La Conselleria de Sanitat ha contestat, respecte als 847 dies que ha esperat Mari Carmen Contreras a ser rebuda en consultes externes de l'hospital Arnau de Vilanova, que "hay casos de traumatismos en los que es conveniente dejar pasar un tiempo antes de operar ya que en muchas ocasiones, la dolencia desaparece sin cirugía". És mentida, directament. Però anem a suposar que poguera passar. Com saben ells si la molèstia es manté, si la malalta té dolor, l'evolució del menisc i si això li està provocant altres recialles? Han cridat a Mari Carmen a veure com li va durant els tres anys que porta esperant? S'ha de tindre el rostre forrat de baqueta per a contestar això després que una malalta estiga esperant tres anys a operar-se el menisc i, a més, el fet de no haver sigut operada a temps li ha provocat una tendinitis que no li poden tractar fins que no resolga el problema del menisc. N'hi havia un acudit que no podem agafar-nos al peu de la lletra, però que val en aquest cas: matant-los, no paguen.

M'ho van contar i ho hem comprovat. Militants d'Unificació Comunista Espanyola estan afiliant-se en grups en algunes ciutats com ara Castelló al partit UPyD de Rosa Díez, aquesta penyora que diu que a Canal 9 és discrimina el castellà. UPyD, el partit amb el qual va obtenir un diputat a les Corts espanyoles aquesta paia, permet la doble afiliació i per això els militants de UCE estan assolint-la per tal de donar-li suport electoral en successives convocatòries. A ella i a Ciutadans. Ja no sabem què dir sobre aquests moviments polítics que semblen Testigos de Jehova, de manera que el millor és que entreu al web de la UCE  i feu una ullada vosaltres mateixos. Comprovareu l’al·lucinació que ha alumenat el recorregut d'un partit d'arrels marxistes i maoistes cap a la unitat d'Espanya per damunt de qualsevol altre compromís. En la UCE, la paraula que més pesa, per no dir la exclusiva, és la E, segurament per això un 1 de maig van ser capaços de clavar en la portada del seu periòdic a Ibarretxe per a posar a parir el full de ruta del govern basc. Que dius, i el dia 1 de maig, dia del treball, dia de la defensa del treballador i dels seus drets, de refermar el compromís amb les reivindicacions del proletariat (per fer servir el llenguatge adient), no teniu alguna altra portada que no siga Ibarretxe? Tremenda tropa.

Està molt a prop el dia que Hollywood es decidirà a fer una pel·lícula sobre les coses que passen al País Valencià, algunes de les quals superen de sobres la narrativa de Ferran Torrent. Ara resulta que una sanció de 12 milions d'euros (poca broma, que són 2.000 milions de pessetes) no podrà ser cobrada per l'ajuntament de la Vila perquè la Conselleria de Territori que dirigia Blasco va notificar tard i fora del termini legal de sis mesos (i, per tant, malament) la resolució de l'expedient que va obrir per les il·legalitats urbanístiques comeses a l'hotel Atrium de la Cala de la Vila Joiosa. L'ajuntament i la conselleria van disposar de vora tres anys per activar l'expedient, però només el van obrir el 31 de març del 2004. Eixe expedient s'havia de resoldre en sis mesos, per tant la data límit era el 30 de setembre. Doncs, bé, li'l van notificar com a resolt a l'empresa infractora el 16 d'octubre, fora de termini. No passava res, perquè tot i que l'empresa va recórrer aquest expedient el 28 d'octubre del 2004 (i s'ha resolt ara), encara quedaven 3 anys fins que la infracció prescribira, és a dir, es podria haver obert un altre expedient, i un altre després, i un altre, i un altre més. Però no, res de tot això es va fer. El Tribunal Superior de Justícia del País Valencià li ha donat la raó a l'empresa. Té collons que prime el termini legal per damunt de la legalitat (si,si, ja sabem que el termini forma part de la legalitat), però això no ens pot desviar de la realitat. No ens podem xuplar el dit, el que ha passat no pot ser producte de la casualitat. No s'ho creguem. La causalitat en la successió de les dates estava prevista així i és delicte, es diu prevaricació, i si de veritat ha sigut una cagada, ha de tindre conseqüències dures, molt dures. La sanció va prescriure el setembre del 2007, les eleccions van ser en maig del mateix any. Mentre el nou equip de govern de quatre partits va prendre possessió del govern de la Vila (el PP va perdre la majoria absoluta) es plantà en ple estiu i tampoc això pot ser producte de la casualitat, no s'ho creguem. En l'Atrium parlem de tres morts en accidents laborals, que van ser l'espoleta de la inspecció, i de 53.000 metres quadrats edificats fora del planejament (22 plantes i 2.000 habitacions contra una llicència atorgada per a 10 altures i 1.400 habitacions). Tot és increïble en aquesta història. Als arquitectes del projecte, Jorge Sotelino i Jorge Trasandes, no els ha passat res; tampoc a l'empresa constructora, Cifra y Encofrado, SA. El PP de la Vila va deixar caducar els expedients oberts contra ells. Vol dir que no sabien res de l'exccés d'edificabilitat? Res d'això, és més, sense la seua col·laboració no s'haguera pogut cometre la il·legalitat. I encara n'hi ha més. La Llei Urbanísitca Valenciana promoguda per Blasco, que aleshores estava en tramitació, perdonava el 95% de la sanció a tots aquells que legalitzaren la infracció amb un Pla de Reforma Interior de Millora. I això va fer l'Atrium. El Pla contemplà la demolició de 15.127 metres dels 53.000 d’excés (que ja s'ha fet), és a dir, quedaven legalitzats 38.000 metres quadrats. A més, la promotora de l'hotel havia de cedir 21.000 metres de sòl a la Vila (ho ha fet amb diferents parcel·les), pagar 1,5 milions d'euros al consistori per a millores en la Cala (que també havia pagat) i els 12 milions d'euros de multa. L'Atrium també té recorregut el Pla de Reforma Interior que va legalitzar la il.legalitat i ja veurem si no guanya el recurs i encara recupera els terrenys i els diners que ha pagat. I una cosa més, el propietari de l'Atrium, promogut a través de la societat que explota els hotels de la cadena hotelera Hoteles Costa Blanca d'aquest senyor, Hotel Luna, SA, és Francisco García. Aquest personatge començà explotant l'Hotel Luna de Benidorm en règim de lloguer a finals dels anys 70 del segle passat i avui és propietari d'una dotzena d'hotels, entre altres coses. És l'hoteler més important de Benidorm, però Zaplana no va aconseguir que invertira un xavo en Terra Mítica. No sabem com s'ho va fer, però en aquella època tots els empresaris de Benidorm van passar per caixa.

L'Associació d'Empreses d'Electrònica, Tecnologies de la Informació i Telecomunicacions d'Espanya ha publicat l'informe del 2007. El panorama és descoratjador al País Valencià, que està a la cua en quasi tots els indicadors i a molta distància en els més importants de països com ara Catalunya o el País Basc. De les TIC no se'n parla molt, tot i que és un dels instruments més importants que tenen al seu abast les empreses per tal d'incrementar la seua productivitat. Un xicotet exemple: només un 10% de les empreses valencianes fan servir la factura electrònica, tot i que per cada e-factura l'emissor s'estalvia 0,7 euros i el receptor 1,85 euros, si compten paper, segells, enviaments, manipulació i gestió de la informació i sense comptar els beneficis mediambientals afegits.
Però anem al gruix. Al País Valencià fa servir un PC el 89% de les empreses, davant el 94% al País Basc, Navarra, Cantàbria o inclús Múrcia. El 61% de les empreses valencianes tenen ordinadors interconnectats, però al País Basc és el 77%, a Cantàbria el 72% i a Múrcia el 71%. El 45% dels treballadors del País Valencià fa servir un PC, però aquest percentatge és del 66% a Madrid, 65% a Aragó, 58% a Navarra o 54% a Catalunya. Ací tenim un 81% de les empreses connectades a internet, percentatge que puja al 89% a llocs com Navarra o Cantàbria; a més, el 50% dels treballadors valencians tenen accés al correu electrònic, 10 punts menys que a Madrid o Aragó. A Navarra, el 54% de les empreses tenen web corporativa, a Catalunya i Cantàbria són la meitat i al País Valencià el 38%. Per últim, pel que fa a l'indicador global d'ús de les TIC, la nota de Navarra i el País Basc és de 6, la de Cantàbria del 5,7 i la del País Valencià de 5,1, per davall de la mitjana estatal, que és de 5,32.

Davant d'aquestes dades, la pregunta és: campions de què? D'aquestes qüestions s'hauria d'ocupar el govern valencià, coses que no tenen un reflex immediat, que no enlluernen, però que són socialment efectives. Què s'ha fet en la hègira del PP al País en aquests temes? Quants diners s'ha gastat el govern valencià la darrera dècada en incentivar la implantació de les TIC a les nostres empreses? Quin percentatge del PIB en relació a altres països? Quant s'incrementaria la productivitat per cada dècima que pujara la nota de l'indicador global? Se'n ocupem, senyor Camps?

Dénia ha d'aprovar al llarg d'aquesta legislatura un nou Pla General d'Ordenació Urbana, i això està matant el poble, la política municipal i, a causa de no poder mirar més enllà del que permeten els interessos a curt termini, també suposarà la tomba d'alguns polítics locals. El PSOE ha sigut la llista més votada les dos darreres eleccions, encapçalada per Paqui Viciano, però n'hi ha quatre grups més, als quals s'ha d'afegir un trànsfuga no adscrit, que ha pegat a fugir del PSOE. Ara, s'han unit les dos faccions del PP, el trànsfuga i el PSD per tal de presentar una moció de censura contra PSOE-Bloc. En un entramat d'interessos, connivències i jocs d'equilibri, aquests són alguns dels protagonistes d'una pel·lícula que fa por:
- Paqui Viciano. Encara és l'alcaldessa. S'ha encabotat en mantindre de gerent d'urbanisme a un personatge que, segons la resta dels partits excepte el Bloc, és l'origen de tots els mals. Es diu Joan Frasés. Aquesta actitud de Viciano també està fora de lloc i l'ha arrossegada fins el darrer dia, quan ja no ha pogut evitar la moció de censura. Segons algunes fonts socialistes consultades per nosaltres, existeixen arguments sobrats per a defensar la nul·litat de la contractació de Frasés, la qual cosa, en benefici de la prudència i de la transparència hauria d'haver sigut prou per a no mantindre'l contra la lògica política. D'altra banda, una de les dues empreses implicades en la reforma no pagada de la vivenda de Pla optava a l'adjudicació d'un PAI a Dénia.

- Juan Collado. Exregidor del PSOE, ara trànsfuga. És fidel a Paco Carrió, secretari comarcal, qui és enemic de Viciano. Com que Viciano no el volia a Dénia, d'on és, Carrió va presentar-se en les llistes del PSOE de la Vall de Laguar per tal de ser regidor i així poder aconseguir ser diputat provincial. És un polític professional. Collado no té cap altre interés polític que l'urbanisme i s'ha enrocat en carregar-se Frasés. Desconeixem els motius, però penseu malament.

- Ana Kringe. Guanyà la capçalera del PP local a l'alcaldia contra Pepa Font. Kringe és zaplanista, Font campsista. Ara s'han unit, a pesar de que van acabar escindint-se. Darrere de Kringe està, políticament, Zaplana. Dénia és un dels pocs llocs del País Valencià on Zaplana va protagonitzar un míting del PP. Desconeixem els motius, però penseu malament.

- Pepa Font. Va crear el Centre Unificat després de perdre l'assemblea contra Kringe en el PP i va obtindre 2 regidors. Veure el PGOU per davant en la legislatura i no poder tastar la cullera provoca aquestes coses. El projecte polític, la defensa d'uns valors o d'una ideologia no compta res quan del que en realitat es tracta és de dibuixar sobre el mapa del terme municipal o de mantindre la fidelitat personal. L'escisió del PP de Dénia en dos va ser impulsada per Camps. Com sona.

- Juan Sancho. Aquest és el millor personatge. Va dimitir de la presidència de l'Associació de Promotors de Dénia per tal de presentar-se a les eleccions amb la marca PSD (Partit Socialdemòcrata), que el PSOE veu com una marca blanca del PP. El defensor dels interessos dels promotors és regidor just quan es decideix el PGOU. S'ha de tindre en compte que Viciano va decretar la suspensió de llicències. Penseu malament.

- Pau Reig. És regidor del Bloc, però ha passat de 4 regidors en el 2003 a 2 regidors en el 2007. Formava part de l'equip de govern amb Viciano.
Com veieu el panorama és trist i lamentable, però no s'entenen les raons que tenen els ciutadans de llocs com Dénia per acudir a votar. La realitat, per dura que semble, és que amb un joc així, a cap dels partits acaba preocupant-li l'nterés general, intentar millorar les condicions de vida dels ciutadans, la recuperació de la funció pública com un principi amb vocació de servei, en fi, totes aquestes mamonades que acaben formant part d'un discurs caduc i démodè. Serà que les coses han d'anar pel camí que van a Dénia i que la política de campanar és només per tots aquells que tinguen interessos o formen part de grups de pressió. Així acabaran.

Aquests darrers dies ha coincidit en el temps la revisió dels diners que perceben els diputats en les Corts i els funcionaris de la Generalitat en concepte de quilometratge. Els funcionaris cobraran a partir d'ara 19 cèntims d'euro per quilòmetre recorregut, però han estat cobrant per desplaçar-se dins de la jornada laboral 15 cèntims des del 1997. Els diputats, que cobren no pels quilòmetres que fan mentre treballen, si no pels que fan anant des de casa a la feina, cosa insòlita en qualsevol empresa, organisme o entitat, privada o pública, cobren ara 32 cèntims per quilòmetre, i s'ho acaben de pujar un 60% amb un acord de la Mesa de les Corts, on estan els tres grups parlamentaris, també Compromís. El mateix quilòmetre la Generalitat li'l paga a un funcionari a 19 cèntims i les Corts a un diputat a 32 cèntims. D'acord que les Corts són autònomes, que aproven els seus pressupostos sense que el govern de torn tinga cap altra possibilitat que incloure'ls en els pressupostos de la Generalitat, però no és menys cert que han anat acumulant superàvits desmesurats fins a l'extrem d'haver pogut comprar quasi tots els edificis del voltant del Palau.

Les Corts se dediquen, entre altres coses, a afavorir els interessos personals dels diputats i els partidaris dels grups parlamentaris. Tenen aprovat un reglament en la Mesa, paradoxalment recorregut per Coalició Valenciana, que permetria als diputats cobrar la pensió màxima quan se jubilen amb 11 anys d'ocupació d'un escó, al marge del que hagen cotitzat la resta de la seua vida laboral. Acaben d'ampliar de 600 a 1.000 euros mensuals la dotació a cada cotxe oficial, això vol dir 12.000 euros per any i cotxe (el PP en té dos, altres dos el PSOE i un més Compromís), i això vol dir que les Corts destinen 6 milions de pessetes a l'any a la gasolina o gasoil dels cotxes dels grups, gasten el que gasten, perquè la subvenció és directa als grups.

Ja no és que se dediquen a cultivar el seu propi ego a base de desviacions de diners de manera si més no poc clara, és que estan dedicant-se a crear greuges comparatius molt greus amb la resta dels ciutadans del país. En aquest país ningú cobra quilometratge per arribar a la feina, ningú rep cap altra cosa de l'empresa que no siga un pla de pensions -en cap cas complements econòmics a la pensió de jubilació-, ningú rep diners "en negre" per a la gasolina d'un cotxe que no la consumeix...
I el pitjor no és que això estiga fent-se, és que s'aplica després d'acords per unanimitat. Que s'ho guisen PP i PSOE és bastant normal, la majoria està en política perquè no té cap altra manera de guanyar-se millor la vida, però que totes aquestes coses les haja votades a favor ara Compromís i la passada legislatura Esquerra Unida és més preocupant. A veure com defensen després que tots els polítics no són la mateixa cosa, cosa que cada vegada PENSEM més gent. I mira que després no paren de dir que cal obrir els partits a la gent, que cal xafar el carrer i escoltar les preocupacions de la gent, que cal estar més a prop de la gent, que cal...

La senyora que encapçalà la llista per València al Congrés, ara vicepresidenta del govern, va dir el passat mes de març (en campanya electoral) que plantarien 4,5 milions d'arbres al País Valencià durant els quatre anys de la legislatura. Fent un càlcul simple, això implica 3.125 arbres diaris i com que han passat ja vora 100 dies des que guanyà les eleccions el PSOE i no se'n ha plantat cap, tenim ja un dèficit de més de 30.000 arbres. Ens preguntem si hauran fet ja la previsió de quins vivers s'han de fer càrrec de la producció dels plançons, quines empreses han de plantar-los, en quins llocs i tot això. I no val allò de llançar llavoretes des d'un avió, que això ni són arbres ni fan cap efecte en la repoblació, bàsicament perquè les que no es mengen les aus no arrelen. Pot semblar una promesa incomplida sense conseqüències, però a nosaltres se'ns entoixa molt greu agafar-se el medi ambient tant lleugerament. Ara que aquesta dona també va prometre impulsar un eix ferroviari entre València i Escandinàvia. Que com diu el Xavi Castillo, això pa què? Una darrera coseta. Cas que el govern espanyol es pose a plantar arbres com un condemnat, podrien començar per la serra Calderona i la Concòrdia?

És com un déjà vu diari. Fa, per exemple, 20 anys Joan Lerma era president de la Generalitat, Carmen Alborch la directora de l'IVAM i aspirant a ministra, Ciprià Císcar qui controlava el PSPV i l'hipotètic relleu de Lerma i Ángel Luna l'alcalde d'Alacant. Avui, Luna és el portaveu del grup parlamentari del PSOE en les Corts, Lerma el president de la gestora socialista i Císcar resulta que ha reviscolat i d'estar abocat a la ignominiosa condició de diputat sense influència ha passat a ser una de les persones de confiança de la vicepresidenta del govern espanyol al País Valencià. Alborch acumula càrrecs i capçaleres de llista (Congrés, Senat i ajuntament de València) sense guanyar cap elecció. Se'ns ve ara  a la memòria el gran davanter de l'Athletic de Bilbao dels anys 40 del segle passat, Telmo Zarra(onaindia), qui va dir que és metafísicament impossible que l'Athletic baixe a Segona Divisió. Doncs la probabilitat de que amb aquesta gent en primera línia el PSOE guanye al País és la mateixa: metafísicament impossible. Menys encara quan algunes diputades, com ara la Carmen Ninet, demana que el president de la Generalitat "done instruccions" al director general de RTVV perquè Canal 9 faça una campanya contra la violència de gènere. Hem d'entendre que ella pensa que el president de la Generalitat pot donar-li instruccions al director general de RTVV si governara el seu partit? Ja no saps que pensar, si és ignorància o que no arriben a més.

D'altra banda, et poses a mirar el relleu i tremoles. Per exemple, els dos joves de la llista al Congrés espanyol per Alacant, Leire Pajín i Herick Campos, no tenen cap trajectòria professional. La primera acabà la carrera i amb el suport dels pares (Chema Pajín, de Lleó, i Maite Iraola), que controlen el PSOE de Benidorm des de ni se sap, a les llistes electorals. L'altre, Campos, ni acabà la carrera. Professionals de la política amb vint-i-pocs anys sense cap altra perspectiva, que acabaran matant (és un dir) per mantenir-se i poder seguir vivint d'ella. Quina tropa i quin país!

De sobres és coneguda la fanfarroneria del PP valencià. N'hi ha coses que les fan perquè com que açò (l'espai públic) és meu, en tant que guanyador de les eleccions, faig el que vull. Encara que no tinga cap transcendència electoral, encara que només siga una qüestió política sense prevalença. És el cas del relleu en la Sindicatura de Greujes. El PP local està cabrejat perquè la mort de Del Rosal, el titular a proposta del PP, impulsà la primera adjunta a proposta del PSOE, Emilia Caballero, a la titularitat. El nomenament d'un altre Síndic necessita el vot de 3/5 parts de les Corts; és a dir, fa falta que pacten PP i PSOE. El PP considera una "anomalia institucional" que guanyen ells les eleccions i ocupe aquest càrrec una persona a proposta dels socialistes i com que el PSOE no vol donar-li el vist-i-plau mentre no li deixen revisar uns documents, un dels gravats en les cintes del cas Naseiro, Pepe Cholvi, que ha estat proposat pel PP, el govern valencià ha decidit modificar el reglament, que s'aprova per majoria, perquè Carlos Morenilla, adjunt segon a proposat del PP i marit de la consellera de turisme, Angèlica Such, relleve Caballero en torns rotatoris de dos anys mentre no hi haja consens. El pijo más pijo de todos los pijos, Ricardito Costa, diu que amb aquesta manera de procedir busquen "un Síndic independent, amb prestigi". D'altra banda, el socialista Diego Macià ha afirmat que els populars "no volen una veu independent" (Caballero). Encara els passa poc, als dos, per traslladar una vegada més a les institucions que haurien de ser, efectivament, independents la majoria parlamentària, que ho contamina tot, que ho empastra tot i que acaba sent la justificadora de les agències de col·locació amb diners públics al voltant de la funció pública.

No sé (bé, si que ho sé, però hem faig el borbó, versió monàrquica de bobo) perquè la premsa valenciana no fa servir qualsevol buscador. Avui he decidit buscar els darrers plans d'immigració (tots els plans del govern valencià són presentats cíclicament) que ha presentat el govern valencià, un al 2005, un més refregit al 2006 i l'altre al 2008, uns per Camps i l'altre per Blasco, i el resultat ha sigut el que esperava. Mentides i incompliments. Ací teniu els tres enllaços perquè compareu sengles plans i un document que els recull un darrere l'altre. Si pareu atenció, traureu vosaltres les conclusions. Des d'ací ja podem dir que amb el nostre desconeiximent del paper que ha de desenvolupar el periodisme en la societat (pensavem que una de les tasques era descobrir i evitar les mentides i els abusos de qui mana), hem decidit autoqualificar-nos com limnòlegs. I a veure qui s'atreveix a dir el contrari.