Fa uns mesos, un dissabte al matí, un enquestador es va presentar a casa. La primera cosa que penses quan obris la porta a una persona que es dedica a fer enquestes a domicili no és mai bona. Però, es va identificar com a treballador de Nielsen, em va demanar uns minuts per passar-me un qüestionari sobre consum mediàtic i cultural... tot això en un català perfecte. El vaig fer passar immediatament a dins de casa i li vaig oferir un cafè o alguna cosa per beure o menjar, que no va acceptar de cap manera. I vaig estar responent i puntuant durant quasi una hora.
La companyia de dansa contemporània Erre Que Erre neix com una associació sense ànim de lucre al novembre de 1996 a Múrcia. Poc després, motivats per la necessitat de donar-se a conèixer i ampliar els seus estudis, els quatre ballarins que van fundar l'entitat es van traslladar a Barcelona. Ara, amb una trajectòria de més de deu anys, tenen el projecte de consolidar un centre de creació propi a Catalunya. El repte més immediat, però, és el nou espectacle que estrenen al Teatre Nacional de Catalunya aquesta setmana, del 25 al 29 de juny.
La trobada de mitjans digitals que va tenir lloc a Gandia divendres passat va ultrapassar el motiu de la convocatòria que van elaborar el Casal Jaume I i Valldigna, Som i Serem. Una de les notícies més interessants que es va produir i que més es va comentar en el sopar posterior va ser el nou llibre que acaba de treure la presentadora i moderadora de la taula rodona, Núria Cadenes, que ha titulat Vine al sud! Guia lúdica del País Valencià.
Compartesc amb Roger Cremades, que acaba d'obrir un bloc MésVilaweb, aquesta sensació de perfum a tarongina que se sent quan estàs a punt d'entrar a la comarca de la Safor-Valldigna. Tal com ho vaig expressar jo mateix, això es nota, fins i tot, si vas per l'autopista, a un poc més de 120 quilòmetres per hora, amb les finestres del cotxe tancades i l'aire condicionat posat. Si és de nit, la sensació encara és més forta.
A Juli Capilla, l'hem de reivindicar com a saforenc. De fet, ser saforenc no és incompatible amb ser altres coses. Però, no el podem deixar perdre. De motius n'hi ha un cabàs: és una persona infatigable, que s'estima el seu país, que sap connectar persones per realitzar projectes de tota mena, que escriu molt bé i fa coses molt interessants i recomanables... com el poemari Aimia, que va merèixer el Premi Tardor de Poesia de Castelló de la Plana 2007, que acaba de publicar l'Editorial Aguaclara d'Alacant i que va presentar a la Llibreria Catalònia de Barcelona, dimarts passat.
El científic més conegut i important del segle XX, Albert Einsten, va explicar una vegada que si les abelles desaparegueren de la superfície de la terra als humans només ens quedarien uns mesos de vida. Avui hi ha molts estudis que intenten cridar l'atenció sobre aquest fet, amb dades que apunten diverses causes: la proliferació de paràsits, les evidències del canvi climàtic i l’ús intensiu dels pesticides. Aquest fet pot arribar a ser molt preocupant, perquè el 80% dels vegetals que consumim existeixen perquè són polinitzats per les abelles.
Divendres passat no estava gaire catòlic i vaig enviar una sol·licitud per correu postal al responsable de l'arquebisbat de València perquè esborraren del tot les meues dades personals de les bases de dades de l'església Catòlica. De fet, des que tinc ús de raó que mai m'he sentit ni massa, ni poc catòlic. Ara, el que ha motivat la decisió d'omplir i enviar aquesta sol·licitut per donar-me de baixa del catolicisme ha estat la campanya que impulsen diversos col·lectius a Barcelona.
La junta de l'Associació Catalana de Professionals (ACP) ha tingut l'encert, una vegada més, de presentar un debat d'actualitat i transcendent als seus socis. Amb els interrogants “Quin país? Quin partit?” vam poder opinar i preguntar sobre el procés intern que viu Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), un dels tres partits que formen l'actual Govern d'Entesa de la Generalitat de Catalunya i que afronta unes eleccions primàries que es resoldran el proper 7 de juny.
La periodista Mònica Terribas ha estat nomenada nova directora de TV3. El consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ho ha aprovat per unanimitat. I aquesta és una molt bona notícia, per molts motius, tot i que només en destacaré un parell. Primer, és una gran professional del periodisme, ho ha demostrat sobradament durant molts anys al programa "La nit al dia". I segon, té molt clar el país on viu, i així ho ha donat a entendre sempre que l'he escoltada parlar sense càmeres ni micròfons.
Per motius de feina, divendres passat, vaig estar a Seròs (el Segrià). No era la primera vegada que hi anava. L'última vegada que vaig estar en aquest poble ja vaig retrobar per casualitat a Guillem Chacon, el director de l'Estació Biològica de l'Aiguabarreig. També per motius de feina, avui diumenge he estat a Tornabous (l'Urgell), on he dinat amb un divertit grup de jubilats de Ciutadilla, amb els quals he descobert que compartíem moltes referències valencianes.
Fa uns mesos, un dissabte al matí, un enquestador es va presentar a casa. La primera cosa que penses quan obris la porta a una persona que es dedica a fer enquestes a domicili no és mai bona. Però, es va identificar com a treballador de Nielsen, em va demanar uns minuts per passar-me un qüestionari sobre consum mediàtic i cultural... tot això en un català perfecte. El vaig fer passar immediatament a dins de casa i li vaig oferir un cafè o alguna cosa per beure o menjar, que no va acceptar de cap manera. I vaig estar responent i puntuant durant quasi una hora.
La companyia de dansa contemporània 
La trobada de mitjans digitals que va tenir lloc a Gandia divendres passat va ultrapassar el motiu de la convocatòria que van elaborar el Casal Jaume I i Valldigna, Som i Serem. Una de les notícies més interessants que es va produir i que més es va comentar en el sopar posterior va ser el nou llibre que acaba de treure la presentadora i moderadora de la taula rodona, Núria Cadenes, que ha titulat 
Compartesc amb Roger Cremades, que acaba d'
A Juli Capilla, l'hem de reivindicar com a saforenc. De fet, ser saforenc no és incompatible amb ser altres coses. Però, no el podem deixar perdre. De motius n'hi ha un cabàs: és una persona infatigable, que s'estima el seu país, que sap connectar persones per realitzar projectes de tota mena, que escriu molt bé i fa coses molt interessants i recomanables... com el poemari Aimia, que va merèixer el Premi Tardor de Poesia de Castelló de la Plana 2007, que acaba de publicar l'Editorial Aguaclara d'Alacant i que va presentar a la Llibreria Catalònia de Barcelona, dimarts passat.
El científic més conegut i important del segle XX, Albert Einsten, va explicar una vegada que si les abelles desaparegueren de la superfície de la terra als humans només ens quedarien uns mesos de vida. Avui hi ha molts estudis que intenten cridar l'atenció sobre aquest fet, amb dades que apunten diverses causes: la proliferació de paràsits, les evidències del canvi climàtic i l’ús intensiu dels pesticides. Aquest fet pot arribar a ser molt preocupant, perquè el 80% dels vegetals que consumim existeixen perquè són polinitzats per les abelles.
Divendres passat no estava gaire catòlic i vaig enviar una sol·licitud per correu postal al responsable de l'arquebisbat de València perquè esborraren del tot les meues dades personals de les bases de dades de l'església Catòlica. De fet, des que tinc ús de raó que mai m'he sentit ni massa, ni poc catòlic. Ara, el que ha motivat la decisió d'omplir i enviar aquesta sol·licitut per donar-me de baixa del catolicisme ha estat la campanya que impulsen diversos col·lectius a Barcelona.
La junta de l'Associació Catalana de Professionals (
La periodista Mònica Terribas ha estat nomenada 
