El col·lectiu Acció pel Clima, integrat per Acció Ecologista-Agró, WWF/Adena València, Ecologistes en Acció de València, València en Bici, Escola Valenciana–Federació d’Associacions per
PROGRAMA DETALLAT DE LES JORNADES (continua)
   |  |
|
País PROGRAMA DETALLAT DE LES JORNADES (continua)  Els de Heineken han decidit carregar-se el CABANYALloween del proper 31 d'octubre perquè, diuen, anava a convertir-se en un acte polític en compte de ser allò que hauria de ser, un acte cultural. Recordem que anaven a actuar El Muntatge, Pau Alabajos, Xavi Castillo, Indefinits, Remache i Sva-ters i presentaven l’acte els periodistes Manuel S. Jardí i Emili Piera amb l'humorista Tonino. El director general de Sponsoring y Events d'Imatge de Heineken, Diego Antoñanzas, ha dit (no tinc ganes ni de traduir al pardal aquest): "nosotros no teníamos ni idea de que la organización vecinal Salvem El Cabanyal tenía previsto hacer monólogos con contenido político ni traer a tres presentadores que fueran a hacer comentarios políticos...de haberse producido en un futuro se podría tachar a Heineken de programar actividades de contenido político, mítines y cosas así... y nuestro grupo lo que quiere es impulsar la cultura". Primera qüestió: l'acte ha sigut censurat perquè el diari Las Provincias publicà que tot allò anava a convertir-se en un acte polític i com que al País Valencià no res és casualitat, és segura la intervenció de la ma de qui mana i mama. Què sabrà Diego Antoñanzas, que ahir estava a Sevilla amb els Reis d'Espanya en la inauguració d'una nova planta de cervesa, qui són els que actuen? És més, com podrà haver endevinat què anaven a dir i fer els monologuistes i els presentadors? Ha fet allò que li han dit que faça, que per això li van deixar les naus del carrer Joan Verdeguer. Segona qüestió: ja li val al periodista feixista que va col·laborar amb el seu diari a publicar aquesta informació. I tercera: Heineken no es dedica a impulsar la cultura, es dedica a guanyar molta pasta venent cervesa. fins on nosaltres hem pogut arribar. Per últim, com que Vicent i Galduf, tots dos, són bevedors cervesers, des de hui també censuren Heineken. En no demanar-ne més, en pau. Demanarem Xibeca, i si no en tenen, qualsevol altra que de segur que estarà molt més bona que la d’aquests paios censors. Articles recomanats:  1. No tenim una xarxa de centres que permeta acollir adequadament tot l’alumnat. La solució que dóna 2. No existeix una xarxa pública de 3. Les plantilles de professorat no són estables. Açò dificulta la planificació i el funcionament dels centres. 4. Tampoc són adients les plantilles d'educadors i fisioterapeutes. La conseqüència és que l’alumnat amb NEE no tinga les atencions que calen. 5. Tenim un procés selectiu de matriculació de l'alumnat. Per tant, no hi ha una matrícula equilibrada entre centres públics i concertats. 6. No hi ha suficients especialistes en llengües estrangeres. Això comporta que l’alumnat no use aquestes llengües des de ben xicotets. 7. Les places docents de secundària no estan catalogades lingüísticament com a places de valencià. Per tant, l’alumnat no pot acabar els estudis en la nostra llengua. En un context en que no es poden acabar els estudis en valencià, ni hi ha suficient professorat d'anglés per als més xicotets. 9. El bo-llibre no cobreix el preu total dels lots de llibres i no hi ha beques de transport, ni de menjador per a l'alumnat d'Educació Infantil, Batxillerat i Formació Professional. Volem la gratuïtat REAL de l'ensenyament. 10. El 21% de l'alumnat abandona el sistema educatiu entre els 15 i els 16 anys. Calen programes per a compensar les deficiències de l'alumnat i que no abandonen el sistema educatiu. PER TOT AÇÒ, VINE EL DILLUNS 27 D'OCTUBRE A LES 19 HORES A  Fruit de la col·laboració entre Xúquer Viu i 25 d’octubre a Gavarda Vell (junt a l’església) SE SUSPÉN 8 de novembre a Castelló de 22 de novembre a Polinyà del Xúquer (Plaça de l’Ajuntament) 29 de novembre a Sueca (Plaça de l’Ajuntament)  Ells, els del Pp valencià, són així de troglodites, irresponsables i meninfots: passades les 10 del matí rebíem un correu del diputat del Bloc Enric Morera on ens comunicava que ‘hui em dirigiré en anglès al conseller Font de Mora aprofitant el vostre article Font de Mora no sap com és el seu cognom en anglès a vore que em contesta.’... ...però sense temps a concloure la seua interpel·lació, la presidenta de les Corts enèrgicament ha protestat per la intervenció d’Enric Morera recriminant-li al diputat valencianista que ‘el inglés no es lengua de este hemiciclo’ . Al mateix temps  Segons aquest col·lectiu de la Marina Alta: La Conselleria per fi hi ha actuat com li correspon a les seues funcions. Els informes de la Secció Forestal i de Protecció d'Espècies reflecteixen amb rotunditat que l'impacte ambiental d'aquest PAI seria brutal i contrari a la llei. Coincideixen bàsicament en tot el que sempre hem vingut denunciant. Tots els seus punts són realment clarificadors i destacables. Aquests informes són contundents, però hem de remarcar que a més de destacar els elevats valors ambientals, paisatgístics, així com la flora, fauna i hàbitats afectats, s'entra en contradicció de manera flagrant amb la LOTPP, amb el Reglament de Paisatge del País Valencià l i amb la Llei Forestal valenciana. És més, respecte a les zones forestals afectades es diu que els correspon la consideració de sòl no urbanitzable protegit, malgrat el que van dir les Normes Subsidiàries del 1991, demostrant així el seu sempre denunciat desfasament. Pràcticament el mateix pot traslladar-se als altres dos PAI en litigi: “El Cantalar” i “La Solana” així és que esperem que en breu es redacten informes igual de clars.' La conselleria de Medi Ambient ha tardat més de dos anys a pronunciar-se sobre el que per a tots era obvi i ara li correspon actuar en conseqüència amb els seus propis informes i no demorar més el pas següent: els PAI han de rebutjar-se de manera definitiva. Segons la normativa europea, abans de l'aprovació
provisional dels PAI hagueren d'haver existit informes d'impacte ambiental.
Trist és per tant corroborar que aquestes monstruositats van ser recolzades,
aprovades provisionalment i encoratjades de manera, com a mínim irresponsable,
per l'anterior equip de govern municipal de Parcent tot això a pesar de
l'informe negatiu de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Per tant,
només queda que es pose la data de defunció perquè descansen en pau aquests que
ara com ara són PAIs urbanístics que encara pul·lulen pel terme municipal
d'aquesta localitat de la Marina Alta.  ‘...les autoritats educatives valencianes han perdut la seua legitimitat. Han subordinat l'ensenyament als seus interessos estrictament partidaris. Sabem que estan jugant amb els joves estudiants i amb els seus professors; ofenen la intel·ligència dels primers i la dignitat professional dels segons. I nosaltres, des de (Vídeo Ciutadania en anglès: la comunitat educativa hi planta cara de VilawebTV)  El passat 9 de juliol el detenien per un suposat delicte de prevaricació i suborn. Està en llibertat amb càrrecs. No ha dimitit d’alcalde de Poble Nou de Benitatxell. El dia gran de les festes d’aquest poble de  Miguel Barceló, sogre de Zaplana o, millor dit, l'home de la tia Rosa de Benidorm, un visionari dels rèdits que pot generar un bon casament, es retirarà el mes que ve de la política amb 84 anys dimitint de senador electe per Alacant durant 7 legislatures consecutives, del 86 al 89 pel Partit Liberal i les altres 6 pel PP. I... qui era el seu suplent en la llista? El seu nét, Agustín Almodóbar. I pensar que alguns van criticar la presència en la vida política d'Andrea Fabra, la filla de Carlos Fabra, a la qual no se li coneix cap iniciativa o intervenció pública rellevant. Però si el senyor Barceló ja va pel nét! Ell ja va impulsar la carrera política de Zaplana, el seu fill polític, mai millor dit, cosa que no li serà suficientment agraïda pels beneficis que ha reportat la gestió de Zaplana al País Valencià sense haver necessitat comprar-se un Opel Vectra 16 vàlvules. I ara impulsa la carrera d'Agustín Almodóbar, fill d'una de les filles de Barceló. Ai, si algú tinguera a bé contar a què es dedicava el senador Barceló en la dècada dels 70, quan determinades activitats empresarials encara estaven prohibides. L'armadura moral d'aquesta gent està feta a prova de qualsevol contradicció. Que gaudisca la seua senectut a partir de novembre, tot i que abans d'acabar voldria plantejar una qüestió: ser senador (o diputat) implica treballar en tant que és una feina. Per què un treballador qualsevol s'ha de jubilar obligadament als 65 anys, si no és abans per un pla de la seua empresa, i la feina del polític no l'obliga a jubilar-se a la mateixa edat?
 Així són, sempre fugint dels problemes. Mentre el conseller de Sanitat,
Manuel Cervera, té abandonat l'Hospital Militar (poca broma, que el Vicent va
fer allí la mili) ja transferit a  Vaja per davant que en aquest bloc sostenim la teoria de que tots els alcaldes del PSOE del País Valencià ho són per la senzilla raó de que es comporten exactament igual que ho faria el del PP del mateix poble. Així que quan parlem de “litoral roig” i eufemismes d’aquest calat heu d’entendre que és la manera periodística d’acarar la realitat. El litoral roig de la costa valenciana caurà sencer, és només qüestió de temps. Després de les eleccions municipals i autonòmiques del 2007, Gandia, Oliva, Dénia, Xàbia, Calp, l’Alfàs del Pi, Altea i  N'hi ha coses de les quals, desconec els motius, no se n'ocupen els partits de l'esquerra i el nacionalisme valencians, segurament perquè no tenen propostes imaginatives, valentes i amb una mirada cap al futur. Són coses que si segueixen com estan no conduiran a enlloc, però que no s'atreveixen a acarar més enllà de la crítica puntual a dotacions pressupostàries, compromisos de subvenció i altres herbes. Ací recollim dos propostes plasmades després de converses amb gent del sector, que ens han manifestat la poca viabilitat que tenen atesa la realitat política, però també la seua solidesa si alguna vegada s'acarara la realitat sense orelleres. Fan referència al trasllat de  Estem vivint els darrers dies un seguit d'inundacions al llarg de la geografia valenciana. La culpa, com sempre, la té el règim pluviomètric que ací tenim, associat de manera poc apropiada a la gota freda que cada tardor ens visita. Les imatges de les inundacions són sovint espectaculars. Veure com passa l'aigua per barrancs i rius habitualment secs, com els veïns d'aquest o l'altre poble, més o menys proper, on tenim amics o coneguts, per on passem amb una certa freqüència, es dediquen durant dies a refer-se del desastre és un dels esports d'aquest País. Però molt poqueta gent nada contracorrent. Al País Valencià tenim quasi 300 municipis que pateixen risc d'inundacions, dels quals més de 130 tenen un risc alt o mitjà. I això només vol dir una cosa: hem construït on no tocava, per on passa l'aigua. Les inundacions de 
Els amics d’InfoMigjorn estan intentant resoldre una qüestió, enriquint al mateix temps el nostre vocabulari. Al post Traure l'aigua amb un cistany* o garbellar aigua arreplegàvem una expressió de Rafel Moreno: “DCVB: SISTANY m. Paneret d'espart amb tapadora, que serveix per a guardar fruita, ous, etc. (Escrig-Ll., Martí G. Dicc.)” Eugeni S. Reig: “El lingüista alcoià Jordi Colomina i Castanyer en el seu llibre El valencià de Açò deixa la cosa ben clara. Considere que s'ha de grafiar "cistany" (amb c) ja que la paraula ha de ser forçosament de la mateixa família que cistell, cistella, cistelló, etc.” Moltíssimes gràcies. I ja sabeu, procureu no perdre el temps garbellant aigua o traient aigua amb un cistany. Indistintament.  L'altre dia, parlant amb un aborigen de  Ens ha arribat un correu electrònic amb aquesta sol.licitud d'ajuda, que traslladem per si de cas alguns valents tenen a bé solidaritzar-se:
-------------------------------------------------------------------------------------------- Es demana el suport dels ensenyants en particular. Si no eres professor, reenvia-ho a aquells que conegues. COPIAR, PEGAR i enviar als correus adjunts més baix! L'assumpte està molt seriós. CONSELLERIA D’EDUCACIÓ GENERALITAT VALENCIANA
‘Macrourbanisme i agressions al paisatge mediterrani’, de Roger Cremades, ens endinsa en el procés irreversible de transformació territorial i paisatgística que afecta el territori valencià. I alhora ens mostra com l’horta i la muntanya valenciana van quedant soterrades sota l'urbanisme. Un urbanisme banal que homogenitza l’aspecte de paratges tan diversos com distants, i fa que els territoris perden la seua identitat. Com a usuaris del paisatge mediterrani hem pogut observar com l’horta per on passejàvem es troba sota l’asfalt, els camins de terra són ara carreteres i les sèquies van desapareixent. L’objectiu del llibre és esclarir els diferents condicionants del problema del desordre urbanístic i les seues conseqüències en el paisatge valencià. Així mateix s’aborden els principals conflictes mediambientals ocorreguts als nostres paisatges: la urbanització de la costa, la proliferació de pedreres i el soterrament de marjals. Pel que fa a les marjals s’expliquen aspectes tan importants com els detalls dels delictes mediambientals succeïts a les marjals de  El vent de migjorn ve del sud i InfoMigjorn ve d'un equip encapçalat per un home del sud, Eugeni S. Reig, que és fill d'Alcoi i viu a València. Tal com sabem els vuit mil subscriptors que rebem i llegim amb molt de gust -i de franc- aquesta revista sobre l'actualitat lingüística als nostres ordinadors, InfoMigjorn és un recull de notícies, entrevistes i articles publicats a la premsa de tota la nostra àrea idiomàtica. Després d'un temps de silenci, potser per allò que deia Joan Salvat-Papasseit: "Perquè per tornar a néixer necessiteu morir", InfoMigjorn ha començat una segona vida, ara de bracet amb Drac telemàtic i amb quatre edicions cada setmana: els dilluns, els dimarts, els dimecres i els dijous. Donar-se d'alta és ben fàcil i val molt la pena, si és que us interesseu per les qüestions lingüístiques: només cal adreçar-se a la pàgina http://infomigjorn.drac.com/alta i anotar-hi el nom i el correu electrònic on voleu rebre aquesta revista virtual.  La Diputació d'Alacant és el refugi de tots aquells polítics que Zaplana va col·locar amb el principal mèrit de ser un perfecte inútil. És el cas de Fernando Modrego, exconseller de Medi Ambient. Millor dit, exinfame conseller de Medi Ambient, el pitjor de la història política valenciana, i mira que aquesta conselleria va estar en mans d'Unió Valenciana. El senyor Modrego ara és gerent de Proaguas, l'empresa d'aigües de la diputació alancantina. Proaguas ha decidit crear un servei d'assessorament urbanístic, al qual destinarà uns 30 milions de pessetes. Se suposa que Modrego, en tant que gerent, és el principal responsable. Que dius, i a tota aquesta gent no se li pot pagar perquè es quede a casa? Fem l'obra de caritat, que si no serà pitjor, trencaran alguna cosa i la factura serà més cara! |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaços01 CAMP DE TúRIA
AGROTURISME
BLOCS AMICS
CATOSFERA
HUMOR
MúSICA 01
MúSICA 02
MITJANS DE COMUNICACIó
MITJANS DE COMUNICACIó INTERNACIONALS
PARLEM DE BàSQUET
RECURSOS LINGüíSTICS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
