Sense els amics, aquest bloc vegetaria naufragant entre el Galduf i el Vicent. Una trucada, un correu, una conversa a la matinada... qualsevol instant és màgic per a rebre imaginació, informació i idees. Per això, quan fa un parell d’hores ens deien ‘Xe, no heu escoltat mai a Grollers de Sa Factoria?” hem perdut el cul per a esbrinar quelcom que poguera existir per la xarxa d’aquest grup mallorquí ja que sabíem segur que anàvem a gaudir. D’entrada hem descobert el magnífic projectede la Factoria de SoaSanta Maria del Camí, associació on estan integrats els Grollers. Posteriorment al MySpace hem al·lucinat amb cinc joies musicals d’aquest grup (imprescindible per a la gent del País Valencià escoltar la versió que han fet de ‘La manta al coll’). A YouTube hem vist uns quants vídeosi ja, per acabar, al seu espai web hem descobert moltes curiositats dels Grollers de Sa Factoria. Divuitmúsics (gralls, tarotes, flabiol i tamborí, xeremies, trompeta, saxòfon, diversos instruments de percussió, dues guitarres, un baix, una bateria, i percussió) i una cantant que interpreten temes populars d’arrel tradicional i temes propis, tant en estat pur com esquitxats per elements més propis del funk, de la rumba, del rock o fins i tot del punk. Grollerlàndiaés el seu primer sorprenent i admirable treball el qual us podreu descarregar lliurement des del seu web així com també des d’aquest enllaç. Assaboriu-lo que paga la pena.
Ens agrada, tant al Galduf com al Vicent, portar la contraria al personal. En moments convulsius com els actuals, on la unanimitat de la societat activa mil i una accions de denunciacontra aquest element il·luminat del Govern valencià, des d’aquest espai d’opinió no sols volem dir la nostra sinó que a més optar per una postura distinta a la majoria. Fotre i refotre, NO A LA DIMISSIÓ DEBLACKBERRY'S FOUNTAIN!
Tots som humans i mereixem una segona oportunitat. Conseqüentment postulem, sol·licitem, reclamem i exigim que al senyor Font de Mora ara mateix el matriculen, malgrat la seua edat, a un col·legi públic valencià dels que ell gestiona. Tan se val que les classes porten ja un parell de mesos en marxa: li aprovem per la cara eixa primera avaluació. Que s’integre ja i sense més preàmbuls a un centre educatiu valencià amb quatre línies, que vaja perfectament uniformat i s’amuntone en un barracó per a rebre l’ensenyament i, al mateix temps, que dine en una d’eixes aules que hi ha que improvisar per a que facen de menjador. I, com no, que l’imparteixen l’assignatura d’Education for citizenshipcom ell l’ha dissenyat i, per suposat, que l’examinen... Aleshores, Font de Mora no tan sols es cagaria en el conseller d’Educació del govern de Camps sinó que també es recordaria amablement de tot l’arbre genealògic del personatge en qüestió...
Se’ns oblidava! I que l’inspector d’eixe col·legi on el conseller rebera classes fóra el regidor d’Educació de l’ajuntament de Llíria: som així de malvats! (PD: com sabia que no tenia que passar un control d’alcoholèmia, el senyor Camps, abans d’anar a la Catedral de València a confessar-se, va manifestar que Font de Mora “es una gran persona, un gran político, un hombre dialogante, un hombre de centro, un hombre decente, honesto, un hombre honrado y un gran Conseller”. L’Escolanet encara està descollonant-se després de tindre aquesta ocurrència!)
Que no faríem qualsevol de nosaltres amb la facilitat que tenen altres per a finançar les seues empreses! Mireu el Fernando Roig i l'Aspar, que han rebut el regal a la carta de fer una empresa per tal d'organitzar una carrereta de Fórmula 1 pels carrers de València o el regalet de tindre de soci Bancaixa (què fa Bancaixa organitzant carreres de Fórmula1?) sense que hagen de preocupar-se de la rendibilitat de la inversió. La Generalitat gestiona l'organització de la carrera amb l'Ecclestone, els ho diu a Roig (tot sabent que els fills d'aquest personatge volen dedicar-se als negocis esportius i no al taulell) i Aspar perquè vagen fent camí i ho organitzen, obliga a Bancaixa a entrar en aquest ruïnós negoci i acaben signant un contracte plurianual Valmor (l'empresa creada ah-hoc) i l'Ecclestone, tot amb la intervenció del gendre d'Aznar, Alejandro Agag, que també té interessos en el negoci. Resulta que després d'organitzar la primera carrera, les pèrdues de Valmor, reconegudes ja per Aspar, poden superar els 6 milions d'euros, que cal derivar als 7 anys de contractació de la carrera. Fa falta un milió d'euros perquè isquen els números d'enguany i l'any que ve caldrà guanyar un milió més del que Valmor tenia previst, si és que havia previst alguna cosa i no ha estat jugant amb les cartes marcades des del primer dia. Cap problema. El passat 30 d'octubre el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana va publicar l'adjudicació el passat 11 d'agost, abans inclús de la celebració de la carrera, pel procediment negociat i sense publicitat, d'un contracte en concepte de promoció del País Valencià d'UN MILIÓ D'EUROS. La contraprestació vos la podeu imaginar: una o cap. El senyor Fernando Roig es maneja des de fa temps en la línia -que en el País Valencià és invisible- que separa la cosa pública de la privada, que confon els interessos personals i empresarials amb l'interés general. Per això ha defensat en alguna ocasió al Carlos Fabra, per això la seua senyora, Elena Nogueroles -que, segons diu, és pintora- és membre del Consell Valencià de Cultura i per això els seus fills podran dedicar-se als negocis de les empreses esportives que munten, perquè podran triar. Ai Fernando, Fernando, en compte d'aprendre del teu germà Juan, el de Mercadona...
Aquesta fotografia captada el passat dissabte per la Plataforma per una Llíria habitable demostra que el passat mes d’octubre varen abocar camions de fem en aquest recinte.
Amb aquesta instantània d’aquest cap de setmana, la Plataforma per una Llíria habitable certifica que l’abocament de la Canyada Parda NO està segellat i per tant continua actiu.
Els Estats Units són la primera potència del món occidental, del primer món o com vulgueu dir. Són els responsables de l'actual crisi financera mundial, del major impacte de la globalització, mundialització o com vulgueu dir. Són els que van a impulsar i promoure la reforma del sistema capitalista, de les institucions financeres o com vulgueu dir. Quan es refreda aquell país ens constipem tots. Les seues decisions econòmiques, polítiques o geoestratègiques afecten a la resta del planeta i arrosseguen darrere conseqüències irreversibles. El president dels Estats Units lidera la coalició dels aliats i aquells que no pertanyen poden ser considerats enemics. Si tots hem de riure-li les gràcies, perquè no hem de poder decidir entre tots? Ahir m'ho va comentar algú i tot i que al principi em va provocar un gran somriure, després vaig pensar que era fins i tot raonable. La proposta és que una part o un percentatge dels vots que decideixen el president dels Estats Units provinguen de fora dels Estats Units. Per exemple, per què no ha de tindre un 20% dels vots i de la capacitat decisòria en les eleccions americanes la Unió Europea? El lideratge mundial mereix una tria global!
Algunes informacions referides a mitjans de comunicació de les darreres setmanes ens han fet reflexionar sobre la realitat econòmica. Concretament, l’entramat empresarial que ha servit perquè Mediapro llançara el diari Público. Aquest mitjà va nàixer el 27 de setembre del 2007 impulsat per una S.L que tenia un capital social de 3.006 euros, Mediapubli Sociedad de Publicaciones y Ediciones. És a dir, que amb mig milió de pessetes, no sabem amb quin finançament, van poder llançar un diari de cobertura estatal. Al febrer del 2008 van ampliar capital per 16,5 milions d’euros i tres mesos després una altra ampliació va injectar altres 7,5 milions més. Total: s’ha ampliat capital d’una societat de mig milió per import de 4.000 milions de pessetes. Tot això s’ha basat en estudis de mercat més o menys fiables, en expectatives de vendes, d’ingressos publicitaris, de fidelització a través del llançament de productes culturals a baix cost... però tots sabem que no és així, que el diari va nàixer per altres raons, com ara impulsar una nou suport mediàtic que servisca els interessos de Zapatero. (continua)
Aquest abocador, situat en la partida de la Canyada Parda i molt prop de Casinos, va ser clausurat (teòricament, que no a la pràctica) a l'octubre del 2007, però a principis de 2008 la Fiscalia de Medi Ambient va denunciar a l'ajuntament de Llíria per no segellar-lo i perquè la instal·lació no tenia llicència, així com tampoc comptava amb un sistema de drenatge de lixiviats i d'una bassa per a emmagatzemar-los, amb el perill que suposa que aquests líquids puguen afectar als aqüífers de Llíria. Deu mesos després i com podreu comprovar a les imatges adjuntes (realitzades per la Plataforma per una Llíria Habitable) que són d’aquest cap de setmana, la problemàtica és la mateixa ja que l’ajuntament de Llíria continua obviant la legalitat amb el perill que açò suposa per a la salut de les persones i la conservació de l’entorn. Ni els requeriments realitzats per Conselleria, ni les denúncies fetes per fiscalia, ni el nou Pla Zonal, ni la nova planta de transferència han solucionat el problema de l’abocador de la Canyada Parda i la regidora de Medi Ambient edetana, Remedios Mazzolari, continua permetent el mal segellat de l’abocador, que el fem s’escampe als camps veïns i que continue l’aflorament de reguers d’un líquid negre i tòxic, el que suposa de fet una agressió al medi ambient i a l’ecosistema de la zona. (+Info:Residus a Llíria, de mal en pitjor)
El Galduf i el Vicent encara ens estem partint de riure. El Rafa Xambó ha recomanat insistentment l’indret al MySpace del grup d’Ontinyent Gent del Desert on podreu gaudir de sis temes d’aquests músics de la Vall d’Albaida i en especial de la primera que trobareu al reproductor de la dreta del web (costa una miqueta el carregar-se la pàgina de MySpace) i que dona nom a aquest post Education for citizenship. Connecteu els altaveus, doneu-li volum... i somriurem per no plorar al comprovar com, de bell nou, la realitat supera la ficció a major glòria de Blackberry's Fountain.
Aquest llibre és un tresor de saviesa oculta. L'autor, Eduard Segarra i Durà, des de la seua experiència personal com a farmacèutic de Gàtova, ha sabut conviure amb els habitants d'aquesta localitat de la Serra Calderona en una relació, d'igual a igual, que li ha permès de conèixer remeis ancestrals i receptes populars que només s'havien transmès per tradició oral. Amb curiositat intel·lectual, ha anat anotant, ordenant i comprovant totes les explicacions aportades sobre l'ús de les herbes per a curar malalties o apaivagar dolors. El que tècnicament coneixem com a «etnobotànica farmacèutica» és, al capdavall, l'enaltiment de la transmissió oral, el rescat d'una cultura popular que s'havia vist arraconada amb el risc de perdre's per sempre. L'obra constitueix un veritable catàleg d'herbes, de plantes i d'arbres que normalment podem trobar a la Serra Calderona i que, d'una manera o d'altra, poden ajudar a conservar la salut. En tots els casos les receptes populars van acompanyades de la descripció científica de les plantes, cosa que corrobora el que la pràctica mil·lenària hi havia descobert. En altres casos, simplement es desmenteix la creença popular després de la comprovació científica al laboratori, tot i que en són molt pocs i generalment innocus. En definitiva, tenim un llibre que és un homenatge a la saviesa popular retrobada. Etnobotànica farmacèutica de Gàtova (Serra Calderona)ha estat editada per la Universitat de València, l’Institut d’Estudis comarcals del Camp de Túria i l’Institut Ramon Muntaner
L’amic Oscar, de Joves de Mallorca per la llengua, ens envia la següent convocatòria: “Davant els greus casos d'atacs contra els drets lingüístics que s'han produït darrerament dins la sanitat pública de les Illes Balears, el Comitè d'Usuaris i Usuàries de la Sanitat Pública us convoca a una concentració que es farà el proper divendres, 7 de novembre, a les 19.00 hores davant el Consolat de la Mar de Mallorca. Perquè hi tenim dret, a ser atesos en la nostra llengua a la salut pública!”
Aquesta vegada hem estat una miqueta gossos amb les estadístiques ja que si beanit les varem capturar, ens hem esperat a llevar-nos del llit per a publicar-les amb la intenció de fer un xicotet comentari ja que les xifres han estat importants, però l’oloreta a cafè que arriba des de la cuina ens fa desistir d’aquest propòsit i us deixem les dades sense més explicacions: a l’octubre hem superat per primera vegada les 10.000 visites mensuals a la portada del bloc (exactament 11.296visites) i els posts, malgrat que es poden llegir integrament des de la portada, han rebut 12.849 entrades. A mes i mig de complir el segon aniversari, 164.666 visites hem rebut des de l’inici. Les següents varen ser les 10 entrades més llegides d’octubre:
Al juny del 2005 el grup valencià Seguridad Social publicava el seu Cd Puerto Escondido. En aquest treball trobem la cançó Sóc mediterrani que interpreten a duo José Manuel Casany i Miquel Gil. Tan se val el que li poses davant: el mestre de Catarroja sempre sublim!
Avui he pagat i rebut la loteria de la grossa de Nadal de la feina (collons, qualsevol any ens la donaran d’un sorteig cap a l’altre!). D’un temps ençà, aquest rictus el cosidere l’hegemonia suprema dels escurabutxaques on ni tan sols resta una xicoteta il·lusió. En aquests instants estic jo malhumorat, cagant hòsties i desqueferat dels euros malbaratats inútilment. És el que ens passa als pobres mortals que comprem els dècims abans del sorteig...si ferem com el gran mestre que sempre juga a bou passat, aleshores viuríem amb la felicitat eterna d’encertar-la. Don Fabrizzio, vosté si que té classe i que desgraciat que soc jo!
L’amic Joanjo de Marènia ens remet el següent correu: “El 2009 serà l'any del nostre escriptor Josep Bernat i Baldoví (Sueca, 19 de març de 1809 - València, 31 de desembre de 1864). Dos segles justos farà del seu naixement, poca broma! Després de regirar bastant a Internet, no he trobat cap text llarg en valencià (o català, és el mateix) d'aquest autor que buscava per fer una selecció als de l'Últim Toc Teatre, de Sueca. Així que he decidit emprar la força bruta. He traslladat a l’ordinador tot 'El Virgo de Visanteta' a partir del facsímil de la primera edició, de 1845 (compte, adeneu-vos de l’any i per tant no està normativitzat!). És el llibre que més m'agrada d'ell i ací us el deixe, per si vos interessa. Resulta molt divertit. Se'n passa tres o quatre pobles de tot allò que estem acostumats a llegir. Segur que us agrada. Podeu publicar-lo o reenviar-lo a qui vulgueu. Cap problema. Supose que ja hauran expirat els drets de còpia. Donat que no hi ha textos de Bernat i Baldoví a la xarxa global, no seria mala idea penjar íntegrament aquest del VIRGO en algunes webs i promocionar-lo, per tal que qualsevol puga baixar-se'l o llegir-lo. Amb més motiu encara, si cap, acostant-se el dos-cents aniversari de l'esmentat dramaturg, el més irreverent i humorístic que ha parit el nostre país (sense comptar a Xavi Castillo, és clar!). Diuen que el millor homenatge que se li pot retre a un escriptor és llegir i difondre la seua obra. Doncs ja sabeu. Millor ocasió que esta...” Gràcies Joanjo i a l’arxiu adjunt podreu aconseguir la versió del 1845 digitalitzada.
Ací vos deixem l'enllaç a un bloc amic, el del periodista de Canal 9, Julià Álvaro, durant sis anys membre del comitè de redacció de la televisió autonòmica. I concretament a una anàlisi que fa de la nova executiva del PSOE valencià sorgida del Congrés del passat mes de setembre. La fotografia escrita és fidel i la seua aproximació a la realitat admet poques discussions: L'executiva d'Alarte
Serà demà divendres 31 d'octubre del 2008, a les 20.00 hores en la seu de la Coordinadora pel valencià Camp de Túria a Vilamarxant (carrer de la Font Nova, núm. 3) Intervindran: Honorat Ros i Pardo (Acadèmia Valenciana de la Llengua), Julià V. Rey (Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià) i Diego Gómez (Escola Valenciana, Federació d'Associacions per la llengua)
(Hem rebut aquest correu del parlamentari valencià i dirigent del Bloc Enric Morera que reproduïm integrament i que complementa l’escrit Finançament: la hipocresia política de Camps) Les infraestructures, l’educació i la sanitat valencianes pateixen les conseqüències d’un sistema de finançament autonòmic que castiga la societat valenciana amb dèficit fiscal, però també de la gestió del govern valencià que mentre s’endeuta per a organitzar grans esdeveniments és incapaç de donar els serveis que els ciutadans necessiten i paguen amb impostos. Malgrat la descentralització administrativa vigent a l’Estat espanyol, el progrés d’una comunitat autònoma encara depèn de les inversions territorialitzades de l’administració central i del sistema de finançament autonòmic fixat a la LOFCA (Llei Orgànica del Finançament de les CC.AA.). La distribució territorial de la inversió publica de l'Estat efectivament realitzada entre els anys 1997 i 2003 (dades de la Intervenció General de l'Estat) mostra que la mitjana destinada al País Valencià sols alcança el 5'15 % del total, molt lluny del percentatge que representem en PIB i població (10’6 %). Entre els anys 2003 i 2007 el percentatge puja fins el 8’52 %, bàsicament per les inversions a l’AVE. Els impostos pagats a la hisenda pels valencians no són del govern central, i per tant, és la nostra missió defensar la compensació correcta, ja que no podem suportar dèficit fiscal, mentre la renda familiar disponible dels valencians és inferior a la d’altres comunitats autònomes que es beneficien de superàvit fiscal. La solidaritat s’ha de mantenir des de l’eficiència, ja que no es poden detraure recursos de les comunitats més productives sense invertir en infraestructures que ajuden a mantenir eixe dinamisme.(continua)
Camilo Sesto, el 13 de gener d'enguany i a la gala de la televisió dels espanyols que commemorava el seu 50 aniversari, interpretant la cançó de Raimon ‘Som’
Dels amics arbres, imatges, versos, dites, pensaments, històries, .. i sobretot de la seva importància als pobles i ciutats, de com se'ls tracta i de com se'ls hauria de tractar, als arbres amics
Ràdio Lluna Raval som la veu progressista, solidària i valenciana de la comarca del Baix Vinalopó. Els costums, la cultura i la realitat d'Elx ja tenen un nou punt de trobada molt més nostre i actual, a qualsevol part del món i amb la dignitat i universalitat que el nostre poble es mereix.
El cercador d'internet Google ha incorporat el català entre la trentena de llengües del seu traductor. A través d'aquest servei, es poden traduir automàticament textos sencers i també pàgines web de llengües com l'anglès, l'alemany, el rus o el xinès al català i també a la inversa
Amb RodaMots podeu rebre cada dia, per correu electrònic, un breu missatge amb una paraula o una expressió de la nostra llengua, amb el seu significat i un exemple d’ús.