Monolingüe, espanyolitzadora i estafant. Es burlen, dia si i dia també, de tots els valencianoparlants practicant un tercermundisme lingüístic total. Agafes qualsevol periòdic i del centenar de pàgines que publiquen diàriament, tan sols et trobes amb algun article d’opinió perdut, o alguna esquela, que està redactat en català. El restant, sobredosi de castellà... fins i tot per a promocionar qüestions en valencià! Des de fa dies, el Levante-emv i l’edició valenciana de El Mundo (suposem que a Alacant i Castelló passarà quelcom semblant amb altres diaris) venen dedicant un ampli espai d’autopromoció (finançada per la Generalitat) destacantque van a promoure la lectura en valencià. Com podreu observar a la imatge, d’una pàgina sencera tan sols trobem un xicotet rètol que diu “Llegir en Valencià”, el restant, vos l'imagineu com està redactat? Doncs en ‘lengua autócnona’, com ho anomenen ells, no. Temps enrere succeí el mateix amb una col·lecció de contes en valencià per a xiquets... Tot però, sense oblidar-nos que el 28 d'octubre del 2.005 la Generalitat Valenciana i les empreses editores del ‘Levante-EMV’ de València i ‘Información’ d'Alacant, signaren un conveni per impulsar el valencià a Internet i que les edicions digitals de tos dos diaris estigueren disponibles en català i que quasi tres anys després no s’ha dut a la pràctica ni tenen pretensions de fer-ho. Vaja colla de botiflers pocavergonya!
Sabeu que el Consell Valencià de Cultura, que presideix Santiago Grisolía, és un òrgan consultiu de 19 membres, que trien les Corts. És, per tant, una perllongació més de la majoria parlamentària. Cobren dietes, no salari, i darrerament s’havien posicionat -de manera tèbia, és clar- críticament contra el govern valencià en algunes qüestions. Ara ha presentat l'informe del 2007, any durant el qual només ha rebut sis encàrrecs oficials. Per això s'ha buscat feina d'altres organitzacions o ha fet deures pel seu compte. Ja se sap, si no es reuneixen, no cobren, i tenien pressupostats 486.000 euros per a dietes. Al final només se n'han gastat 395.000. Gràcies, cavallers, per estalviar-nos als valencians 91.000 euros i haver percebut, de mitjana 20.789 euros cadascú, quan se'n podrien haver embutxacat 25.579 si hagueren consumit totes les dietes pressupostades. Gràcies, Ramón de Soto, Primo Yúfera, Sanchis Guarner, Ramón Lapiedra, Vicent Álvarez, Ricardo Bellveser, Jesús Huguet... gràcies i enhorabona, insignes col·laboradors del govern valencià, per mantindre institucions que no es justifiquen. I si això passa perquè el govern valencià no la fa servir... A DENUNCIAR-HO, QUE TOTAL, COM QUE NO VOS FAN FALTA ELS DINERS...
N'hi ha empreses que presumeixen de les seues iniciatives,
de les activitats que organitzen perquè els seus treballadors aporten millores
a la gestió. Una d'elles és Consum, que teòricament és una cooperativa, tot i
que funciona com una empresa privada o pitjor pel que fa, per exemple, a les
jornades laborals que imposen als socis/treballadors. L'altre dia li van donar
un guardó a un d'ells per haver guanyat un concurs d'idees intern. Aquest
treballador simplement va presentar un projecte perquè les deixalles de les
impressores de tots els supermercats acabaren en mans del temut reciclatge.
Resulta que Consum només reciclava els tòners de les impressores de les seues
oficines, però no dels supermercats. La situació, pel que sembla, era la
següent: en el 2007 quasi 1.000 tòners d'impressora dels caixers de tots els
supermercats -segons dades de la pròpia empresa- van anar al fem, no es van
reciclar. I això que n'hi ha empreses que els recullen debades! Al treballador,
en efecte, cal donar-li un premi, però... quin dels seus directius rebrà una
sanció per aquesta flagrant desatenció mediambiental?
Així, com sona. A penes uns dies sense incidents, però a la fi acaba sortint el tendre. No demaneu perquè, és que ja no volem ni saber-ho. Són moltes les vegades, són massa les casualitats. Serà burrera? El que siga, però ahir el tren que fa el trajecte entre Alacant i Dénia va descarrilar passades les 7 de la vesprada quan intentava enfilar cap Altea. Afortunadament els quasi 30 passatgers han pogut contar-ho sense cap incidència més, però el tren descarrilà a la vora d'un barranc i a punt estigué de bolcar. La pregunta és: anirà Camps a veure què ha passat en el tren que ell va inaugurar? O la culpa la tindrà de bell nou el govern central?
El 2008 està sent un any fotut, massa fotut. Un grapat de gent propera ha faltat. Per això en assabentar-me del traspàs de Josep Vicent Marqués, de bell nou se m’ha fet un nus a la gola, als sentiments i a les paraules... La darrera vegada que varem coincidir fou en l’abril del 2003 a Burjassot, en l’acte de proclamació de Lluna com a candidata a l’alcaldia per Esquerra, i durant un grapat d’hores ens va contagiar, malgrat que la seua salut ja era precària, d’una vitalitat reflexiva enorme, la mateixa que en aquell llunyà 1979 m’espentà per primera vegada cap a una urna i votar-lo al Senat. Mai més he tornat a votar amb la mateixa il·lusió i continue cada vegada més perplex amb aquest País que tant vares estimar. A Un mail a Josep Vicent Marquésel Partal amb una gran tendresa ha reflectic els sentiments de moltíssima gent i Pau Alabajos rescata a País perplexun fragment del 1973 que sembla haver estat escrit ahir mateix...
El millor homenatge: continuar estimant i creient en el futur del nostre País.
I ho ha fet molt bé, cada cosa el que siga. Avui no es pega una puntada com aquestes últimes de Font de Mora sense fil. Està tot més que estudiat, planificat i testat. Les dos darreres decisions han aconseguit desviar de manera clara i flagrant l'atenció de tots cap a qüestions menors, no poc importants, però menors. Quan Camps va anunciar que l'assignatura "Educació per a la ciutadania" seria en anglès, ja sabia que, probablement, dit així i sense més, molts pares estarien a favor. Qui pot oposar-se avui dia a que el seu fill estudie més hores en anglès? La resta de consideracions són col·laterals. Que hi haja o no professors, que siga o no un acte de rebel·lia o insurrecció contra la llei i que a més això haja servit per a sembrar de dubtes el camí d'implantació d'aquesta assignatura aprovada pels dimonis socialistes de Madrid no és el més rellevant. Com tampoc ho és tot el debat obert sobre si serà o no positiu que els alumnes dels col·legis públics vagen uniformats a classe. Quan la Conselleria obrigué l'aixeta d'una mesura com aquesta (de moment a prova) ja sabia la reacció de la majoria dels pares, als quals, d'entrada i sense més, els estalvia un problema i als més rancis damunt els sembla que així s'igualen els alumnes. Ací la vertadera qüestió és que s'ha deixat de parlar de cara al començament del proper curs d'allò substancial, de la situació de l'educació pública, dels problemes de matriculació dels xiquets en línies en valencià, de l'incompliment de Ciegsa en la construcció de centres, dels barracons, del desviament de cada vegada més diners a la concertació de centres privats i tantes altres coses. Aquesta és la realitat de l'educació, no que una de les desenes d'assignatures d'un cicle formatiu es done en anglès o que els xiquets vagen uniformats o no a l'escola. Ho han aconseguit. I ho han fet molt bé, s'ha de dir així.
Ahir Francisco Camps va inaugurar un nou tros del TRAM, el nom que ara té el tren entre Dénia i Alacant, d’uns pocs quilòmetres, concretament entre la Vila Joiosa i Benidorm (Marina Baixa). Hem d'estar contents; a més, Camps haurà dit segurament allò de "...el esfuerzo espectacular, la apuesta extraordinaria por las infraestructuras...". Doncs bé, d'Alacant a Benidorm el TRAM tarda 1 hora i 10 minuts, la qual cosa vol dir que fa una mitjana inferior als 40 quilòmetres per hora. El 1975, quan encara vivia Franco (palmà al novembre d'eixe any), el mateix trajecte es feia en... una hora! I encara més, de Dénia a Alacant costava en tren dues hores i mitja el 1975; avui costa dues hores i 44 minuts. Anem a més... a més temps en transport públic que fa més de 30 anys. Això si, avui el tren suposem que tindrà aire condicionat, però la diferència més important és que el manteniment dels combois i la línia seran privatitzades. Vos sona? O pensàveu que només té problemes la línia 1 del metro a València? Està tot el país igual, per si no vos ho havien dit en el Canal número nueve.
Quede clar que quan diem els camps no ens referim als Camps, la família Camps, la de Gerardo o Francisco, si no a l'horta dels nostres llauradors. AVA, eixe sindicat agrari cada dia més posat a demostrar la seua sintonia amb el PP i fer les paus amb el govern valencià després d'haver-se posicionat amb els llauradors de la Ribera en el transvasament Xúquer-Vinalopó i a favor de la presa d'aigua a l'Assut de la Marquesa de Cullera, ha denunciat que els robatoris als camps valencians poden superar ja els 10 milions d'euros aquesta campanya. Bé, res a dir sobre les dades i la xifra. Però haurien d'aclarir algunes preguntes, ells i el govern. Qui controla els mercadets municipals i la procedència de la fruita i verdura que allí es ven? Qui controla als compradors majoristes, als grans magatzems de comercialització que compren tot allò que se'ls ofereix sense comprovar d'on bé? N'hi ha una legislació adient que convertisca en identificables i visibles a través de l'etiquetatge dels productes que comprem? Estan suficientment implicats els ajuntaments amb les seus funcionaris i els policies locals a evitar-ho? L'assegurança de la collita inclou el robatori? I finalment, qui ha de protegir els llauradors?
La directora general d'Avaluació, Innovació i Qualitat Educativa, Auxiliadora Hernández, va anunciar ahir dijous que els escolars d'11 centres públics del País Valencià portaran uniforme el pròxim curs acadèmic. Entres ells, el col·legis Sant Miquel i Sant Vicent de Llíria com ja ho indicàrem al post Uniforme escolar a Llíria. Tot seguit vos transcrivim íntegrament els primers fulls del document de la conselleria d’Educació en el que s’han basat per aplicar aquesta ‘brillant idea’. Està redactat completament en castellà i les paraules en negreta són les originals a l’escrit. Obviem qualsevol comentari ja que el text, amb un llenguatge que recorda el franquisme, es ben explicit de la mentalitat d'aquesta gentola de la conselleria:
INFORME DE LA DIRECIÓN GENERAL DE EVALUACIÓN INNOVACÍÓN Y CALIDAD EDUCATIVA Y .DE LA FORMACIÓN PROFESIONAL SOBRE LA OPORTUNIDAD YVENTAJASPSICOEDUCATIVASDELUNIFORME ESCOLAR
Es deber de las administraciones educativas promover en los centros una cultura de calidad que favorezca el desarrollo de todos los elementos que condicionan la mejora del proceso educativo.
Por ello, sin escatimar esfuerzos, hemos de explorar cualquier propuesta capaz de elevar el rendimiento de nuestros alumnos, incrementar la valoración de la actividad docente y consolidar el prestigio social de la institución educativa
Por esa razón, la adopción del UNIFORME ESCOLAR en nuestro sistema educativo mereceun análisis detenido y riguroso,libre de prejuicios y condícionamientos apriorísticos.(continua)
Si no s'entén malament allò que publiquen avui alguns
mitjans de comunicació, les Corts destinen una quantitat fixa mensual per a
combustible als grups parlamentaris de les Corts Valencianes que disposen de
cotxe oficial: dos el PP, dos el PSOE i un Compromís. Fins ara, la quantitat
destinada era de 600 euros per cotxe i mes, però s'ha decidit augmentar aquesta
quantitat a 1.000 euros mensuals. 1.000 euros al mes per a combustible! Però on
van, què fan? 1.000 euros donen per a fer 10.000 quilòmetres al mes! El més
curiós és, si no hem entès malament la informació, que aquests diners van
directament al grup parlamentari, que suposadament ha de pagar la gasolina del
cotxe quan el fan servir, però si no també cal suposar que els diners, igualment,
se'ls queda el grup. Es mire com es vulga, açò no és més que una altra manera
d'incrementar la subvenció dels grups parlamentaris. Per exemple, imaginem que
el cotxe de Compromís estarà parat quasi sempre i que els diners acaben
destinant-se a altres menesters. Lamente dir-ho com sona, però a mi això em
sembla una subtil manera de malversar diners públics. Allò raonable és que
pacten entre ells la quantitat que les Corts destinen a subvencionar el
funcionament dels grups, i que, a banda, la institució pague el combustible
dels cotxes oficials, el que facen servir, no una quantitat fixa que pot ser
usada per a altres coses. Amb actuacions com aquesta no estem més que instal·lant-nos
en l'acceptació del principal mal d'aquesta societat: la corrupció. Són
xicotets detalls que van calant, que acaben formalitzant-se i que acabem
validant. Que incrementen la subvenció als grups parlamentaris si és menester,
però que guarden les formes és el que s'hauria de demanar. I, posats a demanar,
podrien fer servir cotxes amb motors a biodièsel o híbrids (bateria+gasolina)
per tal de rebaixar les emissions de CO2?
La Coordinadora Fórmula Verda ha convocat una manifestació i casserolada popular, al cap i casal, per al proper dissabte 31 de Maig sota el lema ‘VALÈNCIA NO ÉS UN CIRCUIT DE FÓRMULA 1. SI AL RIU, NO AL CIRCUIT’. Serà a les 6 de la vesprada des de l’Ajuntament fins al palau de la Generalitat. (Post relacionat:10 raons contra el circuit urbà de Fórmula 1 a València)
És sospitosa la poca atenció que els mitjans de
comunicació han prestat a la presentació per part d'un grup parlamentari del
projecte del Consell de l'Audiovisual Valencià. Pel que hem pogut saber, aquest
projecte de llei presentat per Compromís
avança notablement en algunes qüestions que no contemplen els consells català o
andalús. S'amplia a l'exterior de les majories parlamentàries, donant entrada a
dos membres de les organitzacions professionals de periodistes i dels
sindicats, obliga els candidats proposats a passar un examen previ en la
comissió parlamentària adient, té competències sancionadores i els seus
informes sobre concessions de noves llicències de ràdio i televisió o sobre els
canvis accionarials de les empreses són vinculants. Això voldria dir que mai
més el govern de torn podria adjudicar indiscriminadament noves llicències de
ràdio el dia de la nit de Nadal o de televisió en ple mes d'agost, com ha
passat al País Valencià. Sorprèn sobretot perquè aquest Consell Audiovisual, el
desenvolupament del qual contempla l'estatut d'autonomia en vigor, és un fre
als intents d'evitar el pluralisme, una garantia de neutralitat davant els
excessos, un pas endavant molt important i de molta transcendència en una
societat cada vegada menys garantida dels drets ciutadans i un excel·lent inici
del canvi que necessita la societat valenciana pel que fa a la composició del
mapa audiovisual. Però, pel que sembla, no interessa molt. Aquesta iniciativa
encara ha de passat la tramitació parlamentària perquè acabe sent una
proposició de llei i puga discutir-se en les Corts. Qui pot dir que no a un
Consell de l'Audiovisual? Ací sabem d'un partit que no voldrà desenvolupar eixe
article de l'estatut, el que contempla la creació del Consell Audiovisual. I
això que van arribar a dir que la reforma de l'estatut justificà tota la
legislatura anterior. Endavant, doncs.
L'alcalde de Vallada Fernando Giner, expresident de la Diputació de València, va vendre sòl públic d'aquest municipi de la Costera a 42 euros el m2 i posteriorment l'ajuntament va comprarterrenys en el mateix sector a 315 euros el m2. L'alcalde de Xàtiva Alfonso Rus, i actual president de la Diputació provincial, cedeix sòl públic per a la construcció d'un col·legi privat i al mateix temps no autoritza la mateixa operació per a la realització d’un centre educatiu públic. Immoral? Deshonest? Il·lícit? Senzillament ells són així. Política made in Pp valencià.
La plataforma Ja en tenim prou ha celebrat el seu primer any de vida. Un any molt interessant, tot i que electoralment poc productiu. Tot arribarà. Ha posat més de 100.000 còpies de la pel·lícula en el carrer, ha rebut més de 200.000 visites entre el web principal i els diferents curts que componien la peli, li han atorgat diferents premis, com ara el de la Cartelera Túria i el Llibertat d'Expresssió de la Unió de Periodistes. A la fi, van decidir fer una festeta a Ca Revolta i recollir en un vídeo de 8 minuts allò més destacat al parer de Pau, el realitzador d'aquets nou curt.
És una de les coses que més ens tenen intrigats darrerament. El Consell ha reconegut que deu més de 150.000 milions de pessetes a les cinc universitats públiques valencianes; ha caigut un secretari autonòmic, forçat a dimitir; i només després de saber-se que les universitats podien presentar suspensió de pagaments el Consell ha abastat un acord de finançament del deute... en 14 anys! I que en pensen d'açò els estudiants? Sabem que han fet una acampada a Blasco Ibáñez els de Filosofia per defensar el manteniment de les hores lectives d'aquesta assignatura en secundària, sabem que un altre grup s'ha manifestat al campus de Tarongers (per cert, no podien fer-lo més lleig, i això que tenen els arquitectes de casa) protestant per la mercantilització del procés de Bologna, que uniforma les titulacions en l'àmbit europeu. Què més? Res. De la defensa de la universitat pública no s'encarrega ningú. Els rectors han tolerat l'ofegament i els estudiants han callat. És al·lucinant. En altres temps s’hagueren llançat al carrer. Avui s'intenta mafiosament (el model mafiós valencià es fer servir els diners públics en benefici del seguidisme polític) mediatitzar l'autonomia universitària i tots quiets. I no serà que l'assumpte no queda clar. El conseller Font de Mora ofega les universitat públiques i se'n va a contractar Frank Gehry perquè dissenye la seu de la universitat privada on line que vol impulsar el govern valencià. Diners, pel que sembla, si que n'hi havia.
Els amics de Xúquer Viu, dins dels treballs que estan realitzant per a elaborar el Pla de Recuperació, ens envien aquest escrit demanant informació sobre determinats aspectes del riu:
“Dins del Pla de Restauració del Xúquer i en concret per a les Comissions de: "Restauració de Riberes" i "Revaloració Sociocultural" necessitem les vostres aportacions sobre aquells trams del riu que conegueu en directe o per tercers, tant del Xúquer com dels seus afluents Cabriol, Magre, Verd, Cànyoles, Albaida... que puga servir-nos no sols com a aportació al procés sinó com a exigència, limitació o avís, en concret pel que fa a:
- Impactes puntuals (abocaments d’aigües brutes o de residus, obres, rompudes en la ribera, tanques, infraestructures tipus camins o asfaltats, ponts, preses d'aigua, canalitzacions, extraccions d'àrids, assuts, canals, existència de depuradores, fàbriques, qualsevol actuació sobre la vegetació com a enjardinaments o plantacions d'al·lòctones, existència de certes empreses d'aventura...)
- Patrimoni (pintures rupestres, sènies, ponts històrics, molins, zones recreatives, agrupacions de cases o pedanies, vies pecuàries, sendes, construccions hidràuliques per a reg, centrals hidroelèctriques en funcionament o en desús, festes tradicionals o romeries ...)
Sent generosos, tan sols un 5%. El restant 95% dels vots que rep un partit
a les eleccions és de gent que no milita a l’opció política a la qual ha
regalat el vot. Malgrat tot, el sentiment democràtic es dilueix tan prompte els
resultats són oficials i llavors els votants perdem la identitat ja que els
representants que hem elegit adquireixen amb els nostres vots un xec en blanc
per a fer i desfer com els done la santíssima gana. A partir d’ací, i fins la
propera contesa electoral, som menyspreats, oblidats, marginats i ignorats amb l’apel·latiu que tot ho fan en nom nostre. És la seua miserable arrogància de
supervivència: una poltrona petulant o un escó compassiu opositor. Però eixe 5%
inicial de militància votant queda dramàticament reduït amb el dia a dia intern
dels partits ja que, aleshores, no aplega a l’1% el recolzamentde la gent implicada amb la direcció dels
respectius partits. En eixe moment precís, esdevenen professionals de la
política i autoadulant-se marceixen qualsevol somni i llancen opes hostils contra els sentiments de la
gent. Tan es val el govern a Barcelona, València o Madrid ja que el negoci és
el negoci i el romanticismequelcom irrellevant...
Lo Riu és
vida. Amposta va parlar. Les
terres de l’Ebre ho estan bramant. El País, els Països, ho estan exigint... però
indocumentats amb poder que representen el 0,01% dels ciutadans dictaminen, pel
seu interès, que tots estem equivocats. Visca la
terra, mori el mal governbotifler!
Assistim darrerament a un seguit d'esforços de la classe política moderada espanyola perquè la unitat siga la nota dominant de l'acció política. Unitat davant el terrorisme, unitat a l'hora de reclamar un nou sistema de finançament, uniformitat que reclama Zapatero perquè la reforma del sistema estiga destinada a finaçar la sanitat i que tots els espanyols tinguen la mateixa assistència. Doncs, mireu, no. No perquè ja no naixem iguals, ho fem sotmesos a un sistema d'estratificació determinat. Ho fem sotmesos a l'herència. I ho fem en un context sociopolític. En l'àmbit municipal no paguem els mateixos impostos. A Llíria o Bétera (Camp del Túria) no es paga el mateix per l'impost de béns immobles, del de circul.lació o de la taxa de recollida del fem. Al País Valencià no es paga el mateix que a Madrid per l'impost de successions i cada comunitat (deixem-ho així) legisla en matèria tributària dins les seues competències. Això respòn a decisions polítiques. Com també és fer política el posicionament en assumptes com el terrorisme o la prioritat concedida als serveis públics per un govern. Per què ara la sanitat és una qüestió d'estat? Per què els espanyols han de ser iguals, al marge de qui governe? És clar que no és indiferent qui governe. Ací el PP intenta llançar a perdre la sanitat pública perquè se li aplane el camí de la seua privatització, que ja ha començat. I ara ha de ser l'estat qui resolga els problemes que ells han creat? Si la sanitat valenciana és la pitjor de l'estat espanyol en llits i diners dedicats per habitant, ara que paguen. Si més no, electoralment. Això és la política, no?
Els blocaires volem sumar-nos al rebuig que el projecte de transvasament de l’Ebre a Barcelona ha generat a la societat civil del territori. Considerem que la mesura no està justificada i que la canonada que ha d’unir la xarxa del Consorci d’Aigües de Tarragna (CAT) amb la d’Aigües Ter-Llobregat (ATLL) serà una infraestructura permanent que perpetuarà la dependència hídrica de l’àrea metropolitana de Barcelona.
-Per tot això, denunciem l’alarmisme i la manipulació que el govern català i l’Agència Catalana de l’Aigua estan fent de la falta d’aigua i de la insuficiència de les últimes pluges, per justificar el transvasament de l’Ebre a Barcelona. A més, reclamem una informació transparent sobre la millora de la situació dels pantans i també de les aigües subterrànies de les conques internes de Catalunya, ja que l’últim episodi de pluges també ha degut recarregar els aqüífers. (continua)
Interessant
pregunta parlamentaria la que ha presentat avui a les Corts valencianes la
diputada de Compromís, Mireia Mollà, i dirigida al Conseller d’Immigració i
Ciutadania per a què informe sobre l’abast del contracte d’integració per als
immigrants impulsat per Rafael Blasco. Segons Mireia “el Conseller ha
d’explicar si exigirà que firmen el seu contracte d’immigració els
professionals estrangers dels nostres clubs esportius d’elit o els actors i
directors de tot el món dels rodatges a la Ciutat de la Llum. Ens preguntem també què passarà si alguna
institució o empresa valenciana vol contractar personalitats de reconegut
prestigi en el món de la ciència o de la cultura, com ara premis Nobel, premis
Príncep d’Astúries o guanyadors del guardó Jaume I de la Generalitat. Obligarà
Blasco a Lorin Maazel a firmar el contracte d’integració per a continuar
dirigint l’Orquestra de la Comunitat Valenciana o haurà de signar-lo també
el futbolista Nihat Kahveci per a poder seguir marcant gols per al Vila-real?
Ens temem que no només les intencions del govern del PP amb el contracte
d’integració tenen un caire xenòfob sinó també classista”
Dels amics arbres, imatges, versos, dites, pensaments, històries, .. i sobretot de la seva importància als pobles i ciutats, de com se'ls tracta i de com se'ls hauria de tractar, als arbres amics
Ràdio Lluna Raval som la veu progressista, solidària i valenciana de la comarca del Baix Vinalopó. Els costums, la cultura i la realitat d'Elx ja tenen un nou punt de trobada molt més nostre i actual, a qualsevol part del món i amb la dignitat i universalitat que el nostre poble es mereix.
El cercador d'internet Google ha incorporat el català entre la trentena de llengües del seu traductor. A través d'aquest servei, es poden traduir automàticament textos sencers i també pàgines web de llengües com l'anglès, l'alemany, el rus o el xinès al català i també a la inversa
Amb RodaMots podeu rebre cada dia, per correu electrònic, un breu missatge amb una paraula o una expressió de la nostra llengua, amb el seu significat i un exemple d’ús.
