El PSOE valencià ha completat la seua nova estructura amb els congressos provincials. Les quatre cares més visibles del partit provenen del municipalisme. El secretari general, Jorge Alarte, és alcalde d’Alaquàs; la secretaria de València, Carmen Martínez, és alcaldessa de Quart de Poblet; la secretària d’Alacant és alcaldessa de Sax i el secretari de Castelló, Francesc Colomer, és alcalde de Benicàssim. Desconeixem d’on pensa que provenen els mals del seu partit el senyor Alarte, però una part molt important d’ells naixen, creixen i es desenvolupen precisament en l’àmbit municipal, al caliu de les assemblees locals, generalment controlades per un xicotet exèrcit d’afectes a la direcció de torn, que té com a principal objectiu poder aconseguir l’alcaldia per tal de convertir el consistori en una agència de col·locació de fidels i afiliats. Normalment ho justifiquen al crit de: “els del PP també ho fan” o “ells encara ho fan més”. La primera conseqüència és que en abastar el govern, acaba semblant que els socialistes fan el mateix que el PP, que no n’hi ha a penes diferències, un estat d’opinió que, com és lògic -el PP sempre serà al versió original i bona d’aquest procedir-, acaba tornant-se-li en contra al PSOE. La realitat és que governar una ciutat de tamany mitjà significa poder tindre la capacitat de decidir sobre desenes de llocs de treball i la possibilitat de manipular els tribunals de les oposicions que van fent-se, perquè tot i el canvi legislatiu que ha fet fora dels tribunals els polítics, la realitat és que n’hi ha altres mecanismes de manipulació d’unes oposicions. Desconeixem quin és el mecanisme mental que regeix la mentalitat d’aquests polítics, capaces d’arrogar-se la voluntat de decidir el futur de persones que, de bona fe, pensen que poden aconseguir un lloc de treball presentant-se amb l’únic bagatge del mèrit i la capacitat i veuen com després els primers llocs de les oposicions estan vedats. L’únic cert és que alguns secretaris locals ho són perquè han aconseguit afiliar al partit a tot un seguit de gent que sap que mitjançant la política local pot aconseguir tindre un lloc de treball, gent mediocre i no massa ben mirada al poble, que voten condicionats per això, que després lliguen la capacitat decisòria del PSOE quan aconsegueix governar i que limita l’accés a la militància d’altre tipus de persones que poden tindre també altre tipus d’inquietuds o d'interessos. Gent que, a la vista de la realitat, ja no s’arrima.

Demà dimecres 3 de desembre, la Comissió d’Educació i Cultura de Les Corts Valencianes debatran la proposta presentada per la diputada Mònica Oltra d’atorgar a Hèctor Faubel l’Alta distinció al Mèrit Esportiu. Diversos amics i veïns de Llíria han llançat una campanya per demanar que es reconega la trajectòria del pilot de Llíria al igual que s’ha fet els darrers anys amb altres esportistes com Sonia Mañas, Juan Carlos Ferrero o Niurka Montalvo. Tan sols teniu que reenviar missatges amb el text HECTOR FAUBEL ALTA DISTINCIO 2008 JA!! als correus que trobareu davall que són dels diputats membres de la Comissió de Cultura i Esports en les Corts Valencianes. Cal recordar que Hèctor Faubel, junt a Núria Roca i Andreu Palop, va protagonitzar enguany la campanya d'Escola Valenciana per la matriculació dels xiquets a les escoles en valencià.

Sens dubtes, el pilot de Llíria ha fet prou mèrits per a rebre aquest guardó.

Cada vegada estic més convençut que el PP morirà d'èxit al País Valencià, com els equips de futbol que també es cansen de guanyar acomodats en ocupar-se més de l'enlluernament que provoca la successió de victòries que del futur, com avui ens recorda també Vicent Partal. Dissabte passat la manifestació de la Plataforma per l'ensenyament públic va recollir entre 40.000 i 100.000 persones, depenent de la font. És igual, més de 50.000, segur. Aliè a qualsevol senyal, el govern va treure a passejar Ricardo Costa, qui ha dit que va ser un fracàs, que per haver sigut un èxit hauria d'haver aplegat 1,9 milions de persones, les que componen tota la comunitat (ara si) educativa. Pregunte: ha contemplat aquest xicot malcriat alguna vegada aplicar-se el proverbi àrab que si allò que has de dir no és més bonic que el silenci, no ho digues? D'altra banda, la Conselleria va contestar ahir diumenge amb una nota de premsa. Compte: nota de premsa en diumenge d'una Conselleria! Ara diuen que el proper curs començaran a implantar l'educació en anglès en tres col·legis del País, un per província. És a dir, que el cap de setmana han xiulat i mira't cap a un altre cantó, no siga que atendre el descontent general en el sistema educatiu públic valencià els faça plantejar-se dir per primera vegada en la seua vida: ho lamente, m'he equivocat i rectifique!

Les mocions de censura sempre amaguen misèries humanes. En el cas de la Vila Joiosa hem conegut la primera. El regidor trànsfuga que li va donar l’alcaldia al PP havia posat algunes condicions que amb el temps aniran coneixent-se. La primera ha sigut l’assumpció de les competències en hisenda i contractació; la segona, la seua entrada en la comissió d’urbanisme, on no estava, i la tercera la contracció per mitjà d’un decret de l’alcalde de la seua senyora en qualitat d’assessora. La misèria humana té uns límits difusos, no respon a paràmetres estandarditzats. En aquest cas, el trànsfuga no ha millorat el seu estatus econòmic perquè no pot cobrar més que abans d’abandonar el seu anterior partit, però la família és la família. Qui millor que la senyora per assessorar el seu espòs? Ai, el meu Blai...

A la Vila Joiosa hi va haver una moció de censura que va desbancar l’alcalde del PSOE amb un regidor d’un partit independent que es passà de bàndol. Com era d’esperar, l’alcalde del PP s’ha posat un sou astronòmic, però que ho haja fet i haja transcendit ens ha servit perquè així hem pogut conèixer que manté el de l’anterior alcalde del PSOE valencià. L’alcalde de la Vila Joiosa, un poble de 30.000 habitants, cobra 65.000 euros a l’any, que són quasi 11 milions de les anteriors pessetes. El del PSOE valencià era professor de secundària, el del PP és visitador mèdic. El salari dels professors és públic, el del visitador suposem que variable, en tant que solen cobrar en funció de la capacitat receptadora dels metges que visiten. Per fer una estimació, posem que el visitador guanye el mateix que el professor -si no, la feina de visitador seria molt sol·licitada per rendible i trobes moltes ofertes de treball per fer aquesta feina als diaris-, de manera que, si fa o no fa, sent alcalde del seu poble tots dos estaran cobrant pràcticament el doble que en la seua feina, a més de gaudir de tots els beneficis que reporta el càrrec, com ara el telèfon mòbil per compte del pressupost municipal, despatx, personal al servei exclusiu de l’alcalde, disposició de fons per a despeses protocol·làries, cotxe oficial... Per no parlar del reconeixement social que atorga la vara o del tractament de virrei que el partit li atorga. Però, a més de tot això, tenim la possibilitat de col·locació d’amics, familiars i afiliats que amb el pas de temps inunda l’administració local i les empreses contractistes de l’ajuntament. Enteneu perquè pot arribar a ser una qüestió de vida o mort l’obtenció d’una alcaldia i perquè només accedeixen mediocres a jugar en un terreny de joc tan rusc? S’entèn així millor un pacte entre el Bloc, Esquerra Unida (vector comunista), el PSOE i el partit suposadament independent d’un ex alt càrrec de la conselleria d’Agricultura i pesca quan la governava Unió Valenciana?

Quasi coincidint en el temps, un miler de periodistes d’Albacete, Almeria, Múrcia i Alacant han constituït l’agrupació “Periodistas del Sureste Mediterráneo”, que pretén convertir-se en un espai d’anàlisi dins la Federació d’Associacions de la Premsa d’Espanya, i la UNED, que depén del Ministeri de Ciència, ha decidit crear el “Campus Este”, que abraça Castelló, València i Alacant, més Múrcia i Albacete.
La directiva de l’Associació de la Premsa d’Alacant, en fallida per la gestió de l’anterior president, Ginés Llorca, ha rebutjat aquest nom i l’Executiva de la Unió de Periodistes Valencians, que ha rebutjat recuperar el nom Unió de Periodistes del País Valencià, ha declinat participar en aquest engendre.
Aquesta setmana, el diari Levante-EMV ha recordat que el principal impuls dels darrers temps al concepte geopolític “sureste” el va protagonitzar Eduardo Zaplana quan encara era aspirant a succeir Joan Lerma com a president de la Generalitat. Aleshores, el 1994, impulsà el “Consorcio del Sureste” amb les càmbres de comerç del País Valencià i la de Múrcia. Entre les seues propostes figurà canviar el nom de l’Aeroport de l’Altet pel d’Aeroport d’Alacant i Múrcia i potenciar el port de Cartagena, d’on és natural Zaplana.
Actualment n’hi ha un nou moviment alicantonista, al caliu de la Cambra de Comerç d’Alacant i d’un grup d’empresaris que s’han muntat la seua associació-lobby, al marge de l’Associació Valenciana d’Empresaris. Políticament aquestes actuacions estan avalades per l’entorn del president de la Diputació d’Alacant, José Joaquín Ripoll, reducte del zaplanisme i acantonament dels cadàvers polítics que Camps va deixant pel camí.
Alguna cosa es mou a Alacant, millor dit, de la Vila Joiosa cap en davall, que va en la direcció de procurar-se un espai diferent a la realitat política a base d’influir en la realitat social. Darrere d’aquestes maniobres, en realitat, s’amaga un greu complex d’inferioritat de la classe política i empresarial alacantina i un objectiu final: no perdre aquelles esferes de poder que genera l’actual estructura provincial a la qual, per cert, s’ha sumat el PSOE valencià. No tardarem molt de temps a veure com suposats polítics de l’esquerra valenciana (en el també suposat cas que el PSOE siga un partit d’esquerres), a l’estil de l’exsocialista i actual president de la Cambra de Comerç d’Alacant, Fernández Valenzuela, acaba pujant al llom de l’alacantonisme per tal de mantenir la pataqueta.

Al meu poble als empresaris que es dediquen a comprar taronges i comercialitzar-les els diuen “tarongeros”. “Eixe és tarongero”, diuen, i s’entén que es dedica a la taronja. Des de principi del segle XX hi ha hagut milers i milers d’empresaris d’aquest sector que han intentat aprofitar-se de la conjuntura pretenent fer-se ric en poc de temps. Al caliu del reclam dels excel·lents preus que els consumidors europeus pagaven per un quilo de taronja, del cost barat de la ma d’obra i de la poca competència d’altres països productors van sorgir desenes de magatzems arreu del País on es comercialitzaven taronges. Molts d’ells han desaparegut i la majoria ara es dediquen a la construcció i l’especulació. L’actual president del València C.F., Vicent Soriano, n’és un exemple. Aquesta setmana hem conegut un episodi que explica l'alçada moral d’alguns d’ells perquè un miler de treballadors, la major part d’ells d’altres països, s’han plantat davant la intenció dels empresaris de rebaixar el seu jornal. Treballen a destall. L’any passat cobraven 90 cèntims per caixó de taronges i 1,60 pel de mandarines. Aquesta campanya els havien rebaixat el preu a 80 i 1,50 cèntims, respectivament. Però han anat més enllà. Aquesta setmana els han anunciat que encara els rebaixaven més, fins a 70 cèntims per caixó de taronges i 1,40 el de mandarines. No obstant, el conveni col·lectiu vigent per a l’actual temporada marca que el caixó de taronges es cobrarà a 1,2 i el de mandarines a 2 euros. Per això van plantar-se, per això van tallar una carretera a Torrent i per això van bloquejar l’eixida de les furgonetes que traslladen al camp el collidors. I què han aconseguit? Seguir cobrant allò que cobraven la setmana passada: 80 cèntims i no 1,2 euros per això de taronges i 1,50 i no 2 euros pel de mandarines. La pregunta és: quin és el criteri d’aquests empresaris, que consideren que els emigrants han de cobrar menys per fer la mateixa feina? El que més llàstima ens fa és que estan robant-li al collidor emigrant, si, però també al llaurador a qui li compren, al qual li repercuteixen en el preu de l’arrova un preu de collida que no és el que paguen. La resposta és que la gentola aquesta és lladre, a més de racista.

+ Manifest de la Plataforma per l’Ensenyament Públic (des d’ací el podreu llegir)

+ Falques de ràdio per a promoure la manifestació (escolteu-les des d’aquest enllaç)

 www.fontdemoradimissio.org

Genial el muntatge fotogràfic de José Manuel López: sobren les paraules de com aquest artista ha pogut plasmar una instantània barbaritat d’espressiva, amb totes les misèries i grandeses del cap i casal. L’hem furtada a l’amic Juan Tur del seu interessant web.

Constitueixen les finalitats de l'associació: la creació i manteniment d’una emissora de ràdio independent i de cultura valenciana a qualsevol part del territori del País Valencià. Aquesta emissora que en principi funciona sota el nom de Ràdio Lluna Raval, que ja emet via internet i també a la freqüència modulada, te com a objectius la defensa de la llengua pròpia i la divulgació de la cultura i els costums propis del poble valencià, fent especial atenció a la ciutat d’Elx i les comarques meridionals valencianes. La defensa de la igualtat entre homes i dones, la no discriminació per sexe o orientació sexual, la integració dels immigrants i la solidaritat amb els mes desfavorits, constitueixen també part de la raó d’ésser d’aquesta emissora i associació.

Segons la seua pròpia definició, “Ràdio Lluna Raval som la veu progressista, solidària i valenciana de la comarca del Baix Vinalopó. Els costums, la cultura i la realitat d'Elx ja tenen un nou punt de trobada molt més nostre i actual, a qualsevol part del món i amb la dignitat i universalitat que el nostre poble es mereix. Els Països Catalans són el nostre àmbit cultural i volem ser un espill que reconega la realitat de la nostra cultura a qualsevol indret del món.”

Serà el proper 26 de novembre a les 19.30 i a la Casa de la Cultura de Sueca. “El futur del Xúquer i els nostres rius. El llegat d’Antonio Estevan” és el tema central de la taula redona on participaran Emili Piera (escriptor i periodista) Graciela Ferrer (Xúquer Viu) i Pedro Arrojo (Fundació de la Nova Cultura de l’Aigua)

És difícil ser més soca. Com ja sabreu, el PP de la Vila Joiosa ha presentat una moció de censura amb un regidor trànsfuga d’un partit independent. La qüestió és que mentre no es canvie la llei electoral, això continuaran sent decisions democràtiques, més o menys reprobables però democràtiques, atès que l’acta de regidor és personal i l’ús que es fa d’ella és privatiu de la persona que l’ha obtinguda. Però a la Vila, els del PP han encetat el camí de la moció amb una burrera impròpia d’aquells que volen governar un municipi que és capital de la comarca de la Marina Baixa. El passat 7 de novembre van anar al registre d’entrada a presentar la moció de censura signada pels 10 regidors del PP i el trànsfuga, però ho van fer sense que les signatures estigueren autentificades i, atenció, sense presentar un candidat alternatiu a l’alcalde socialista. Van haver d’anar a la notaria per tal d’autentificar les signatures i afegir el nom de l’actual alcalde. Després, en el plenari de la moció, el regidor trànsfuga i una regidora del PP van demanar permís per eixir-se’n només acabar la seua intervenció el portaveu del PSOE local, la qual cosa els deixava en minoria. En una maniobra insòlita, que es pot qualificar de moltes maneres, el president del ple extraordinari, que era el regidor d’Iniciativa Independent, va donar pas al torn de paraula del Bloc i Esquerra Unida, però van renunciar tots, el president inclòs, a fer-lo servir, de manera que sense dos regidors que havien signat la moció presents, el president va donar pas a la votació. La llei diu que una vegada s’inicia la votació, ningú podrà entrar o eixir del plenari, i aquells que no estiguen presents s’enten que s’abstenen. En aquell moment van començar a protestar els regidors del PP presents, inclús llançant insults, però el ben cert és que, al marge de les crítiques que puguen fer-se a aquesta estratègia, la gent que ara governarà la Vila té molt poques llums perquè van propiciar que la presidència poguera fer una “trampa”, que en tot cas seria tan reprovable com fer una moció de censura amb un trànsfuga o ara dir que la Generalitat desbloquejarà una subvenció de tres milions d’euros que tenia bloquejada només perquè no manaven els seus. Al final el plenari va acabar amb tots els regidors dins perquè el president no va voler continuar amb la votació sense ells. La darrera que han feta és que l'alcalde ha tardat 24 hores a signar les delegacions del seu equip de govern, de manera que s'ha produït un buit de poder d'un dia en no poder els funcionaris tramitar alguns procediments per als quals és necessària la signatura del regidor. Si en qüestions de logística manifesten aquesta altura intel·lectual i política, espereu a que governen i posen la seua capacitat de gestió al servei del poble. Pobres ciutadans de la Vila.

Aquesta carta que vos adjuntem és massa per a la carabassa. L'ha enviada la consellera d'Agricultura, Maritina Hernández, que pretén convèncer-nos, per supost en castellà, de les virtuts dels productes valencians. Pel que sembla, la millor manera que tenim de potenciar el nostre sector primari, als nostres llauradors, ramaders i pescadors és regalar en les festes de Nadal productes de la terra. Feu-li una ullada des d’ací i digueu-nos si existeix una manera més coenta de fer País.

En aquestes alçades de segle n'hi ha coses que no són raonables. Aquesta setmana hem conegut que la regidoria de medi ambient de la Vila Joiosa estava instal·lant contenidors específics per als xiquets dels col·legis del poble. Es tracta de que puguen aprendre de ben menuts els colors de cada material a reciclar i que puguen fer-ho ells mateix al pati del seu col·legi. Més encara quan una gran part dels nanos ix de casa amb un envàs de suc, llet o batut, amb qualsevol tipus de menjar embolicat en paper d'alumini, amb un pastís d'aquells que ja ve empaquetat o amb qualsevol altra alternativa alimentària. La instal·lació d'un punt verd al pati de cada col·legi que es construïsca permetria la conscienciació dels menuts des de l'inici de la seua escolarització, però és que a més li eixirà debades a l'administració. Normalment són les empreses encarregades de la recollida selectiva les que s'ocupen de proporcionar els contenidors verds (vidre), grocs (envasos lleugers) i blaus (paper i cartró). No estaria de més una iniciativa parlamentària que instara a les conselleries d'Educació i Medi Ambient a avançar en aquesta direcció, si més no, en els col·legis de nova construcció.