Els partits i mitjans de la dreta espanyola han criticat a Catalunya de manera estrident la concessió de 83 llicències de ràdio, potestat que ha exercit per primera vegada el Consell de l'Audiovisual de Catalunya en l'aplicació de les seues funcions delegades per llei. S'ha de dir que s'havien presentat 1279 peticions de 73 empreses diferents, de manera que les crítiques estaven garantides davant la impossibilitat de quedar content tothom. A nosaltres ens interessa destacar que els mateixos nacionalistes espanyols que critiquen l'actuació del CAC català no han dit mai res de l'arbitrària, sectària i denigrant per a les empreses valencianes i la nostra llengua adjudicació que va fer el govern del PP de Zaplana de 15 noves freqüències de FM el Nadal del 1998. Tampoc van dir res de la concessió de les llicències de TDT autonòmiques i en les 18 demarcacions geogràfiques decidides pel govern espanyol, de manera que ara tenim les quatre freqüències autonòmiques de TDT en mans de RTVV (dos), la COPE i Las Provincias. Libertad Digital va rebre quatre freqüències (Torrent, Alzira, Sagunt i Elx); Interconomia, el grup que li dona suport a Carlos Fabra, altres quatre i quatre més El Mundo. Tot agreujat perquè la concessió va ser el Nadal del 2005. En tots dos casos quan la gent està de vacances, no hi ha diaris l'endemà i el ressò de l'escàndol minva. I posats a ser constructius i positius, aquest bloc publicarà properament una proposta de constitució del Consell Audiovisual Valencià que pot ser un document de treball per si de cas algú té interès a veure'l constituït algun dia.
No ens agradaria que passara desapercebuda una reivindicació que la setmana passada va fer la Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià. La gent del camp té raons més que sobrades per a posar-se a l'alçada de la resta dels sectors que estan demanant ajudes públiques, bàsicament perquè és un sector que pateix una crisi endèmica i permanent, agreujada, si parlem del País Valencià. La Unió ha reclamat que s'apliquen al camp les mateixes mesures que, per exemple, té ja aprovades la banca o l'automòbil. I anuncia mobilitzacions, tant al País com a l'Estat. El proper 1 de desembre la concentració serà a la porta de la conselleria d'Agricultura. Tenen dret a demanar el mateix que qualsevol altre sector de l'economia, més encara quan parlem d'un sector que a més de ser productiu és imprescindible? I tant!
Arturo Virosque és el president de la Cambra de Comerç valenciana. És un d'eixos dirigents empresarials valencians deixats caure en les mans del PP local, que actua fil per randa amb el discurs de Camps, que porta tota la vida sense que ningú s'explique perquè ni -això és un suposar- vulga ser representat per un personatge com aquest. Es manté en tant que una part del control que el govern del PP ha fet de la societat civil valenciana passa per tindre també controlades organitzacions que haurien de ser independents. L'altre dia va intentar fer autocrítica, però com que no l'ha feta mai se li ha vist el cul. Virosque va dir en el seu discurs de la Nit de l'Economia Valenciana que "deberíamos pensar si no somos culpables todos nosotros, la sociedad en su conjunto, por haber perdido los valores tradicionales, por un afán de codicia, por un exceso de ambición de dinero". Ho diu i es queda tan ample, que ample ho és bona cosa. I on estaves tu, guapet, quan se'ns havia apoderat la codícia, l'ambició i els diners? Per què estaves calladet? És que no ho veies vindre o no ho has volgut veure fins que t'han tocat la butxaca? Algú pot dir-nos què hem fet els valencians perquè aquests personatges tinguen la pretensió de ser l'avantguarda del País? Quina tropa, la que forme Arturo Virosque, Rafael Ferrando, Federico Félix, Joaquín Rocamora i una llarga llista.
Ho denuncia el Fòrum per la Memòria del País Valencià. Efectivament, al quadre nº 1 de la fossa comuna de la Secció 5ª Dreta, en una de les parcel·les que queden lliures entre panteó i panteó, construïts gràcies a les actuacions de diferents governs municipals,ara es construeix una cosa que té tot l’aspecte de ser un altre panteó. Seria una obra normal en el cementiri si no fóra perquè es construeix destruint els cossos dels represaliats del franquisme, traslladats fins allí en camions a les nits i llançats sense cap control ni registre a les fosses.Aquests fets esdevingueren a València després de l’entrada de les tropes franquistes el 30 de març del 1.939, en finalitzar la guerra, i han estat relatats públicament fins i tot per treballadors del mateix cementiri (diari Levante-EMV), i per altres testimonis orals que també parlen d’enterraments “incontrolats” de represaliats no registrats i mai inhumats.L’alcaldessa, Rita Barberá,que tan generosa es mostra amb l’Arquebisbat en cedir-li, a la zona més cara de València, els terrenys de l’antiga fàbrica Cros perquè hiconstruïsca el “macrosantuari” en memòria de 233 “víctimes innocents de la Santa Croada”,destrueix sense cap respecte ni mirament les despulles de totes aquelles persones assassinades per defensar la llibertat i la democràcia, tot venent-los inclusivament com si foren terra vegetal per a les obres de consolidació de les rodalies dela muralla del castell de Sagunt.(continua)
vicentgalduf |
País |
divendres, 14 de novembre de 2008 | 09:52h
Després de 24 anys de funcionament i el trist rècord de ser la central nuclear que més successos notificables ha patit des de 1990 —240 d’un total de 1.500 en tot el parc nuclear espanyol— pot dir-se amb xifres en la mà que la central nuclear de Cofrents, situada en la Vall d’Aiora, no reuneix condicions per a continuar el seu funcionament més enllà de 2011, any en què finalitza el seu permís d’explotació. Es tracta de l’única central “moderna” del model BWR que hi ha a l’Estat espanyol, ja que l’altra BWR, la de Garoña (Burgos) ja ha arribat als 40 anys de funcionament. Les BWR, de tecnologia nord-americana, no són precisament les majoritàries en el món, a pesar que els EUA tinguen més de 100 centrals al seu territori, i pateixen problemes característics principalment per dos causes: les penetracions de les barres de control del reactor, que entren per la part inferior, i el tipus de refrigeració. Aquesta classe de centrals només utilitza dos circuits d’aigua: el primari, que està en contacte directe amb el combustible i ompli el vas del reactor, i el de refrigeració. Aquest circuit, que entra en contacte amb el primari, altament radioactiu, pren l’aigua del riu i li retorna al voltant del 30% -calent-, mentre que el 70% restant va a l’atmosfera. El consum necessari és continu de 1.000 litres per segon, quantitat considerable per a un país, el valencià, que es caracteritza per la seua constant demanda d’aigua.(continua)
Aquests dies hem trobat una notícia que ens ha sorprès una barbaritat. Resulta que la regidora de medi ambient de la Vila, Fanny Serrrano, acaba d'instal·lar al seu poble uns contenidors que recullen els CDs i DVDs perquè així puguen ser reciclats. Tot perfecte si no fora perquè... és el primer municipi de les comarques d'Alacant que ho ha fet! Compte, que estem al 2008! Segons hem esbrinat cercant per la xarxa, cada disc té 16 grams de policarbonat, a més d'altres substàncies tòxiques, i a tot el món es calcula que hi haurà més de 200 bilions de discs. Feu el càlcul. I una cosa més. D'on penseu que és l'única empresa que es dedica a reciclar aquest material? D'Euskal Herria. Al País Valencià, més del 95% d’aquests discs que ja no s’utilitzen van a parar directament als contenidors de fem!
Fa un temps vam descobrir un nou vi valencià de cultiu ecològic, diferent per raons geogràfiques: és un producte nascut del raïm cultivat als camps de la Vall de Travadell, a la Marina Alta, una vall envoltada de pins que està a una altitud d'entre 450 i 600 metres. El vi CARAITA està elaborat amb varietats sirah, garnatxa itempranillo, tot i que a la finca d'on procedeix també es cultiven altres varietats, com ara elcabernet sauvignon, merlot i moscatell. A més, fan oli de les varietats d'oliva picual, arbequina i blanqueta. Tots els camps són abonats amb productes ecològics. La bodega és de Juan Porsellanes, un dels constructors que més ha fet per destrossar les muntanyes de Pego.Ací teniu l'adreçaon trobareu les referències als productes esmentats, però aneu amb compte i armeu-vos de valor.
Faltaven poquets minuts per al migdia d’avui quan set regidors peperos d’aquest municipi de la Marina Baixa presentaven un document notarial que propiciarà els propers dies una moció de censura a l’ajuntament de la Vila. Dies enrere al post El litoral roig (?) de la costa valenciana s’ensorra ja analitzàvem com el Psoe anava perdent totes les alcaldies importants que havia aconseguir a les dues comarques de la Marina. L’escissió de la candidatura ‘Iniciativa Independent’ ha propiciat que el regidor d’aquest grup, Quico Melero, unisca els seus designis als 10 del PP, el que proporcionarà la majoria suficient per a portar a l’oposició al Psoe (7), Bloc (1), EU (1) i l’altre independent. Fa tot just una setmana Ricardo Costa, secretari general del PP valencià, aterrava a la capital de la Marina Baixa amb carta blanca total per a propiciar les mocions de censura escaients per tal de controlar els municipis fins ara advers. A la Vila les negociacions han sigut ràpides i les informacions que ens arriben apunten que les properes setmanes s’ultimaran també a l’Alfàs del Pi i Altea.
Recollim el guant que ens ha llançat Rafa P.M. per a parlar de la Ciutat de la Pilota, tot aprofitant que el passat diumenge va ser la final de l'Individual Bancaixa. La primera pedra de la Ciutat de la Pilota de Montcada va col·locar-se al 2003 i s'havia d'haver acabat fa dos anys amb un cost de 10 milions d'euros. Ara per ara està tot parat des de fa també quasi dos anys i ja es diu que no estarà acabada, si és que això passa, fins l'anys 2013... 10 anys després de posar la primera pedra i veges a saber amb quin sobrecost final! Amb tot, sembla que n'hi ha construït al voltant d'un 50% del projecte inicial, però tot està tancat i llançant-se a perdre perquè falten les cobertes i tota l'estructura de ferro està robellant-se sense que per allí aparega ningú. Desconec perquè l'oposició política no ha fet d'aquesta qüestió una de les grans reivindicacions de la passada legislatura i perquè tampoc en el que portem d'aquesta s'ha dit res, però és el que tenim. Uns per altres, la casa (Ciutat) per acabar. Una Ciutat (de les Arts i les Ciències, de la Llum, de l'Eufòria, de la Il·lusió, etc.) que s'han inventat que paga la pena i mira...
Segons llegim al web de la Generalitat valencianaEl Parc Natural del Túria és sense cap dubte l'últim gran pulmó de l'àrea metropolitana de la ciutat de València i les comarques de l'Horta i Camp de Túria pel que la seua declaració com a espai natural protegit permetrà conservar els valors ambientals, historicoculturals i educacionals d'una zona altament poblada i industrialitzada...
De la mateixa manera Ibertrola manifestaLa Companyia Iberdrola es compromet a promoure (..) l'ecoeficiència (reducció de l'impacte ambiental per unitat de producció), a reduir progressivament els impactes mediambientals de les seues activitats, instal·lacions, productes i serveis...
Doncs bé, el Govern valencià va autoritzar a aquesta companyia elèctrica talar, en un espai protegit, més del 30% del bosc de la Vallesa que està integrat al Parc Natural del Túria, com es denuncia a la imatge adjunta.Aquest fet va ser denunciat per la Coordinadora en Defensa dels Boscos del Túria, però el recursinterposat ha sigut desestimat pel Tribunal Superior de Justícia del País Valencià. Els jutges consideren correcte el procés pel qual el Consell va concedir el permís a les elèctriques, encara que no es pronuncien sobre la legalitat del tala de pins en l'espai protegit ja que, textualment "excede los márgenes de este recurso". El TSJ obvia el fons de l’assumpte, i motiu principal de la querella, deixant carta blanca al govern de Camps i a IberTrola per a continuar amb aquesta aberració mediambiental.
Us convidem a la presentació del programa lingüístic Voluntariat pel Valencià, que tindrà lloc a Ca Revolta avui dimecres 5 de novembre a les 19,30 hores.
El Voluntariat pel Valencià és un projecte de participació lingüística que té per objectiu posar en contacte persones voluntàries que vulguen destinar una hora a la setmana a conversar amb altres persones que volen llançar-se a parlar en valencià.
Esperem que aquest projecte siga del vostre interès i així, amb la participació de tothom, poder fer-li una bona acollida. Més informació a Ca Revolta (96.392.20.88) i a www.voluntariatpelvalencia.org/
Encara estem així en aquest País. No ve al cas res d'allò que fa referència al juí, que en tot cas datava de principi dels anys 90 i feia referència a una possible estafa. La qüestió és que, en un moment determinat del juí, l'advocada defensora va referir-se al territori valencià fent servir País Valencià. Immediatament va ser rectificada pel president de l'Audiència Provincial d'Alacant, José Daniel Mira Perceval, germà de l'expresident socialista de la Diputació d'Alacant, Antonio Mira Perceval. El president de l'Audiència va fer detindre's a la lletrada només acabà de dir País Valencià intentant rectificar-la al crit de: "Comunidad, senyora letrada, Comunidad". Almenys Mira Perceval estava atent, tant que va guanyar el juí l'advocada rectificada, però la seua actitud és impresentable, per això la fem pública.
Que no faríem qualsevol de nosaltres amb la facilitat que tenen altres per a finançar les seues empreses! Mireu el Fernando Roig i l'Aspar, que han rebut el regal a la carta de fer una empresa per tal d'organitzar una carrereta de Fórmula 1 pels carrers de València o el regalet de tindre de soci Bancaixa (què fa Bancaixa organitzant carreres de Fórmula1?) sense que hagen de preocupar-se de la rendibilitat de la inversió. La Generalitat gestiona l'organització de la carrera amb l'Ecclestone, els ho diu a Roig (tot sabent que els fills d'aquest personatge volen dedicar-se als negocis esportius i no al taulell) i Aspar perquè vagen fent camí i ho organitzen, obliga a Bancaixa a entrar en aquest ruïnós negoci i acaben signant un contracte plurianual Valmor (l'empresa creada ah-hoc) i l'Ecclestone, tot amb la intervenció del gendre d'Aznar, Alejandro Agag, que també té interessos en el negoci. Resulta que després d'organitzar la primera carrera, les pèrdues de Valmor, reconegudes ja per Aspar, poden superar els 6 milions d'euros, que cal derivar als 7 anys de contractació de la carrera. Fa falta un milió d'euros perquè isquen els números d'enguany i l'any que ve caldrà guanyar un milió més del que Valmor tenia previst, si és que havia previst alguna cosa i no ha estat jugant amb les cartes marcades des del primer dia. Cap problema. El passat 30 d'octubre el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana va publicar l'adjudicació el passat 11 d'agost, abans inclús de la celebració de la carrera, pel procediment negociat i sense publicitat, d'un contracte en concepte de promoció del País Valencià d'UN MILIÓ D'EUROS. La contraprestació vos la podeu imaginar: una o cap. El senyor Fernando Roig es maneja des de fa temps en la línia -que en el País Valencià és invisible- que separa la cosa pública de la privada, que confon els interessos personals i empresarials amb l'interés general. Per això ha defensat en alguna ocasió al Carlos Fabra, per això la seua senyora, Elena Nogueroles -que, segons diu, és pintora- és membre del Consell Valencià de Cultura i per això els seus fills podran dedicar-se als negocis de les empreses esportives que munten, perquè podran triar. Ai Fernando, Fernando, en compte d'aprendre del teu germà Juan, el de Mercadona...
L’amic Oscar, de Joves de Mallorca per la llengua, ens envia la següent convocatòria: “Davant els greus casos d'atacs contra els drets lingüístics que s'han produït darrerament dins la sanitat pública de les Illes Balears, el Comitè d'Usuaris i Usuàries de la Sanitat Pública us convoca a una concentració que es farà el proper divendres, 7 de novembre, a les 19.00 hores davant el Consolat de la Mar de Mallorca. Perquè hi tenim dret, a ser atesos en la nostra llengua a la salut pública!”
Ací vos deixem l'enllaç a un bloc amic, el del periodista de Canal 9, Julià Álvaro, durant sis anys membre del comitè de redacció de la televisió autonòmica. I concretament a una anàlisi que fa de la nova executiva del PSOE valencià sorgida del Congrés del passat mes de setembre. La fotografia escrita és fidel i la seua aproximació a la realitat admet poques discussions: L'executiva d'Alarte
(Hem rebut aquest correu del parlamentari valencià i dirigent del Bloc Enric Morera que reproduïm integrament i que complementa l’escrit Finançament: la hipocresia política de Camps) Les infraestructures, l’educació i la sanitat valencianes pateixen les conseqüències d’un sistema de finançament autonòmic que castiga la societat valenciana amb dèficit fiscal, però també de la gestió del govern valencià que mentre s’endeuta per a organitzar grans esdeveniments és incapaç de donar els serveis que els ciutadans necessiten i paguen amb impostos. Malgrat la descentralització administrativa vigent a l’Estat espanyol, el progrés d’una comunitat autònoma encara depèn de les inversions territorialitzades de l’administració central i del sistema de finançament autonòmic fixat a la LOFCA (Llei Orgànica del Finançament de les CC.AA.). La distribució territorial de la inversió publica de l'Estat efectivament realitzada entre els anys 1997 i 2003 (dades de la Intervenció General de l'Estat) mostra que la mitjana destinada al País Valencià sols alcança el 5'15 % del total, molt lluny del percentatge que representem en PIB i població (10’6 %). Entre els anys 2003 i 2007 el percentatge puja fins el 8’52 %, bàsicament per les inversions a l’AVE. Els impostos pagats a la hisenda pels valencians no són del govern central, i per tant, és la nostra missió defensar la compensació correcta, ja que no podem suportar dèficit fiscal, mentre la renda familiar disponible dels valencians és inferior a la d’altres comunitats autònomes que es beneficien de superàvit fiscal. La solidaritat s’ha de mantenir des de l’eficiència, ja que no es poden detraure recursos de les comunitats més productives sense invertir en infraestructures que ajuden a mantenir eixe dinamisme.(continua)
1.000 milions d'euros. Aquesta xifra redona és la que exigeix el President de la Generalitat valenciana al President del govern de Madrid. 1.000 milions d'euros més a l'any per al País Valencià que compensen l'augment de població i de les despeses que açò comporta en educació, sanitat i benestar social. Fins ací tot correcte, legítim i necessari.
Però ara ve el millor: i què fa Camps i el PP valencià per aconseguir-ho? Absolutament res. A ells els la bufa eixa quantitat ja que tan sols busquen un titular de premsa explosiu per augmentar el victimisme practicant amb el que diàriament intoxiquen als ciutadans valencians des de les seues poltrones de desinformació.
Ens expliquem: dies arrere el congrés dels diputats d'Espanya va donar llum verda a la tramitació parlamentària dels pressupostos generals de l'Estat per al 2009 i el PP va presentar 1.600 esmenes a aquest projecte pressupostari. En cap d’elles varen integrar les reclamacions del Camps. Pel que veiem, les directrius dels parlamentaris peperos valencians van per altre camí i el President valencià sols busca que li caiguen del cel eixos diners. Està més que clar que el sistema de finançament vigent és injust i embarga brutalment al País Valencià. Segons les balances fiscals publicades a l'agost, el País Valencià quant a renda per càpita ha baixat fins al lloc número 11, és la tercera autonomia que més aporta a l'Estat i al mateix temps el govern d'Espanya ens espolia a l'any més de 5.000 milions d'euros. Però al congrés dels diputats de Madrid cap parlamentari del País Valencià exigeix aquests drets i reivindicacions.
El fletxa de Carlos Fabra no s'ho pot traure de les mans, i no precisament els diners que li plouen periòdicament dels premis de loteria que rep. Darrerament s'ha tornat a clavar en un parell de fregats. D'un costat, resulta que el Tribunal de Comptes està investigant si la societat Aerocas, que promou l'aeroport de Castelló, i que presideix Fabra, ha incorregut en alguna responsabilitat contable i, com a conseqüència, penal per haver-li pagat 18 milions d'euros a la constructora quan van ser paralitzades les obres per no disposar d'informe d'impacte ambiental els moviments de terra a la muntanya de Santa Bàrbera de Vilanova d'Alcolea i destruir la cova Avenc de Santa Bàrbera. El director general d'Aerocas ja va advertir que els 18 milions podrien no ajustar-se a la realitat, però, així i tot, la societat va decidir pagar. D'altra banda, resulta que ha sigut detingut un nebot seu, que havia sigut guardaespatlles de Fabra després d'obtenir una excedència de la policia local de Castelló l'any 2006, en estar suposadament implicat en una xarxa de narcotràfic, després que la policia trobara i desmantellara dos laboratoris de fer cocaïna a Castelló. Ara resultarà que és cert aquell acudit que afirma rotundament que "al final, tot se sap". Potser, però en el cas que ens ocupa, el cas Fabra, serà molt al final, que el personatge ja està més de 13 anys presidint la Diputació.
Dels amics arbres, imatges, versos, dites, pensaments, històries, .. i sobretot de la seva importància als pobles i ciutats, de com se'ls tracta i de com se'ls hauria de tractar, als arbres amics
Ràdio Lluna Raval som la veu progressista, solidària i valenciana de la comarca del Baix Vinalopó. Els costums, la cultura i la realitat d'Elx ja tenen un nou punt de trobada molt més nostre i actual, a qualsevol part del món i amb la dignitat i universalitat que el nostre poble es mereix.
El cercador d'internet Google ha incorporat el català entre la trentena de llengües del seu traductor. A través d'aquest servei, es poden traduir automàticament textos sencers i també pàgines web de llengües com l'anglès, l'alemany, el rus o el xinès al català i també a la inversa
Amb RodaMots podeu rebre cada dia, per correu electrònic, un breu missatge amb una paraula o una expressió de la nostra llengua, amb el seu significat i un exemple d’ús.
