La Generalitat Valenciana ha tancat els repetidors de TV3 de la Llosa de Ranes i Alginet, segons ha denunciat Acció Cultural del País Valencià. Aquests dos repetidors donaven cobertura a les comarques de la Ribera i la Costera. Tot just fa un any van ser tancats els repetidors de les comarques d'Alacant. Ara, el tancament afecta les comarques centrals valencianes.
Dijous passat vaig acudir a la "Poepiera", l'acte d'homenatge als 40 anys de vida literària de Josep Piera, que li van organitzar a l'Horiginal. I encara no sé com, em vaig veure participant d'una manera improvitzada davant la setantena llarga de persones que havien acudit a la festa d'homenatge a l'escriptor saforenc a Barcelona.
Es veu que Josep Pedrals i Àngels Gregori eren els encarregats de dinamitzar l'acte d'homenatge, i per això feien una llista de rapsodes, i per casualitat ho feien just al meu costat, al fons de la sala de l'Horiginal, on estava fent-me una cervesa, esperant l'inici de la festa, observant la gent de la sala, on hi havia preliminars de tota mena...
L'Espai del Llibre és una publicació modesta, però molt ambiciosa, feta amb molta paciència i amb ganes de fer-se sentir. A més, tal com s'explica a l'editorial del número de tardor que acaba d'eixir, "constitueix un dels instruments més visibles d'un projecte encoratjador i il·lusionant". Aquest projecte són les Comarques Centrals Valencianes i consisteix en l'articulació del territori situat a banda i banda de la delimitació de les províncies de València i Alacant. Una idea, una proposta que, en una altre lloc portaria el nom de vegueria, que és la denominació que proposen per als conjunts de comarques que substituiran la divisió estatal de les quatre diputacions provincials a Catalunya. Això és, la supressió de les províncies, la desaparició de les diputacions. Una nova organització territorial feta per potenciar els elements autòctons i vertebrar millor el país, lluny de les imposicions centralistes de Madrid.
El Tribunal Suprem ha eximit l'Església Catòlica d'esborrar del Llibre de Batejos a les persones que, exercint el dret de cancel·lació que reconeix la Llei de protecció de dades, així ho hem sol·licitat per escrit. El passat mes de juny ja vaig rebre una carta de l'Arquebisbat de València, deu dies després d'enviar una sol·licitud de cancel·lació de totes les dades personals existents a qualsevol arxiu de l'Església Catòlica, en la qual ja em van comunicar, literalment, que "no es aplicable la referida Ley 15/1999 y por tanto no procede". Ara, una sentència els dóna la raó i impedeix la cancel·lació de les meues dades personals en aquesta organització religiosa a la qual no vull pertànyer.
La processó cívica del 9 d'Octubre, d'ahir al matí a València, encapçalada pel president de la Generalitat, Francisco Camps, i l'alcaldessa Rita Barberà, va ser interrompuda quan un grup d'activistes de les JERPV van penjar una enorme senyera estelada i una pancarta que deia "Per un país independent" a la façana d'un dels edificis de la plaça de l'Ajuntament. Per sort, davant el folclore més radical i violent, davant la gran quantitat de gent disposada a desfilar en una manifestació de dretes al País Valencià, sempre ens quedarà la possibilitat de cridar l'atenció.
Fa pocs dies que he tornat d'un viatge intens i interessant al Quebec, a l'altra banda de l'Atlàntic, a Amèrica del Nord, molt a prop del centre del món. Hi vaig anar com a membre d'una delegació del Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya, delegació que encapçalava el conseller Jordi Ausàs. La primera sensació que vull deixar apuntada és el reconeixement de Catalunya com a nació en totes i cadascuna de les reunions i trobades que hi vam realitzar. Un exemple espectacularment visible d'aquest reconeixement va ser veure la senyera onejar en una de les torres més altes de la seu del parlament quebequès. Un altre exemple de reconeixement ha estat el tracte exquisit que vam rebre tota la delegació per part de totes les persones amb les quals ens vam entrevistar, així com l'interès mutu per esbrinar com es feien i desfeien les coses en cada àmbit que es va abordar.
Aquesta setmana, per motius de feina, he anat i tornat el mateix dia des de Barcelona a Madrid. Ja només arribar, però després i durant tot el dia també, en qualsevol lloc i situació, la primera cosa que es comenta gira al voltant del mitjà de transport que has utilitzat per arribar-hi: ¿Puente aéreo o AVE? Independentment del mitjà i els motius que t'han fet escollir, la conversa està plena de significats i elements interessants.
El Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN) fa 40 anys! I per a commemorar-ho han organitzat una exposició itinerant en què s'expliquen els orígens, la trajectòria i els projectes de futur. La mostra, que va ser presentada a València el passat 26 de juny, ara es troba al Centre Artesà Tradicionàrius de Gràcia, fins al proper 19 de setembre. En la presentació que es va fer ahir a Barcelona s'hi van comentar una gran quantitat d'anècdotes i curiositats.
Enric Navarro fa uns anys que s'ha instal·lat, juntament amb la seua companya, en una de les poques barraques que queden plantades a l'Horta de València. Una de les zones més autèntiques i, alhora, amenaçades del País Valencià pel creixement i l'especulació urbanística de la ciutat. Segons un reportatge publicat recentment a La Vanguardia, Enric "és el prototip d'agricultor del segle XXI". Isabel, la meua companya, els coneix bé i els va visitar la setmana passada, i jo m'he tornat a quedar amb les ganes sense poder acompanyar-la.
vwgandia |
Música |
divendres, 29 d'agost de 2008 | 18:26h
Tota la música que porte dins la vaig escoltar ahir sense voler al programa "Ritmes.clips" de TVC. El zàping, normalment, m'acaba portant al canal 33, on solc trobar alguna cosa interessant abans d'anar a dormir. Ahir em vaig sorprendre molt i avui encara intente explicar-me el per què? Per què m'he de sorprendre de trobar un programa interessant, dedicat a la molt bona música que s'està fent al País Valencià, protagonitzat per Feliu Ventura i Xavi Sarrià, amb un bon guió, sense censures... Per què ens hem de sorprendre de trobar tot això en una televisió pública?