sabino Cuadra
El correu ja no són cartes, és electrònic. Està cada vegada
més interioritzada la idea que acabarem llegint els llibres en pantalla
digital. N'hi ha molta gent, molta, que ja no compra els diaris de paper, ara
estan tots a Internet. Per a viatjar i descobrir, ja no et
quedes a l'albir de la intuïció viatgera, el GPS ho troba tot i el canvi del
cotxe és automàtic. Les fotos, per suposat, són quasi totes digitals, de
càmeres digitals, que capten imatge fixa i en moviment. No hi ha música en
format, ara és descarregada i al MP3 o d'altres aparells. Les falles a València
estan fetes de material sintètic que por esculpir-se, ja no són modelades.
Quasi ningú vist ja teixits de llana o de cotó, tot són materials sintètics.
L'agenda, electrònica. Tota una generació es comunica per missatges de mòbil en
lloc de telefonar i xarrar, cosa que, de vegades, és inclús més barata. La vida
pot desdoblar-se en una de les nombroses comunitats virtuals que comencen a
proliferar...
Dels amics arbres, imatges, versos, dites, pensaments, històries, .. i sobretot de la seva importància als pobles i ciutats, de com se'ls tracta i de com se'ls hauria de tractar, als arbres amics
Ràdio Lluna Raval som la veu progressista, solidària i valenciana de la comarca del Baix Vinalopó. Els costums, la cultura i la realitat d'Elx ja tenen un nou punt de trobada molt més nostre i actual, a qualsevol part del món i amb la dignitat i universalitat que el nostre poble es mereix.
El cercador d'internet Google ha incorporat el català entre la trentena de llengües del seu traductor. A través d'aquest servei, es poden traduir automàticament textos sencers i també pàgines web de llengües com l'anglès, l'alemany, el rus o el xinès al català i també a la inversa
Amb RodaMots podeu rebre cada dia, per correu electrònic, un breu missatge amb una paraula o una expressió de la nostra llengua, amb el seu significat i un exemple d’ús.
