‘Sentència del jutge: Condemnats per innocents perquè mira que al poble han furtat i vos agarren per 50.000 euros’. Ahir era el dia gran de les festes d’aquest poble de la Marina Alta i la desfilada de carrosses es convertí en l’acte més reivindicatiu, irònic i divertit dels darrers anys. Al ritme musical de "Cap agressió sense resposta, no estàs sòl, no tingues por" d’Obrint Pas, la banda sonora de la pel·lícula "Maki Navaja, el último choriso" i la cançó "Que la detengan, que es una mentirosa, malvada y peligrosa", centenars de persones marxaren disfressades d'agents de la Guàrdia Civil, jutges dictant sentència, alcaldes i edils amb maletins plens de diners i, fins i tot, grans gàbies on acabaven tancats els veïns que representaven al batlle Cardona i la tinent d'alcalde Rheindorf. La indignació ha esclatat per complet a Benitatxell al tindre que conviure amb les màximes autoritats municipals imputades per un presumpte delicte de suborn.
(Article imprescindible: "Si pagues, ho arreglem" El constructor narra el presumpte suborn de l'alcalde de Benitatxell)

Porte una setmaneta completament desorientat i eludint el que narren els mitjans de comunicació. Tal vegada el desig de pegar a fugir un parell de setmanes, cada cop més a prop, provoca aquest anhel de desvincular-me de la realitat. Per això, al llegir les pretensions del Toni Cucarella, m’he assabentat  del que havia passat i, per tant, compartisc plenament el missatge: enguany a més de granota seguiré el dia a dia de l’Ajax. De tot cor amb l’Oleguer!

Acabe de llegir que la 30 edició de la Mostra de Cinema del Mediterrani s'ha privatitzat i serà Antena 3 Eventos l'empresa encarregada de la seua organització el proper mes d'octubre i que la Conselleria de Transports crearà una empresa mixta, amb capital privat, perquè s'encarreguede la fabricació de trens i combois. Un parell de decisions més que no fan més que desmuntar l'entramat públic valencià, però no es dona cap argument. Es privatitza i no es diu per què, i així va passant el temps des que Zaplana, en dos de les seues primeres signatures, va decidir que calia privatitzar la gestió de les ITV, que eren rendibles gestionades per l'administració, i perllongar la concessió de l'AP-7 després de vèncer la primera adjudicació. S'ha privatitzat l'Oceanogràfic, el Bioparc, la sanitat a les demarcacions dels hospitals d'Alzira, Dènia o Torrevella, s'ha incrementat en percentatges d'escàndol la concertació amb els col·legis i els instituts de gestió privada, s'ha intentat privatitzar Canal 9, tot i que no van deixar que això es fera els sindicats mitjançant el recurs a la via judicial, i així successivament. Però no s'ha privatitzar el Palau de les Arts, ni del tot Terra Mítica, o la gestió dels platós de la Ciutat de la Llum a Alacant, espais tots ells deficitaris. Només trobem dos explicacions. La primera és una obvietat. Es pot deixar en mans privades tots aquells negocis que siguen rendibles, que és la manera d'aconseguir que l'entramat empresarial que envolta la política del PP o que s'ha creat al seu caliu puga guanyar diners i el partit que el negoci preste perquè els actual governants es reserven una quota de col·locació fidel. La segona és que com els polítics que ens governen són una quadrilla de sectaris i reserven la poca capacitat que tenen perquè els seus correligionaris obtinguen rèdits, tanquen la porta a la possibilitat que accedisquen a la gestió i direcció pública els més preparats, que no és fàcil que estiguen del costat del PP per molts i diferents motius.  Acabes tenint la sensació que no donen per a més, que són una gran bambolla de gestors inútils que a penes han fet altra cosa en la vida que abraçar-se a la mamella pública i que -i açò em sembla el pitjor- són identificables quan te'ls trobes. Els mascles porten pantalons de color beige, camisa de mànega llarga (d'un parell de marques concretes), una miqueta de pegament al monyo i, com a molt, una americana tirant a blava. Per suposat, parlen castellà. Si se'n trobeu cap d'ells, podeu dir-los poc abans de xocar: quita facha.

Després d’un any de parèntesi, retorna el Cebarock a aquesta localitat del Camp de Túria. Aquesta és la tercera edició on es fusionarà la festa amb la bona música amb un cartell de luxe encapçalat pels Sva-ters i Rapsodes a més dels grups Partitura de Iodo i D.R.A.M.K. Serà el divendres 25 de juliol a partir de les 22:30  hores i al poliesportiu de la Pobla de Vallbona. Entrada gratuïta.

Més de 600 persones varen omplir la nit del 20 de juliol els jardins de l'Hort de Trénor en el que va estar l'acte més multitudinari del calendari de les festes patronals de Torrent que tenien lloc al mateix recinte. La vetllada va estar marcada per una encertada combinació d'intimisme i goig que es veia realçat per un entorn tan especial. Així doncs, en la seua segona edició, Cantautors a Torrent ha demostrat que és ja una realitat i que es consolida fermament com una cita ineludible per a tots els amants de la música. De fet, en el públic destacava el suport que la població torrentina hi va donar, tot deixant palés, una vegada més, que vol música en la seua llengua a les festes del seu poble. Tanmateix, no era gens difícil escoltar gent que venia de molts dels pobles veïns i, en general, de tota la comarca. Fins i tot, hi destacava l'accent mallorquí d'un assistent que va manifestar que "no em podia perdre una cita com aquesta: en aquests casos la mar no és un obstacle, sinó un lligam". Alhora, hom podia escoltar en francès la sorpresa d'uns nous fans de Miquel Gil.   (continua)

(Article de Jesús Puig publicat al Levante-emv)

 ‘... El nom del partit és secundari, diuen. Si amb això volen dir que el canvi de nom no és la proposta més rellevant de la ponència, potser tenen raó; però si volen dir que el canvi és irrellevant, segur que no en tenen. Pla no toca ja la guitarra, però nous mariachis interpreten la mateixa serenata. I és que la història és cíclica. N’és la prova Lerma -«Y volver, volver, volver?»- a qui podríem recitar-li «Estás que te vas y te vas y te vas, y no te has ido?». I és que amb Lerma, de secretari general, perdérem la senyera, claudicàrem amb la llengua i parírem la Comunitat. I amb Lerma, president de la gestora, el PSPV perd el nom i nosaltres un gra més d’identitat. Ah!, i això no és nostàlgia. És, tan sols, una realitat...’

Els accidents genètics: comporten haver de baixar-te els pantalons cada dos per tres? M’explique: el tindre germans, cosins, cunyats... donen per fet que hi ha que ser diplomàtic malgrat les evidències? Bon vent i barca nova!

Tanmateix sobrevivim eludint la confrontació i cercant  els punts d’unió. Per això, quan una part sobreviviu encolada al seu propi egoisme, aleshores es converteix en un tocacollosns que fa esclatar no tan sols mil llàgrimes sinó a més t’espenta per desfer allò que mai es va fer. Dubtes paranoics resolts des del moment que envies la genètica a fer la mà.

Un forat em torna a donar llum,

un cigar em dóna fum

i una ampolla, empenta.

Cec d'engany em guie pel bastó,

malfie del color

i de lletra impresa.

Done fe d'aquestes sensacions,

li llence al foc carbó

i retorne als meus trenta.

Au adéu, comence el comiat

i sóc nou arribat:

No me'n vaig, sóc qui torna!

Humilment, des d’aquest bloc volem contribuir al debat vital que aquest dies estan duent la tropa de Lerma i companyia per a renovar allò que un dia s’anomenava PSPV. Com les qüestions interiors, també anomenades ideològiques, són assumptes sense importància ja que per aquesta gent el més significat és seure en cadires institucionals i que ningú se les furte, amb la remodelació estètica de denominacions pensen que tenen prou per arrasar a les properes fites electorals.

Als inicis dels 80, al congrés de Benicàssim soterraren i expulsaren totes les restes de nacionalisme i de l’antic PSPV que sobrevivien en el PSOE valencià i de fet des de llavors ideològicament són els hereus i ocupen l’espectre de l’antiga UCD. Amb l’arribada del segle XXI, a cada fita electoral (aspanyoles, autoNÒmiques, monocipardals...) a les paperetes i a la publicitat sols empren el nom de PsoE... i per acabar d’arrodonir-ho, aquesta tropa lermista va propiciar un gran pacte amb el PP valencià de cara a aprovar conjuntament un nou Estatutet, ja en vigor, que ens equipara a Ceuta i Melilla...
Per tant, aconsellem que no perden el temps estúpidament i retiren directament les inicials S i O, i des de ara mateix passen a anomenar-se sense vergonya PE de la CV (amb aquestes darreres sigles adquiririen el toc folklòric que volen representar) i, a més, pel mateix preu els proposem que retiren la rosa del logotip i al seu joc aparega el Lerma vestit de fallera major, així com també que anomenen Presidents Espirituals d’Honor als seus admirats Bono i Ibarra. Seria una mascletà memorable!

Vegem: comence a estar fins els nassos de perdre el temps estúpidament defensant contradiccions completament contradictòries. Des dels sud, el País Valencià, portem una tasca engrescadora partint-nos la cara per tal de poder continuar sintonitzat cada dia la TV3 i Catalunya Ràdio. A canvi rebem dia sí i dia també continues puntellades al morros des del nord, Catalunya, transformant uns mitjans de comunicació públics en unes eines que acabaran plagiant al Canal 9 amb totes les aberracions possibles incloses...

'Si la classe política no aguanta aquest programa, tenim una democràcia molt justeta': no es podia sintetitzar de millor manera la realitat que ens toca patir.

La lletra xicoteta que la Banca no publicita (imatge que Mireia m’ha enviat per correu)

InfoTV, a través del seu web, posa a disposició dels internautes nous continguts que complementen l’emissió en directe habitual des de principis d’abril i les notícies dels últims tres mesos, penjades i classificades per dies per facilitar l’accés dels usuaris. Sense perdre el disseny característic, el web s’ha retocat. Manté al centre el visor de l’emissió televisiva, trasllada a l’esquerra la columna de les notícies i incorpora en la part dreta una zona amb diversos enllaços que permeten accedir a les noves seccions d’entreteniment i temàtiques. A partir d’ara, els infonautes podran accedir cada dia a un nou capítol del Tenim Paraula, l’espai de dos minuts creat per corregir errors, difondre normes, aclarir dubtes o explicar curiositats de la nostra llengua; per a provocar el somriure o la perplexitat, que de tot n’hi haurà, incorporem cada dia un nou capítol de les nostres Ani-mail-ades, un amplíssim recull d’eixos vídeos curiosos que circulen per Internet. En el capítol musical hi ha dos incorporacions també: les Músiques, una completa col·lecció de peces, totes de grups i cantants valencians que han passat pels estudis d’InfoTV, un centenar en total, que ens han deixat 300 cançons, el més gran recull audiovisual en la nostra llengua. Cada dia posarem una d’estes peces a disposició dels internautes. Com també un videoclip, sobretot en valencià, però també en altres llengües: és la secció que anomenem Watts.     (continua)

Després de l'èxit que va tindre l'estiu passat la primera edició del festival Cantautors a Torrent, que organitza el Col·lectiu Safranar, una associació torrentina amb l'objectiu de vetlar i promoure la cultura pròpia, enguany (el 20 de juliol, a les 22:30 i a l’Hort de Trénor) el festival fa un pas endavant amb un cartell molt més ambiciós. La voluntat és la de consolidar l'oferta com a referència de la cançó d'autor en la nostra llengua, que situe l'esdeveniment com una trobada obligada per a tots els amants de la música cada estiu. Cantautors a Torrent, a més a més, compta aquesta vegada amb la col·laboració de l'ajuntament de Torrent, que ha inclòs el festival a l'agenda oficial de les festes patronals de la localitat de l'Horta. Al cartell destaca el veterà Miquel Gil, un músic d'arrel i raça que ha estat bregat en mil batalles des que començara amb Al Tall fins que ha consolidat una fecunda carrera en solitari, que l'ha portat a recórrer tot el món com una de les veus ineludibles de la música mediterrània. Un bon exponent d'aquest saber fer és el darrer treball amb què el catarrogí arriba a Torrent, Eixos. A més a més, també llueix la realitat que és ja Feliu Ventura, després d'haver consolidat amb el nou lliurament, Alfabets de futur, les expectatives que va alçar amb la gira conjunta que va realitzar amb Lluís Llach. Finalment, trobem Meritxell Gené, una jove cantautora de Lleida que acaba d'autoeditar-se el primer disc, Inesperadament. D'aquesta manera, Cantautors a Torrent aconsegueix l'objectiu que es proposa: aplegar referències consolidades de la nostra música amb d'altres que comencen a reivindicar amb força el lloc que els pertoca.

Arruixa Que PlouEN sons Des d’aquest enllaç accedireu a un interessant i modest documental que explica la història del PAI Nou Mil·lenni a Catarroja

Patisc d’un ajuntament immobilista amb un batlle, cap de pardals, que porta cinc anys sense invertir en el seu poble. Tinc la condemna d’una Generalitat malbaratadora amb un president, cap desgavellat, que sagna l’economia dels valencians tan sols per alimentar el seu ego.   Per imposició i ‘justo derecho de conquista’ forme part d’un Estat estafador amb un màxim responsable del govern, cap de trons, que m’espolia fiscalment  i, com els altres dos, se'm riu a la cara i afirmen que el proper any se superaran. Tots tres (Izquierdo, Camps i ZP, autèntics caps sense cervell) em refreguen a la cara que com tenen l’aval de les urnes poden fer i desfer com els vinga en gana, sense donar explicacions...

Mentrestant, al que subscriu aquestes paraules tan sols li donen l’opció i obligació de pagar puntualment els seus respectius impostos (ja que en cas contrari aplicarien el corresponent recàrrec) per a mantenir un ajuntament meninfot, una Generalitat dilapidadora i un Estat que engreixa saquejant.

No direu que el Zapatero no ho té tot estudiat. La prova fefaent és la successió de nomenaments en pocs mesos de Leire Pajín, la nova secretaria d'organització del PSOE. Era secretaria d'estat de cooperació, i va presentar-se a les eleccions de número 2 per Alacant, darrere de Bernat Sòria. Va tornar a ser nomenada secretaria d'estat al mes d'abril, la qual cosa la va obligar a dimitir de diputada i la llista del PSOE alacantí li atorgà l'acta a Guillermo Bernabé. Ara, a principi de juliol, és nomenada secretaria d'organització del PSOE, la qual cosa obliga Pajín a dimitir de secretaria d'estat. I ara bé el problema. S'ha quedat sense salari públic. Una cagada d'aquest calibre hauria d'obligar el seu partit a pagar-li el sou a la xicona aquesta, però no. Ara bé la millor, si acaba de consumar-se. Pajín treballarà en el partit (àmbit privat), però tindrà salari públic. Es diu que el PSOE nomenarà Leire Pajín senadora per designació territorial, la qual cosa obliga Andrés Perelló a dimitir (clar, no va a fer-ho Lerma, que és l'altre senador territorial socialista) i a convocar un ple de les Corts valencianes per tal de fer efectiu el nomenament. En tot cas, això no passarà fins el mes de setembre, després de l'estiu. Es quedarà sense salari públic Leire Pajín durant un trist dia de tot aquest procés? Ara ja està incorporada al seu despatx en la seu del PSOE però... ha dimitit de secretaria d'estat?

El divendres al capvespre la va cascar el PC de casa. Varen ser uns instants dolços, amables i serens. En altres circumstàncies haguera esgotat les paraulotes i la saliva envers una situació circumstancialment caòtica. No va ser així, tot el contrari. Vaig obrir la finestra i deixí que el cos s’impregnés del llevantet que aleshores bufava. Agafí a la gosseta i donàrem un tomb pel poble amb un somriure innocent que no s’aturà durant tota la llarga passejada i que podeu observar a la imatge adjunta. Havia comprès que durant un fum d’hores podria dedicar-me a fer totes aquelles coses de quan érem feliços i indocumentats i embrutaven el papers amb lletres inintel·ligibles festes a mà.  Vaig pensar amb el Vicent, perdut i desconnectat per la Marina, i quan anava a trucar-lo m’adoní que encara quedava un darrer gest valent: apaguí el mòbil i llavors esdevingué un cap de setmana complet i fora de cobertura. Senzillament m’he dedicat a comptar estrelles...