El conseller d'educació, Blackberry's Fountain, ha acceptat negociar amb els agents implicats una moratòria de l'ordre que obliga a impartir l'assignatura Educació per a la Ciutadaniaen anglès. Però, atenció, que d'un costat ja ha començat a marejar amb que si la iaia fuma, que si la moratòria serà a curt, mitjà o llarg termini, total o parcial. De l'altre, demana que, atesa la seua gran capacitat d'escoltari la predisposició al diàleg que ha demostrat les darreres setmanes, a vore si la Plataforma en Defensa de l'Ensenyament Públic poguera parar les mobilitzacions que té previstes. L'estratègia és senzilla. Dilació i que escampe, que després ja veurem per on reprenem l'assumpte. La Plataforma havia anunciat una vaga general de l'educació pública per al dia 17 de desembre, que més enllà de la reivindicació per l'anècdota de l'assignatura aquesta, era ja necessària pels més de 1.000 barracons prefabricats, el retardament en la construcció de centres, el desviament a la concertació de diners públics i altres molts desficacis provocats per aquest govern. Si és desconvocada la vaga, després vindrà el Nadal, les vacances, la desmobilització, a tots se'ns reblanirà el cor i al 2009 ja veurem per on plou.
El desvergonyiment és el seu ideal polític i no dubten a traure'l a relluir a la mínima ocasió possible. Demà passat, el ple de l’Ajuntament aprovarà els pressupostos de Llíria per a l’any vinent. Lluny d’intentar arribar a acords amplis amb l’oposició de cara a elaborar un pla d'austeritat municipal davant la crisi que patim, el PP contínua optant pel dilapidació dels comptes del poble. Aquests dies el portaveu dels populars edetans es dedica a malvendre un missatge cínic contradictori amb la realitat. El regidor Ángel Civera anuncia amb grans titulars que l’alcalde de Llíria ha optat per ‘congelar-se’ el sou: enhorabona als premiats i tot un gest d’honradesa per a la primera autoritat edetana que el 12 de juny del 2003 (període de la imatge adjunta) al periòdic Levante-EMV és comprometia públicament que tan sols cobraria com a batlle fins a la seua jubilació laboral que es produiria el 7 de desembre d’eixe any, arrodonint-ho, textualment, amb la següent contundència verbal “des d'eixa data i fins al final del meu mandat, no percebré cap sou de l'Ajuntament”. Arribà gener del 2004 i el senyor Izquierdo va continuar cobrant, i al febrer, i al març... prop de 30.000 euros anuals i així successivament fins al dia d’avui (compaginant-ho durant l’anterior legislatura amb el corresponent com a President de la Mancomunitat del Camp de Túria). Per tant, que al 2009 cobre el mateix que enguany és tot un ‘detall’, més si ho comparem amb el fet que l’alcaldessa del PP de la Pobla de Vallbona s’ha augmentat el sou un 20%. I si ja parlem de la partida de protocol de l’ajuntament de Llíria, aleshores us adonareu de ‘l’austeritat’ que pregona el portaveu del PP edetà: 79.000€ el 2006, 102.000 durant 2007, d’enguany no tinc en aquests moments les dades exactes però són fàcilment deduïbles si tenim en compte que per al 2009 els pressupostos atorguen 180.000€... Continuem parlant d’altres sous de regidors del PP o de partides econòmiques concretes? Deixem-ho córrer per a altra ocasió...
Els partits i mitjans de la dreta espanyola han criticat a Catalunya de manera estrident la concessió de 83 llicències de ràdio, potestat que ha exercit per primera vegada el Consell de l'Audiovisual de Catalunya en l'aplicació de les seues funcions delegades per llei. S'ha de dir que s'havien presentat 1279 peticions de 73 empreses diferents, de manera que les crítiques estaven garantides davant la impossibilitat de quedar content tothom. A nosaltres ens interessa destacar que els mateixos nacionalistes espanyols que critiquen l'actuació del CAC català no han dit mai res de l'arbitrària, sectària i denigrant per a les empreses valencianes i la nostra llengua adjudicació que va fer el govern del PP de Zaplana de 15 noves freqüències de FM el Nadal del 1998. Tampoc van dir res de la concessió de les llicències de TDT autonòmiques i en les 18 demarcacions geogràfiques decidides pel govern espanyol, de manera que ara tenim les quatre freqüències autonòmiques de TDT en mans de RTVV (dos), la COPE i Las Provincias. Libertad Digital va rebre quatre freqüències (Torrent, Alzira, Sagunt i Elx); Interconomia, el grup que li dona suport a Carlos Fabra, altres quatre i quatre més El Mundo. Tot agreujat perquè la concessió va ser el Nadal del 2005. En tots dos casos quan la gent està de vacances, no hi ha diaris l'endemà i el ressò de l'escàndol minva. I posats a ser constructius i positius, aquest bloc publicarà properament una proposta de constitució del Consell Audiovisual Valencià que pot ser un document de treball per si de cas algú té interès a veure'l constituït algun dia.
No ens agradaria que passara desapercebuda una reivindicació que la setmana passada va fer la Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià. La gent del camp té raons més que sobrades per a posar-se a l'alçada de la resta dels sectors que estan demanant ajudes públiques, bàsicament perquè és un sector que pateix una crisi endèmica i permanent, agreujada, si parlem del País Valencià. La Unió ha reclamat que s'apliquen al camp les mateixes mesures que, per exemple, té ja aprovades la banca o l'automòbil. I anuncia mobilitzacions, tant al País com a l'Estat. El proper 1 de desembre la concentració serà a la porta de la conselleria d'Agricultura. Tenen dret a demanar el mateix que qualsevol altre sector de l'economia, més encara quan parlem d'un sector que a més de ser productiu és imprescindible? I tant!
Arturo Virosque és el president de la Cambra de Comerç valenciana. És un d'eixos dirigents empresarials valencians deixats caure en les mans del PP local, que actua fil per randa amb el discurs de Camps, que porta tota la vida sense que ningú s'explique perquè ni -això és un suposar- vulga ser representat per un personatge com aquest. Es manté en tant que una part del control que el govern del PP ha fet de la societat civil valenciana passa per tindre també controlades organitzacions que haurien de ser independents. L'altre dia va intentar fer autocrítica, però com que no l'ha feta mai se li ha vist el cul. Virosque va dir en el seu discurs de la Nit de l'Economia Valenciana que "deberíamos pensar si no somos culpables todos nosotros, la sociedad en su conjunto, por haber perdido los valores tradicionales, por un afán de codicia, por un exceso de ambición de dinero". Ho diu i es queda tan ample, que ample ho és bona cosa. I on estaves tu, guapet, quan se'ns havia apoderat la codícia, l'ambició i els diners? Per què estaves calladet? És que no ho veies vindre o no ho has volgut veure fins que t'han tocat la butxaca? Algú pot dir-nos què hem fet els valencians perquè aquests personatges tinguen la pretensió de ser l'avantguarda del País? Quina tropa, la que forme Arturo Virosque, Rafael Ferrando, Federico Félix, Joaquín Rocamora i una llarga llista.
Després d'abaixar 27 dies consecutius, l'Euríbor dels collons està 0,023 punts més baix que l'any passat per ara. No és difícil fer un càlcul i treure com quedarà la cosa. Doncs, així: si tens una hipoteca de 150.000 euros a 25 anys, que és la base sobre la qual es calcula aquest tipus d'increment (una xorrada com una altra, però serveix de referència), la quota mensual de la teua hipoteca, cas que te la revisen ara, patirà una forta davallada de... 2 euros al mes, 24 euros durant el proper any! Enhorabona, el cafenet del matí vos eixirà debades.
Amb tantes hores que hi ha al rellotge i dies que té la setmana, absurdament el cos tan sols viu amb la sensació que sempre, absolutament sempre, és dilluns pel mati a les sis quan el despertador t'esbudella els somnis per a iniciar el dia amb una col·lecció eterna de malediccions per a afrontar en penombres la jornada. Però, collons, el més patètic encara resta per descobrir: davant l’espill, mentre et rentes la son, t’adones que aquesta rutina és la que més fem durant la nostra existència i, per contra, quan més matinegem menys ens acostumem. Arrossegant la moral, tanque la porta de casa i la soledat dels carrers permet el tornar a interrogar-me si algú és feliç quan sona el despertador. Després de quasi cinc dècades jo encara no li he trobat la gràcia a aquest invent. I mira que ho he intentat!
1979, la restauració democràtica municipal després del cop militar del 36. Foren moments enque necessitàvem traure’nsdel damunt tota la negra nit del franquisme. Fer constància del rebuig a la dictadura i proclamar les necessitats de redreçament del nostre poble, de la comarca i del País. Redreçament social i econòmic, redreçament moral i cultural. Aquestes premisses i amb el difícil diàleg ambels reconvertits demòcrates “de tota la vida”feien que el tarannà dels regidors de l'esquerra de Llíria es posara a prova diàriament. D'aquesta contesaPep Jordan, home de diàleg, de consens, conciliador, va donar tot un exemple democràtic, ètic i personal. Així i tot, es varem trobar amb una oposició fortament enutjadaper la seva derrota als punts –el dubitatiu gir dels republicans- i que va intentar rescabalar-se d'aquesta amb una conducta d'enfrontament total des de les primeries, utilitzant l'obstrucció sistemàtica, la difamació - “ els comunistes ...” – i la demagògia.(continua)
Ho denuncia el Fòrum per la Memòria del País Valencià. Efectivament, al quadre nº 1 de la fossa comuna de la Secció 5ª Dreta, en una de les parcel·les que queden lliures entre panteó i panteó, construïts gràcies a les actuacions de diferents governs municipals,ara es construeix una cosa que té tot l’aspecte de ser un altre panteó. Seria una obra normal en el cementiri si no fóra perquè es construeix destruint els cossos dels represaliats del franquisme, traslladats fins allí en camions a les nits i llançats sense cap control ni registre a les fosses.Aquests fets esdevingueren a València després de l’entrada de les tropes franquistes el 30 de març del 1.939, en finalitzar la guerra, i han estat relatats públicament fins i tot per treballadors del mateix cementiri (diari Levante-EMV), i per altres testimonis orals que també parlen d’enterraments “incontrolats” de represaliats no registrats i mai inhumats.L’alcaldessa, Rita Barberá,que tan generosa es mostra amb l’Arquebisbat en cedir-li, a la zona més cara de València, els terrenys de l’antiga fàbrica Cros perquè hiconstruïsca el “macrosantuari” en memòria de 233 “víctimes innocents de la Santa Croada”,destrueix sense cap respecte ni mirament les despulles de totes aquelles persones assassinades per defensar la llibertat i la democràcia, tot venent-los inclusivament com si foren terra vegetal per a les obres de consolidació de les rodalies dela muralla del castell de Sagunt.(continua)
(Diferents correus ens han enviat aquest text d’Enric Moreraque hem estimat oportú publicar)
M’agraden els pallassos. Són gent seriosa que es guanya la vida fent riure i reflexionar el públic que paga una entrada. Un altra cosa són les ocurrències i les pallassades. Se’n parla molt al nostre País. L’empastre del Govern Camps en matèria d’educació és de nota. Tampoc han deixat l’escola i els instituts lliures de la deriva autoritària. L’oposició a l’assignatura d’Educació per la Ciutadania la pagaran els nostres escolars. L’ensenyament públic en gran mesura, on la inspecció (disculpeu els bons professionals inspectors) està cada dia més tutelada i polititzada pel PP, vigila l’acompliment de l’ordre de la Conselleria. Que li ho diguen a Batiste Malonda. Entre el PP, i per què no dir-ho el PSOE, estan deteriorant l’ensenyament al nostre País. El que ha fet, i fa el PP no té nom. Ataca bàsicament la dignitat dels professors, la intel·ligència, la raó. Dit això: calia esta assignatura? Ensenyar els valors de la Constitució? i tot allò de la monarquia?… No es tracta d’una nova ocurrència del President Zapatero? “Uniformizar y homogenizar los valores en la escuela española”- va dir la Ministrasocialista Cabrera. Vosaltres mateix. La veritat és que no hi ha norma base, llei orgànica i el model educatiu és una trinxera per al PPSOE. I això ho paguem especialment els valencians. També en fracàs escolar (com en desocupació) som líders mundials. Cal parlar de les penoses condicions del nostres sistema educatiu. Calia esta nova ocurrència del President Camps per animar i encoratjar els nostres professors? I ahir, al Ple de les Corts vaig haver de corregir el nostre Conseller. No em vaig poder aguantar. Vaig utilitzar el comentari de l’amic Galduf que m’acabava d’enviar per mail -gràcies per tindre’m en la teua llista de correu- per posar damunt la taula les contradiccions. Ara, sembla que la paternitat de la idea és del meu amic Josep Lluís Pitarch. Així que la paternitat no és meua. Molts mitjans s’han fet ressò del que diuen ha estat una pallassada? meua? del Conseller? de les Corts, de tots plegats?. No sé com qualificar el fet d’utilitzar l’anglès per a rectificar el nostre Conseller des de la tribuna de les Corts Valencianes. Que cadascú li pose l’adjectiu que més l’interesse. Ja sé que per alguns mitjans sols som notícia si fem de comparses de segons quins determinats partits o si no fem el que ells consideren políticament correcte. Altres tenen carta blanca per a tot. Ara, manen des de Madrid que tots els càrrecs públics socialistes voten afirmativament els pressuposts del PP. Com podríem qualificar-ho per a ser justos? Una nova ocurrència de ZP? I el que he dit, els pallassos són gent molt seriosa.
vicentgalduf |
País |
divendres, 14 de novembre de 2008 | 09:52h
Després de 24 anys de funcionament i el trist rècord de ser la central nuclear que més successos notificables ha patit des de 1990 —240 d’un total de 1.500 en tot el parc nuclear espanyol— pot dir-se amb xifres en la mà que la central nuclear de Cofrents, situada en la Vall d’Aiora, no reuneix condicions per a continuar el seu funcionament més enllà de 2011, any en què finalitza el seu permís d’explotació. Es tracta de l’única central “moderna” del model BWR que hi ha a l’Estat espanyol, ja que l’altra BWR, la de Garoña (Burgos) ja ha arribat als 40 anys de funcionament. Les BWR, de tecnologia nord-americana, no són precisament les majoritàries en el món, a pesar que els EUA tinguen més de 100 centrals al seu territori, i pateixen problemes característics principalment per dos causes: les penetracions de les barres de control del reactor, que entren per la part inferior, i el tipus de refrigeració. Aquesta classe de centrals només utilitza dos circuits d’aigua: el primari, que està en contacte directe amb el combustible i ompli el vas del reactor, i el de refrigeració. Aquest circuit, que entra en contacte amb el primari, altament radioactiu, pren l’aigua del riu i li retorna al voltant del 30% -calent-, mentre que el 70% restant va a l’atmosfera. El consum necessari és continu de 1.000 litres per segon, quantitat considerable per a un país, el valencià, que es caracteritza per la seua constant demanda d’aigua.(continua)
Aquesta és una formació que es va posar en funcionament en 2005. En un principi, el seu objectiu era treballar un repertori d'estandards del jazz, però a poc a poc va anar sorgint la necessita de confeccionar un so més personal i conseqüent amb les inquietuds dels membres del grup. La música electrònica, el rock o el funk començaren a fusionar-se amb el jazz, amb l'objectiu de crear sonoritats ambientals quasi cinematogràfiques. Actuaran el 16 de novembre a partir de les 19.00 hores a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània (c/Sant Ferran, 12. València) dins del cicle ‘Diumenges de Jazz).
Vos escrivim des de la SER de València. Atentament ens han deixat un ordinador per contar-vos que el proper diumenge ens entrevistaran a Ràdio València, on hem acudit a fer una visita protocol·lària. Estarem al programa "La gran evasión", que presenta Anna Mansergas, dins d'una secció de Juan Tur allà cap al migdia, o el que és el mateix, a partir de les 12, més o menys a l'hora de l'aperitiu. També ens han entrevistat a Ràdio l'Om, l'emissora municipal de Picassent, en un programa que emetrà la xarxa d'emissores municipals valencianes al llarg del cap de setmana. En els dos llocs ens han dit que som un dels millors blocs d'actualitat del País Valencià, la qual cosa ens fa pensar que la coseta està molt malament.
Els xicotets/grans projectes arriben de la manera menys esperada. A principis d’octubre amb motiu de la inauguració de l’exposició del 40 aniversari del PSAN, la tertúlia improvisada després de sopar amb Josep Guia i Maria Conca no tan sols es va prolongar fins ben entrada la matinada sinó que a més ens proporcionava la oportunitat d’organitzar tota una sèrie d’actes semblants que ens podien facilitar una conferència informal però instructiva que donaria lloc a la posterior tertúlia i intercanvi directes d’opinions: una taula amb àpats i uns cafenets donen joc per a molt. Pensat i fet quinze dies després ens reunirem per donar forma a la idea, producte de la qual aquest divendres 14 de novembre ho tenim tot preparat per a continuar amb l’experiència. Serà a les 9.30 de la nit, al Casal Jaume I del Camp de Túria (avinguda dels Furs 7, Llíria) i tan sols teniu que portar-vos l’entrepà. Donat que l’any que ve ens donaran la llanda amb el 30 aniversari del retorn dels ajuntaments democràtics, nosaltres hem volgut avançar-se i hem convidat a Enric Llopis, regidor de Cultura entre el 79 i el 81, i reviurem amb ell aquell instant il·lusionant i esperançador on tot estava per fer i que malauradament es va vore truncat a meitat legislatura quan dos regidors trànsfugues (representaven a un partit local republicà d’esquerres que arribaren a dissoldre’l per així fer cas omís als afiliats) pactaren amb la dreta local més rància del País tergiversant de manera impúdica i descarada el veredicte que havien donat les urnes. Per a aquest acte hem preparat un grapat de còpies (estem digitalitzant-lo i prompte el trobareu a aquest bloc) del llibre (està descatalogat) ‘Una història de dos anys’ de Josep M. Jordan, primer alcalde democràtic de Llíria després del franquisme, un document imprescindible que narra el viscut a la capital del Camp de Túria entre el 1979 i el 1981 i que constitueix un testimoni històric d’aquella època que cal no oblidar.
Dos quarts de sis de la vesprada. Amb lentitud estic prenent un cafenet a casa. Fa dia d’hivern i per estones sembla que la pluja tindrà presència física, encara que tan sols és una impressió momentània. Tot just done el darrer glop, aparte la cortina de la finestra de casa que mira cap al Camp de Túria en direcció a València. Llavors descobrisc al cel majestuosament tots els colors de l'espectre de la llum. A corre-cuita agafe la càmera per a intentar plasmar eixa instantània, però l’arc de Sant Martí és tan efímer que sols tinc temps per a immortalitzar els darrers segons abans de desaparèixer i deixar-nos únicament el record d’una il·lusió òptica...
Aquests dies hem trobat una notícia que ens ha sorprès una barbaritat. Resulta que la regidora de medi ambient de la Vila, Fanny Serrrano, acaba d'instal·lar al seu poble uns contenidors que recullen els CDs i DVDs perquè així puguen ser reciclats. Tot perfecte si no fora perquè... és el primer municipi de les comarques d'Alacant que ho ha fet! Compte, que estem al 2008! Segons hem esbrinat cercant per la xarxa, cada disc té 16 grams de policarbonat, a més d'altres substàncies tòxiques, i a tot el món es calcula que hi haurà més de 200 bilions de discs. Feu el càlcul. I una cosa més. D'on penseu que és l'única empresa que es dedica a reciclar aquest material? D'Euskal Herria. Al País Valencià, més del 95% d’aquests discs que ja no s’utilitzen van a parar directament als contenidors de fem!
La benvolguda alcaldessa del cap i casal, la Rita, ha decidit que el quadre La Sagrada Familia, del pintor valencià del segle XVI Joan de Joanes està millor al seu despatx que al Museu d'Història Municipal. Diuen que l'han traslladat perquè aquest quadre té un caràcter itinerant (sic) i que el seu lloc és el despatx de l'alcaldessa. Com tots sabreu, l'alcaldessa és una gran defensora de la família tradicional, amb pare, mare i fills. Com ha de ser, vaja. Una altra cosa és que no hages trobat l'amor de la teua vida, que la teua parella no siga "tradicionalista" o que t'amagues en la falsedat permanentment. O les tres coses, que també podria ser.
Ja sabem qui atorga la ciutadania valenciana, amb carnet inclòs. Serà el nostre benvolgut president, que ha tingut la genial idea de fer valencians amb carnet oficial, de la Generalitat. Tindran el seu carnet aquells 57.000 valencians residents en l'exterior, d'Espanya, és clar. És un carnet al qual no podem accedir els valencians que vivim al nostre país, no siga que l'acusem de nacionalista i altres coses lletges. Per això el primer a rebre el carnet ha sigut el presidente de la "Asociación Cultural Virgen de los Desamparados" de Sevilla, José Luis Fuster. Enhorabona als guardonats!
Xe, quin gran home! Ací el tenim, visitant una exposició d'art. No de qualsevol art, de l'art cristià, que com tots sabreu és l'únic que hem tingut els valencians. És acollonant com aquesta gent intenta esborrar qualsevol rastre que no estiga d'acord amb el de les seues conviccions religioses (cosa, d'altra banda, que també apliquen a la ideologia, implicats com estan a esborrar rastres de dissidència i a criminalitzar qualsevol opinió contrària en tant que aliena als interessos dels autèntics valencians). Reproduïm ací les seues declaracions a Castelló: "hace nueve años comenzó este itinerario en Valencia, y ha continuado en diversas localidades de la Comunidad Valenciana, nueve años en los que se ha intentado recuperar 2.000 años de la historia del cristianismo". Una cosa més: darrere del nostre benvolgut president està la consellera de cultura, Trinidad Miró. El dia que trobeu una foto seua en la qual no estiga rient ens la feu arribar, per favor.
Dels amics arbres, imatges, versos, dites, pensaments, històries, .. i sobretot de la seva importància als pobles i ciutats, de com se'ls tracta i de com se'ls hauria de tractar, als arbres amics
Ràdio Lluna Raval som la veu progressista, solidària i valenciana de la comarca del Baix Vinalopó. Els costums, la cultura i la realitat d'Elx ja tenen un nou punt de trobada molt més nostre i actual, a qualsevol part del món i amb la dignitat i universalitat que el nostre poble es mereix.
El cercador d'internet Google ha incorporat el català entre la trentena de llengües del seu traductor. A través d'aquest servei, es poden traduir automàticament textos sencers i també pàgines web de llengües com l'anglès, l'alemany, el rus o el xinès al català i també a la inversa
Amb RodaMots podeu rebre cada dia, per correu electrònic, un breu missatge amb una paraula o una expressió de la nostra llengua, amb el seu significat i un exemple d’ús.
