Confirmat, el Generació Cat (Pagès Editors, 2008) de Josep Tarragona i el Generació.cat (Mina, 2008) de Joan Puigcercós no tenen res a veure. L'aparició, gairebé simultània, d'aquests dos llibres ha estat una casualitat absoluta en el temps. Ahir va ser un dia de descobriments importants com aquest, perquè també vaig averiguar que sóc "un genuí (i heroic) representant de la Generació Cat". Sempre va bé que algú amb criteri i documentat et diga què ets. Moltes gràcies per la dedicatòria, Josep Tarragona.
La trobada de mitjans digitals que va tenir lloc a Gandia divendres passat va ultrapassar el motiu de la convocatòria que van elaborar el Casal Jaume I i Valldigna, Som i Serem. Una de les notícies més interessants que es va produir i que més es va comentar en el sopar posterior va ser el nou llibre que acaba de treure la presentadora i moderadora de la taula rodona, Núria Cadenes, que ha titulat Vine al sud! Guia lúdica del País Valencià.
A Juli Capilla, l'hem de reivindicar com a saforenc. De fet, ser saforenc no és incompatible amb ser altres coses. Però, no el podem deixar perdre. De motius n'hi ha un cabàs: és una persona infatigable, que s'estima el seu país, que sap connectar persones per realitzar projectes de tota mena, que escriu molt bé i fa coses molt interessants i recomanables... com el poemari Aimia, que va merèixer el Premi Tardor de Poesia de Castelló de la Plana 2007, que acaba de publicar l'Editorial Aguaclara d'Alacant i que va presentar a la Llibreria Catalònia de Barcelona, dimarts passat.
Aquesta setmana hi ha una activitat literària a Barcelona que confirma aquesta hipòtesi que vaig apuntar fa uns dies, i que ve a dir que en aquesta ciutat hi ha un perfum literari saforenc que no passa desapercebut i que té ganes de fer-se sentir amb força. Es tracta de la presentació dels últims llibres de poemes de Josep Lluís Roig i d'Àngels Gregori. Estem a les portes de la diada de Sant Jordi, de la celebració del llibre, la rosa i la llengua catalana, i això fa pensar que n'hi haurà més d'exemples. Caldrà estar-ne atents.
Ser un saforenc a Barcelona pressuposa que sovint fas l'escapadeta a la Safor aprofitant qualsevol excusa. Aquest cap de setmana passat hi vaig anar doblement motivat per la celebració del II Festival de Poesia de Rafelcofer, que vaig tindre el plaer de presentar. Tot un esdeveniment per a un poblet que aprecie molt, on tinc família i bons amics.
Arxius:Tornada- Cançò d'Antoni Fornés i Miquel Gil inclosa a Katà
Diumenge passat vaig topar de ple amb Josep Piera al Metro de Barcelona, jo i els milers d'usuaris més de la línia 2 que entrem per la boca del Paral·lel. No estava fent un recital d'Ausiàs March o d'Ibn Khafaja a l'entrada del metro, on és habitual trobar músics i cantants d'arreu. El cas és que amb la publicació Sí se Puede que s'hi repartia et lliuraven un full desplegable amb un poema de l'escriptor saforenc en la seua versió catalana original i en una vintena de llengües més, les més habituals entre la nova ciutadania barcelonina.
Maria Josep Escrivà és del Grau de Gandia, i la conec des de fa molts anys perquè, entre d'altres moltes coses, som del mateix poble. Ja fa uns mesos que és la Poeta de Barcelona. De fet, ara encara la recta final d'aquest merescut reconeixement que s'ha guanyat amb un poemari impressionant, Flors a Casa (Edicions 62, 2007). Un llibre que estic llegint i que vaig poder escoltar a través de la seua pròpia veu al Centre d'Art Santa Mónica de Barcelona, i després en el recital que va oferir a l'Ateneu Barcelonès.
Arxius:Ara- Poema de Josep Piera, interpretat per Miguel Poveda