La cosa és, en realitat, pitjor del que tu planteges. No és només que els estudiants ja no tinguen costums reivindicatius. En realitat, professors i administratius, funcionaris o funcionaritzables, molts dels quals antics contestataris, fa (pel cap baix) mig any que saben que les coses van en aquesta direcció i fa mig any que miren cap a un altre costat o es limiten a murmurar en veu baixa que "veges tu". Tot comença amb l'enculada monumental dels rectors, que van acceptar un acord humiliant sense plantar-hi cara, i ningú no en va dir res. El gerent de la universitat de València assegurava abans de l'estiu que la nòmina d'octubre no estava clara, i ningú no va dir res. El funcionari, siga professor o siga administratiu, ha anat callant sota l'excusa que "qui dia passa, any empeny", i amb la convicció inconscient que és impossible que arriben a no pagar-li i fins i tot a tancar la universitat. Ja fa mesos, fins i tot anys, que tota la comunitat universitària en peça té motius més que suficients per a calar foc a la Conilleria i per lapidar el pitufo aquell a qui tanta i tan justíssima canya fots en el teu bloc. I què fan? Esperar, negociar coses (que si la pujada salarial per antiguitat, que si una petita pagueta extra per l'octubre, que si un o dos "moscosos" addicionals) que, en comparació amb el problema de fons, són ridiculeses insultants. Ara es calfen el cap i fan reunions sobre un pacte per estendre la carrera administrativa de la sanitat a la universitat, vinga fer números i taules, explicades darrere d'un cafenet amb aigua mineral, mentre ningú sap ni tan sols si la universitat arribarà a acabar l'any ni si pagarà els diners mensuals per a menjar, pagar hipoteques i anar al cine el cap de setmana. No és només una deixadesa dels estudiants, és que ací tots som víctimes i tots som culpables. I el personal no lapidarà el pitufo fins que estiga dos mesos treballant sense cobrar o fins que comencen a fer fora els laborals, contractats i tota la resta de precaris. Una situació d'absoluta vergonya, absoluta emergència i completa gravetat, impossible d'imaginar en cap país de l'Occident civilitzat.
1.000 milions d'euros. Aquesta xifra redona és la que exigeix el President de la Generalitat valenciana al President del govern de Madrid. 1.000 milions d'euros més a l'any per al País Valencià que compensen l'augment de població i de les despeses que açò comporta en educació, sanitat i benestar social. Fins ací tot correcte, legítim i necessari.
Però ara ve el millor: i què fa Camps i el PP valencià per aconseguir-ho? Absolutament res. A ells els la bufa eixa quantitat ja que tan sols busquen un titular de premsa explosiu per augmentar el victimisme practicant amb el que diàriament intoxiquen als ciutadans valencians des de les seues poltrones de desinformació.
Ens expliquem: dies arrere el congrés dels diputats d'Espanya va donar llum verda a la tramitació parlamentària dels pressupostos generals de l'Estat per al 2009 i el PP va presentar 1.600 esmenes a aquest projecte pressupostari. En cap d’elles varen integrar les reclamacions del Camps. Pel que veiem, les directrius dels parlamentaris peperos valencians van per altre camí i el President valencià sols busca que li caiguen del cel eixos diners. Està més que clar que el sistema de finançament vigent és injust i embarga brutalment al País Valencià. Segons les balances fiscals publicades a l'agost, el País Valencià quant a renda per càpita ha baixat fins al lloc número 11, és la tercera autonomia que més aporta a l'Estat i al mateix temps el govern d'Espanya ens espolia a l'any més de 5.000 milions d'euros. Però al congrés dels diputats de Madrid cap parlamentari del País Valencià exigeix aquests drets i reivindicacions.
Els estudiants de les facultats de Filosofia, Filologia i Traducció i Comunicació i Geografia i Història han protestat o, com el dilluns passat passat, s'han concentrat per tal d'ocupar les instal·lacions educatives en protesta contra l'anomenat "procés de Bolonya". Res a dir, perfecte. Però haurien de saber que la Generalitat Valenciana ha decidit retallar un 25% els diners que destina al finançament universitari sense avisar les universitat i després d'haver-les obligat a finançar-se amb un crèdit per les carències d'anys anteriors, la qual cosa també obliga a destinar 70 milions d'euros a despeses financeres. Només a la Universitat de València la Generalitat li diu 224 milions d'euros. Perilla fins i tot el pagament de les nòmines. Els sindicats majoritaris de la UV són Campus Jove, el Bloc d'Estudiants Agermanats i el Sindicat d'Estudiants del Països Catalans, que hauríen de saber -i d'estar patint per això- que perilla el curs i, per extensió, la universitat pública. Però no diuen res. Això es mereixeria una gran manifestació, entre altres coses perquè és molt més greu i transcendent el que està passant en l'educació superior valenciana que en la secundària amb l'assumpte d'Educació per a la ciutadania. En altres temps (els nostres temps) els estudiants no eren una massa tan acrítica com ho són ara. Seran els temps que corren.
Diuen els teòrics de l'economia capitalista que per aconseguir que un mercat funcione corrèctament, el primer operador no pot tindre més del 30% de quota de mercat i la suma dels dos primers no pot excedir el 40%. Ací vivim una economia capitalista. De merda, però capitalista. I ací Repsol té el 45% de quota del mercat i Cepsa quasi el 25% de les estacions de servei, per tant de la distribució dels carburants. El barril de petroli de referència europea estava a principi de juliol a 146 dòlars, i ara està a 62, és a dir, a menys de la meitat. Sabent que no és el mateix mercat el del cru i el dels carburants, si que és cert que el gasòil, per exemple, ha tingut un preu màxim lleugerament superior a 1,30 euros, i que l'increment del seu preu anava temporalment parell a l'augment del petroli. Avui, el gasòil i la gasolina encara no han baixat d'un euro el litre, és a dir, ha disminuït el seu preu un 30% quan el petroli ha caigut a la vora d'un 130% en xifres redones. Fa més d'un any que la Comissió Nacional (espanyola) de la Competència va dir que estava estudiant les petroleres per si de cas estaven actuant en règim d'oligopoli, però no res n'hem sabut. Per què? Podria ser perquè el 52% del preu dels carburants són impostos i com més cars estiguen, més diners arreplega l'Estat? A saber: si el litre està a 1 euro, 52 cèntims són impostos; però si el litre val 75 cèntims, només n'arreplega 39. A Espanya (no tinc altres dades) es consumiran enguany més de 30 mil milions de litres cada any. Només eixa diferència de 13 cèntims pot suposar uns 5.000 milions d'euros. Era només un exemple.
El passat divendres al País Valencià estàvem en alerta per gota freda. Quasi tota la setmana la pluja ens havia mullat els ossos. De sobte el diumenge ens trobàrem un dia solejat amb temperatures altes que convidaven fins i tot a apropar-se a la platja. I avui dimarts vaticinen que aquesta vesprada-nit i sense avisar ens trobarem de ple a l’hivern per l'entrada d'un front ennuvolat que portarà aigua, neu i fred a les comarques de l'interior, amb un descens tèrmic que afectarà també les zones de la costa. En menys de cinc dies hem naufragat per distintes etapes meteorològiques que han embogit la roba dels nostres armaris. Un oratge grillat que sembla contagiat de la realitat de la política valenciana, negra igual que els núvols que creuen ara mateix per Llíria.
Quina manera de patir! El mateix dia el nostre president va estar al circuit de Xest saludant i repartint trofeus i a Borriol, en el torneig de golf (ja sabeu que el segon cognom del president és De Golf) que va guanyar el Sergio García. La vida pot arribar a ser dura, molt dura, duríssima, però no per al senyor Camps. L'endemà de repartir-se entre el circuit i el camp de golf, quatre important empreses del País Valencià van decidir fer fora un centenar més de treballadors. Allí no acudirà. Tampoc a xerrar amb alguns dels 10.000 manifestants que van eixir als carrers de les tres grans ciutats del País per tal de protestar contra la seua política educativa. El regne de Camps no és d'aquest món. Està enlluernat per feixos de llum divins.
El fletxa de Carlos Fabra no s'ho pot traure de les mans, i no precisament els diners que li plouen periòdicament dels premis de loteria que rep. Darrerament s'ha tornat a clavar en un parell de fregats. D'un costat, resulta que el Tribunal de Comptes està investigant si la societat Aerocas, que promou l'aeroport de Castelló, i que presideix Fabra, ha incorregut en alguna responsabilitat contable i, com a conseqüència, penal per haver-li pagat 18 milions d'euros a la constructora quan van ser paralitzades les obres per no disposar d'informe d'impacte ambiental els moviments de terra a la muntanya de Santa Bàrbera de Vilanova d'Alcolea i destruir la cova Avenc de Santa Bàrbera. El director general d'Aerocas ja va advertir que els 18 milions podrien no ajustar-se a la realitat, però, així i tot, la societat va decidir pagar. D'altra banda, resulta que ha sigut detingut un nebot seu, que havia sigut guardaespatlles de Fabra després d'obtenir una excedència de la policia local de Castelló l'any 2006, en estar suposadament implicat en una xarxa de narcotràfic, després que la policia trobara i desmantellara dos laboratoris de fer cocaïna a Castelló. Ara resultarà que és cert aquell acudit que afirma rotundament que "al final, tot se sap". Potser, però en el cas que ens ocupa, el cas Fabra, serà molt al final, que el personatge ja està més de 13 anys presidint la Diputació.
Ara si. El president ha fet honor aquest cap de setmana al seu segon cognom: de golf. El senyoret de Borriol, Sergio García, tenia un torneig fet a mida al seu poble, al camp on s'ensenyà a jugar de ben menut, però d'aquells que val un dineral organitzar perquè es tracta d'un Master. El xiquet l'ha guanyat, com no podria ser d'altra manera, que diria Zaplana, que per alguna cosa se'l coneix a pams. I allí ha acudit el nostre president, Francisco Camps, que ha tingut un cap de setmana complet repartit entre motos i golf.
Deixem-nos d'eufemismes i diguem-ho alt i clar: del que es tracta és, justament, de tornar a fer una maniobra de distracció que ens servisca dues o tres dècades i que durant eixe temps suporte un parell de crisis menors, d'aquelles salvables. En les darreres setmanes (mesos) hem escoltat que s'ha de reformar el capitalisme, i en això estan el G-8, el G-20, els països emergents... no fa rialla grossa? Però també hem vist com ja es parla de la reforma dels sistema de pensions, de reformar els estatuts d'autonomia, de reformar el model productiu, de reformar el sistema de relacions mundials donant un impuls al multilateralisme... En resum, hem de reformar-ho tot, reformar les reformes ja fetes i acumulades. La realitat acabarà imposant-se i no és altra cosa que allò que Giuseppe Tomasi di Lampedusa en la seua novel·la El Guepard va posar en boca de Tancredi: "SI VOLEM QUE TOT SEGUISCA IGUAL, ÉS NECESSARI QUE TOT CANVIE". És el que vorem, no ho dubteu.
El col·lectiu Acció pel Clima, integrat per Acció Ecologista-Agró, WWF/Adena València, Ecologistes en Acció de València, València en Bici, Escola Valenciana–Federació d’Associacions per la Llengua, Ca Revolta i el Departament de Medi Ambient de CCOO-PV, organitzen del 27 al 31 d’octubre les II Jornades sobre Territori Valencià i Canvi Climàtic.
Diuen, comenten, parlen que, exceptuant l’última estrofa, aquesta versió de La Troba Kung-Fu és una de les cançons de capçalera del personatge que il·lustra aquestes paraules. No ho hem pogut confirmar. No obstant ací vos deixem el videoclip no fos cas que siga de veres i perdem l’exclusiva!
(Aclariment innecessari: aquest post està dedicat de tot cor al corporativisme íntim del Pp valencià que al seu congrés del passat cap de setmana va aprovar solidària i unànimement una ponència per la qual protegiran els seu militants acusats de corrupció. De moment encara no han decidit iniciar els tràmits per a canonitzar a Don Fabrizzio. Temps al temps)
Així és ell. Quan la pluja i les obres de construcció de l'AVE per la zona poden provocar un greu problema d'accés i, sobretot, d'aparcament, el nostre benvolgut president, que no veu cap problema per enlloc, va i els diu als pilots: "tranquilos, ya lo hemos organizado todo para que este año no llueva ni el sábado ni el domingo". Xica mira, quina gràcia que té!
Els de Heineken han decidit carregar-se el CABANYALloween del proper 31 d'octubre perquè, diuen, anava a convertir-se en un acte polític en compte de ser allò que hauria de ser, un acte cultural. Recordem que anaven a actuar El Muntatge, Pau Alabajos, Xavi Castillo, Indefinits, Remache i Sva-ters i presentaven l’acte els periodistes Manuel S. Jardí i Emili Piera amb l'humorista Tonino. El director general de Sponsoring y Events d'Imatge de Heineken, Diego Antoñanzas, ha dit (no tinc ganes ni de traduir al pardal aquest): "nosotros no teníamos ni idea de que la organización vecinal Salvem El Cabanyal tenía previsto hacer monólogos con contenido político ni traer a tres presentadores que fueran a hacer comentarios políticos...de haberse producido en un futuro se podría tachar a Heineken de programar actividades de contenido político, mítines y cosas así... y nuestro grupo lo que quiere es impulsar la cultura". Primera qüestió: l'acte ha sigut censurat perquè el diari Las Provincias publicà que tot allò anava a convertir-se en un acte polític i com que al País Valencià no res és casualitat, és segura la intervenció de la ma de qui mana i mama. Què sabrà Diego Antoñanzas, que ahir estava a Sevilla amb els Reis d'Espanya en la inauguració d'una nova planta de cervesa, qui són els que actuen? És més, com podrà haver endevinat què anaven a dir i fer els monologuistes i els presentadors? Ha fet allò que li han dit que faça, que per això li van deixar les naus del carrer Joan Verdeguer. Segona qüestió: ja li val al periodista feixista que va col·laborar amb el seu diari a publicar aquesta informació. I tercera: Heineken no es dedica a impulsar la cultura, es dedica a guanyar molta pasta venent cervesa. fins on nosaltres hem pogut arribar. Per últim, com que Vicent i Galduf, tots dos, són bevedors cervesers, des de hui també censuren Heineken. En no demanar-ne més, en pau. Demanarem Xibeca, i si no en tenen, qualsevol altra que de segur que estarà molt més bona que la d’aquests paios censors.
Vos mantindrem informats ja que la festa 31 d’octubre, CABANYALloween: la Nit dels Viusés realitzarà a un altre indret de València. Tan prompte ho facen públic caldrà escampar la veu per aconseguir un èxit total de participació!
Anit vaig veure la repetició de
l’informatiu de la nit de la primera cadena de TVE en el Canal 24 hores, el que
presenta el Lorenzo Milà, vaja. Avui volem felicitar els editors dels
informatius de Canal 9 i també els seus directius. És arribat ja el moment en
què podran donar el salt a la fama española. Vos preguntareu: i això com és?
Molt senzill: els informatius de TVE s’han equiparat als de TVV. Ara un parell
de notícies de l’oratge per províncies o regions, després alguns successos, més
tard un parell de mamonades vinculades a enquestes o a les organitzacions de
consumidors -tot això, sempre que es puga, personalitzant la informació i amb
declaracions del primer que passe per tal de confirmar la veracitat de la
informació-, l’habitual video de l’activitat dels prínceps (que en plena
campanya de llançament i expansió s’assemblen a Camps quan era delegat del
govern en trànsit cap a la presidència de la Generalitat i tenia cabuda un
publireportatge seu cada dia), una notícia cultural d’allò que els rote, però
que generalment ha de tindre lloc a Madrid i, per fi, els esports, que omplin
mig informatiu i sempre comencen amb una notícia amable del Reial Madrid, de la
mateixa manera que sempre que poden n’afegeixen una de negativa del Barça, quan
no exalten les grans gestes de l’esport espanyol en primera persona (Nota de
l'editor d’aquesta notícia: sempre m’he preguntat perquè parlen amb el plural
majestàtic de les seleccions espanyoles en competicions internacionals, però no
quan, per exemple, un ministre espanyols o el president del govern espanyol
negocia alguna qüestió, de nou per exemple, en la Unió Europea) . Aquest és el
gran canvi que ha aportat la colla de Zapatero a la RTVE, que té a gala
defensar la independència de la televisió pública española fent servir el
termòmetre de que cada consell de ministres rep queixes d’algú d’ells. Des de
hui anem a fomentar la creació d’una plataforma de suport a Lluís Motes perquè
aquest insigne periodista de Canal 9 presente l’informatiu de la nit de TVE i
Lorenzo Milà torne a ser el bon xicot de l’informatiu miscelànic aquell tan
guai que presentava en La 2
(Article d’Eugeni S. Reig publicat en el número 503 del setmanari EL PUNT, edició del País Valencià)
El 7 de juliol del 2008 es va emetre per Punt 2, doblada en valencià, la pel·lícula italiana titulada El signe de Venus. No la vaig veure tota, només un fragment, però en vaig tindre prou per a trobar-me un parell de perles pròpies del valencià que usa la nostra televisió autonòmica. La primera va ser quan un personatge parla de “donar un bes”, calc evident del castellà “dar un beso”. Els valencians, les besades no les “donem”, les “peguem”. La segona perla la vaig trobar quan un altre personatge diu que algú havia “trencat” el “permís de circulació” d’un automòbil. Supose que tots els valencianoparlants que ho sentirien pensarien que a Itàlia, en aquella època, els permisos de circulació els farien de vidre o de porcellana i per això varen poder trencar-lo. Un paper és impossible trencar-lo per molt que el reballem a terra amb tota la força del món, només podem esgarrar-lo.
Seria molt convenient que es fera un estudi sobre els disbarats lingüístics de la televisió autonòmica valenciana. Se’n podria fer, fins i tot, una tesi doctoral. I en acabant, aquest estudi es podria resumir i editar en forma de llibre a fi de posar a l’abast de tothom quines paraules i expressions no s’han de fer servir mai quan es parla valencià. El llibre podria titular-se Regles d’esquivar castellanades.
1. No tenim una xarxa de centres que permeta acollir adequadament tot l’alumnat. La solució que dóna la Conselleria és posar barracons als patis o crear aules en espais comuns, la qual cosa impedeix que l’alumnat dispose de requisits mínims.
2. No existeix una xarxa pública de 0 a 3 anys.
La Conselleria, en compte d'invertir els diners que rep del govern central en la creació d’una xarxa pública, els gasta en concerts o en guarderies privades.
3. Les plantilles de professorat no són estables.
Açò dificulta la planificació i el funcionament dels centres.
4. Tampoc són adients les plantilles d'educadors i fisioterapeutes.
La conseqüència és que l’alumnat amb NEE no tinga les atencions que calen.
5. Tenim un procés selectiu de matriculació de l'alumnat.
Per tant, no hi ha una matrícula equilibrada entre centres públics i concertats.
6. No hi ha suficients especialistes en llengües estrangeres.
Això comporta que l’alumnat no use aquestes llengües des de ben xicotets.
7. Les places docents de secundària no estan catalogades lingüísticament com a places de valencià.Per tant, l’alumnat no pot acabar els estudis en la nostra llengua.
8. L'orde d'Educació per a la Ciutadania, en anglés.
En un context en que no es poden acabar els estudis en valencià, ni hi ha suficient professorat d'anglés per als més xicotets.
9. El bo-llibre no cobreix el preu total dels lots de llibres i no hi ha beques de transport, ni de menjador per a l'alumnat d'Educació Infantil, Batxillerat i Formació Professional.Volem la gratuïtat REAL de l'ensenyament.
10. El 21% de l'alumnat abandona el sistema educatiu entre els 15 i els 16 anys.Calen programes per a compensar les deficiències de l'alumnat i que no abandonen el sistema educatiu.
PER TOT AÇÒ, VINE EL DILLUNS 27 D'OCTUBRE A LES 19 HORES A LA PLAÇA DE SANT AGUSTÍ DE VALÈNCIA, I A CASTELLÓ I ALACANT DAVANT LA DELEGACIÓ DE LA GENERALITAT
Hopublicat hui el Levante-emv. També indica aquest diari que les execucions de préstecs al Camp de Túria superen en un 26% la mitjana del País Valencià.
Així mateix, a l’edició valenciana de El País llegim que els experts volen preservar de l'urbanisme àvid la segona línia del litoral valencià ja que representat un 17% del territori concentra més del 80% de la població i l'activitat actualment, pel que procedeix posar límit a l'avanç del ciment i establir uns índexs de sobrecàrrega del territori que limiten la construcció.
Dues notícies que ens conviden a la reflexió de bon matí...
Fruit de la col·laboració entre Xúquer Viu i la Ribera en Bici, ens presentem una proposta per a conèixer els paisatges de les riberes del Xúquer. Es tracta de passejades lúdiques que intenten tant descobrir la bellesa com els problemes de les Riberes, reivindicant de pas la depuració de totes les aigües residuals, el cabdal ecològic dels rius i la bicicleta com alternativa saludable i sostenible per a moure'ns en les nostres comarques. A les 10:00 del matí dels dissabtes:
25 d’octubre a Gavarda Vell (junt a l’església) SE SUSPÉN LA RUTA EN BICI DE GAVARDA PER LES PLUGES
8 de novembre a Castelló de la Ribera (Plaça de l’Ajuntament)
22 de novembre a Polinyà del Xúquer (Plaça de l’Ajuntament)
Ecologistes en Acció critica les mesures contra la crisi que s'estan prenent per part dels Governs en considerar que posen les bases d'una nova bombolla especulativa. En comptes d’això proposa un paquet d'accions que posaran límit a l'economia financera. A més, denuncia els impactes ambientals de l'economia de casino. L'economia financera, en forta crisi, té funestes conseqüències ambientals. Açò es deu al fet que posa en primer pla l'obtenció de beneficis immediats, sense considerar els impactes ambientals. Així, hem vist com la pujada dels preus de les matèries primeres en la borsa espenta cap a la seua sobreexplotació. Un altre exemple és que l'enorme capitalització que han aconseguit les transnacionals en borsa els ha permés comprar infinitat de petites empreses locals, en general menys agressives amb l'entorn. Un tercer argument és com els països empobrits, a la recerca de divises per la devaluació de les seues monedes en els mercats especulatius, espremen al màxim els seus recursos naturals.A més, el capital financer és el que permet que un petit percentatge de la població mantinga unes altíssimes i insostenibles cotes de consum.A tot això cal afegir l'impressionant increment de les desigualtats en el món al qual ha contribuït de forma fonamental l'economia de casino.Ecologistes en Acció presenta un paquet de mesures bàsic en la lluita contra la crisi actual. El paquet de mesures persegueix evitar la generació d'una nova bombolla especulativa:(continua)
Dels amics arbres, imatges, versos, dites, pensaments, històries, .. i sobretot de la seva importància als pobles i ciutats, de com se'ls tracta i de com se'ls hauria de tractar, als arbres amics
Ràdio Lluna Raval som la veu progressista, solidària i valenciana de la comarca del Baix Vinalopó. Els costums, la cultura i la realitat d'Elx ja tenen un nou punt de trobada molt més nostre i actual, a qualsevol part del món i amb la dignitat i universalitat que el nostre poble es mereix.
El cercador d'internet Google ha incorporat el català entre la trentena de llengües del seu traductor. A través d'aquest servei, es poden traduir automàticament textos sencers i també pàgines web de llengües com l'anglès, l'alemany, el rus o el xinès al català i també a la inversa
Amb RodaMots podeu rebre cada dia, per correu electrònic, un breu missatge amb una paraula o una expressió de la nostra llengua, amb el seu significat i un exemple d’ús.
