Botànic-Jesuïtes, un paisatge compartit... de l’exposició al debat: reflexions envers el valor identitari, reivindicació i protecció del paisatge urbà. Taula redona avui dimarts 11 de novembre, a les 19.30 hores i a l’Aula Magna de
   |  |
Ahir, 10 de novembre, a les set de la vesprada es van aplegar a la plaça Major de Llíria centenars de persones. El motiu la concentració convocada pels sindicats de l'ensenyament amb el lema "PROU D'AMENACES I REPRESSIÓ. PELS DRETS LABORALS I EN DEFENSA DEL SISTEMA EDUCATIU". Les persones assistents vingudes de tots els indrets del Camp de Túria, mostraren el seu rebuig a la política educativa de l'actual Consell. Aquests actes de protesta s'han estès per totes les comarques del País Valencià i tindran com a punt àlgid la manifestació del dia 29 de novembre a la ciutat de València. Es reivindica un ensenyament públic de qualitat front a la degradació i la precarietat a la que es troba sotmesa l'escola pública. Un representant del Consell Escolar de Llíria ha llegit el manifest que acabava demanant la dimissió del cap del Consell Francisco Camps. + El Camp de Túria clama contra Font de Mora
 Resulta que a València tenim la copa del darrer sopar de Jesucrist, allò que diuen els catòlics el Sant Calze. Resulta que amb el suport de Camps -como no podría ser de otra manera, que diria Zaplana- s'ha celebrat a València un congrés internacional que ha arribat a les següents conclusions: "la tradició que identifica el Sant Calze de València amb el que va fer servir Jesús en el darrer sopar és coherent des del punt de vista lògic i compta amb una gran profusió de dades concloents. No s'ha trobat cap argument en contra i considera admissible que puga seguir mantenint-se aquesta tradició multisecular". Tot molt científic, com haureu vist.
 Casa del tennis, serà, perquè es tracta de que una obra més de Calatrava d'aquelles que amuntega al vell llit del riu Túria estiga acabada el novembre del 2009. D'aquesta manera el fillol Ferrero podrà muntar el seu torneig de tennis i emportar-se la pasta gansa. És un edifici sense ús concret, que va ser pressupostat el 2006 en 55 milions d'euros, més IVA i més honoraris de Santiago Calatrava, que com que cobra a percentatge del projecte, com més car siga, millor. Hauria d'haver estat inaugurat el 2007, però serà el 2009 i no se sap els diners que costarà. Avui mateix el Consell ha injectat 168 milions d'euros (28.000 milions de pessetes) en les seues empreses d'oci.  A data 2 d'octubre d’enguany, només el 2,5% de les sol·licituds presentades a Llíria tenen resolució i programes individuals d'atenció (PIA). El 9% dels sol·licitants han mort abans que es valorara la seua situació de dependència, el 19% tenen resolucions de grau i nivell pero eencara no de PIA, i un 7,5% de les sol·licituds tenen la proposta PIA però encara no tenen la resolució. La pregunta és clara per a l’alcalde i la regidora de Benestar Social i si tingueren vergonya donarien la cara: si tot açò és el treball que han fet durant un any, quant de temps tardaran a valorar les sol·licituds pendents? El PP boicoteja  Serà demà dilluns 10 de novembre a les 7 de la vesprada i a la plaça Major. Convoca la concentració  Açò ja no és el que era: quan perds la il·lusió els dissabtes d’anar al pavelló o quan ho fas et dona igual arribar tard al partit, són símptomes inequívocs de què alguna (o moltes) cosa no funciona bé. El sector dels pelats, amb l’absència del Brasi per a evitar-se l’avorriment, i amb temperament força excitat en cada encontre, ahir senzillament li la bufava el que succeïa al parquet i aprofitaven el matx: u per a recomanar l’obra de teatre Tramuntana que actualment es representa al Micalet del cap i casal, i altre per rememorar l’actuació magistral la nit abans de Xavi Castillo a Llíria. Entremig, el Vicent obligava al Galduf a assabentar-se del partit ja que de tant en tant telefonava per a recavar informació i llançar una sentència: ‘ja t’ho vaig dir, el Fula la cagà completament amb l’elecció de l’entrenador’. En eixe instant el matx concloïa i  Fa un temps vam descobrir un nou vi valencià de cultiu ecològic, diferent per raons geogràfiques: és un producte nascut del raïm cultivat als camps de 
Fa un grapat de temps a l’escrit Part, agonia i renaixença d’un post desvariàvem, entre altres assumptes, al voltant de les mil vides que pot tindre un article inesperat i l’efímera existència d’altres que estaves convençut que assolirien una major repercussió. El Galduf i el Vicent tenim el costum de visitar assíduament les estadístiques del bloc, no pas per les xifres sinó més aviat per la curiositat d’esbrinar les preferències dels lectors. A primera hora del matí t’adones que la matinada ha esdevingut un constant viatge dels visitants pels posts mes amagats, molts d’ells ja amb teranyines i altres fins i tot oxidats. Per contra, abans de sopar observes com al llarg del dia els més recents esborren els vestigis dels nocturns. Entremig, algunes voltes descobreixes com un escrit pensat per a reomplir o sols complementar, et trenca tots els esquemes i polvoritza els números del bloc. Tot açò ve en referència a les darreres dades observades: nosaltres preferíem la primera part que publicàrem el passat 5 d’octubre. No obstant, quinze dies després editàvem Les hipoteques subprime (II) per arrodonir el tema. Malgrat passar prou desapercebut en un principi aquesta segona part, a les acaballes d’octubre 152 ordinadors l’havien visitat, xifres que es disparen aquest mes amb 546 noves entrades. Hui, sense anar més lluny han accedit 55... O el que és el mateix, prop de 800 en 18 dies. Mentre continua sumant, el Vicent i el Galduf continuarem sorpresos.  Faltaven poquets minuts per al migdia d’avui quan set regidors peperos d’aquest municipi de  (Article d’Eugeni S. Reig publicat en el número 507 del setmanari EL PUNT, edició del País Valencià) Tots els que mirem la televisió valenciana, encara que no la mirem massa, hem oït moltíssimes vegades dir als presentadors: «fem una xicoteta pausa». ¿Des de quan els valencians tenim xicotets gossos, duem negres sabates, comprem barates coses, ens agrada l’artística pintura, vivim en luxoses cases, mengem madures fruites, ens posem blanques camises, llegim policíaques novel·les, dinem i sopem en redones taules, enviem electrònics correus o parlem per mòbils telèfons? El llatí de fa dos mil anys anteposava els adjectius qualificatius al substantiu, però açò ha anant perdent-se gradualment a mesura que es formaven les llengües romàniques i, a hores d’ara, els valencians només anteposem, i no sempre, els possessius i els ordinals (el meu llibre, la nostra filla, la tercera fila, el darrer dia) i poca cosa més. De casos com el que sempre es cita de «pobre home / home pobre», en el qual l’adjectiu qualificatiu té un significat diferent si està anteposat que si està posposat, n’hi han ben pocs, si és que n’hi ha cap altre. Ens trobem, en el cas que tractem, davant d’un anglicisme sintàctic. La llengua anglesa anteposa sempre l’adjectiu al substantiu i les traduccions no gaire acurades que es fan de l’anglés introduïxen en la nostra llengua aquest barbarisme sintàctic.  Recollim el guant que ens ha llançat Rafa P.M. per a parlar de  És espectacular, no direu que no. Gastar-se 400 milions d'euros i que tinga més transcendència la première al Palau de les Arts de la pel·lícula Quantum of solace, la darrera de James Bond té delicte. S'anuncia com a première i també com a la primera vegada que a Espanya es projecta una pel·lícula en projecció digital 4K, que té una qualitat quatre vegades major que l'alta definició (HD). Més enllà de la despesa feta en promoció als diaris valencians (que será d'uns pocs milions de les anteriors pessetes), la pregunta és: quants diners ha pagat el Palau de les Arts, es a dir,  Ací tenim al nostre amic i benvolgut president en una nova celebració. Al trinquet no va, que allí està ple de bròfecs i gent suant. Encara no ha tingut la deferència d'acudir a cap final de l'Individual Bancaixa, la final de l'individual d'escala i corda, que enguany han tornat a jugar Àlvaro i Genovés II i ha tornat a guanyar el pilotari de Faura (Camp de Morvedre) afincat a Benaguasil (Camp del Túria). Però al Palau juga a casa, està al seu territori. Allí si que rep a qui fatxa falta. Heu vist com es mira la pilota, com si fóra la primera vegada que en veu una? Si, president, és de baqueta, el material amb el qual s'ha folrat vostè el rostre.  Segons llegim al web de la Generalitat valenciana El Parc Natural del Túria és sense cap dubte l'últim gran pulmó de l'àrea metropolitana de la ciutat de València i les comarques de l'Horta i Camp de Túria pel que la seua declaració com a espai natural protegit permetrà conservar els valors ambientals, historicoculturals i educacionals d'una zona altament poblada i industrialitzada... De la mateixa manera Ibertrola manifesta Doncs bé, el Govern valencià va autoritzar a aquesta companyia elèctrica talar, en un espai protegit, més del 30% del bosc de  (Hem incorporat a la categoria de blocs amics el de Xurxo Estévez, un activista social que va dedicar un grapat de temps a les activitats de Ca Revolta i que va ser un dels impulsors del Ja en tenim prou. Xurxo és brasiler, té arrels gallegues i la seua residència al cap i casal. Resulta que Xurxo va decidir exiliar-se després de les eleccions al País Valencià i marxà a Portugal, concretament a Lisboa, des d'on manté un bloc al web de Galícia A Nosa Terra, diari del que és també col·laborador. Ací us deixem un article d’ell, tot just el que dona nom al post.) No mesmo día, Almudena enganouse ao coller as pipocas no bar do cine -ela detestaba as pipocas doces- e, por iso, o namorado rifou coa rapaza, así que deixaron definitivamente de verse. Che Guevara foi a última película que miraron xuntos. Ás 12,35 hs. o Bank of America resgatou Merrill Lynch por 50.000 millóns de dólares. Tamén naquel 15 de setembro, Carmela intentou foder cun descoñecido no Coliseo, mais non foi capaz porque lle faltaba ambiente. Sobre a unha e cuarto, a Reserva Federal de EEUU resgatou a aseguradora AIG, á beira do colapso, por 85.000 millóns de dólares. A verdade é que Antonio –Toni chamábano todos– non se decidía entre a empanada de bonito e os emparedados de merluza, na cafetería diante do Corte. Dispuña somente de cincuenta minutos para comer e non era como para perder o tempo. Alén diso, aseguráralle á muller que "Este ano comerei mellor". Naquel 17 de setembro o Lloyds comprou HBOS, a primeira hipotecaria do Reino Unido, para evitar o afundimento... (llegir article complet) 
Us convidem a la presentació del programa lingüístic Voluntariat pel Valencià, que tindrà lloc a Ca Revolta avui dimecres 5 de novembre a les 19,30 hores. El Voluntariat pel Valencià és un projecte de participació lingüística que té per objectiu posar en contacte persones voluntàries que vulguen destinar una hora a la setmana a conversar amb altres persones que volen llançar-se a parlar en valencià.  Ací teniu al senyoret, que com que no té un xavo ha decidit baixar-se els pantalons i deixar-se retratar amb... algú del PSOE! Ni se sap el temps que feia que no veiem al nostre benvolgut president, Francisco Camps (abans de golf i ara d'arbres i brossa seca), amb algú que no és dels seus palmers al costat sense que fóra obligatori per qüestions de protocol. És el ministre espanyol de cultura, que venia amb diners per al patronat del Palau de les Arts, així que es mereixia un recorregut pel palauet que ha costat 400 milions d'euros.  Encara estem així en aquest País. No ve al cas res d'allò que fa referència al juí, que en tot cas datava de principi dels anys 90 i feia referència a una possible estafa. La qüestió és que, en un moment determinat del juí, l'advocada defensora va referir-se al territori valencià fent servir País Valencià. Immediatament va ser rectificada pel president de l'Audiència Provincial d'Alacant, José Daniel Mira Perceval, germà de l'expresident socialista de  Mentre que en altres indrets allunyats no sols criden “Yes, we can’ sinó a més ho contagien i ho materialitzen, ací a casa nostra, orfes de projectes i esperances, de voluntats i esperit, els nostres polítics baladregen: ‘No, nosaltres no podem ni volem...’ Per això les reflexions d’Albert al seu post Sí, podem… reflecteixen els sentiments d’aquest bloc: ‘Tots plegats pense que podem, però als valencians mai no ens passa, sabeu. Sembla que no ens passa res de res. Ara, a Amèrica, allà diuen que tot és possible. Però no ho sé.’ |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaços01 CAMP DE TúRIA
AGROTURISME
BLOCS AMICS
CATOSFERA
HUMOR
MúSICA 01
MúSICA 02
MITJANS DE COMUNICACIó
MITJANS DE COMUNICACIó INTERNACIONALS
PARLEM DE BàSQUET
RECURSOS LINGüíSTICS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
