Elaboració: Vi negre amb un envelliment de 10 mesos en fusta de roure
Grau: 13.5º
Preu: 9,85 €
Tast: color cirera, bona llàgrima. Nas ple d'aromes de fruita vermella i notes de fusta. El pas de boca és el d'un vi rodó, potent i llarg.
Glopets: El Celler del Masroig és un celler que treballa molt i bé. Dos vins joves, Solà fred i Les Sorts Jove -de maceració carbònica-, Castell de les Pinyeres -el seu criança-, Les Sorts Rosat, Les Sorts Blanc -una garnatxa blanca-, Les Sorts Vinyes Velles- un gran vi dels seus ceps més vells-, el Mas·Roig com a gama alta, i l'Ètnic, un vi que han embotellat per algunes vinacoteques que han participat en la tria del cupatge. Ens aturem aquí i deixem els seus vins dolços i espiritiuosos per una altra ocasió.
Ho toquen tot i amb molta gràcia, les ganes d'apropar-se als assedegats no s'acaben aquí, fa un cert temps que comercialitzen un bag-in-box del seu vi jove. I enguany, acaben de treure al mercat el seu primer vi passat per fusta en aquest format.
La presentació, és espectacular, la "box" té un disseny atractiu on es veu clarament la bóta per marcar terreny. Els mecanismes per servir el vi són senzills i l'aixeta és un prodigi d'eficiència. Hi ha 3 litres de vi, l'equivalent a 4 ampolles. El vi esta al seu punt just i, un cop obert, es conserva en condicions immillorables, molt millor que dins d'una ampolla de vidre, tot i que estigui ben tapada.
La revolució, l'aposta per un producte ben acabat i de qualitat és rotunda i exitosa i molt recomanable, però... sóc un romàntic: a mi m'agraden les ampolles de vidre, les etiquetes, les contraetiquetes, els caputxons, els taps de suro. M'agrada tenir les ampolles a mà, mirar-les, remenar-les, rumiar en quina ocasió les obriré, anticipar-me , gaudint d'un futur proper o llunyà... És difícil que això m'ho doni el bag-in-box. Aquest format és de màrketing, no revolucionari, és pràctic, no romàntic, té futur però no il·lusió. A Viníssim no.
Dit això, el preu és espectacular, estem bevent Castell de les Pinyeres i part d'Ètnic a preu regalat. El format és molt adient per trobades amb amics. 4 ampolles del mateix vi per un parell de paladars inquiets es poden fer llargues. És una bona aposta per obrir mercat, tant de bo els supermercats d'arreu fossin plens dels bag-in-box del Celler del Masroig i d'altres cellers catalans, i el gran públic tastés i conegués la gran varietat i la qualitat dels vins que es fan a casa nostra. Tant de bo.
I ara, agafa el teu Bag-in-box, PREM L'AIXETA, emplena la copa, olora fort, xarrupa llarg i deleix-te.
"ARA és una platja entre la terra ferma de les memòries i una mar d'esperança. ARA és una paraula que significa un moment fugisser entre el passat i el futur. Saber aprofitar-se d'aquest moment és un art."
Així d'inspirats obren a Oliver Contí la fitxa d'aquest vi. ARA toca beure'l.
Vi: ARA 2005, Oliver Contí
DO: Empordà
Raïm: Garnatxa Cabernet Franc Merlot
Elaboració: Vi negre "jove" una part del qual, "petita" diuen, ha passat per fusta.
Grau: 13,5 º
Preu: 8,90 €
Glopets: l'Empordà a la copa, més o menys aquesta és la filosofia d'aquest vi. Un vi jove amb trampa, una part ha estat envellida en bóta i el resultat és un bon empelt d'un vi jove, amb la presència de tota la fruita, i un vi de guarda, en té tota l'estructura, i se li nota.
A Oliver Contí expliquen que el sòl de les vinyes d'aquest ARA és de granit, un fet únic a casa nostra.
A Viníssim constatem que aquesta mineralitat és present. No ho dic com un defecte, sempre que no busquis vins fàcils, n'és una virtut i en aquest vi s'expressa amb claredat. L'ampolla que hem tastat és del 2005, per tant, ha tingut un cert temps per afinar-se en la tranquil·litat del vidre i, tot i així, té molt cos i recorregut.
El que sí que recorda és d'altres vins empordanesos que hem tastat. La intenció del celler de resumir l'Empordà en una copa els ha sortit rodona: rodona, granítica i una mica cantelluda, agradablement pissarrosa.
ARA esteu avisats, ARA és una experiència molt suggerent si el que voleu és viure el vi amb emocions fortes.
ARA empleneu la copa, oloreu fort, xarrupeu llarg i deliu-vos.
Elaboració: Vi negre amb fermentació separada de les varietats; envelliment de 12 mesos en bótes de roure.
Grau: 14º
Preu: 10.5 € a la taula del restaurant
Tast: Color cirera intens i bona llàgrima. Un nas ple de fruita vermella i confitures. Pas de boca carnós, ple, la fruita s'integra bé amb la fusta. El vi està en un moment esplèndid, us ho puc assegurar en vam obrir força ampolles.
Glopets: una aposta clara d'un restaurador per un vi de casa. Li carrega el que és just i et regala molt més que un vi, t'ofereix una molt bona manera d'entendre com s'han de promocionar els vins catalans a través de la restauració: bons vins poc coneguts, ben triats i a bons preus a les cartes. Les ampolles ben conservades, el vi en el punt just. Una festa, era Festa Major a Arenys de Munt i a Ca la Pepa Fornera escalfàvem motors per anar a "La Salseta" i honorar Sant Martí. El Clos del Pinell i els Cellers Unó ens van engrescar.
No és el primer cop que els Cellers Unió http://www.cellersunio.com/ apareixen al bloc, fan una feina més que correcta a vàries DO i que no parin. Vins ben elaborats i per butxaques curtes i curioses, per cert tenen botiga online.
I després del restaurant la festa va durar, llarga i forta. El "Have you ever seen the rain " dels Creedence encara trona per les rieres i rials del Maresme.
Desitjo que aquest Clos del Pinell 2004 us engresqui tant com a nosaltres, que tingueu sort i n'empleneu la copa, li claveu el nas, oloreu fort, xarrupeu i us deliu.
Vi: "La creueta 2006", Eudald Massana Noya/Cabernet Sauvignon 60%, Merlot 40%/vi negre ecològic amb 10 mesos de fusta/color cirera granatós, molt lluminós, mitja capa; nas de pebrot vermell, i finalment torrats dolços; en boca és rodó, fresc i un pel àcid, té un final llarg i agradable de fruita vermella/13.5º/9.50€
Vi:"Cal Merlot 2005", Ferrer i Catasús/Merlot 50%, Cabernet 50%/ vi negre amb 12 mesos de fusta/color cirera amb ribet teula; notes especiades i cuir; ampli i fàcil de beure, final persistent/ 13.5º/7.25€
Vi: "Negre Selecció 12 Vinyes 2006", Celler Jané Ventura/Ull de llebre, Merlot, Syrah, Cabernet, Sumoll/Vi negre amb 10 mesos de fusta/color cirera, força transparent i lluent; al nas ens dóna melmelada de fruits del bosc, mores, nadius; en boca té un punt dolç, que és barreja amb notes aformatjades, complexe/14º/9.50€
Glopets: Una passejada pel Penedés en 3 copes. Tres glops ben diferents, per pal·ladars que poden ser coincidents. "La creueta" és un molt bon exemple de vi ecològic, que remarca la fruita per damunt de la resta, té temps per arrodonir-se en ampolla; l'etiqueta és de museu. "Cal Merlot" és un vi seriós ben elaborat, on la bóta és molt més present. I el "Negre selecció 12 vinyes" et dóna el que el seu cupatge suggereix un vi complexe, al que potser li manca un pel de fusta.
Tots tres són vins interessant i amb una personalitat diferenciada a uns preus raonables. el que deia un tast del Penedés en tres glops.
D'aquests 3 glops en prefereixo un, però per saber quin és hauràs d'agafar 3 copes, clavar-hi el nas, olorar fort, xarrupar i delir-te.
Avís: tot i que l'apunt segueix el format habitual del bloc, els continguts us poden agafar per sorpresa
Vi: FUM 2008
DO: Transports Ciberians
Raïm: Albert Pla 40%, Joan Miquel Oliver 40%, Anímic 20%, Els Nens Eutròfics d'en Pedrals 20 %, i una mica de Carlos Cross
Elaboració:Destil·lació de fum i d'universos musicals a l'antiga fàbrica del Calisay i al Teatre Principal d'Arenys de Mar, dijous 23 i divendres 24 d'octubre.
Grau:< 80 Decibelis (calia respectar el descans dels veïns)
Preu: 2 x 15€
Tast: Albert Pla 100 %amb cançons noves. Joan Miquel Oliver+Pere Debon estableixen un diàleg preciosista entre poesia, guitarra i bateria, molta qualitat i Gracis! Anímic sorpresa lírico-energètica que et transporta de cop al seu somni musical, que durin. Els Nens Eutròfics d'en Pedrals sobredosi poètico-funkadèlica. Aquest Pedrals és una béstia escènica.
Glopets: Un any més, per sort ja en van tres, el FUM recull l'antorxa de la Mare de Deu Fumadora. Enguany un èxit a tots els nivells. Cal donar les gràcies a l'Ajuntament per la confiança i la subvenció.
I un petó fort, molt fort per en Josep Mª i l'Oriol per fer-nos participar dels seus F.estival d'U.niversos M.usicals amb fum i amb sense fum.
Des de Viníssim em comprometo a cercar un vi amb aromes i gust de fum per proposar-lo com a beuratge del festival, s'admeten propostes.
I ara omplo la copa amb els meus records del FUM 2008, hi clavo el nas, obro les orelles, tanco els ulls, oloro fort, xarrupo tanta música com puc i em deleixo.
Corte Helado/Què vols/Polo de Menta/Bombón Mallorquín/Corte Helado/Bombón Mallorquin........
Els bons amics ens tornen a regalar des de Mallorca un nou vi d'aquest enòleg que tants bons moments ens ha donat amb les seves "Ànimes". Aquest cop no és un projecte seu sinó que algú ha contractat els seus serveis per elaborar un vi negre força ambiciós. Vi elaborat en un "llogaret" de Binissalem d'origen musulmà. Tot i que els primers habitants de l'alqueria poc tingueren a veure amb la vinya perquè la producció de vi és posterior a la conquesta de Mallorca per Jaume I, ells s'ho perdien. Veient les imatges de les tretze cases que el componen veus que és impossible que d'un lloc tan "polit" surti un mal producte.
La història que queda per contar no té cap relació amb els nostres veïns de la Mediterrània, però sí que té un component de conquesta moderna. És la història que relaciona aquest vi amb una marca d'electromèstics molt coneguts. Potser en tinguis algun a casa teva per cuinar-te la teka...
I ara de la teca a la Meca, que la copa plena ja ens insinua un munt de coses.
Vi: Finca Biniagual 2005
DO: Binissalem
Raïm: 50% Manto Negro, 50% Syrah
Elaboració: vi negre amb un envelliment de 15 mesos en bótes de roure.
Grau: 13,5º
Preu: 14 €
Tast: color granatós, bastant cobert de capa, fosc. Nas ple de móres i notes balsàmiques, barreja d'humitat i melmelada amb un punt de formatge. El pas de boca és molt sedós. Els torrats i les móres es fonen en un pas de boca molt equilibrat, fàcil i persistent.
Glopets: va ser un sorprenent guanyador a un tast amb una trentena de vins de tot l'estat, inesperat per desconegut, de qualitat en té moltíssima. Dues coses: primera, el vi és excel·lent; i segona, vull afegir que és excel·lent com molts altres vins que compten amb una bona selecció de raïm, una bona vinificació, i una fusta de primera. De la suma d'aquests elements surten vins boníssims, rodons, equilibrats, immaculats, però un pel massa massa similars. Dit això no us el perdeu, jo en beuré tant com pugui.
Desitjo que Francesc Grimau aconsegueixi en properes collites contagiar els vins d'aquesta finca dels elements que han singularitzat el seu esperit d'enòleg trencador. Si el deixen, és clar? El propietari de la Finca Biniagual és un dels totpoderosos ciutadans alemanys que han participat en una particular "reconquesta" de Mallorca. Concretament és el senyor de la Teka i no em refereixo al menjar si no a les cuines. Espero que aquest individu s'impregni de l'esperit dels antics habitants del llogaret i trenqui unes quantes barreres culturals o de mercat per exigir al seu enòleg el vi sense igual que tenen a l'abast i s'oblidin del "mainstream" dels vins de "qualité". Trenco una llança des d'aquí per una sèrie de vins potser amb més defectes però amb més caràcter.
De Francersc Grimalt en tornareu a tenir notícia aviat, tan aviat com acabi de fer guardiola per tastar el seu car de veure i car de beure 4Kg. Per fer-vos salivera us en passo el link www.4kilos.com
Ara és el moment que agafis l'ampolla de Finca Biniagual 2005 pel ganyot, emplenis la copa, hi clavis el nas, oloris fort, xarrupis i et deleixis.
No és el nom d'una rondalla o d'un conte a la vora del foc. Estic parlant d'una subzona de Costers del Segre i d'uns vins elaborats pel Celler Cercavins a Verdú.
Tampoc és la primera volta que aquest riu surt al bloc. També he escrit algun cop que el riu Corb és un paisatge interior i gairebé imaginari, afegeixo, mai no li he vist baixar aigua.
El camins de l'amistat m'han portat a visitar els camps de blat, d'oliveres, d'ametllers i les vinyes del voltant de Tàrrega, Verdú, Ciutadilla, Guimerà, Vallbona de les Monges i Nalec.
He tingut la sort de veure com el pas dels anys els ha portat més vinya i millor oli.
He vist brotar verda la terra que abans era grisa i he vist una vall on els gotims de raïm es toquen els un ambs els altres.
He vist com una terra deixa de vendre el raïm a preus de saldo a grans productors i comença a elaborar vins amb criteri i els embotella.
He vist com aquestes ampolles arriben al mercat i m'alegren la vida.
He vist com la màgia d'aquest riu interior o imaginari, després de sembrar riquesa a la seva terra, m'omple la copa.
He tingut sort i per això us ho explico.
I vet aquí que un dia, ara ve la rondalla, una botiga de vins on-line em plantifica al bell mig de la pantalla un vi que es diu Bru de Verdú. Nom magnífic per una ampolla i una etiqueta igual de magnífiques. Negres com un corb.
I vet aquí que un altre dia li llevo el tap a una ampolla de Bru de Verdú i la cara i la boca s'il·luminen.
I vet aquí que un dia m'arriba que el mateix celler té un vi que es diu Egom, un nom amb una llegenda amagada, que acabo de tastar per tu.
Quaranta persones i bon rotllo. tres ampolles de cada i prou copes per tothom. Galledes pel terra, per a les restes del naufragi i les envinades. Explicacions, enrenou general a partir del primer vi. Una petita festa, una bona celebració.
Primer cau el monastrell, després dos bobals, s'ens cola un merlot per la finestra i acabem amb un mandó de cupatge variat: Maduresa, el nom del vi, no la nostra.
Encabat tothom ha aprés quelcom: vins nous, sensacions compartides, records íntims. Som una mica més rics gràcies als vins del País Valencià. Els genis de l'ampolla han fet els seu encateri un cop més. Apropar-te a un cep sempre et millora la vida, ni que sigui una estona.
Prou de xerrameca. Parlem de vins.
Deprés de cada vi vam organitzar una ràpida votació per grups i a la nostra manera vam valorar els vins del 1 al 10. Aquí tenim la llista dels vins, una mica de fitxa i la puntuació:
MO 2006: Celler Sierra Salinas/DO Alacant/Monastrell 50% Cabernet Sauvignon Garnatxa Tintorera Syrah/4 mesos de fusta/nas interessant, boca potent, un pel tànic, li falta ampolla, li sobra premsa o maduració en planta?/puntuació: 5,5/preu:6.80€
Mestizaje 2006: Bodegas Mustiguillo/Vi de la Terra de València-El Terrerazo/Bobal 60 % Merlot 10% Syrah 10% Tempranillo 10% Garnatxa Tintorera 10%/8 mesos de fusta/nas de fruita vermella i torrats, en boca tanins fins i torna la fruita, fresca acidesa/ puntuació: 5,5 /preu:9.95€
Makor 2005: Elviwines/DO Utiel-Requena/Bobal 50% Tempranillo 20% Cabernet Sauvignon 30%/ 9 mesos de fusta/ nas complexe, li costa obrir-se, confiturra de mora; en boca molt equilibrat, madur, un raïm molt treballat/ puntuació: 6/ preu: 10.25€
Enrique Mendoza Merlot 2006: Enrique Mendoza/DO Alacant/Merlot 100%/10 mesos de fusta/nas elegant, notes balsàmiques i un fons de cuir de la bóta; en boca és ampli, untuós i golós, llarg/puntuació: 7/preu: 9.50€
Maduresa 2005: Celler del Roure/DO València/Mando 25% Syrah 25% Cabernet 15% Monastrell 15% Petit Verdot 10% Merlot 10%/13 mesos de fusta/ nas especiat, fruits vermells, cacao,torrats, ric; en boca es deixa notar a la punta de la llengua i després t'omple, càlid, mediterrà, untuós,....../puntuació: 8/ preu: 16.95€
Puntacions riguroses. Molt homogènies en el Monastrell, el primer Bobal -Mestizaje- aixeca passions i odis, el segon -Makor- no s'assembla gens al primer; el Merlot deixa a tothom content i el Maduresa en deixa un regust de boca excel·lent.
Ara callo, l'any que ve i tornem......o potser abans?
Un dels motius que em van portar a escriure aquest bloc, fou que durant les darreres quatre edicions del Correllengua s'ha fet a Arenys de Mar un tast de vins dels Països Catalans. Aquest tast l'hem conduït sempre en David Caldeira, en Joaquim Badia i jo mateix, en Nani Ramon. Ha estat amb ells on he descobert que a més d'obrir ampolles, emplenar copes i buidar-les m'ho passo molt bé parlant de vins. Vet aquí una de les raons de ser de Viníssim.
Hem tastat molts vins del Principat i, l'any passat, vam beure vins mallorquins. Enguany toca al País valencià, toca parlar de monastrell, bobal, mandó i de moltes altres varietats. Toca obrir ampolles i xalar.
El tast tindrà lloc el proper divendres 3 d'octubre a 2/4 de 8 del vespre a la Sala Noble de l'edifici de l'antiga fàbrica de Calisay, al bell mig de la Riera d'Arenys de Mar. Hi sou tots convidats a 5 € la tirada. Encara no ens regalen els vins, potser l'any que ve.
Vet aquí un vi negre exclusiu, únic al mercat. I vet aquí un dels meus herois Carles Andreu. Dues afirmacions que entendreu molt bé després de llegir aquest apunt.
Sí, les pistes no eren falses, i la insistència en el trepat era prou evident com per suposar que el vi negre singular al que ens referíem seria elaborat amb aquest raïm.
Llegir i rellegir una guia de vins, gràcies senyor Peñin. Em regalà la troballa d'aquest vi. La puntuació era bona i els comentaris interessants. Un raig de llum.
I em demanareu d'on vé tant interés en aquest vi en particular. Ara us ho explico:
La vinya maltractada de trepat al Maresme, a la que em referia al darrer apunt, la podeu trobar entre Arenys de Mar i Canet al costat de ponent del rial de la Serp, bressolada pel blau del mar de la Tercera Platja, i vigilada pel Montnegre i els Tres Turons. La portem una colla d'amics - entre els quals tinc el plaer d'inclourem-. Som la Cooperativa de la Serp, en honor del rial sinerenc. Estem parlant de la vinya de Can Guri, família propietària dels ceps, que molt amablement ens permet usufructuar la vinya i les instal·lacions.
Portem alguna collita desastrosa, i un parell de força exitoses pel que fa l'elaboració de trepat rosat, encara que sobre aquest comentari positiu hi ha discrepàncies fins i tot entre els cooperativistes.
La nostra obsessió és elaborar un vi negre amb el nostre trepat i havent tastat el de Carles Andreu, ha esdevingut el nostre "gurú".
Fets els aclariments només ens queda tastar el vi. Som-hi que el tap ja ha fet: "Blub" ......
Tornem a la Conca de Barberà per tastar un dels seus raïms autòctons: el trepat. Raïm de producció agraïda, però de salut delicada. Aromes singulars i graduació baixa. Color clar i sabor especial.
Algunes guies qualifiquen els vins rosats elaborats amb aquesta varietat d'exòtics. Un raïm exòtic i amb contradiccions: és un raïm negre que ara està de moda, però no com a vi negre sinó per l'empemta que tenen els caves rosats.
Perquè tot i que parlem d'un raïm de pell fosca té la polpa molt clara, raó per la qual històricament s'ha destinat a fer vins rosats. D'aquí ve la seva reconversió en cava rosat: la Conca de Barberà ha regalat als elaboradors de cava moltes vinyes d'alt rendiment que, a més, els donen un producte que els singularitza davant dels caves rosats elaborats amb Pinot Noir i altres varietats forànies.
Agustí Torello i Freixenet marquen dos extrems, des de la qualitat fins a la gran producció, de cavistes que s'han interessat per les propietats d'aquest raïm.
Per tradició, el trepat pertany a la Conca i a alguna subzona de Costers del Segre. L'interès de Viníssim per aquest raïm ve pel fet que també podem trobar aquest raïm a alguna vinya, perduda i maltractada del Maresme. Una incògnita per destapar.
Destaparem ampolles, llevarem taps i desclourem misteris, però ara tastem aquest Portell Trepat rosat 2007, que ja tenim salivera...
Ep! Recordeu que aquest és un rosat de transició cap a un vi negre singular... Un altre misteri, quin serà? S'accepten apostes.
Coses de l'internet, he descobert que la Picapoll de la que parlava a l'apunt sobre el vi blanc d'Abadal http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/102371 rep aquest nom per les petites taques presents als seus raïms que semblen fetes per pollets.
Veig que la conya sobre l'origen de la Picapoll i la "Piquepoule" basada en els pollastres transpirinencs i els picacrestes, a part de donar joc per les meves ensarronades, té un fonament físic. Us passo el link:
Llegim a l'ideari de Mascaró que el celler vol copsar en les seves ampolles el somni que perseguien els antics alquimistes: "l'eterna joventut".
Per mi, un vi blanc sense fusta és un cos efímer per naturalesa. Un vi blanc és intensitat d'olors i sabors i beu-te'l aviat que és farà malbé.
Un vi blanc és la joventut en una ampolla. La joventut que no es fa malbé i que no és eterna però passa.
Un vi blanc és un resum de l'estiu.
Diuen que hi ha qui compta la seva vida per primaveres, jo sempre l'he comptat per estius. Estius ben plens de: festes, aigua salada, dinars al pati de Can Capdevila, sorra gruixuda, sopars, onades, cançons, mar plana i mar de fons, nits de glòria i dies de platja.
Aquests estius viscuts sovint han tingut vins que els han etiquetat. Cadascun un protagonista diferent: Duart de Sió, Barbadillo, Ferret...
Escric això davant la impossiblitat de fer etern aquest estiu que s'esmuny. Els alquimistes de Mascaró i el seu somni m'hi han portat.
Us convido a tastar aquest Sauvignon Blanc 2006 de Mascaró i tancar els ulls tot repensant aquest estiu i l'eterna joventut. Alceu la copa amb els mateixos dits pels que se'ns escolen el temps i els darrers dies de plenitud abans de la verema. I... Beveu!
Els vins negres de reconeixement internacional no són l'únic tresor del Priorat. A partir d'aquest èxit, els cellers han pogut recuperar i reinterpretar els raïms blancs de la comarca. Vins blancs amb cupatges de garnatxa blanca i macabeu, amb fusta o sense, han esdevingut també sinònims de la DO. Són vins amb cos, potents que canvien la mineralitat de les garnatxes negres i carinyenes per notes més afruitades i dolces, però igualment intenses.
Tornem, doncs, al Priorat per tastar aquest Morlanda 2006.
A Vallbona de les Monges no només hi ha el conegut monestir cistercenc, entre d'altres coses, també hi trobem la Cooperativa l'Olivera http://www.olivera.org/home.html que fa més de 30 anys que hi elabora vins blancs. Aquesta cooperativa dóna feina a persones discapacitades, apostant per un producte de qualitat, amb dissenys espectaculars i reivindicant la tradició vitivinícola en una zona que, quan van obrir el celler, costava molt de situar al mapa.
A Viníssim tenim la sort d'haver gaudit dels seus vins des dels inicis i seguir-ne de prop l'evolució: les primeres ampolles blaves i vermelles, el primer chardonnay, el primer blanc passat per fusta... És per això que avui us convidem a tastar aquest Agaliu 2007 directe de l'Urgell. Ens l'ha portat una monja del monestir amagat sota les faldilles.
Va de blancs una altra volta i aquesta volta tornem a Alella, DO del primer Viníssim. Ara ho fem per tastar un raïm ben conegut: el xarel·lo. Però que normalment no bevem com a vi, sinó com a cava. I encara menys com a monovarietal.
Prenem avui un xarel·lo a la fresca. Tasta'l a Viníssim i xala.
Vi: Roura Xarel·lo 2007
DO: Alella
Raïm: xarel·lo
Elaboració: vi blanc sense bóta
Grau: 12º
Preu: 4,59 €
Tast: presenta un color groc claret amb lleugers reflexos verds. Nas intens i untuós: notes de fruita estiuenca, potser raïm o meló no gaire madurs, barrejades amb notes de gessamí, també suaus. La intensitat d'olors al nas ens regala un pas de boca ple, ampli, on la dolçor dels aromes es combina amb un final més sec i persistent. Per beure'n molt.
Glopets: Roura és un celler que presenta una gran varietat de vins blancs, negres i caves. Tenim aquest xarel·lo, un sauvignon blanc, un chardonnay passat per fusta de Nevers, un blanc de blancs..., un rosat i alguns negres. Darrerament han tret un "3 Ceps" força interessant.
Són tots vins interessants, moderns i, si em permeteu la frivolitat, estan adreçats a un consum ràpid però de qualitat, a uns preus molt "competitius".
No perdis passada si en trobes algun: blanc, negre o amb bombolles. Xarel·lo o no. Fes-lo teu, lleva el tap, omple la copa, clava el nas, xarrupa, "xarel·la" i xala, xala molt!
Fa força temps els meus pares em van portar una ampolla de vi blanc del Llenguadoc, un vinet senzill, afruitat fet d'un raïm anomenat "piquepoule", picapollastres vaig traduïr-m'ho. Al cap de poc temps, em vaig assabentar que el celler Abadal havia recuperat un raïm autòcton del Bages, la Picapoll, vaig confirmar que sóc un traductor pèssim i que els pollastres i els raïms del Bages i del Llenguadoc eren cosins germans.
Tot i que va recuperar aquesta varietat fa força temps no és l'únic elaborador que la treballa al Bages. Una petita recerca ens ha portat a trobar-ne dos exemples més: un elaborat per Vins Grau, a Maians i, un altre, elaborat per Caves Artium, a Artés. I encara un altre elaborat pel Celler Soleribert, també a Artés.
Temps enrera, em vaig comprometre a tastar aquest Picapoll quan arribés l'estiu i avui n'encetarem una ampolla.
Ara bé, si voleu saber quina relació té el Pla del Bages amb begudes com el Cognac i l'Armagnac, on podem trobar vins negres elaborats amb aquesta varietat -cal dir que acabo de dir una petita mentida-, o quin és l'origen del licor "Picacrestes" haureu de continuar llegint després del tast.
Tornem mentrestant a l'ampolla d'Abadal Picapoll 2007 que tot just li hem llevat el tap i ja comença a obrir-se a la copa...
De tots els raïms catalans el moscatell m'atreviria a dir que és el més popular, el que tots hem tastat. Poques adolescències s'han estalviat una gerra o un got de moscatell. La beguda dolça és amiga dels paladars inexperts i la seva graduació alcohòlica és un elixir que desferma les passions més agosarades.
Ara bé, reduïr el moscatell a la condició de vi dolç de granel fóra un disbarat encara més gran que els que s'han fet sota els seus efectes.
Els avenços vitivinícoles arreu dels Països Catalans fan que avui gaudim d'uns mocatells dolços extraordinaris des d'Alacant fins a Ribesaltes i uns blancs secs molt interessants tocats pels aromes i la dolçor d'aquest raïm.
Caldrà dedicar uns quants apunts als nostres vins dolços, però avui l'estuba i la xafogor arran de mar fan que les nostres goles assaboreixin un vi blanc fresc i més sec, aquest Sumarroca Muscat 2007.
Al primer apunt de "Coses que m'agraden del vi" vam parlar dels taps de suro i del diàleg que el vi estableix a través d'ells amb un paisatge.
Avui parlarem d'un altre diàleg. Tothom té manies i dèries, hàbits o vicis que repeteix una i altra vegada, bé perquè li agrada fer-ho, bé perquè no ho pot evitar.
Tots hem vist algú ensumar el tap, és un primer contacte amb el líquid, hom cerca olors que li obrin la set i li agrada comprovar que el vi està en bon estat, el fet d'olorar-ne el tap esdevé un primer pas. Un primer diàleg.
En el meu cas cada cop que li llevo el tap a una ampolla de vi li haig de clavar el nas i ensumar fort. Sovint el vi ja et manifesta la plenitud del raïm, t'omple el nas de promeses -a voltes incomplertes a la copa-. La raó que em porta a repetir aquesta acció una vegada i una altra és la força d'un instant. El moment quan amb més claredat pots delir-te amb els aromes de vainilla de la bóta, la veu de la fusta.
La cremosa subtilitat de l'espècia li dóna a aquest instant una intensitat irrepetible, efímera. La carnositat sensual del raïm es barreja amb els aromes del roure i el diàleg inicial a dues bandes, entre el roure i el teu nas és converteix en un "menage a trois".
El que deia: un costum, una dèria, un vici... una cosa que m'agrada del vi, que t'agradarà del vi: lleva el tap, clava el nas, inspira i deleix-te.
De Viníssim a un Biníssim i tiro perquè em toca. El juliol madur i les vacances ens porten aquest Binifadet Chardonnay 2006, directe des de Menorca. Bressol d'uns quants vins, no gaires, i de força platges somniades pels habitants de costes trinxades.
Idò! Beníssim! Tastem a Viníssim aquest vi elaborat entre paret seca, ullastres i aigües nacarades.
Vi: Binifadet Chardonnay 2006.
DO: Vi de la Terra de l'Illa de Menorca.
Raïm: Chardonnay 100%
Elaboració: Vi blanc sense fusta.
Grau: 13,5%
Preu: 12,25 €
Tast: Presenta un color groc pàl·lid lluent. Al nas ens dóna cítrics, llimona, que tornen en aromes més dolços, pinya. En boca és ampli i potent, tornen els cítrics i mostra un final golós i llarg.
Glopets: Un celler jove, en una illa jove pel que fa l'elaboració de vins. De Menorca hi ha vins de quatre cellers al mercat: l'esmentat Binifadet, a Sant Lluís, que elabora vins blancs i negres, secs i dolços; Vinya Sa Cúdia d'Es Grau i la seva malvasia seca, interessant però de petita producció i cara -20€-; Ferrer de Montpalau, celler del restaurant N'Aguedet d'Es Mercadal, on vinifiquen un blanc i un negre al Camí de Tramuntana; i per acabar, enguany he vist unes ampolles d'un vi d'Alaior anomenat "Rubí del Mediterràneo" a 16 € i "olé!"
Ens arriba el primer Bag-in-box passat per fusta. Visca la revolució?
"ARA és una platja entre la terra ferma de les memòries i una mar d'esperança. ARA és una paraula que significa un moment fugisser entre el passat i el futur. Saber aprofitar-se d'aquest moment és un art." 
Vi: Clos del Pinell 2004, Cellers Unió
Vi: "La creueta 2006", Eudald Massana Noya/Cabernet Sauvignon 60%, Merlot 40%/vi negre ecològic amb 10 mesos de fusta/color cirera granatós, molt lluminós, mitja capa; nas de pebrot vermell, i finalment torrats dolços; en boca és rodó, fresc i un pel àcid, té un final llarg i agradable de fruita vermella/13.5º/9.50€
Els bons amics ens tornen a regalar des de Mallorca un nou vi d'aquest enòleg que tants bons moments ens ha donat amb les seves "Ànimes". Aquest cop no és un projecte seu sinó que algú ha contractat els seus serveis per elaborar un vi negre força ambiciós. Vi elaborat en un "llogaret" de Binissalem d'origen musulmà. Tot i que els primers habitants de l'alqueria poc tingueren a veure amb la vinya perquè la producció de vi és posterior a la conquesta de Mallorca per Jaume I, ells s'ho perdien. Veient les imatges de les tretze cases que el componen veus que és impossible que d'un lloc tan "polit" surti un mal producte. 
No és el nom d'una rondalla o d'un conte a la vora del foc. Estic parlant d'una subzona de Costers del Segre i d'uns vins elaborats pel Celler Cercavins a Verdú.
Quaranta persones i bon rotllo. tres ampolles de cada i prou copes per tothom. Galledes pel terra, per a les restes del naufragi i les envinades. Explicacions, enrenou general a partir del primer vi. Una petita festa, una bona celebració.
Un dels motius que em van portar a escriure aquest bloc, fou que durant les darreres quatre edicions del Correllengua s'ha fet a Arenys de Mar un tast de vins dels Països Catalans. Aquest tast l'hem conduït sempre en David Caldeira, en Joaquim Badia i jo mateix, en Nani Ramon. Ha estat amb ells on he descobert que a més d'obrir ampolles, emplenar copes i buidar-les m'ho passo molt bé parlant de vins. Vet aquí una de les raons de ser de Viníssim.
Vet aquí un vi negre exclusiu, únic al mercat. I vet aquí un dels meus herois Carles Andreu. Dues afirmacions que entendreu molt bé després de llegir aquest apunt.
Tornem a la Conca de Barberà per tastar un dels seus raïms autòctons: el trepat. Raïm de producció agraïda, però de salut delicada. Aromes singulars i graduació baixa. Color clar i sabor especial. 
A Vallbona de les Monges no només hi ha el conegut monestir cistercenc, entre d'altres coses, també hi trobem la Cooperativa l'Olivera 
Va de blancs una altra volta i aquesta volta tornem a Alella, DO del primer Viníssim. Ara ho fem per tastar un raïm ben conegut: el xarel·lo. Però que normalment no bevem com a vi, sinó com a cava. I encara menys com a monovarietal.
Fa força temps els meus pares em van portar una ampolla de vi blanc del Llenguadoc, un vinet senzill, afruitat fet d'un raïm anomenat "piquepoule", picapollastres vaig traduïr-m'ho. Al cap de poc temps, em vaig assabentar que el celler Abadal havia recuperat un raïm autòcton del Bages, la Picapoll, vaig confirmar que sóc un traductor pèssim i que els pollastres i els raïms del Bages i del Llenguadoc eren cosins germans.
De tots els raïms catalans el moscatell m'atreviria a dir que és el més popular, el que tots hem tastat. Poques adolescències s'han estalviat una gerra o un got de moscatell. La beguda dolça és amiga dels paladars inexperts i la seva graduació alcohòlica és un elixir que desferma les passions més agosarades. 
Al primer apunt de "Coses que m'agraden del vi" vam parlar dels taps de suro i del diàleg que el vi estableix a través d'ells amb un paisatge. 
